[energiadecreixent] Re: (MAPS-Warning) [Tanquem les nuclears] L'Avui es posiciona a favor de l'energia nuclear

[Anna Rosa Martinez]

Hola!

Vet aquí l'article en què es basa aquest editorial. 


Per cert, a mi m 'ha escrit Ana Rosa en castellà (potser pq sóc de
Greenpeace i dic el que el diari no vol sortir?. Al Marcel l'interpreta
d'una forma una mica estranya -- diriem, descontextualitzada. Tot
plegat, no hi ha res de "mites", a part del fet que Txernòbil pesa molt
-- i a ningú com a les víctimes.

Canvi climà tic La limitació d'emissions fa replantejar el
subministrament energètic 

La segona oportunitat de l'energia nuclear

noves centrals · Els Estats Units, la Xina, el Brasil i Finlà ndia
aposten per obrir nuclears Catalunya · El govern tripartit de la
Generalitat preveu el tancament de les centrals per a l'any 2022

Francesc Puigpelat

El 1954, el científic nord-americà David Dietz especulava sobre el futur
esplendorós de l'energia nuclear. "Viatjarem en cotxe tot l'any amb una
cà psula d'energia nuclear de la mida d'una píndola de vitamines al
dipòsit", deia. I afegia: "S'han acabat els dies que les nacions anaven
a la guerra pel petroli" (!?). Aquest idíl·lic somni nuclear, però, es
va anar diluint a poc a poc, fins a evaporar-se el 26 d'abril del 1986,
data de l'explosió de Txernóbil, que passava set anys després de l'altre
gran accident nuclear, el de Three Mile Island (Pennsilvà nia, EUA).
Aquests dos desastres van significar la paralització gairebé total de la
construcció de centrals nuclears al món occidental.

Però la història no té fi: és dinamisme i sorpresa contínua. L'energia
nuclear va desaprofitar la seva primera oportunitat: ara sembla que se
li presenta la segona. I amb una paradoxa: mentre que, fa 20 anys, les
mobilitzacions dels grups ecologistes van ser fonamentals per a la
paralització de les nuclears, ara han estat ecologistes heterodoxos els
que han plantejat el retorn a aquella forma d'energia. Per què? Què ha
canviat, entre el 1986 i el 2006? Es pot resumir en tres paraules: el
canvi climà tic.

La deserció més espectacular en el camp de l'ecologisme tradicional ha
estat la de James Lovelock, pare de la hipòtesi Gaia (que diu que la
terra en conjunt és com un ésser viu). Fa uns mesos, Lovelock escrivia
en un article a The Independent: "Sóc ecologista i demano als meus
companys de moviment que abandonin la seva errada objecció a l'energia
nuclear". Va ser una bomba, a la qual s'han afegit altres preses de
posició. També aposta per l'energia nuclear Patrick Moore, exdirigent de
Greenpeace. En una entrevista a la cadena ABC, Moore va assegurar:
"L'energia nuclear és l'única font d'energia segura, assequible i neta
que pot substituir els combustibles fòssils i evitar la pol·lució i els
efectes sobre el clima que tenen". I Stewart Brand, editor de Whole
Earth Catalog, vaexplicar: "No és que hagi passat res de bo amb
l'energia nuclear, sinó que moltes coses dolentes han passat quant al
canvi climà tic". És clar: les centrals nuclears a penes emeten CO2.

L'Agència Internacional de l'Energia (IEA) preveu que en el període
2002-2030 el creixement de l'economia mundial serà del 3,5% anual. Amb
aquests parà metres, cal comptar que la demanda d'energia primà ria pujarà 
un 60%, i la d'energia elèctrica un 100%. I tot això s'ha d'encaixar amb
el protocol de Kyoto de limitació de les emissions de CO2 a l'atmosfera.
L'ecologisme tradicional busca les solucions en l'estalvi energètic i en
les energies renovables. Però hi ha persones que pensen que els
problemes energètics mundials no es resolen a base de molins de vent i
plaques solars.

 
L'aposta dels EUA i el Japó


Els dos països que es plantegen de manera més clara aquesta revolució
energètica són els Estats Units i la Xina. Als EUA hi ha 113 centrals, i
no se n'hi construeix cap des de l'accident de Three Mile Island, fa 27
anys. Però el president George W. Bush ha defensat la investigació en
energies renovables i netes, entre les quals inclou la nuclear. Bush,
empantanegat a l'Iraq per culpa del petroli, ha declarat: "Per al segle
XXI, el nostre país necessita energies netes, barates i segures. Ha
arribat el moment que aquest país torni a construir centrals nuclears".

Però el programa nuclear més important és el de la Xina, amb una
economia que està creixent a un ritme del 10% anual. Els xinesos tenen
previst construir 32 centrals els propers 15 anys per mitigar la
contaminació produïda pel carbó.

I hi ha altres moviments semblants arreu del món. Al Brasil, el
president Lula ha anunciat la construcció de set centrals nuclears. Els
socialdemòcrates de Finlà ndia estan construint una nova central a
Olkiluoto. Tony Blair ha parlat de la necessitat d'impulsar una nova
generació de reactors nuclears més segurs. A França, Jacques Chirac ha
anunciat que comptarà amb un reactor de quarta generació el 2020, i
manté 58 centrals al seu territori, que li donen enormes beneficis,
perquè ven energia als veïns antinuclears d'Ità lia, Espanya i Alemanya.
En canvi, altres països europeus, com ara Bèlgica, Alemanya, Suècia i
Holanda, segueixen apostant pel tancament gradual de les centrals
nuclears.

