[Educaciolliure] IMPORTANT:escolarització obligatòria als 3 anys
Witch
jmmojmmo en gmail.com
Lun Dic 31 12:27:56 CET 2007
Hola a tothom!
Mestres, pares i futurs pares, això us interessa a tots!!
Faig un missatge massiu perquè és important.
Us reenvio un missatge que m'ha arribat d'una companya. Explica això
de la llei que volen aprovar per escolaritzar OBLIGATÒRIAMENT a partir
dels 3 anys (fins els 6 no és obligatori enlloc)
Etre això i la gratuitat de les places de guarderies qüasi no caldrà
que parim a l'hospital ni que lluitem per un part més humanitari. De
la panxa a la llar d'infants.
Algú recorda el llibre "Un món feliç"?
Potser semblo exagerada, però només cal mirar una mica, només una mica
enrera, quan els infants no anaven a l'escola fins els 4-5 anys i NO
tenien cap problema. Ara, si als 2 anys no el portes a la llar
d'infants ja ets una cosa rara o et diuen que tindrà problemes a
l'escola. TOTALMENT ABSURD.
Sabem perfectament que, en aquest país, la conciliació laboral i
familiar és nefasta. Els horaris dels adults xoquen contínuament amb
les necessitats dels nostres fills. El fet que HAGUEM DE portar els
fills en una llar d'infants o l'escola al 3 anys (tant si els ha
complert com si no), NO significa que VOLGUEM FER-HO.
Podem tenir diferències d'opinió, però us demano que llegiu el
missatge i la carta que volen enviar. Jo ja he enviat les meves dades.
Una abraçada a tothom i petonets especials pels que us els dóno sempre.
BON CAP D'ANY I FELICITAT PEL 2008!!
montse
Inicio del mensaje reenviado:
> De: "Rita da Costa" <rita en fornols.net>
> Fecha: 30 de diciembre de 2007 23:38:09 GMT+01:00
> Para: <fedecata en yahoogroups.com>
> Asunto: [fedecata] Off topic: escolarización obligatoria a los tres
> años
> Responder a: fedecata en yahoogroups.com
>
>
> Hola a todas,
>
> Como seguramente sabréis ya, el gobierno catalán se propone
> convertir en obligatorio el segundo ciclo de educación infantil. En
> otras palabras, si el proyecto de ley prospera y se acaba aprobando,
> los niños de tres años residentes en Cataluña tendrán que ir al cole
> el próximo curso, estén o no preparados para hacerlo, con el
> agravante de que en Cataluña el horario escolar a esas edades se
> prolonga desde las nueve hasta las cinco de la tarde, a diferencia
> de la mayoría de comunidades autónomas españolas y de otros países,
> en las que los niños salen a mediodía y se permite una mayor
> flexibilidad horaria en función de la disponibilidad de los padres.
>
> La iniciativa nos parece una barbaridad sin ningún fundamento
> pedagógico y cuya finalidad ni siquiera queda clara en las
> afirmaciones del conseller de Educación, Ernest Maragall. Que casi
> todos los padres se vean obligados o quieran llevar a sus hijos al
> cole con tres años no justifica que todos sin excepción lo tengamos
> que hacer, entre otras cosas porque cada niño es un mundo y no todos
> están preparados para la escolarización a esas edades.
>
> Hemos redactado una carta destinada al conseller d'Educació y al
> Síndic de Greuges, así como a los medios, y estamos recogiendo
> firmas entre los residentes en Cataluña para añadirlas al texto
> antes de enviarlo (ya llevamos cerca de ochenta). Quienes estén de
> acuerdo con lo expuesto en él y tengan a bien firmarlo pueden
> hacerme llegar sus datos (nombre completo, DNI o cualquier otro
> documento de identidad y profesión u ocupación) en un mensaje
> privado arita en fornols.net.
>
> A continuación pego el escrito.
>
> Gracias de antemano y feliz año nuevo a todas,
>
> Rita da Costa
>
> ALBA Lactancia Materna (www.albalactanciamaterna.info)
>
>
> El document Bases per a la Llei d’Educació de Catalunya. Una llei de
> país, presentat pel conseller d’Educació Ernest Maragall en roda de
> premsa el passat 16 de novembre es planteja com a declaració
> d’intencions del govern català, oberta al debat públic, sobre la
> futura Llei d’Educació catalana.
