[Ecoseny.Actualitat] [CATALUNYA - BOL] Manifest pel No-Sí: la revolució, sense estat-nació, és la solució!

[Mizar]

*Comunicat del "Grup de Reflexions per a l'Autonomia"*

 Compartim un magnífic comunicat del *GRA*. Impactant desenmascarament del
frau polític i espectacle mediàtic de la cercada "independència" de
Catalunya. Veritable aire fresc, per escombrar la hipocresia, mentida,
manipulació i usurpació que les actuals elits polítiques, intel·lectuals i
depredadores catalanes duen a terme, amb l'ajut dels mitjans
estatals-corporatius de propaganda i adoctrinament. *Històric comunicat!*

<http://1.bp.blogspot.com/-qc11al8QQxg/UrxdmhSogsI/AAAAAAAAFwE/5uLk6TiZPxM/s1600/snapshot+comunicat+gra+desembre+2013-esborrany-1.jpg>

 Publicat originalment al blog Discs
Imaginals<http://blaidalmau.blogspot.com.es/2013/12/manifest-pel-no-si-la-revolucio-sense.html>,
en data 26 de desembre de 2013. (comentaris oberts en aquell lloc)

 -----------------------------------------------


  <https://www.blogger.com/null> Manifest pel No-Sí: la Revolució, sense
Estat-nació, és la Solució!
 El Parlament de Catalunya aprovarà pròximament una pregunta i una data per
realitzar un referèndum sobre la “independència” de Catalunya. La pregunta,
acordada per diversos partits parlamentaris, serà doble: “Vol que Catalunya
sigui un Estat? En cas afirmatiu, vol que sigui independent?” (1). En
aquest Manifest, en primer lloc, exposarem el nostre posicionament respecte
d'aquesta qüestió, explicant els motius pels quals respondríem amb un No-Sí
a les respectives preguntes, és a dir, donaríem una resposta que ha estat
impedida en la formulació promulgada. En segon lloc, farem algunes
consideracions generals sobre el fet nacional i el nacionalisme. Per
acabar, reflexionarem sobre les potencialitats del conflicte nacionalista a
les nostres contrades i sobre el paper que està jugant l'esquerra
independentista d'una banda, i el paper que podem jugar els revolucionaris
integrals de l'altra, en tot aquest afer.

  *1. No volem cap Estat*

  En primer lloc, és bo notar que la primera pregunta del referèndum és
capciosa ja que inquireix sobre la possibilitat que Catalunya *sigui* un
Estat quan, per definició, Catalunya no pot *ser* un Estat. El vocable
Catalunya fa referència a un territori, no a les seves estructures
polítiques. No és el mateix França que l'Estat francès, ni Girona és
sinònim d'Ajuntament de Girona. Catalunya pot estar *gestionada i
dominada*per un o altre Estat, però no serà mai en si mateixa un ens
estatal.
Mitjançant l'ús indegut del llenguatge, la pregunta promulgada confon Estat
i territori, intentant, d'aquesta manera, embullar conceptualment i
fusionar imaginàriament les estructures de dominació amb els territoris
dominats, una subtil estratagema lingüística gentilesa dels “representants
del poble”.

  En segon lloc, per respondre amb coneixement de causa a la primera
pregunta cal que els ciutadans de Catalunya tinguem ben present quina és
l'essència de la institució estatal. L'Estat modern es va gestar durant el
segles XIV-XVII i es va imposar com a institució política fonamental arreu
del món a través de les revolucions liberals dels segles XVIII i XIX. Des
d'aleshores ha adoptat, segons les circumstàncies, formes parlamentàries o
dictatorials, governs d’esquerres o de dretes, però la seva essència ha
estat sempre la mateixa: una estructura marcadament jeràrquica i
burocràtica, separada de la ciutadania i per damunt d'aquesta.
L'Estat-nació és un aparell de dominació i de coerció professional que es
va instaurar soscavant i desmantellant les institucions realment
democràtiques de la societat popular tradicional, com ara el Consell Obert
i el Comunal a la Península Ibèrica. És un agent causal de primera
importància en la crisi generalitzada d'avui en dia; la seva essència és
destructiva, violenta i capciosa, tal com va posar de manifest el mateix
Maquiavel. No hi ha un sol Estat al món que no estigui tacat de sang,
farcit d’injustícia, erigit en base a l’engany i a l’explotació dels éssers
humans i de la natura.

