[energiadecreixent] article sobre decreixement

[enric]

Hola a tothom,

Us faig Arribar l'article que ha publicat el company antoni a indymedia,
sobre el decreixement, penso que també el podríem penjar a la pàgina web
que estem preparant, no Edu?

salut!!
enric


El decreixement, esperança de futur (Cat/Cast)  	
Antoni Ferret

Hem viscut i vivim en una cultura del creixement. El creixement econòmic
continuat ha estat, i és, no sols una cultura, sinó un sentit comú, un
sine qua non. No es comprenia una altra cosa. S'hi han basat tant el
capitalisme com el socialisme. Ens ve de la Revolució Industrial, i
gràcies a aquest creixement han canviat radicalment les condicions de
vida, d'una pobresa generalitzada a una riquesa, molt mal repartida,
però que ha afectat la gent d'una part del món.

Però, després de 200 anys, hem tocat sostre. Ha arribat un moment que no
hauria de continuar, no pot continuar, el creixement en aquells països
on s'ha produït fins ara. La combinació entre creixement econòmic i
creixement demogràfic ens amenaça amb un col•lapse.

Els elements que ens limiten les perspectives de creixement continuat són:
* Esgotament de recursos planetaris.
* Contaminació atmosfèrica, que, per la via de l'efecte hivernacle, ens
porta al canvi climàtic.
* Amuntegament de deixalles i residus.

L'esgotament de recursos el podem exemplificar, sobretot, amb quatre
elements de consum: l'energia, la carn, la fusta i el paper.

L'altíssim consum d'energia dels països desenvolupats ens aboca a una
crisi de l'energia. Les fonts habituals, petroli, gas, carbó i energia
nuclear esdevenen problemàtiques. Les tres primeres amenacen d'acabar-se
en un molt pròxim futur. Més enllà del fet que s'acabin —si s'arriben a
acabar—, hi ha l'evidència que esdevindran escasses: se'n produirà menys
quantitat que la necessària per al ritme de creixement actual. Si
esdevenen escasses poden pujar molt de preu i poden ser motiu de greus
crisis econòmiques i d'enfrontaments i de guerres, com ja està passant.

Pel que fa a la nuclear, resulta altament prohibitiva per la seva
perillositat: perill d'accidents i hipoteca dels residus, amb
permanència de milers d'anys. A més, és caríssima pel que fa a la seva
instal•lació. Si algun dia es pot produir l'energia de fusió, en lloc de
la de fissió (l'actual), pot ser molt diferent, però ara com ara no és
possible.

No es pot mantenir indefinidament l'actual consum d'energia dels països
desenvolupats, no sols pel que representa d'esgotament de recursos
energètics, sinó per les conseqüències del deteriorament natural i el
canvi climàtic. Sí que es podria fer amb l'energia de les fonts
renovables: sol, vent, etc. Però en l'estat de la tecnologia actual,
aquestes fonts no poden produir la quantitat que s'utilitza de les fonts
tradicionals, sinó només una part. En un futur més o menys incert es
podria tornar a consumir molta energia amb les renovables o amb la
nuclear de fusió, però avui cal reduir-lo, aquest consum. (O també si
s’aconseguís l’obtenció d’hidrogen sense cost o amb poc cost d’energia.)

L'alt consum de carn també és problemàtic. Una extensió ics de terra de
conreu —la qual, al seu torn, és contínuament limitada per la
urbanització, els asentaments industrials i les vies de comunicació— pot
mantenir 10 vegades més persones si es dedica a produir aliments
vegetals que si es dedica a alimentar bestiar per extreure'n carn. La
terra de conreu pot esdevenir insuficient. Menjar molta carn equival a
menjar-se el menjar d'altres. És així de clar.

I si tot el món consumís tanta fusta i tant paper con el món
desenvolupat, no quedarien arbres. Ja ara estan disminuint
perillosament. No es pot consumir tanta fusta i tant paper.

El canvi climàtic producte de l'efecte hivernacle produït per la
combustió d'elements fòssils comportarà les conseqüències següents.
* Fosa del gel polar i aument, lent però progressiu, del nivell del mar,
amb conseqüències greus per a les illes i els litorals.
* Desviació del corrent d'aigua càlida que ve del Golf de Mèxic a les
costes europees.
* Desertització de terres avui seques i assecament de les contigües.
(Amb incidència en la Península Ibèrica.)
* Alteració dels fenòmens climàtics, amb augment de la dialèctica
sequeres-inundacions.

