[Ecoseny.Actualitat] [CATALUNYA - BOL] DIADA 2013 i REVOLUCIO INTEGRAL

[Mizar]

 Compartim article impactant, de *Félix Rodrigo Mora*, sobre la situació
política-social i mediàtica que viu la societat catalana. Publicat
originalment en el seu blog Esforç i
Servei<http://esfuerzoyservicio.blogspot.com.es/2013/08/diada-2013-la-revolucio-integral-es-el.html>,
on es pot comentar, en cas de voler aportar quelcom a l´article.

DIADA 11 setembre de 2013

<http://4.bp.blogspot.com/-pSyh1EvH5Cw/Ug0xRdRHD_I/AAAAAAAAFhA/bWhdHAWcb84/s1600/SNAPSHOT+DIADA-REV-INT.jpg>
 *
LA REVOLUCIÓ INTEGRAL*
 *ÉS EL MARC NECESSARI DE L'ALLIBERAMENT NACIONAL DE CATALUNYA*


 <https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4950791449141224418>Ja fa més
d'un any que el govern de la Generalitat i els seus aliats al Parlament
estan promovent la política del "*dret a decidir*", que presenten
enganyosament com a sinònim de l'exercici del dret d'autodeterminació pel
poble català. Això, suposadament, portarà a la constitució d'un "*Estat
català*" i a la independència.

Amb aquesta finalitat, a través de contínues campanyes mediàtiques de
caràcter adoctrinador han constituït un catalanisme tant sorollós com
degradat, avui reduït a poc més que el Barça i la botifarra, amb
arraconament progressiu de les qüestions més decisives de la cultura, la
història, la idiosincràsia i la llengua nacional. L'amor, el coneixement,
l'emoció i la passió per la terra catalana estan sent substituïdes per
estats de consciència cada dia més carrinclons i simplificats, més banals,
sòrdids i insubstancials. No hi ha debat profund, seriós i responsable, tot
consisteix a cridar consignes.

CiU i ERC han aconseguit que el poble delegui en ells les tasques de
l'alliberament nacional, pel que està passiu i a l'expectativa, obrant com
una gran comparsa que surt al carrer quant se li mana, i que creu que una
simple votació, el famós referèndum, serà la solució. Això, per si mateix,
ja és una catàstrofe política.

Així les coses a la Diada cal exposar d'una manera realista i argumentada
la qüestió de l'alliberament nacional, deixant de costat la demagògia i el
simplisme.

Catalunya és una comunitat humana singular i diferenciada d'Espanya i
França, amb una història mil·lenària, molt rica en continguts, una llengua
i una cultura pròpies. Està legitimada a governar-se per si mateixa, a
assolir la sobirania com a poble a través de l'exercici del dret
d'autodeterminació fins a la independència.

 <https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4950791449141224418>L'any
transcorregut des de la Diada de 2012 ha posat en clar moltes qüestions.
Una, decisiva, és que la gran patronal "catalana" es nega a donar suport a
tot procés independentista. És lògic, ja que avui no hi ha una gran
burgesia catalana, perquè ja fa molt que es va fusionar amb l'espanyola,
amb la qual forma una classe social unificada que té a l'Estat espanyol com
a propi. Això significa que el poder del diner està contra l'alliberament
nacional i que aquesta ha d'aconseguir-se contra ell.

Atès que el gran capital és espanyol, l'alliberament nacional de Catalunya
únicament pot tenir lloc en el marc d'una gran acció anticapitalista com la
que preconitza en el seu projecte i programa la revolució integral.

 La Unió Europea rebutja el que anomena "secessió" de Catalunya, i el
mateix fa l'ONU, l'OTAN i altres organismes internacionals. Cap potència
exterior dóna suport al poble català. França s'oposa amb totes les seves
forces ja que és part interessada. El capital multinacional està en contra.
Per descomptat, l'Estat espanyol, especialment l'exèrcit, l'aparell
policial, el poder judicial, la gran banca, el poder mediàtic i el sistema
acadèmic, es declaren a favor de "*la unitat d'Espanya*" en les condicions
que estableix la Constitució espanyola vigent, de 1978, que va ser
redactada i imposada al seu dia pels que ara es diuen "independentistes",
en particular per CiU.

Només la "classe política" fa seu el procés que portarà, diu, a la
constitució d'un "Estat català". Però tant ERC com CiU no són forces amb
entitat pròpia. Estan costejades per l'Estat espanyol (no s'oblidi això),
conforme al sistema vigent de finançament dels partits polítics. Operen des
d'una institució, la Generalitat, que forma part de l'ordenament
juridico-polític espanyol. Ingressen enormes sumes, per vies legals i
il·legals, de la gran patronal, que és igualment espanyola.