  Diem rotundament NO a un hipotètic Estat català perquè no volem sortir
del foc per caure a les brases. Un Estat català seria només una nova
expressió de la mateixa font de problemes: la dominació política en forma
d’Estat “democràtic representatiu”. Si volem alliberar-nos realment de
l'espiral de misèria i barbaritat en què es troba el món contemporani és
menester que comencem a impugnar efectivament aquesta dominació a través
d’una política realment democràtica, realitzada en el marc d’Assemblees
Populars Confederades, en franca oposició a l’espectacle oligàrquic del
Parlament. Les múltiples crisis del segle XXI ens emplacen urgentment a
organitzar-nos al marge de l'estat i contra el mateix, de forma similar a
com el poble de Catalunya va saber fer amb gran solvència durant el primer
terç del segle XX.

   *2. Volem veritable independència*

  Considerem que la independència és un valor humà fonamental que, per
realitzar-se genuïnament, ha d'anar associat a un altre valor tant o més
important: la interdependència. Advoquem per a que cada persona, cada
col·lectiu, cada poble, cada regió i cada país sigui independent i, al
mateix temps, en diferents graus i de diferents maneres, interdependent amb
els altres. La veritable independència a tots els nivells pot realitzar-se
només a través de l'autonomia generalitzada, la qual implica la creació
d'una veritable democràcia on cada persona pugui participar directa i
igualitàriament en la formulació de les polítiques i en la presa de
decisions que l'afecten. Però la independència que proposen els partits
“independentistes” no consisteix en això, sinó en la creació de noves
estructures d'Estat, és a dir, en renovar les formes de dependència.

  Diem decididament SÍ a la independència de Catalunya, però precisant que,
segons pensem, la veritable independència d'un país és indissociable de la
independència de cada una de les seves regions, pobles i persones. A més,
la independència política és indissociable de la independència econòmica.
És per això que un sistema d'Estat amb economia de mercat capitalista és
sempre antitètic a la veritable independència: un estat suposa, per
definició, la imposició de decisions al conjunt de la població per part
d'una elit política que concentra la potestat de manar a través d'un
conglomerat d'instàncies burocràtiques i oligàrquiques; una economia de
mercat suposa, per definició, que les decisions econòmiques fonamentals
queden en mans de les dinàmiques de la competència mercantil i de cada una
de les entitats empresarials privades. No hi ha cap estat al món que
apliqui veritablement el principi d'autodeterminació i de subsidiarietat,
senzillament, perquè la descentralització i l'autonomia són antitètiques a
la naturalesa de l'ens estatal. No hi ha cap economia de mercat al món que
permeti la veritable independència dels pobles i de les persones,
senzillament, perquè aquest sistema econòmic es basa en desposseir a les
persones i espoliar els pobles per així fer-nos més dependents de les
corporacions empresarials i dels seus mecanismes d'explotació laboral.

  *3. Defensem el fet nacional sense incórrer en el nacionalisme*

  Probablement, el principal factor que ha esperonat l'auge de
l'independentisme estatista català en els darrers anys són les reiterades
provocacions anticatalanes de l'Estat espanyol. Aquest ha retallat les
competències del govern de Catalunya i s'ha acarnissat contra la llengua i
la cultura catalana a través de legislacions (llei Wert), resolucions
(Tribunal Constitucional), campanyes (propaganda mediàtica anticatalana),
etc. Aquestes problemàtiques tenen la seva causa última en la pròpia
naturalesa de l'ens estatal i en la pròpia noció d'Estat-nació, sorgida al
segle XVIII per tal de justificar l'establiment dels Estats moderns. La
pretensió que el fet nacional pugui delimitar-se amb fronteres és una
entelèquia que comporta sempre un forçament de la realitat, mentre que la
ideologia segons la qual les estructures polítiques han de coincidir amb
aquelles fronteres, és a dir, la ideologia nacionalista, és una font
inesgotable d'incongruències i problemes. Per tal de respectar
veritablement el fet nacional en tota la seva diversitat, espontaneïtat i
entremesclament, per tal que la llengua i la cultura de cada persona i de
cada indret puguin expressar-se naturalment i desenvolupar-se lliurement,
és menester desvincular completament el fet nacional de les fronteres i
estructures polítiques, en altres paraules, cal llençar la ideologia
nacionalista a les escombraries de la història.

  Impugnem l'opressió que el nacionalisme de l'Estat espanyol ha infligit
històricament cap al fet nacional català, però no considerem que la forma
correcta de defensar-nos d'ella sigui incorrent en un altre nacionalisme,
enarborant l'estelada; la superació veritablement positiva de les
opressions nacionals consisteix en crear un nou moviment revolucionari
integral i global que impugni tant l'ens estatal, agent causal d'infinitat
de problemes, com la ideologia nacionalista, font de conflictes i
d'opressions nacionals. D'aquesta manera aconseguirem desenvolupar cultures
locals i regionals realment vives, lliures, autèntiques, populars,
sinèrgiques i respectuoses.