>
> Aquest document ha aixecat moltes reaccions i molta
> polèmica, sobretot entre el personal docent, respecte a l’abast i la
> conveniència de les mesures proposades, però una de les novetats més
> radicals que s’hi proposen ha passat força desapercebuda. Ens
> referim a l’afirmació que “la Llei declararà l’obligatorietat de
> l’educació en el segon cicle de l’educació infantil”, és a dir, el
> tram que va dels tres als sis anys d’edat.
>
> Quines raons pedagògiques s’aporten per justificar una decisió
> d’aquesta envergadura? No ho és, sens dubte, la primera que es dóna:
> “tal com s’ha configurat l’oferta d’ensenyament a Catalunya, es pot
> afirmar que pràcticament la totalitat de l’alumnat entre els 3 i els
> 6 anys (…) està escolaritzada”. Constatar un fet consumat no
> constitueix de cap manera una justificació raonada i basada en
> criteris pedagògics. Si, com va dir el mateix conseller en la roda
> de premsa, el 98% dels nens catalans entre els 3 i els 6 anys ja va
> a l’escola, no comprenem per què proposa el Departament d’Educació
> fer obligatori allò que en la pràctica ja quasi ho és.
>
> Si busquem més profunditat pedagògica (o almenys una mica de sentit
> comú) en el text presentat pel conseller, tampoc la trobarem en la
> segona i última raó esgrimida per introduir l’obligatorietat de
> l’educació preescolar: “D’altra banda, la importància que té
> l’escolarització de tota la població en aquestes edats, especialment
> entre els infants amb mitjans socials menys afavorits, aconsella
> declarar aquest cicle com a obligatori i així assegurar la igualtat
> d’oportunitats”. Afirmar, sense més arguments, que és important
> escolaritzar els nens tan aviat resulta inadmissible. En quins
> estudis es basa el conseller? Coneix l’informe publicat recentment
> per les universitats de Stanford i Berkeley (How Much is Too Much?
> The Influence of Preschool Centers on Children`s Social and
> Cognitive Development) que alerta sobre els riscos de l’educació
> preescolar i assenyala que, tot i que l’escolarització infantil
> afavoreix l’adquisició d’habilitats cognitives, incideix
> negativament en el desenvolupament social i emocional dels petits,
> generant-los un increment dels problemes de conducta?
>
> I, pel que fa a la necessitat d’assegurar la igualtat
> d’oportunitats en l’accés a l’educació, ens preguntem a quin medi
> social pertany aquest 2% de famílies que trien no escolaritzar els
> seus fills de tres anys a Catalunya. Sospitem que no totes encaixen
> en la definició de “famílies desafavorides” i que en aquest
> percentatge entren també persones que s’han plantejat un altre model
> educatiu per als seus fills, basat en el respecte a les seves
> necessitats fisiològiques, emocionals i pedagògiques. Un
> plantejament, volem subratllar-ho, que està avalat per la Carta dels
> drets fonamentals de la Unió Europea, que proclama “el dret dels
> pares a garantir l’educació i l’ensenyament dels seus fills conforme
> a les seves conviccions religioses, filosòfiques i pedagògiques.
> Seria desitjable que el conseller compartís, si és que en disposa,
> la informació relativa a aquest 2% de la població.
>
> Però, arguments a part, n’hi ha prou amb donar una ullada als països
> del nostre entorn per adonar-se de com és d’estrafolària aquesta
> urgència per escolaritzar els nens de tres anys. En l’exhaustiu
> estudi publicat per l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el
> Desenvolupament Econòmic) sota el títol Starting Strong II: Early
> Childhood Education and Care (http://www.oecd.org/document/63/0,3343,en_2825_293564_37416703_1_1_1_1,00.html
> ) sobre les polítiques d’educació i atenció a la primera infància en
> vint països, es descriuen els factors socials, econòmics i
> conceptuals que condicionen aquestes polítiques. Doncs bé, en cap
> país de la Unió Europea l’ensenyament és obligatori abans dels sis
> anys d’edat (set, en el cas de Dinamarca, Suècia i Finlàndia).