En conseqüència, seguiran rebent diners mentre serveixin els interessos de
qui els financen. En altres condicions tan sols caldria retirar-los el
suport econòmic perquè desapareguin. Atès que tals forces estan
constituïdes per un àvid i cobdiciós funcionariat que desitja, per damunt
de qualsevol altra cosa, seguir cobrant tots els mesos, la mera amenaça de
quedar-se sense les descomunals prebendes de què gaudeixen els apagarà els
seus (fingits) ardors patriòtics ...

ERC sobretot, que és qui porta més lluny la demagògia, amenaça Madrid amb
fer una "*declaració d'independència*". Sí, però quin significat tindria?
En realitat cap: l'Estat espanyol no la reconeixeria i aquí s'acabaria tot.
És infantil no comprendre que l'alliberament nacional és una qüestió de
sobirania i no de xerrameca, i que la sobirania es realitza a través
d'instruments de poder popular-nacional, de forces socials mobilitzades i
institucions emergents aptes per disputar l'Estat opressor (l'espanyol en
aquest cas, sense oblidar al francès) la capacitat real, pràctica, de
manar, això és, d'ordenar i prohibir.

El mateix succeiria en cas que s'arribés a celebrar el referèndum. Fos quin
fos el seu resultat, l'Estat espanyol ho declararia il·legal, en ser aliè a
l'ordre constitucional actual, i punt final. En les actuals condicions,
quan les classes populars estan desmobilitzades, degut a que l'anomenat
"projecte sobiranista" és rotundament reaccionari, per institucional i
partitocràtic, per capitalista i estatal, no hi ha cap possibilitat que es
doni una resposta popular capaç de, des del carrer, anar disputant a
l'Estat espanyol la sobirania pas a pas i lloc a lloc.

 <https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4950791449141224418>Però amb
quasi total seguretat, no hi haurà referèndum, perquè els que financen i,
per tant, dominen i dirigeixen a CiU i a ERC pararan el procés en algun
moment, deixant en ridícul als que ara, en la seva ingenuïtat, es prenen
seriosament les maniobres i la xerrameca mercenària dels polítics
professionals del Parlament. Això succeirà en un parell d'anys,
probablement, temps que usaran per triturar la consciència nacional
catalana per mitjà de la confusió, la degradació dels continguts, el
delegacionisme i la demagògia, creant una desmobilització popular
gegantina, que sembrarà (ho està fent ja) el conformisme i l'apatia per
desenis1<https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4950791449141224418#sdfootnote1sym>
.

 Aquesta és la veritable meta de l'operació que estan portant endavant CiU
i ERC: destruir la capacitat de reflexió, compromís, mobilització i acció
del poble català. Per això els finança l'Estat espanyol i el gran capital
espanyol. Aquells dos partits, i els organismes "independentistes" que han
generat, només volen que Madrid els lliuri més diners per seguir complint
la seva tasca de sempre, és a dir, controlar el poble català, debilitar i
mantenir dins d'Espanya.

Les classes populars també tenen una gran responsabilitat en el que està
passant, que és molt greu. No són només "víctimes" sinó alhora co-autors de
la mascarada. L'alliberament nacional no és una cosa que es pugui adquirir
a les rebaixes d'uns grans magatzems, no és un bé que es vagi a assolir a
base de marxes festives, manifestacions divertides i votacions còmodes. Si
el poble no està disposat a lluitar dur i durant molt de temps, a
sacrificar-se, a patir, no hi haurà resultats: els camins fàcils no porten
lluny. Quan, en uns anys, quedi al descobert el rerefons de l'operació
ningú podrà dir "ens van enganyar". No, el que hauran de dir és: ens vam
auto-enganyar, ens vam deixar manipular, vam ser responsables i culpables.
Però ara encara pot posar-se remei al mal...

Que la caricatura "independentista" l'estiguin portant endavant els partits
polítics i el Parlament manifesta una vegada més el funest d'uns i altres.
Per això, i per més raons, cal rebutjar el sistema partitocràtic i
parlamentari en totes les seves manifestacions, perquè és un règim de
*dictadura
política* sobre el poble. Per això un punt decisiu del projecte de
revolució integral és crear un sistema d'autogovern popular i nacional
constituït per una gran xarxa d'assemblees populars sobiranes. Només
l'auto-organització en assemblees pot disputar la sobirania a l'Estat
espanyol, enfront de l'elitisme institucional del trampós "independentisme"
partitocràtic.