A Espanya, va ser Felipe González qui als anys 80 va introduir la
moratòria nuclear, amb el suport del PP. Els governs d'Aznar van
mantenir en hivernació en problema nuclear. El programa electoral del
PSOE del 2004 preveia el tancament de les centrals existents abans de 20
anys, i el president Rodríguez Zapatero ha declarat ser "el més
antinuclear" del govern espanyol. El president ha creat una taula de
dià leg (amb administració, empreses, consumidors i grups ecologistes)
per abordar el calendari de tancament.

 
La postura del govern espanyol


Però la posició del govern espanyol no està tan clara. Mentre Zapatero
obsequiava rialletes i bones paraules als ecologistes, el ministre
d'Indústria, José Montilla, declarava que seria "insensat" prescindir de
l'energia nuclear. Montilla ha defensat obrir un debat sobre el futur
nuclear, tema en què ha coincidit amb persones com Joaquín Almunia,
Loyola de Palacio (PP), i fins i tot José María Fidalgo, secretari
general de CCOO. El Llibre Blanc del Círculo de Empresarios demana
allargar la vida útil de les actuals centrals i substituir-les per
altres de nova generació.

A Catalunya, la posició de la Generalitat és molt més clara, perquè es
nota la influència antinuclear d'ERC i d'ICV. El pla de l'energia
aprovat l'any passat proposa una estratègia gradual de tancament de les
centrals, aprofitant la disminució progressiva del pes de la producció
nuclear (que passaria del 55,8% actual al 35,3% el 2015). El tancament
de les centrals hauria de començar el 2022. Sigui com sigui, aquest pla
és paper mullat si no hi ha acord amb Madrid, ja que les competències en
energia nuclear són estatals. El pla es planteja en l'horitzó del 2030,
i pretén resoldre el problema energètic a base d'estalvi, impuls a les
energies renovables i recerca.

La postura de CiU és diferent, i s'acosta més a la de Montilla. Oriol
Pujol explica: "Nosaltres no som antinuclears ni pronuclears. Només
pensem que s'ha obrir un debat seriós i sense prejudicis. Tothom vol
pitjar un botonet i que se li engegui l'aire condicionat o la tele, però
cal saber d'on ve aquesta electricitat i els costos que té". Segons
Pujol, les energies renovables són insuficients per garantir el
subministrament.

Un altre factor a considerar és el desenvolupament de noves fonts
d'energia nuclear. Entre els anys 50 i 70 es van construir reactors de
primera i segona generació, que són els que van patir els accidents.
Després de Txernóbil, va arribar la tercera generació. Actualment,
França està desenvolupant el reactor de quarta generació (European
Reactor Program), més potent i segur. I hi ha una altra tecnologia a
l'horitzó: el reactor nuclear de fusió (els actuals són de fissió). El
programa ITER, que l'ha de construir, porta molts anys de recerca i pot
ser una solució a mig termini: la fusió és l'energia que hi ha dins de
les estrelles.

Marcel Coderch, secretari de la Associació per a l'Estudi dels Recursos
Energètics (AEREN) i membre de la Taula del Dià leg per les Nuclears,
explica: "El problema és que no hi haurà reactors de fusió fins al 2050.
Les energies renovables no donarien per mantenir el ritme actual de
consum energètic. S'hauria de canviar". I afegeix: "Només hi ha dues
opcions raonables: o planificar el tancament ordenat de les centrals
actuals, o apostar per un increment important. Quedar-se igual o
construir-ne una o dos més no resol el problema climà tic ni
l'energètic".

Mentrestant, en el camp de l'ecologisme català a penes hi ha moviments.
James Lovelock o Patrick Moore no tenen seguidors i la ideologia
antinuclear és monolítica. Ana Rosa Martínez, delegada a Catalunya de
Greenpeace, és categòrica: "No hi ha a casa nostra cap ecologista
seguidor de Lovelock. És una persona a la qual respecto com a científic,
però que, d'energia nuclear, no en sap". L'oposició a les nuclears es
manté ferma: "Ara, a Espanya, la campanya pronuclear té com a única
finalitat allargar la vida d'unes centrals que, com la de Vandellós II,
són obsoletes i perilloses". Martínez discrepa de Marcel Coderch i Oriol
Pujol: "Nosaltres estem a favor d'una combinació d'energia solar i
eòlica. Amb centrals d'aquesta mena, es podria cobrir tres vegades la
demanda energètica de Catalunya el 2050".

Pep Puig, enginyer nuclear i portaveu del Grup de Científics i Tècnics
per a un Futur No Nuclear, va en la mateixa línia. "La solució són les
energies renovables: amb un cercle de 20 km de radi d'una central solar,
es podria atendre totes les necessitats elèctriques de Catalunya.
L'energia nuclear no és competitiva en un lliure mercat i la prova és
que, malgrat que a Espanya ja no existeix la moratòria, no hi ha cap
empresa que en vulgui construir cap". Cap a la mateixa fórmula apunta
Pedro Berruezo, redactor en cap de The Ecologist: "La societat mundial
va cap a l'abisme. L'única solució és tornar a una mena de vida més
d'acord amb la natura i, després, energies renovables, estalvi energètic
i eficiència energètica. Cal canviar la societat sencera".

A l'energia nuclear se li presenta una segona oportunitat, almenys com a
reobertura del debat. Però el camí serà llarg i les polèmiques,
inacabables. Segons les enquestes, només el 12% dels europeus estan a
favor de l'energia nuclear. Txernóbil va ser fa 20 anys, però pesa. I
molt.  

                                                                  Botons

------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: http://llistes.moviments.net/pipermail/energiadecreixent/attachments/20060508/97d059a6/attachment-0001.htm