Pel que fa les deixalles i els residus, aquests plantegen la necessitat
de més i més espai on col•locar-los, mentre que la seva crema intoxica
l'aire amb conseqüències per a la salut. De tota manera aquesta
conseqüència del creixement econòmic és més evitable que les altres per
la via del reciclatge i la reutilització. L'aspecte més greu dels
residus és el dels nuclears, que fan aquesta opció energètica del tot
menystenible.

Cal tenir clar que, encara que es pugui argumentar que es podria
consumir menys energia per la via d'un ús més eficient (menys energia
per la mateixa producció) o bé que es podrien abocar menys gasos
contaminants a l'atmosfera amb l'ús de filtres, sempre queda, a més, el
problema de l'esgotament dels recursos.

Hi estem atrapats! Encara que en un hipotètic futur es pugui tornar a
consumir molta energia renovable i nuclear de fusió, ara s'hauria de
restringir. Tant l'esgotament de recursos (fonts d'energia, terres de
conreu, arbres, aigua, metalls...) com l'amenaça del canvi climàtic ens
imposen «parar el creixement». No es pot créixer més. Hem arribat al
sostre. És la fi d'una època.

Ara bé: molts països del món, situats encara en un nivell de consum molt
baix, sí que haurien de continuar creixent (encara que no tant com hem
fet nosaltres). Ergo: en compensació, els nostres països haurien de
«decréixer». Disminuir el consum, disminuir la circulació de vehicles,
disminuir la producció, disminuir els intercanvis, disminuir les
extraccions.

Això implicaria una presa de consciència de la població més sensible,
però no n'hi hauria pas prou. Caldria engegar potents campanyes oficials
i no oficials, en el sentit de desestimular el consumisme, amb objectius
concrets. Seria un repte governamental bàsic.

Els motors del decreixement han de ser:
* Objectius i campanyes governamentals i socials.
* Actitud de reducció del consum per part de la gent.
* Menys circulació amb vehicle privat.
* Plans reduccionistes de les empreses.
* Lleis de reducció de la jornada laboral.
* Disminució del comerç internacional (gran consumidor d'energia).

Tot plegat hauria de conduir a l'elaboració d'una nova «cultura», la
cultura del decreixement: una cultura de la responsabilitat en l'ús dels
recursos, de la conservació de la naturalesa, d'assegurar un futur per
als nostres descendents... Tothom s'hi hauria de comprometre. Tota
manifestació de creixement hauria de ser criticada.

Antoni Ferret
__________________________

EL DECRECIMIENTO: ESPERANZA DE FUTURO

Hemos vivido y vivimos en una cultura del crecimiento. El crecimiento
económico continuado ha sido, y es, no sólo una cultura, sino un sentido
común, un sine qua non. No se comprendía otra cosa. Se han basado en
ello tanto el capitalismo como el socialismo. Nos viene de la Revolución
Industrial, y gracias a este crecimiento han cambiado radicalmente las
condiciones de vida, desde una pobreza generalizada a una riqueza, muy
mal repartida, pero que ha afectado a la gente de una parte del mundo.

Pero, tras 200 años, hemos tocado techo. Ha llegado un momento en que no
debería continuar, no puede continuar, el crecimiento en aquellos países
donde se ha producido hasta ahora. La combinación entre crecimiento
económico y crecimiento demográfico nos amenaza con un colapso.

Los elementos que nos limitan las perspectivas de crecimiento continuado
son:
* Agotamiento de recursos planetarios.
* Contaminación atmosférica, que, por la vía del efecto invernadero, nos
lleva al cambio climático.
* Hacinamiento de desechos y residuos.

El agotamiento de recursos lo podemos ejemplificar, sobre todo, con
cuatro elementos de consumo: la energía, la carne, la madera y el papel.

El altísimo consumo de energía de los países desarrollados nos arrastra
a una crisis de la energía. Las fuentes habituales, petróleo, gas,
carbón y energía nuclear devienen problemáticas. Las tres primeras
amenazan con acabarse en un muy próximo futuro. Más allá del hecho de
que se acaben —si se llegan a acabar—, hay la evidencia de que devendrán
escasas: se producirá menos cantidad que la necesaria para el ritmo de
crecimiento actual. Si devienen escasas pueden aumentar mucho de precio,
y pueden ser motivo de graves crisis económicas y de enfrentamientos y
de guerras, como ya está ocurriendo. Con respecto a la nuclear, resulta
altamente prohibitiva por su peligrosidad: peligro de accidentes e
hipoteca de los residuos, con permanencia de miles de años. Además, es
carísima en relación a su instalación. Si algún día se puede producir la
energía de fusión, en lugar de la de fisión (la actual), puede ser muy
diferente, pero por ahora no es posible.