Cal tornar al més propi de la tradició política catalana, el règim de
consell obert, el sistema d'autogovern sobirà per assemblees que va ser
essencial fins que la revolució liberal espanyola, la Constitució espanyola
de 1812 i les seves continuadores, la burgesia catalana, els partits
polítics i el franquisme el van destruir. No pot haver alliberament
nacional i construcció nacional sense el retorn, en les condicions del
segle XXI, al règim de consell obert. En ell l'essència del poble català es
retroba a si mateixa.

 <https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4950791449141224418>Què es pot
dir dels que presumeixen de "patriotes" al mateix temps que amaguen el més
genuí de la història de Catalunya, el règim de participació de totes i tots
en la vida política per mitjà d'assemblees? La burgesia catalana primer, i
ara la partitocràcia catalana, així com els historiadors i la
intel·lectualitat a les seves ordres, han fet un esforç terrible durant dos
segles per esborrar de la memòria del poble el record de les assemblees
populars catalanes2<https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4950791449141224418#sdfootnote2sym>.
Però no ho han d'assolir perquè el projecte, idea i programa de revolució
integral per a Catalunya situa en el primer punt de l'ordenament polític
que preconitza el sistema d'autogovern popular assembleari, el règim de
consell obert.

 El projecte de revolució integral a Catalunya unifica tradició i canvi
revolucionari, integrant passat i futur, fusionant la veritat de la
història amb l'impuls per crear una nova Catalunya, sense dominació
espanyola ni francesa, sense gran capital, sense ens estatal, sense
polítics professionals ni partits polítics totalitaris, amb llibertat de
consciència, política i civil, amb la llengua, la història i la cultura
nacional restaurades i desenvolupades.

Crear un "Estat català" és avui impossible. Però encara que ho fos, no és
una meta desitjable, ja que l'Estat és un instrument de dominació de les
elits sobre el poble, al qual a més explota a través del sistema tributari.
Un Estat català seria la negació de la llibertat, igual que avui ho és
l'Estat espanyol. És el poble, la gent del carrer, no l'Estat, aquest o
l'altre, el decisiu.

L'alliberament nacional de Catalunya únicament serà possible en el marc
d'un gran procés de revolució integral, ja que només aquest és capaç de
desarticular l'Estat espanyol i desmuntar el gran capitalisme. Per això els
qui ara aposten pel reformisme i el parlamentarisme
s'equivoquen3<https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4950791449141224418#sdfootnote3sym>
.


Que la de 2013 sigui una Diada revolucionària i per això mateix
autènticament popular i nacional.

 Félix Rodrigo Mora
 agost 2013

 1<https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4950791449141224418#sdfootnote1anc>
El
15-M semblava, al principi, una mica grandiós, també a Catalunya. En dos
anys ha quedat provat que ha estat una intervenció política per sembrar la
desmobilització, l'apatia i la confusió, i d'ell amb prou feines queda res.
Els planificadors que fan a Madrid la gran política d'Estat són cada dia
més hàbils. Ara estan centrats a destruir al poble català.

  2<https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4950791449141224418#sdfootnote2anc>La
destrucció de la memòria popular catalana ha estat realitzada amb tan
perversa eficàcia que cal acudir a autors espanyols, a textos en castellà,
per assabentar-se que a Catalunya van existir les assemblees populars
locals, que el consell obert va ser una realitat magnífica. Així s'exposa
en el llibre "*Democracia directa municipal. Concejos i cabildos abiertos*",
d'Enrique Orduña Rebollo, i en altres d'aquest autor. Per ell ens
assabentem que la pràctica del consell obert era "*habitual*" sobretot als
pobles de Lleida i Girona, tot i que operava a tot Catalunya, estant "*molt
arrelada en els municipis rurals*".

  3<https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4950791449141224418#sdfootnote3anc>
Per
això erren les CUP, amb el seu programa no-revolucionari, socialdemòcrata,
d'apologia de les religions polítiques, parlamentarista, que trenca la
relació lògica existent entre revolució i alliberament nacional, que parla
d'assemblees però està al Parlament, que desconeix les realitats del segle
XXI i continua amb una política antiquada, de fa mig segle, que no és capaç
de fer front a la letal operació política de CiU-ERC. Es necessita un gran
debat dins de les CUP. Mentre la decisiva noció i proposta de revolució no
estigui en el centre del seu programa i projecte seran una força del
sistema, a més d'un projecte marginal i anodí.


--
Publicat per Equip Mizar de divulgadors a CATALUNYA -
BOL<http://catalunya-bol.blogspot.com/2013/08/diada-2013-i-revolucio-integral.html>el
dia 8/15/2013 09:58:00 p.m.