[energiadecreixent] primerca crónica de la xerrada de latouche

[enric]

me l'ha passat l'stefano,...

Serge Latouche adverteix que el model econòmic actual condueix
directament al desastre
09/03/2007


Albert Punsola
publicat a http://www.sostenible.es/pubnoticia/inici.asp
	
  	
El prestigiós economista francès Serge Latouche ha pronunciat una
conferència a la Universitat de Barcelona en el marc de les jornades
Decreixement, idees per desfer el creixement i desfer el mó,n que se
celebren a diversos indrets de la ciutat entre el 7 i l'11 de març,
organitzades per l'Entesa pel Decreixement.

La conferència de Latouche s'ha centrat en explicar el sentit de la seva
teoria del decreixement, que ha exposat en nombrosos llibres i escrits,
especialment en l'article Pour une societé de la décroissance, publicat
a Le Monde Diplomatique l'any 2003. Latouche ha estat reconegut pels
seus treballs en antropologia econòmica i ha adreçat la seva crítica a
l'ortodòxia en els plantejaments de la teoria econòmica actual.

Les preguntes clau
En una sala completament plena, Latouche ha iniciat la seva intervenció
citant a Woody Allen, en referència a les tres preguntes clau per a la
humanitat formulades pel cineasta: d'on venim? cap a on anem i què hi ha
avui per sopar? Una metàfora amb humor, que ha volgut fer seva per
introduir una visió extremament crítica del món actual .

Respecte a la primera pregunta ha dit que venim d'una societat en la
qual el creixement ha deixat de ser una manera de satisfer necessitats
reals per esdevenir una finalitat en si mateix mentre genera necessitats
fictícies 'El creixement ha fogacitat l'economia i hem passat de ser una
societat amb creixement a una societat de creixement' D'aquesta premissa
se'n deriva, segons Latouche 'una dictadura del mercat en què els
governs ja no decideixen' La segona qüestió ha servit al conferenciant
per afirmar amb rotunditat -i ho ha fet diverses vegades- que 'anem cap
a la catastrofe'. Ha citat, per il·lustrar-ho, tot un seguit de
documents i estudis des del Club de Roma dels anys 70 fins a l'informe
del panell de científics sobre el canvi climàtic, passant per l'informe
Stern.

La resposta a l'última pregunta li ha permès esmentar les dificultats
que té gran part de la humanitat per alimentar-se una, mentre que una
petita part pateix els problemes derivats d'un excés d'alimentació com
l'obesitat i altres malalties: 'mengem massa carn, massa greixos, massa
de tot' -ha subratllat- com un reflex clar de la pèrdua de la mesura que
comporta la societat del creixement il·limitat. Sobre aquesta darrera
idea, Latouche ha afirmat, de nou amb humor, que 'cal ser boig o potser
economista per creure que el creixement pot ser indefinit amb un planeta
amb recursos limitats'. Per completar aquesta explicació ha fet una
analogia entre certes espècies d'algues que colonitzen els llacs i la
incidència de l'economia industrial sobre el planeta en els darrers 200
anys. El tret comú entre aquests dos processos és que a l'inici són
lents però, quan més temps passa, més velocitat adquireixen.

Un model amb tres potes
Segons Latouche els fonaments de la societat del creixement són la
publicitat, l'obsolescència programada i el crèdit. Sobre la primera ha
dit que suposa 'una pol·lució visual, sonora i espiritual i per damunt
de tot un consum de recursos completament innecessari per a la finalitat
que persegueix'. I ha remarcat que 'cada francès rep 50 Kg de publicitat
en paper a l'any'. Pel que fa al segon concepte - obsolescència
programada- Latouche ha volgut denunciar que si les persones no cedeixen
a la persuasió publicitària i refusen de canviar els objectes que tenen
'hauran de convertir-se en consumidors forçats ja que els objectes avui
es fabriquen de tal manera que duren poc; quan s'espatllen surt més car
reparar-los que comprar-ne de nous'. Finalment s'ha referit al crèdit
com una opció que permet endeutar-se cada vegada més i ha posat en
relleu que molts economistes saben que aquesta situació és insostenible
però no en diuen res.

