[Ecoseny.Actualitat] [CATALUNYA - BOL] TESIS SOBRE L´ALLIBERAMENT DELS POBLES OPRIMITS

[Pere Ardevol]

Compartim un text de Félix Rodrigo Mora, que considerem molt
contundent i valuós.
Publicat originalment en castellà, en el blog de
l´autor: www.felixrodrigomora.net [1]. 

----------------------------------------------

 [2] 
Gener 2013 

Els
importants canvis que s'estan produint en els darrers temps respecte al
tractament polític-estratègic donat a l'anomenada qüestió nacional, fan
necessari que es defineixin almenys esquemàticament els elements clau
per un tractament correcte d'aquesta important qüestió. 

TESIS SOBRE
L'ALLIBERAMENT DELS POBLES OPRIMITS [3] 

PRIMER.- Des que al segle XIV
comença el desenvolupament i implantació de l'estat modern, aquest va
construint els fonaments polítics i ideològics que li donaran
consistència i projecció futura. Alhora que s'afavoreix el
desenvolupament de l'estructura del poder centralitzat a través de
l'exèrcit permanent, la fiscalitat comuna, el conjunt de normes
jurídiques d'aplicació general i les relacions de producció
capitalistes..., s'avança decisivament en la construcció d'una ideologia
sobre la qual sostenir l'aparell organitzat per a la coerció social,
allà on pot implantar-lo, la ideologia nacionalista. Aquesta es presenta
històricament des dels seus inicis com un fenomen essencialment europeu,
després convertit en categoria a imposar a sang i foc a la resta del
món. 

SEGON.- Aquest procés culmina a l'inici de la modernitat,
essencialment amb el triomf de les revolucions liberals: anglesa,
americana, i sobretot la francesa de 1789, amb la concreció de l'ideari
de «sobirania nacional», «identificat» com a _sobirania popular_, que
s'associa a una nova categoria de persona: _el ciutadà_, «dotat» d'una
relació de «drets» i «deures», que _s'identifiquen_ amb els interessos
generals de l'Estat. Aquest procés de manipulació ideològica d'alt
nivell, dins l'anomenada «revolució liberal», ha estat imposat, a més,
per la violència més extrema a una societat majoritàriament agrària i
popular, o a la part d'ella que s'hi resistís. Aquest «triomf» de la
revolució liberal ha significat la major part de les derrotes dels
pobles, primer els europeus i després la resta del món. Però no només
això: a més, ha suposat l'obstacle principal per al desenvolupament de
l'autèntica democràcia i de la cultura i identitats dels diferents
pobles. Per tant, ha significat, al mateix temps que un genocidi
cultural i identitari, la imposició d'un sistema de poder oligàrquic
fonamentat en la dictadura parlamentària i una destrucció de l'essència
concreta humana mitjançant les diferents formes d'esclavatge dels éssers
humans en el sistema productiu (treball assalariat, esclavitud residual,
etc.). 

TERCER.- Els estats-nació nuclears es constitueixen a Europa
fins el segle XIX, després d'una pugna continua entre les monarquies
absolutes que, en guerres permanents de mútua agressió de rapinya en els
seus respectius territoris, van configurant les condicions materials de
la seva implantació definitiva. Sent la dinàmica de l'expansió una
tendència inherent als estats, va ser inevitable que alhora es
desenvolupés al món el procés d'implementació del model estat-nació, a
través del colonialisme europeu als segles XVIII i XIX i, des dels
inicis del segle XX, mitjançant el neocolonialisme que inaugura la
potència emergent, EUA. 
 A partir d'aquest moment comença un procés
complexe que engloba dues fases: Una és la guerra continua entre estats
colonialistes-imperialistes per fer-se amb la major quota de poder
mundial, que es concreta en determinats moments culminants, com la I i
la II Guerra Mundial, la Guerra Freda i es manté en constant
desenvolupament, fins el moment present, amb la perspectiva de la pugna
EUA-UE amb Xina-Rússia. L'altra, la promoció de l'anomenat «exercici del
dret de les nacions a la seva autodeterminació» com efecte de
recomposició del sistema mundial de poder que implicava la imposició de
l'Estat modern i capitalista. Aquesta va ser la política inicial de
recomposició dels antics imperis centre-europeus, després impulsada en
l'àmbit mundial en funció del desenvolupament de l'imperialisme. «Dret»
que s'implementa al món a partir de les catastròfiques conseqüències de
la I Guerra Mundial amb la Societat de Nacions el 1919 i, després, la
Declaració de l'ONU, que concreta la Conferència de San Francisco a
Califòrnia el 1945, acordada pel bloc imperialista guanyador de la II
Guerra Mundial. 