> Tampoc ho és al Canadà, els Estats Units ni a Austràlia.
>
> Però hi ha encara una dada més significativa: en el cas de Finlàndia
> —país que en l’últim informe PISA obté els millors resultats en
> matèria d’educació—, el percentatge de nens entre dos i tres anys
> que van a escola no supera el 50%, davant —recordem-ho— el 98% de
> nens catalans. L’únic país inclòs en l’estudi de l’OCDE que preveu
> fer obligatori l’ensenyament preescolar és Mèxic. Amb tot el
> respecte que ens mereix el poble mexicà, quina hauria de ser la
> referència per a Catalunya: Mèxic o Finlàndia?
>
> Últimament, les mesures que —almenys sobre el paper—
> busquen fomentar la conciliació de la vida laboral i la familiar
> ocupen un lloc destacat en les polítiques socials, tant del govern
> espanyol com del català. Que potser es fomenta aquesta conciliació
> universalitzant l’escolarització obligatòria a partir dels tres
> anys? Què entenem per “conciliació”? No seria més progressista i
> efectiu establir els mecanismes socials que permetin a pares i mares
> passar més temps amb els seus fills en una etapa de la vida
> d’aquests en què, segons importants corrents psicològics, el
> desenvolupament personal dels nens passa més per la construcció
> emocional i social que no pas per l’acumulació de coneixements i la
> imposició d’unes exigències curriculars més pròpies de nivells
> superiors, una etapa en què el joc constitueix la principal i més
> eficaç eina d’aprenentatge?
>
> Que és més progressista, doncs? Consentir que els nens de tres anys
> passin vuit hores al dia en el recinte escolar, sotmesos a jornades
> tan llargues com les dels seus pares? O bé introduir mesures reals i
> efectives de conciliació que permetin reduir la jornada laboral dels
> pares perquè puguin compartir amb els seus fills almenys una part
> del dia? No podem deixar de preguntar-nos si no hi haurà una relació
> directa entre aquest dèficit d’atenció en el si de la família durant
> la primera infància i els creixents casos de depressió i trastorns
> de conducta entre els menors, o el fet que Espanya té el dubtós
> honor de ser el tercer país del món en què es recepten més
> psicofàrmacs a menors.
>
> En definitiva, no seria més lògic afavorir un ingrés gradual i
> flexible dels infants en el sistema educatiu, sense imposicions, en
> funció de les necessitats dels pares i mares i de les
> característiques personals de cada nen, de cada família, amb un
> plantejament més obert dels centres preescolars, amb més llibertat
> d’horaris —els quals, en tot cas, no haurien de ser tan amplis com
> els actuals, sinó més aviat imitar el model noruec o el d’altres
> comunitats autònomes espanyoles, on l’horari lectiu preescolar
> conclou a migdia?
>
> Per descomptat, això requeriria establir veritables
> mesures de conciliació, com ara ampliar els permisos de maternitat o
> legislar excedències remunerades i amb garantia de reincorporació al
> lloc de treball i manteniment de sou per a un dels dos membres de la
> parella amb nens petits, com succeeix en els països que ens
> avantatgen en els índexs de benestar i èxit escolar.
>
> El Departament d’Educació planteja la necessitat
> d’aquesta nova Llei d’Educació de Catalunya, entre altres raons, com
> a resposta a l’índex de fracàs escolar encara “massa elevat” i a un
> “rendiment escolar insatisfactori” que queda “per sota de
> l’exigible” al nostre país. Per què no fixar-se, doncs, en els
> països amb millors resultats, aquells que l’últim informe PISA
> presenta com a models a seguir? En cap d’ells és obligatòria
> l’escolarització abans dels sis anys, i a més tots fomenten
> autèntiques mesures de conciliació laboral i familiar en comptes
> d’aprofundir la dicotomia casa-escola.
