[energiadecreixent] crónica de les jornades

[enric]

Hola a tothom,

Durant el cap de setmana he escrit i he enviat article que sortirà a la
revista del dia de la terra, com a crónica de les jornades. (com que
ningú es va oferir voluntari i s'acabava el termini avui, ho he hagut de
fer així)
De moment és el primer que tenim a nivell integral, però això no treu
que estem encara esperant escrits en relació a transport, economia
ecològica i crisi energètica i que amb aquestes podrem publicar quelcom
molt més ampli i exacte.

Per cert, ja hi ha algú que enviarà de transport i alguna també
d'economia ecològica; però en relació a crisi energètica, en que molts
dels participants esteu aquí en la llista, algú es pot oferir
voluntari/a per escriure un resum del que es va parlar en el taller??

Bé, aquí l'article (que el penjarem també a la web...)

Crónica de les jornades sobre decreixement entre el 7 i 11 de març

Unes 500 persones van participar  a les jornades desfer el creixement i
refer el món. Les jornades van ser un gran èxit de participació i els
diferents espais adequats pel seu desenvolupament es van omplir de gom a
gom. El dimecres dia 7,  Serge Latouche, un dels iniciadors del moviment
a França, va explicar davant de gairebé 300 persones en quins fonaments
teòrics es basa el discurs del decreixement i quines propostes hi estan
vinculades.

Durant els següents dies, els participants van debatre sobre propostes
que afecten diferents àmbits claus del sistema socioeconòmic com
l'alimentació, l'organització del territori, el transport i l'energia.
 
Hem posat en comú moltes propostes que a partir de les actes de les
reunions estan agafant forma i  s'han seguit treballant.
 Una proposta és comuna a totes elles: abandonar el creixement econòmic
com a objectiu i posar el benestar de les persones aquí i arreu del món
com a real objectiu de la política.
 
Per això estem gestant una teranyina d'objectors del creixement, que
porti totes aquestes propostes al carrer ben aviat.

A continuació tenim un seguit de cróniques de les diferentes xerrades i
debats de les jornades:

Conferència de Serge Latouche

Serge Latouche, un dels principals teòrics del decreixement, ha disposat
d'una hora i mitja llarga per desplegar la seva proposta  alternativa, a
la "dictadura de mercat" que vivim actualment.

Una dictadura que, segons Latouche, ha portat els humans en sols
dos-cents anys a colonitzar (malgastar) la meitat de l'espai que
necessitem per viure. Hem arribat a un tombant: o bé ens aboquem a
l'extinció... o bé mirem de sortir de la societat-creixement, definida
per tres pilars:

1. La publicitat, el segon pressupost més important del planeta per
darrere de l'armamentístic.

2. L'obsolescència programada, és a dir, la caducitat programada dels
productes de consum (l'un sol ús, vaja).

3. I el crèdit: vivim avui amb el que guanyarem demà.

Aquestes són, ha insistit Latouche, les "tres armes de destrucció
massiva" de la societat-creixement.

L'alternativa a aquest sistema, ha explicat, ha de venir a través de la
societat-decreixement. O, simplement, el decreixement, un nom concebut
més com un eslògan mediàtic, provocador, que no pas com un model o
concepte. Fins i tot es pot interpretar com l'ateisme, perquè predica
sortir de la religió del creixement exponencial, de la fe irracional pel
creixement infinit. Ara mateix el consum humà sobrepassa el 30% de la
capacitat de regeneració del planeta. I s'ha calculat que si en aquests
moments els sis mil milions d'humans consumissim al mateix ritme que els
que vivim al primer món, ens caldrien tres planetes (cinc al ritme dels
nord-americans).

És urgent, doncs, canviar el nostre sistema de vida. I per això Latouche
proposa una "utopia concreta" basada en un cercle virtuós de vuit
conceptes interrelacionats, de vuit etapes interconnectades, per
intentar trencar el cercle viciós de la societat-creixement:

-reavaluar; reconceptualitzar; reestructurar; redistribuir;
relocalitzar; reduir; reutilitzar; reciclar.

Latouche va ironitzar sobre com seria el seu programa polític
decreixentista si es presentés a les eleccions presidencials franceses.

Li sortien 8 mesures concretes:
-D'entrada, tornar als índexs i les macroxifres dels anys 1960, no a
l'època de les cavernes.
-Deixar de subvencionar els transports a través de la rebaixa del preu
dels combustibles, etc.
-Potenciar l'agricultura ecològica i local.
-Reduir el temps de treball (si els socialistes francesos pregonaven els
anys 1980 "menys hores de feina i més ocupació per a tothom", Sarkozy
advoca ara per "més hores de treball, més guanys").
-Tallar el malgastament energètic i dividir per quatre el consum actual,
com proposa el col·lectiu Negawatt.
-Reclamar una moratòria en la recerca científica i tecnològica, per
veure si cal reorientar-la.
-I penalitzar la despesa de publicitat, "per una qüestió de salut pública".