  *4. Evitem l'escalada de bel·ligerància nacionalista*

  A través d'aquest Manifest volem fer una crida per a evitar que les elits
polítiques, tant catalanes com espanyoles, aconsegueixin involucrar
plenament al poble Catalunya en el creixent conflicte entre l'Estat
espanyol i el proto-Estat català. La història ens ensenya que els Estats es
recolzen sovint en el conflicte i la rivalitat entre ells, atiant el
nacionalisme i la bel·ligerància per així, en última instància, afermar la
dominació en els seus respectius territoris. En determinades conjuntures,
si resulta convenient pels interessos de diversos sectors del poder,
aquests conflictes poden augmentar en intensitat fins adoptar una forma
bèl·lica, tal com va succeir en la ex-Yugoslavia.

   <http://3.bp.blogspot.com/-kN-lswWNPbs/UryEo9ENpdI/AAAAAAAAAfs/JwvXrk22I44/s1600/Catalunya+VS+Espanya.jpg>
 Justament, alguns comentaristes han assenyalat paral·lelismes entre
l'atmosfera social de la Iugoslàvia prebèl·lica i l'atmosfera que es
respira a les nostres contrades avui en dia: la crispació va en augment;
cada cop més energia social és canalitzada a través de la disputa
nacionalista; els atacs verbals, les amenaces i els menyspreus s'han
multiplicat en el darrer lustre. Els mitjans de “comunicació” han
incrementat progressivament l'atenció que dediquen a aquest assumpte,
bombardejant les consciències de la població amb els fervors i furors
nacionalistes en les seves diverses expressions: celebracions
multitudinàries, debats encesos, resolucions provocadores, declaracions
il·lusionadores... I bé, cap a on ens pot portar aquesta escalada?

  Arribat el moment en què el Parlament declarés la “independència” de
Catalunya, presumiblement, l'Estat espanyol desautoritzaria la decisió tal
com ha advertit. Aplicant la legislació constitucional per mantenir la
“indissoluble unitat d'Espanya”, no seria estrany que l'Estat espanyol
emprés la força de les armes, dissolent el Parlament i incrementant la
militarització de les nostres contrades per frustrar la creació d'un Estat
català. Alguns confien que l'elit internacional, amb la “bondat” que la
caracteritza, ens vindria a “salvar” en un escenari com aquest. Però els
fets indiquen més aviat el contrari: cap membre ni òrgan de l'elit
internacional s'ha compromès mínimament a emprar la força de les armes per
defensar la separació de Catalunya, mentre que alguns d'ells sí que han
afirmat que aquest conflicte “és un afer intern d'Espanya”.

  Allò que es troba a les nostres mans i pot resultar decisiu és la nostra
actuació com a poble. Si el poble es deixa endur pels furors promoguts per
les ideologies nacionalistes i les institucions estatistes, la crispació
social pot augmentar fins a nivells inusitats, acaparant una gran part de
l'atenció pública i soscavant seriosament les possibilitats d'un
alliberament real del poble de Catalunya. Amb aquestes paraules volem fer
doncs un toc d'alerta sobre el factor contrarevolucionari que suposaria un
procés de creixent bel·ligerància en termes estatistes i nacionalistes. La
contesa nacional-estatista actual no té cap possibilitat de portar-nos cap
a una situació realment positiva, ja que no estem parlant d'un conflicte en
què el poble organitzat autònomament i conscient s'enfronta a totes les
formes de dominació, tot construint una societat realment democràtica,
substancialment millor que l'actual, sinó que es tracta d'un conflicte en
què la forma de dominació estatal, una o altra, sempre hi sortirà guanyant
i, per tant, en última instància, el poble sempre hi sortirà perdent.

  *5. Qüestionem el Cavall de Troia *

   <http://1.bp.blogspot.com/-F2vKNh2Tkls/UryCNbEEepI/AAAAAAAAAfY/3XqlENme9mI/s1600/Caballo-de-Troya-colores-300x240.gif>
 S'escau la pregunta: quin està essent el paper de l'Esquerra
Independentista en aquesta conjuntura? Examinem l'exemple de la Candidatura
d'Unitat Popular (CUP), el partit que ha entrat al Parlament de Catalunya
fa poc més d'un any amb tres diputats. La CUP es va presentar a les
eleccions com “la veu del carrer al parlament” i com a “Cavall de Troia
dels moviments socials a les institucions”. Tanmateix, en el cas del
referèndum, sembla ser que s'ha “oblidat” que hi ha persones del carrer i
dels moviments socials que podrien voler votar No-Sí. Era previsible que la
CUP no *promogués* el No-Sí, donat que un eix fonamental de seva línia
programàtica consisteix en la creació d'un estat català. Però per fer mèrit
a les proclames de ser un partit “democràtic radical” i a les pretensions
de ser “amic d'allò llibertari”, la CUP hagués hagut d'intervenir en favor
de *permetre* l'expressió del No-Sí, l'opció més afí als plantejaments
llibertaris. Tal intervenció hagués estat molt senzilla: n'hi hauria prou
amb presentar una esmena per suprimir l'expressió “en cas afirmatiu” que
precedeix a la segona pregunta, tot explicant que la resposta No-Sí és de
caràcter revolucionari i que el poble de Catalunya compta amb una rellevant
tradició revolucionària que ha de poder expressar-se per tal que el
referèndum compti amb amb un mínim de qualitat democràtica.