>
> Creiem que existeixen dos elements socioculturals subjacents en la
> proposta del Departament d’Educació: en primer lloc, la noció, força
> estesa, que conciliar la vida laboral i la familiar consisteix a
> mantenir els nens “aparcats” mentre els pares treballen. Això no és
> conciliar, sinó més aviat tot el contrari. Acceptem que infants de
> menys de tres anys entrin a l’escola plorant un dia sí i un altre
> també al llarg de setmanes o fins i tot mesos, que pateixin una
> imposició prematura del control d’esfínters per al qual molts d’ells
> no estan preparats, que visquin com una separació traumàtica el que
> hauria de ser una adaptació a l’escola progressiva i d’acord amb les
> seves necessitats emocionals, i ens eixuguem les llàgrimes que ens
> provoca ser testimonis i partícips resignats del seu patiment perquè
> “és el que toca”, en lloc de qüestionar un sistema que encoratja i
> premia —tot i que fins ara la llei no ho imposava— la segregació
> precoç i prolongada de pares i fills.
>
> El segon element és fruit d’una filosofia de treball molt arrelada a
> Espanya, i en especial a Catalunya, segons la qual com més hores
> passem a la feina, més es produeix. La realitat dels països que ens
> envolten, i sobretot la d’aquells que gaudeixen d’un nivell de vida
> més elevat que el nostre, desmenteix aquest mite sobradament: més
> hores al lloc de treball no equival a més feina feta, no
> necessàriament. A més, fomentar la concessió de permisos de baixa
> maternal i paternal, així com reduccions de jornada, perquè homes i
> dones puguin dedicar-se a atendre i educar els seus fills no
> solament no perjudica la productivitat de les empreses ni la bona
> marxa de l’economia, sinó que contribueix a enfortir les famílies i,
> en conseqüència, afavoreix el benestar i l’educació dels nens, que
> és responsabilitat primera i directa dels pares, no de les
> guarderies ni de les escoles.
>
> Per tot plegat, considerem que no resulta socialment beneficiós ni
> pedagògicament raonable imposar l’obligatorietat de l’ensenyament
> entre els 3 i els 6 anys. És una ocurrència impròpia d’un govern
> progressista i d’esquerra i incorre precisament en el vici de
> “prescriure remeis ineficaços per a mals inexistents” que —citem
> textualment el document presentat pel conseller— es pretén evitar.
> Una ocurrència, a més, que resulta incompatible amb la Llei Orgànica
> d’Educació espanyola, aprovada l’any passat, que manté
> l’obligatorietat només des dels 6 anys, i el caràcter orgànic de la
> qual fa que la pretensió del Departament d’Educació sigui força
> dubtosa legalment. Trobem, doncs, que convertir un tal disbarat en
> llei d’obligat compliment, en comptes d’afavorir alternatives que
> permetin una socialització menys brusca i dràstica dels infants,
> representa un greu pas enrere sense cap fonament pedagògic que
> mereix el nostre rebuig més enèrgic.
>
>
>
> __._,_.___
> Mensajes con este tema (5)Responder (mediante la Web) | Crear un
> tema nuevo
> Mensajes | Archivos | Fotos | Marcadores | Base de datos | Sondeos |
> Miembros | Agenda
> Para cancelar su suscripción a este grupo, envíe un mensaje de
> correo-e a:
> fedecata-unsubscribe en yahoogroups.com
>
>
> Modificar la configuración mediante la Web (ID de Yahoo! obligatoria)
> Modificar la configuración mediante el correo: Cambiar a resumen
> diario | Cambiar el formato a Tradicional
> Visita tu grupo | Condiciones de uso de Yahoo! Grupos | Cancelar
> suscripción
> Visita tu grupo
> Yahoo! Avatares
> Tu imagen virtual
> ¿A qué esperas para
> crear el tuyo?
> Yahoo! Correo
> Regístrate gratis
> Lee tu correo desde
> cualquier lugar.
> Mi Yahoo!
> Reúne tu mundo
> Tu correo, tus RSS
> y mucho más...
> .
>
> __,_._,___
------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: http://www.moviments.net/pipermail/educaciolliure/attachments/20071231/603f46ea/attachment-0001.htm
Más información sobre la lista de distribución Educaciolliure