[REpensar Barcelona] Iniciativa ciutadana per a la responsabilitat política

[joanvilapuig en sitesize.net]

---------------------------- Mensaje Original ----------------------------
Asunto: Senyala les propostes que no t'agraden, abans del dg. 17
De:     "Respolis" <germa en respolis.net>
Fecha:  Tue, 12 de Septiembre de 2006, 6:12 pm
Para:   germa en respolis.net
--------------------------------------------------------------------------

Benvolguda, benvolgut,

La iniciativa ciutadana per la responsabilitat política continua la seva
preparació de cara a les eleccions del proper 1 de novembre. Com a
resultat de la consulta ciutadana i dels moviments socials que hem
efectuat, aquí sota et presentem una llista amb 345 propostes
classificades en 14 temes. Els signants d'aquesta campanya, volem
demanar als polítics, a canvi del nostre vot, d'acceptar les propostes i
d'acceptar també la revocació automàtica, és a dir la garantia de que
compliran aquestes propostes i el seu propi programa pels temes no
inclosos aquí, o marxaran a mig mandat.

Però les propostes que hem reunit són debades contradictòries entre elles
i altres vegades no són del gust de tothom. Es per això que ens cal la
teva opinió. Ens cal sentir la teva veu i la de tothom, en la preparació
del primer programa ciutadà de la història de Catalunya.

L'exercici que et proposem és com un test. Hi ha prou amb que **marquis
amb una creu (x) dins del parèntesi, les propostes que NO voldries que
fessin part del programa electoral ciutadà.** El parèntesi es troba a
l'inici de l'enunciat de cada proposta. Un cop acabat, reenvia'ns el
missatge.

Totes les propostes que rebin més del 50% de creus sobre el total de
respostes, seran retirades del programa.

**Per que no se't faci llarg t'aconsellem marcar només aquelles que no
t'agradin gens**, i només si disposes de més temps, aturar-te a
continuació a assenyalar dubtes o modificacions a la resta de propostes.

Recollirem la teva resposta fins el proper diumenge 17 de setembre. Si tot
va bé, uns dies després, amb el document definitiu de propostes a la ma i
els primers materials de difusió, començarem la recollida de
signatures, amb l'objectiu de que siguem els ciutadans, i no els
polítics, els veritables protagonistes de les eleccions i de la
democràcia.

Bona lectura i bona participació,

Cordialment,

Germà Pelayo
Respolis - Iniciativa Ciutadana per la Responsabilitat Política
http://cat.jobdoneorimgone.net


*********

(1) HABITATGE
---------------------------

**Fer de l'habitatge un imperatiu social de dret per a tothom més enllà de
la lògica del mercat.**
**Fer prevaldre el dret a l’habitatge i la funció social de la
propietat, al negoci immobiliari i al caràcter de dinamitzador de
l’economia que té el sector de la construcció, mitjançant la intervenció
per part dels governs.**

ÀMBIT ECONÒMIC I DE POLÍTICA MONETÀRIA, FINANCERA I FISCAL

( ) Refredar el preu dels habitatges lliures en règim de propietat i de
lloguer mitjançant ajuts directes als grups de rendes més baixes

( ) promoure fortes mesures fiscals per desencoratjar l'especulació
immobilària i refredar els preus de l`habitatge.

( ) Així com expropriacions en casos excepcionals (latifundis, edificis en
estat d'esfondrament).

( ) Estratègies per reduir el risc de sobreendeutament i impagament en el
sector bancari.

( ) Evitar l'especulació amb sòl públic i l'urbanisme financer.

POLÍTICA DE LLOGUERS:

( ) Augmentar els parcs d’habitatges  de lloguer públic i privat
mitjançant el foment dels lloguers: crear borses d'habitatges, que
desgravi en la declaració d'hisenda,...

( ) de la mateixa manera que el propietari que lloga també tingui
beneficis a l'hora de declarar

( ) Facilitar l'accès als sectors socials de rendes més baixes i més
necessitats mitjançant una ajuda als lloguers similars a la d'altres
països europeus.

POLÍTICA DEL SÒL I URBANÍSTICA:

( ) 50% del total del nou sòl edificable residencial, destinat a
habitatge de tipus no especulatiu o de promoció pública.

( ) Recuperar les plusvàlues que genera la urbanització, destinant-les a
polítiques socials d’habitatge.

( ) Cessió directa de sòl i de patrimoni construït públic per
destinar-lo a: promoció d’habitatges en règim de lloguer i no lucratius en
règim de cessió d’ús.

( ) Disminució de la pressió a l’alça que fa el preu del sòl sobre el preu
de l’habitatge.

( ) Establiment i aplicació d’un índex d’aprofitament mínim (o un
paràmetre equivalent)

POLÍTICA D'HABITATGE

( ) Independitzar l’habitatge social del cicle econòmic, a través d'un
patrimoni públic d’habitatge a l’alçada de les mitjanes Europees.

( ) Millora en la distribució de la despesa pública en habitatge.