QUATRE.- La consigna de _el dret de les nacions a
l'autodeterminació_ es troba recollida a la Carta de les Nacions Unides
i en nombroses resolucions de l'Assemblea General de l'ONU, és per tant
el _dret_ imposat als pobles oprimits del món per l'imperialisme
internacional confabulat contra el veritable dret: la lliure
determinació dels pobles. Des del moment en que tal «dret» s'associa a
la categoria de «nació», i aquesta inevitablement a l'Estat, tal
consigna es converteix en una trampa, on s'amaga justament l'estratègia
d'expansió del model d'organització social estatal en tot el planeta, es
_conquisti_ el dret d'autodeterminació o no. 
 La posició defensada pel
marxisme no és correcta, és essencialment idèntica al dret
estatista-burgès-nacionalista[1] i imperialista que concreta tal dret en
la constitució d'un estat-nació. La realitat és que als pobles de tot el
món se'ls ha imposat un _model d'alliberament_ forjat als forns de la
visió eurocentrista del món, el corresponent a la _sobirania nacional_,
que en realitat és el poder de l'estat actuant sobre una població,
organitzada en l'àmbit tancat d'unes fronteres custodiades per una força
militar per la defensa de _l'enemic extern_ i de l'intern (el poble en
les seves pretensions de rebel·lió). La frontera constitueix el límit de
l'equilibri de forces entre les possibilitats d'expansió del propi estat
i les ambicions de l'estat veí. 

CINQUÈ.- La consigna de _el dret de
les nacions a l'autodeterminació_ ha estat utilitzada històricament com
a «excusa» per part de l'imperialisme per intervenir a la guerra
imperialista de disputa de zones d'influència entre potències
imperialistes rivals, no per aconseguir cap tipus d'alliberament
«nacional». Aquesta qüestió és particularment aplicada des de la II
Guerra Mundial fins avui mateix a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. 

Aquesta consigna, defensada pel marxisme, l'esquerranisme i el
nacionalisme petit-burgès a Europa durant els últims 50 anys, davant la
persistència de pobles oprimits pels Estats-«nació» europeus actuals,
com Espanya, França, Anglaterra..., ha conduït a una derrota històrica
del veritable dret a la lliure determinació dels seus respectius pobles,
ja que ha situat, indubtablement, aquest moviment a la cua de les
polítiques estatistes de recanvi en una època de crisi profunda dels
sistemes polítics de poder a tota Europa. En última instància, no aporta
res més enllà del que pot plantejar l'Estat, ja que la seva estratègia
final és, precisament, la construcció d'un Estat, i aquest serà
inevitablement un aparell de poder gestionat per les elits de poder
conjuntament amb el capitalisme. 

SISÈ.- L'expansió i
internacionalització de l'Estat, anomenada eufemísticament
«globalització», suposa una crisi de l'estat-nació, però no en un sentit
de la seva pèrdua de funció històrica, sinó de creixement, amb la
determinació de blocs de poder, estratègics i tàctics[2]. La defensa del
model d'_estats-nació_, realitzada alhora pel liberalisme i el marxisme,
és essencialment errònia des de la perspectiva del poble; però avui, a
més, és una postura anacrònica, quan justament es troba en una crisi de
sostenibilitat com a política de l'estat-global imperialista i
multinacional es constitueix com una defensa reaccionària dels sectors
de classe identificats amb una «suposada» burgesia nacional dels pobles
oprimits. Aquesta política és impulsada avui per sectors de la burgesia
estatista-nacionalista localitzada als territoris on hi ha pobles
oprimits per l'estat-nació principal, amb l'únic propòsit d'extreure
determinades quotes de poder en el marc d'una «negociació», de la qual
l'estat també treu importants beneficis polítics, com la utilització del
clima «d'expectativa política» que es genera amb aquestes
reivindicacions, el que constitueix un apreciable «capital polític» en
un previsible procés de reestructuració de les formes organitzatives del
territori de l'estat, a utilitzar com a maniobra política en aquells
moments de crisi profunda de la credibilitat de l'estat, com l'actual. 

Conseqüentment, l'_autodeterminació de les nacions oprimides_ no podrà
ser mai una consigna revolucionària. Només pot determinar-se com a
revolucionària i, per tant, d'alliberament dels pobles oprimits, aquella
política que situï el centre de la seva posició en la defensa de
l'exercici de la democràcia popular, en la qual són les comunitats qui
exerceixen directament la democràcia, debaten i prenen totes les
decisions de la vida política de la comunitat. 

SETÈ.- El concepte de
«nació» és una categoria jurídico-política implementada per l'estat per
donar consistència ideològica al marc territorial del poder, així com
per al desenvolupament del capitalisme. El concepte de «poble» no pot
ser assimilat al de «nació», el de poble històric i real. El poble està
constituït per comunitats humanes estables, amb certa mobilitat interior
i exterior, variable segons cada moment i circumstància històrica, però
intrínsecament estable, caracteritzat per la concurrència de factors
culturals propis, adquirits durant centenars i inclús milers d'anys,
entre els quals tenen especial rellevància la llengua, una determinada
manera de ser, les formes culturals de la convivència que es
reflecteixen en el folklore, la gastronomia, determinades expressions
artístiques, pràctiques productives, etc., i tot això identificat en un
territori concret. Per tant, el _poble_ és un concepte que defineix una
realitat, i està determinat per _allò comú_ que li és propi. I es
diferència d'un altre poble perquè _aquest altre_ s'identifica per un
«comú» que és, per la seva pròpia naturalesa existencial, diferent.