El decreixement com a eslògan
Davant un cert desconcert de part del públic, Serge Latouche ha dit que
el decreixement no és cap concepte. 'Es tracta -ha revelat- d'un eslògan
mediàtic creat per escandalitzar, per crear impacte' En aquest sentit ha
volgut deixar clar que fer decrèixer l'economia perquè sí, sense
objectiu o alternativa, seria tan absurd com fer-la crèixer sense
finalitat. El decreixement, per a Latouche, és una possibilitat
d'atrevir-se a pensar un món diferent i sobretot de 'sortir de
l'economia' una expressió utilitzada per ell des de fa temps.

Aquesta actitud, per a la qual cal un esforç intel·lectual, és en
qualsevol cas 'urgent' ja que la forma de vida actual i el model
econòmic que en resulta no són, segons Latouche, 'ni sostenibles, ni
desitjables'. Cal doncs -ha indicat- un canvi de paradigma per a una
nova economia, amb un enfocament completament diferent a l'actual i amb
noves eines de mesura, ja que les tradicionals variables
macroeconòmiques no reflecteixen bé la realitat en tota la seva
complexitat. En aquest sentit, ha mostrat la disparitat existent entre
un indicador dissenyat per valorar el grau de satisfacció de les
persones i el creixement del PIB entre 1950 i l'any 2000 als Estats
Units; mentre aquest darrer ha anat sempre amunt en mig segle, el
primer, anomenat GPI (Genuine Progress Indicator) es manté igual, i fins
i tot baixa darrerament. Un fet sens dubte contradictori amb la idea ben
establerta que el consum incrementa sense parar la satisfacció individual.

Moment per a l'utopia
Serge Latouche ha dit que el decreixement és una utopia però que és
'absolutament necessari' per provocar un canvi que, de no produir-se
'ens porta directament al desastre'. D'alguna manera ha deixat
entreveure que aquesta utopia podria fer-se realitat quan es posés en
marxa una mena de cercle virtuós. La clau d'aquest cercle seria el canvi
de valors sobre el significat de riquesa pobresa i benestar que
comportaria l'emergència de nous conceptes i una reestructuració de
l'economia actual, si bé exigiria 'sortir del capitalisme encara que
mantenint el mercat'. Això duria a relocalitzar la producció i en
conseqüència es frenaria la globalització -que Latouche ha vinculat a
l'increment exponencial de l'empremta ecològica- El consum de recursos,
al seu torn, es moderaria i això, amb la reutilització i el reciclatge,
com a culminació, conduiria de nou a l'inici -en aquest cas a
retroalimentar els nous valors.

Per demostrar la vialitat d'aquesta utopia, Latouche ha finalitzat la
conferència fent un exercici de traducció del contingut del cercle
virtuós del decreixement a un hipotètic programa polític per a França,
que defensaria -ha subratllat irònicament- en el cas que es presentés a
les properes eleccions presidencials. En aquest programa es trobarien
mesures com: internalitzar les externalitats; fer pagar el veritable
preu del transport; fomentar l'agricultura biològica i local; aprofitar
l'augment de la productivitat per reduir el temps de treball; promoure
l'estalvi energètic; establir una moratòria en la recerca
científico-tècnica i penalitzar la publicitat. Latouche ha dit que creia
en tots els aspectes del programa però que 'de resultar elegit com a
president amb unes mesures com aquestes seria assassinat al cap d'una
setmana'. L'economista francès sap que la societat pot ser refractària a
moltes mesures i pensa que el decreixement com a forma de pensar encara
ho té molt difícil per passar al món de les idees polítiques però està
plenament convençut que val la pena intentar-ho.