Latouche reconeixia que aquestes mesures són reformistes, però comentava
que ja serien suficients perquè fos assassinat si guanyava les eleccions.

Així doncs, el decreixement, reclama un canvi molt fort; sobretot  de
mentalitat i cultural, abandonar la creença cega en el creixement i
consum infinits. Reclama desintoxicar-nos, desenganxar-nos, de la droga
dura del creixement.

Xerrada sobre economia ecológica
Jordi Roca ens va explicar com els indicadors econòmics que usa el
capitalisme, i especialment el PIB, no serveixen com a mesura real de
res, ni tan sols d'allò que es preten mesurar. El PIB és un indicador
econòmic que es construeix només a base de sumes i per tant; no és capaç
de separar quina activitat econòmica augmenta la riquesa de la societat
i quina la disminueix.
La primera mesura a prendre per tant és abandonar el creixement com
objectiu a seguir i alhora construir indicadors que aportessin
informació útil de l'activitat econòmica.

Per contra una economia que retornés a la natura, incorporaria els
costos dels recursos naturals en els preus.  La manera de fer-ho és
complexe i és una temàtica sobre la que encara cal aprofundir molt.
Es va parlar de poder tenir una comptabilitat separada pels consums
energètics, d'aigua i de CO2, i que a partir d'aquesta comptabilitat que
afectés a cada individuu i a cada activitat econòmica és pogués premiar
l'estalvi i impedir el malgastament.

També es va recordar que l'economia productiva és actualment mens d'un
5% de l'economia, la resta és economia financera; i que algun dia també
s'ha de tractar de com hauria de ser un sistema financer i monetari que
no es basés en l'obligació de crèixer.

Taller sobre agroecologia:

Per a arribar a la Sobirania Alimentària local és necessari incrementar
les produccions agrícoles per a consum local i, conseqüentment, unir
producció i consum en les seves diverses fórmules: cooperatives,
mercats, botigues,... No haurà soberania local si no parem amenaces com
els transgènics. Hi ha diversos espais amb treballs interessants
(transgènics, supermercats, biocombustibles, consum crític, etc.). El
moviment de consum crític és una bona eina per a acostar camp i ciutat,
per a trencar la dicotomia que ens separa. Fan manca eines per a
l'educació com els horts escolars. Caldrà pressionar molt per a
aconseguir que els menjars en espais públics com les escoles canviï
segons patrons de Sobirania Alimentària: ecològic, de proximitat, de
temporada, amb criteris socials.


Taller sobre Territori

Actualment parlem de Nova cultura del Territori, com es parla de fa més
de la Nova Cultura de l’Aigua. Nova cultura, de respecte al territori,
de  superar la simple ocupació del territori per infrastructures per
passar a processos de proximitat, equilibrats i basats en un altre model
energètic i de mobilitat. Aquesta nova cultura no és compatible amb el
sistema de creixement económic.

Decréixer a les ciutats per desenvolupar-se el camp i a les comarques
apartades dels centres de comunicacions.  Aquestes comarques haurien
específicament que desenvolupar el sector primari i aquelles indústries
necessàries per l'autogestió econòmica del territori.  Aquesta idea és
un paral·lelisme amb aquella que diu que a nivell mundial s'ha de
decréixer al Nord per desenvolupar-se el Sud.

Participació i Urbanisme. La societat ha de participar activament i de
forma directa en la presa de decisions, i no només  amb caràcter
consultiu. S'hauria de reprendre la idea de  pressupostos participatius
 per a que els ciutadans puguin gestionar directament la destinació dels
seus impostos; això evitaria que els ajuntaments tinguin interessos
urbanístics.

Qüestionem el paper de les 2es residències que perjudiquen el
desnevolupament local de les zones perifériques; i provoquen un consum
desmesurat de recursos. Una proposta seria instaurar una cultura per
compartir residències estacionals.  Així doncs les 2es residències
s'haurien de prohibir o obligar a que siguin compartides.

Per pendre decisions d’àmbit territorial ampli cal superar les fronteres
burocràtiques i trobar nivell de participació adaptats també a espais
biològics, com la conca hidrogràfica.
S'ha d'acabar amb les ciutats dormitori i alhora s'ha de promoure que es
pugui treballar on es visqui; per això,  la construcció de vivendes
hauria d'anar sempre després de la disponibilitat de  feina en un mateix
territori.

Taller de Mobilitat

El vehicle privat, els avions i els TAV són els sistemes de transport
que més han de decrèixer, mentre que n'hi ha d'altres com el ferrocarril
de rodalies i regional; els autobusos o les bicis que s'han de
desenvolupar i se'ls hauria de donar prioritat.

En la gran ciutat s'hauria d'aprofitar les vies de diversos carrils per
que sempre hi hagués una via que fos pel transport públic; i una altra
per les bicis; per tant algunes noves vies s'haurien de tancar als
cotxes privats i deixar pels autobusos; alhora que s'extenen els carrils
vicis.