  Però malauradament la posició de la CUP en aquest afer és encara més
flagrantment antidemocràtica. Aquest partit no només impedeix l'expressió
del vot revolucionari sinó que, si per ell fos, tampoc l'opció federalista
del Sí-No podria expressar-se: la CUP voldria reduir al mínim les
possibilitats d'expressió del poble en aquest referèndum, proposant una
sola pregunta binària per tal de forçar el resultat que ella desitja, el Sí
a la “independència” estatista. En això consisteix la “democràcia radical”? *No
era això, companys, no era això*... I és que aquesta història ja és molt
vella i s'ha repetit massa cops: aquells que pretenen transformar l'ordre
establert participant com a “representants” en les seves estructures, en la
mesura que obtenen poder, s'emmotllen a les inèrcies i les dinàmiques
antidemocràtiques del sistema estatal-mercantil. Per tot això, farem bé de
preguntar-nos: és la CUP realment un Cavall de Troia dels moviments socials
dins del Parlament o més aviat un Cavall de Troia del Parlament dins dels
moviments socials?

  *6. Avancem cap a la Revolució Integral!*

  La dimensió política de les nostres vides, és a dir, l'activitat
deliberativa i decisiva sobre els assumptes de l'esfera pública que ens
concerneixen, no pot desenvolupar-se adequadament a través dels mecanismes
pseduo-democràtics amb els quals compta el sistema de dominació establert.
Aquest referèndum és una bona mostra de com el sistema estatal-mercantil
orquestra l'espectacle de la “política” amb el fi últim de legitimar-se i
distreure la nostra atenció dels processos que realment ens permetrien
alliberar-nos: la reflexió rigorosa i profunda, l'auto-organització
col·lectiva i autònoma, la millora moral quotidiana i l'empoderament
popular a través d'un moviment de transició pel canvi global democràtic.

  En algunes manifestacions del 15M es va corejar una consigna plena de
sentit: “*el problema és el sistema, la solució és la revolució”*. Un
referèndum convocat per una institució oligàrquica com és el Parlament i
escenificat pels mitjans de “comunicació” de masses, forma part del
problema, no de la solució. Per això, a través de les nostres possibilitats
de difusió, els sotasignats advocarem per l'abstenció activa en aquest
referèndum, encoratjant a tothom a reflexionar sobre l'opció
revolucionària, l'opció exclosa del No-Sí. Cal que responguem a moltes
preguntes per construir una Catalunya i un món realment independents i
autodeterminats, és a dir, sense estats. Si responem encertadament a elles,
amb fets i paraules, estarem iniciant una Revolució Integral: una
transformació profunda i generalitzada de la nostra forma de vida, un canvi
qualitatiu i de gran abast en les estructures i el valors que defineixen la
nostra societat.

  Només canviant-ho tot serem independents!


  Grup de Reflexió per a l'Autonomia
 Desembre del 2013





  (1) Artur Mas va anunciar que la segona pregunta seria "En cas afirmatiu,
vol que sigui un *Estat* independent?". Tanmateix, diversos mitjans de
"comunicació" van excusar la redundància estatista del president i van
ometre encertadament el terme "Estat" que lògicament ja queda inclòs en
l'expressió "en cas afirmatiu". La formulació que emprem en aquest Manifest
és aquesta darrera ja que és la que més s'apropa a la formulació que
considerem més netament democràtica (al permetre l'expressió de totes les
possibilitats) i lingüisiticament correcta (al no
redundar innecessàriament): "Vol que Catalunya tingui un Estat propi? Vol
que Catalunya sigui independent?". Tanmateix, és altament probable que la
formulació que finalment prevalgui sigui aquella que contingui més
redundàncies i distorsions estatistes, és a dir, la que va
ser pronunciada pel president.



--
Publicat per Equip Mizar de divulgadors a CATALUNYA -
BOL<http://catalunya-bol.blogspot.com/2013/12/manifest-pel-no-si-la-revolucio-sense.html>el
dia 12/26/2013 10:34:00 p.m.