VUITÈ.- Per tant, la lliure determinació dels pobles oprimits pels
estats-nació, o estats-multinació, s'ha d'entendre i concretar en el
procés de la revolució integral, social-popular, per la qual es
substitueix el vigent sistema de poder estatal capitalista per un ordre
democràtic que, per la seva pròpia essència, respectarà les identitats
dels diferents pobles, i de les comunitats que els integren. La forma de
relació entre els diferents pobles entre sí serà igualitària, arribant
aquests a aquells acords de convivència, cooperació i col·laboració que
estimin oportuns pel benefici de les seves respectives comunitats, i que
podran revestir aquelles formes confederades que superin les actuals
fronteres polítiques entre estats-nació. Les diferències religioses,
ètniques, civils... no podran constituir elements de diferenciació
popular, ja que la democràcia omnisobirana implicarà la més completa
llibertat civil i d'expressió. Les comunitats «sense història»,
artificiosament sorgides per l'expansió
estatal-capitalista-imperialista, hauran de prendre com a base de les
seves relacions d'identitat els elements culturals comuns que les van
definint, respectant escrupolosament la llibertat de consciència i els
drets civils. 

NOVÈ.- La lliure determinació dels pobles oprimits pels
estats-nació, o estats-multinació global-imperialistes, no podrà
aconseguir-se de la mà de les institucions de poder dels estats o
apadrinats per aquests. Ni d'hipotètics processos «neutrals» estatistes
d'alliberament nacional propugnats per l'esquerra o el nacionalisme
burgès o petit-burgès. La lliure determinació dels pobles oprimits serà
part del procés de la revolució integral, o no serà. Aquesta justa
reivindicació forma part del programa estratègic de la revolució
integral i s'ha de plantejar de forma conjunta i integrada en el conjunt
de transformacions revolucionàries a efectuar. No és possible
plantejar-la com a «qüestió» prèvia, ni marginal, al contrari, ha de
forma part de les tasques transformadores essencials a escometre: part
de la revolució política d'un subjecte capaç de sostenir una societat
convivencial, igualitària, defensora dels valors propis d'una moral
d'esforç i servei desinteressats orientats al bé comú, respectant les
cultures, amb llibertat de consciència, llibertat política i civil per a
tots i totes, però també amb l'eliminació del treball assalariat i
servil de qualsevol forma, amb la incorporació -en condicions
d'igualtat- de la dona a las tasques centrals de la societat, i sense
cap discriminació de ningú per motiu de raça, sexe o qualsevol altra
orientació personal o social que haurà de quedar en l'àmbit estricte del
conjunt de llibertats polítiques i civils. 
Félix Rodrigo Mora [4]

Gener 2013 
NOTES: 

[1] Diu la Declaració de l'ONU: «El dret de lliure
determinació dels pobles o dret d'autodeterminació és el dret d'un poble
a decidir les seves pròpies formes de govern, perseguir el seu
desenvolupament econòmic, social i cultural, i estructurar-se
lliurement, sense ingerències externes i d'acord amb el principi
d'igualtat». 
 Lenin planteja: «Per tant, si volem entendre què
significa l'autodeterminació de les nacions, sense jugar a definicions
jurídiques ni _inventar_ definicions abstractes, sinó examinant les
condicions històriques i econòmiques dels moviments nacionals, arribarem
inevitablement a la conclusió següent: per autodeterminació de les
nacions s'entén la seva separació estatal de les col·lectivitats d'una
altra nació, s'entén la formació d'un Estat nacional independent». V. I.
Lenin, _El dret de les nacions a l'autodeterminació_, 1914. 

[2]
Estratègicament, EUA, com a potència hegemònica actual, Xina, Rússia i
UE. Tàcticament, amb els blocs de poder: EUA-UE i Xina-Rússia. 

--

Publicat per Equip Mizar de divulgadors a CATALUNYA - BOL [5] el dia
1/12/2013 10:53:00 a.m. 

 

Links:
------
[1]
http://www.felixrodrigomora.net/
[2]
http://2.bp.blogspot.com/-Ky2vrEgGmt4/UPEu7rmBHnI/AAAAAAAAFPA/gEF2d1NsAnQ/s1600/snapshot+pobles+oprimits.jpg
[3]
http://catalunya-bol.blogspot.com.es/2013/01/tesis-sobre-lalliberament-dels-pobles.html
[4]
http://www.felixrodrigomora.net/
[5]
http://catalunya-bol.blogspot.com/2013/01/tesis-sobre-lalliberament-dels-pobles.html