( ) Descentralització de les polítiques d’habitatge vers els governs
locals, a través d’instruments com les Oficines Locals d’Habitatge (OLH)
la funció de les quals és l'orientació i la defensa prioritària de la
funció social de l'habitatge.

( ) Constitució d’un mercat d’habitatges no lucratiu (és a dir habitatge
fora de tota possibilitat de lucre i especulació per part de
propietaris, promotors o usuaris) amb un parc suficient, permanent i a
l’abast de qualsevol ciutadà que no pot o no vol accedir al mercat
lliure-especulatiu.

( ) Permetre la okupació d'edificis abandonats, en contraprestació
acordada de construcció de centres cívics pel barri.

( ) Denunciar i protegir els ciutadans del mobbing immobiliari.





(2) ECONOMIA I TREBALL
-------------------------------------------

** Invertir radicalment el procès de pèrdua de poder adquisitiu,
eradicar la marginació i la pobresa, incentivar el treball i l'economia
social solidària.**

RENDA BÀSICA DE CIUTADANIA I INCENTIU AL TREBALL.

( ) La Renda Bàsica (RB), versió ampliada i digna de la renda mínima
d'inserció, és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a
cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no
treballa de forma remunerada, és a dir independentment de quines puguin
ser les altres fonts de renda, i sense importar amb qui es convisqui.

( ) Els valors mínims del règim de pensions i dels subsidis d'atur, així
com les rendes mínimes d'inserció i d'altres ajuts, seran substituïts per
la RB, que serà universal, individual i atorgada des del naixement fins a
la mort. La quantitat serà equivalent al llindar de pobresa relativa (50%
de la renda per càpita) és a dir actualment aproximadament 1100 euros
mensuals.

( ) Per evitar que la RB sigui un incentiu a abandonar el treball o a no
cercar-en el cas dels aturats, hom afegirà un  25 % del valor de la RB als
treballadors de rendes més baixes, amb caràcter degressiu fins la seva
total desaparició per a les rendes mitges i altes. L'existència d'aquest
incentiu a participar del cicle productiu, situarà els
treballadors pitjor pagats en més de 1900 euros mensuals (SMI actual + RB
+ incentiu) o entorn als 2000 amb un SMI augmentat (proposta
següent).

AUGMENT DE LES RETRIBUCIONS DELS COL•LECTIUS AMB SOUS BAIXOS.

( ) Augment del 15% del salari mínim interprofessional en totes les
categories per compensar la pèrdua de poder adquisitiu dels darrers anys
de les rendes baixes i mitges, i fomentar el consum.

MESURES FISCALS PEL FOMENT DE LLOCS DE TREBALL.

( ) Foment de la creació de llocs de treball, traient els impostos que
pesen sobre el nombre de treballadors i imposant impostos a qui
contamini i practiqui la discriminació social.

( ) Obligar per llei les institucions financeres i a les persones
posseïdores de grans sumes de capital a dedicar una part dels seus
recursos a inversions productives i/o creadores de llocs de treball.

MESURES ORGANITZATIVES PER REDUIR L'ATUR, LA PRECARITZACIÓ I DISTRIBUIR
ELS LLOCS DE TREBALL

( ) Reducció de la jornada laboral a 32h. per un repartiment de la feina.

( ) Desenvolupament de feines socials pactades amb la comunitat à càrrec
de l'estat.

( ) Incentius fiscals per facilitar la contractació indefinida.

CAP A UNA REORGANITZACIÓ DE L'EMPRESA

( ) Ajudes o facilitats per a la creació de microempreses i
auto-ocupació mitjançant lloguers baixos de locals, assesorament
gratuït, formació i fons a un crèdit sense interessos.

( ) Ajuts similars per a la creació d' "empreses solidàries" (que
assumeixen uns compromisos socials paral•lelament a la sola recerca de
benefici), per a la multiplicació de cooperatives i creació d'altres
models d'empresa amb organització democràtica.

( ) Auditories ètiques a les entitats econòmiques per enregistrar la
qualitat laboral, ètica i la responsabilitat social.

FOMENTAR L'ECONOMIA SOLIDÀRIA

( ) Ajudes o facilitats per a la creació de banques ètiques i per a
l'emisió de microcrèdits sense interessos o amb interessos simbòlics.

( ) Tracte preferent de la Generalitat amb aquestes entitats per a totes
les seves transaccions.

( ) Desenvolupament del comerç just local: denunciar i evitar beneficis
injustos i facilitar  i establir entre tots els actors implicats, una
carta ètica sobre comerç i distribució, que ha d'inspirar les polítiques
posteriors.

( ) Reconeixement, promoció i impuls d'iniciatives de comerç sense
intermediaris.

( ) Impuls internacional d'altres iniciatives d'economia social i
solidaria: comerç just, democratització de les institucions financeres
internacionals (veure també el capítol de relacions internacionals).

CAMPANYA DE VALORITZACIÓ I ÚS GENERALITZAT DELS INDICADORS SOCIALS,

( ) Per exemple l'índex de redistribució de la riquesa, a nivell de
territoris, empreses, sectors professionals, etc.

