[energiadecreixent] [Fwd: Reflexions decreixents]

[enric]

-------- Missatge original --------
Assumpte: Reflexions decreixents
Data: Sat, 14 Apr 2007 19:20:56 +0200
De: Stefano Puddu <stefanoafaino.com>
A: enric <enricamoviments.net>

Bona tarda Enric,

havia promés fer-te arribar alguna petita reflexió sobre com veig la
situació del procés "decreixent", després de les jornades del març.
Són consideracions molt subjectives. No tenen altra pretensió que
expressar la meva manera de veure i sentir les coses.

Per començar, només dir que m'ha semblat un bon inici.
S'ha fet bona feina per donar a conèixer un plantejament relativament
nou.
D'això crec que podem estar-ne globalment i col·lectivament satisfets.

Tinc el convenciment que el decreixement no aporta, en principi,
coneixements nous, sinó una manera interessant de relacionar coses que
se sabien.
És una paraula que permet apropar i crear sinergies entre les
experiències de tots els moviments políticosocials més importants dels
darrers 30 o 40 anys.
Suposo que també hi ha hagut altres intents de crear síntesis d'aquest
tipus (em ve al cap la Permacultura), però potser han tingut un perfil
massa "ideologitzat", com si s'hagués d'acceptar tot el paquet, o res.
Al contrari, un punt que em sembla positiu del decreixement és la seva
"laicitat radical". Desmitifica la religió del creixement però sense
voler-ne crear una altra.
Proposa un espai de trobada entre tradicions diferents deixant clar que
cap d'elles pot incloure totes les altres i que el decreixement tampoc
té la pretensió de fer-ho, sinó que el seu objectiu és que es trobin.
Així ho veig jo.

Per això em preocupa entrar en una dinàmica de "decàlegs": em sembla
que ens fa caure en un camí perillós, que és el d'ideologitzar un magma
massa extens, massa variat, massa complex, perquè pugui cabre en 10, 15
o 30 punts.
Pel que he pogut veure amb una petita ullada al fòrum, i malgrat
l'actitud positiva i constructiva de tothom, és natural que el procés
de puntualitzacions i contrapuntualitzacions sigui inacabable, i que
cadascú estiri la manta cap al terreny que li és més propi.
No tinc cap dubte que, a l'hora de la veritat, jo també faria el
mateix, potser sense adonar-me'n, si no és de forma voluntària.
Per tant, no entro en valorar si el decàleg actual estigui bé o
malament: en la meva opinió, simplement seria millor no fer-ne.

De fet, si no vaig errat, això del decàleg ve del grup francès que ha
plantejat la proposta de fer un partit del decreixement, una idea que
em sembla més aviat destinada a fragmentar l'onada decreixent més que
no pas a donar-li embranzida.
El major potencial del decreixement és la seva capacitat de sembrar
ferments crítics dins la societat de forma transversal i en els àmbits
més diversos.
Si se'n fa un partidet es torna a la marginalitat més absoluta.

Per tant no reforçaria les dinàmiques d'ideologització ni tampoc les de
construir un discurs "tancat" sobre decreixement (per exemple a les
xerrades).
Està bé tenir punts de referència, un guió de possibles temes a tocar,
una sèrie de dades disponibles, etc.
Però, des del meu punt de vista, un ponent no va a "explicar una lliçó
apresa" (i concreta) per ensenyar-la a altra gent, sinó que va a
compartir una inquietud personal, la insatisfacció que el porta a
"objectar" i a buscar noves opcions.
Per mi és fonamental que aquestes opcions siguin obertes. Que quedi
patent que no tenim la veritat, que no ho sabem tot, que no tenim les
solucions.
Que no es tracta tampoc d'entrar en una carrera per establir qui és més
radical, qui és més "decreixent".
Fins i tot crec que seria positiu que cada ponent pugui posar-hi alguna
cosa pròpia, el seu punt personal de contacte amb aquesta perspectiva.
Penso que així seria més fàcil connectar amb les altres persones,
afavorir que cadascú trobi aquest punt d'implicació relacionat amb la
seva vida i la seva experiència.

En aquest sentit, la tasca que veuria més interessant és el reforçament
de la xarxa de contactes entre individus, grups, entitats, empreses...,
començant per l'exercici personal de tenir més clara quina és la
pròpia.
Em sembla que podria ser clau que cadascú clarifiqui quines són les
seves persones de referència, els grups en els quals està implicat o
als quals pot accedir, els àmbit on pot fer circular temes de debat,
escrits, propostes concretes.
No es tracta de tornar a fer la guia de telèfons sinó de tenir clar els
llocs on tenim persones amigues, amb qui hi ha un diàleg encetat, que
sabem receptives, etc.
Aquest podria ser un exercici "d'empoderament" bastant simple i útil
per a un arrelament del nostre moviment, sense caure en la tentació de
sempre: de construir la base de dades més gran del món...


Per acabar, et demano que no llegeixis res del que he escrit com a un
possible retret cap a ningú: en realitat, si vols que t'ho digui,
aquestes consideracions són el reflex de les meves "neures", que tinc
com a qualsevol altre.
Durant aquests temps amb prou feines si he tingut temps d'obrir els
correus i fer una lectura diagonal o directament vertical d'allò que
circulava per la xarxa decreixent.
En aquest sentit, em sembla molt pertinent el que apunten els amics
d'Osona, en el programa de les seves jornades, quan recorden que el
decreixement passa per sortir de la centralitat del treball i
reapropiar-se del temps de vida.
En definitiva, hauríem de treballar menys, com a primer pas...! Ho tinc
clar però no sé com fer-ho.

Si creus que tot això pot ser d'alguna utilitat, el faràs circular.
Jo només volia posar-ho per escrit.


Salut, records i fins aviat,
stefano