No se puede mantener indefinidamente el actual consumo de energía de los
países desarrollados, no sólo por lo que representa de agotamiento de
recursos energéticos, sino por las consecuencias del deterioro natural y
del cambio climático. Sí se podría hacer con la energía de las fuentes
renovables: sol, viento, etc. Pero en el estado de la tecnología actual,
estas fuentes no pueden producir la cantidad que se utiliza de las
fuentes tradicionales, sino sólo una parte. En un futuro más o menos
incierto se podría volver a consumir mucha energía con las renovables o
con la nuclear de fusión, pero hoy hace falta reducirlo, este consumo.
(O también si se consiguiera la obtención de hidrógeno sin coste o con
poco coste de energía.)

El alto consumo de carne también es problemático. Una extensión equis de
tierra de cultivo —la cual, a su vez, es continuamente limitada por la
urbanización, los asentamientos industriales y las vías de comunicación—
puede mantener 10 veces más personas si se dedica a producir alimentos
vegetales que si se dedica a alimentar ganado para extraer carne. La
tierra de cultivo puede devenir insuficiente. Comer mucha carne equivale
a comerse la comida de otros. Es así de claro.

Y si todo el mundo consumiera tanta madera y tanto papel cono el mundo
desarrollado, no quedarían árboles. Ya ahora están disminuyendo
peligrosamente. No se puede consumir tanta madera y tanto papel.

El cambio climático producto del efecto invernadero producido por la
combustión de elementos fósiles comportará las consecuencias siguientes.
* Fundición del hielo polar y aumento, lento pero progresivo, del nivel
del mar, con consecuencias graves para las islas y los litorales.
* Desviación de la corriente de agua cálida que viene del Golfo de
México a las costas europeas.
* Desertización de tierras hoy secas y secado de las contiguas. (Con
incidencia en la Península Ibérica.)
* Alteración de los fenómenos climáticos, con aumento de la dialéctica
sequías-inundaciones.

Por lo que respecta a los desechos y los residuos, éstos plantean la
necesidad de más y más espacio donde colocarlos, mientras que su quema
intoxica el aire, con consecuencias para la salud. De todas maneras esta
consecuencia del crecimiento económico es más evitable que las otras por
la vía del reciclaje y la reutilización. El aspecto más grave de los
residuos es el de los nucleares, que hacen esta opción energética del
todo descartable.

Hay que tener claro que, aunque se pueda argumentar que se podría
consumir menos energía por la vía de un uso más eficiente (menos energía
por la misma producción) o bien que se podrían expulsar menos gases
contaminantes a la atmósfera con el uso de filtros, siempre queda,
además, el problema del agotamiento de los recursos.

¡Estamos atrapados! Aunque en un hipotético futuro se pueda volver a
consumir mucha energía renovable y nuclear de fusión, ahora se debería
restringir. Tanto el agotamiento de recursos (fuentes de energía,
tierras de cultivo, árboles, agua, metales...) como la amenaza del
cambio climático nos imponen «parar el crecimiento». No se puede crecer
más. Hemos llegado al techo. Es el fin de una época.

Ahora bien: muchos países del mundo, situados todavía en un nivel de
consumo muy bajo, sí deberán continuar creciendo (aunque no tanto como
hemos hecho nosotros). Ergo: en compensación, nuestros países deberán
«decrecer». Disminuir el consumo, disminuir la circulación de vehículos,
disminuir la producción, disminuir los intercambios, disminuir las
extracciones.

Esto implicaría una toma de conciencia de la población más sensible,
pero ello no sería suficiente. Haría falta poner en marcha potentes
campañas oficiales y no oficiales, en el sentido de desestimular el
consumismo, con objetivos concretos. Sería un reto gubernamental básico.

Los motores del decrecimiento deben ser:
* Objetivos y campañas gubernamentales y sociales.
* Actitud de reducción del consumo por parte de la gente.
* Menos circulación con vehículo privado.
* Planes reduccionistas de las empresas.
* Leyes de reducción de la jornada laboral.
* Disminución del comercio internacional (gran consumidor de energía).

En fin, se debería ir a la elaboración de una nueva «cultura», la
cultura del decrecimiento: una cultura de la responsabilidad en el uso
de los recursos, de la conservación de la naturaleza, de asegurar un
futuro para nuestros descendientes... Todo el mundo se debería
comprometer. Toda manifestación de crecimiento debería ser criticada.

Antoni Ferret