Pel que fa al desplaçament de persones cap a zones menys poblades;
s'hauria d'apostar pel ferrocarril de rodalies, en les artèries
principals i quan l'us sigui massa minoritari combinar-ho amb els autobusos.
A més a més s'hauria de facilitar  el desplaçament en bici per trajectes
curts i mitjans, connectat sempre amb les estacions de ferrocarril.

El Ferrocarril s'hauria d'utilitzar més també pel transport de
mercaderies i es podria instaurar com a servei públic el transport de
productes de primera necessitat com l'alimentació sigui en tren o en
camió segons sigui menys costós energèticament.  Aquesta seria una
mesura regional que es pot prendre per promoure el sector primari propi
i que no surti més a compte comprar-lo a la patagònia.

L'avió s'hauria de prohibir per als trajectes curts i en general pels
intracontinentals (per exemple dintre europa occidental) deixant-lo
només per als viatges intercontinentals i qüestionant també força la
possibilitat de fer viatges de pocs dies.
El mateix amb el Trens d'alta velocitat que poden arribar a consumir
tanta energia com els avions
Aquestes mesures per tant han d'anar acompanyades de relocalitzar
l'economia per poder limitar aquesta mobilitat a llargues distàncies per
als mínims necessaris.

Taller de Crisi energètica

Pic màxim de producció de petroli, gas i urani dintre dels pròxims vint
anys. El pic del petroli es preveu imminent. El pic marca l'inici d'un
inexorable procés de declinació, accelerat per l'augment constant de la
demanda energètica. És a dir, precisament el pitjor que li podia passar
a una globalització que segueix capficada en multiplicar els fluxos de
mercaderies.

És sabut que el creixement econòmic depen del creixement energètic i
quan aquest no es pot donar més,  és una possibilitat ferma que els
sistema colapsi.
el taller va servir per debatre i especular sobre la capacitat que pugui
tenir el sistema econòmic actual a sobreviure a la manca de combustible
i si la gent dels moviments socials hem d'accelerar aquesta crisi o
simplement esperar a que succeixi.

A part del debat generalista un acord que hi havia era que una lògica
d'un decreixement voluntari i no sobtat hauria de portar a invertir el
petroli que ens queda a construir unes infrastructures d'energies
renovables que permetin un futur de baixa energia però viable i sostenible.
A més d'aquest acord, la segona mesura evident és reduir substancialment
el consum energètic al 1er món, i per tant reduir la producció, reduir ,
el consum, reduir el transport i estalviar el consum de tot allò que és
superfluu .

Activitats de diumenge i Assemblea culminant

Després que el matí hi haguèssin determinats tallers pràctics per poder
interioritzar en la pràctica la cultura d'una societat decreixent, a la
tarda vam tenir un plenari final, on vam estar d'acord en que:

L' objectiu de la trobada era que la idea del decreixement, comencés a
extendre's a Catalunya, més enllà dels cercles reduíts en que s'havia
mogut fins el moment i també que les entitats que ja porten anys
d'experiència en àmbits de lluita contra problemes concrets que
comparteixen les causes, puguin incorporar el decreixement en el seu
discurs de manera que serveixi com a eina d'interrelació entre les
diverses lluites.
Pensem que el primer objectiu a través de l'èxit de les jornades i de la
seva difusió a la premsa s'ha complert amb escreix i per tal que els
diversos col·lectius es puguin sentir identificats amb el decreixement,
s'han sentat les primeres bases, i que s'ha de seguir treballant en el tema.

També és va veure molt positiu l'interés que han despertat les jornades
en persones que fins ara no eren actives en cap col·lectiu, aspecte que
ha superat les previsions més optimistes que teniem.

Amb tot això, vam quedar d'acord en seguir treballant per a ampliar el
moviment del decreixement. Per això s'ha començat a dinamitzar  més si
cap, la web www.decreixement.net creant fòrums per a facilitar la
participació i així mateix es queda en realitzar reunions periòdiques
obertes a qualsevol persona que estigui interessada.  Igualment es
donarà suport a qualsevol persona o grup per a que participi a la seva
manera, sigui a nivell particular, des del seu col·lectiu o en l'àmbit
local.

Així doncs, seguim gestant una teranyina d'objectors del creixement,
encara no n'ets parts? a que esperes?

(Aquest text és una crònica apressurada. Així que la informació més
actualitzada la trobareu a la web http://www.decreixement.net i
s'explicarà en l'acte que l'entesa pel decreixement organitza en la fira
de la terra. )
-------------- següent part --------------
Un adjunt de no-text ha estat eliminat...
Nom: cronica per dia de la terra-cat.pdf
Tipus: application/pdf
volum: 263859 bytes
Desc: no disponible
Url : http://llistes.moviments.net/pipermail/energiadecreixent/attachments/20070319/f17b8b1e/attachment-0001.pdf