( ) Cal equiparar-los als indicadors economètrics de creixement,
inflació, etc. que són els indicadors dominants en la ciència econòmica
oficial, i en conseqüència en els mitjans de comunicació.

CREACIÓ DEL BANC COMUNITARI DE CATALUNYA

( ) Amb competència només sobre els "saldos lliures" o part de la
quantia dels comptes corrents que els usuaris volguessin alliberar de les
operacions financeres dels bancs privats.

( ) Modificació de la llei o lleis que regulin la tinença de comptes
corrents per preveure aquesta possibilitat. La suma d'aquests diners
hauran de servir per finançar la renda bàsica.





(3) EDUCACIÓ
--------------------------------------

** Multiplicar els recursos i la qualitat per una educació equitativa,
responsabilitzadora i constructora del món de demà.  **

DISSENY CURRICULAR, METODOLÒGIC I AVALUATIU ADAPTAT A UN ROL
RESPONSABILITZADOR DE L'EDUCACIÓ

( ) Introducció de noves matèries per la responsabilitat individual,
colectiva i ambiental.

( ) Incloses en el còmput de l'avaluació total dels estudiants, aquestes
matèries han de cobrir el 33 % del currículum, tot sumant per una banda
les matèries que es cursaran separadament (seguint l'exemple de la
assignatura recentment aprovada "educació per a la ciutadania") com els
objectius transversals que modificaran els continguts de totes les altres
assignatures i obligaran a redefinir el sistema d'avaluació.

( ) Els temes i perspectives concernides: valors ètics, de la cultura de
la participació, de la pau, de la solidaritat, de la justícia social i de
gènere, de la cura del medi ambient...

( ) ... de l'estalvi d’energia, de l'ètica del consum, del
desenvolupament sostenible, la participació ciutadana en els afers
públics...,

( ) l'economia social i solidària, l'anàlisi crític dels mitjans de
comunicació i de la publicitat, la interculturalitat, la complexitat.

( ) Inclusió de religió a l'assignatura d'història o substitució per una
nova matèria: educació social.

( ) Els mètodes utilitzats: Ensenyar a pensar, a fer, a participar, a
qüestionar.

( ) Fomentar una ecologia de la ment i de les relacions humanes, en quant
a habilitats comunicatives, capacitats de conviure i compartir.

( ) Aportacions dels mateixos alumnes mitjançant exposicions, projectes
amb utilitat real, interacció amb el medi social, etc.

( ) Introducció d'una part dels nous continguts esmentats no com
assignatures noves sinó com a objectius a cobrir en el marc de les
assignatures tradicionals.

( ) Modificació dels criteris d’avaluació segons el procés de
desenvolupament de cadascú, la motivació, l'autoreflexió sobre
l’aprenentatge, etc.

MOLTS MÉS RECURSOS PER A LES ESCOLES I NOVA ORGANITZACIÓ MÉS EQUITATIVA I
RESPONSABLE.

( ) Disminuir el nombre mitjà d'estudiants per professor d'un 25%.

( ) Multiplicar el pressupost de les escoles públiques actuals enlloc de
privatitzar-les.

( )  Disposar tots els centres de les mateixes eines i aparells:
ordinadors, aparells de laboratori, bibioteca, espais per a activitats
extres, etc.

( ) Compliment de tots els docents d’horari establert per a tots els
centres (també els de secundària: instituts, etc.).

( ) Treballs de preparació i seguiment al mateix centre durant les hores
no lectives dels docents.

( ) Obligació de reciclatge de tots els docents al llarg del mes de
juliol. Preparació del proper curs en els centres també al llarg del mes
de juliol i primera quinzena de setembre.

( ) Ús de llibres per a següents cursos a tots els centres d’educació.

( ) Manuals escolars lliures i gratuïts: ajuts substancials a les
associacions d'educadors que es dediquin a la seva creació i difusió a les
escoles

( ) Generalització de les beques i ajuts a llibres més enllà de les
minories ètniques o sectors sense ingressos.

( ) Més ajudes als nens amb necessitats especials.

INTRODUCCIÓ PROGRESSIVA D'ESCOLES PÚBLIQUES DE LLIURE EDUCACIÓ, AJUT A LES
PRIVADES I A L’EDUCACIÓ A LA LLAR .

( ) Introducció progressiva d'escoles públiques de lliure educació,
seguint l'exemple del CEIP El Martinet de Ripollet, amb èxit provat tant
pels continguts intel•lectuals com per l'integració ètica i ciutadana.

( )  L'objectiu és arribar al 10% de les escoles públiques amb pedagogia
lliure en 4 anys com un primer pas.

( ) Multiplicació dels recursos per la formació de professors en
aquestes pedagogies i perquè ocupin un lloc central en els currículums de
magisteri.

( ) Grups de treball personals a la resta d’escoles que introduiran de
manera gradual formes de pedagogia lliure per als alumnes amb
dificultats

( ) Augment substancial de les diferents formes d'ajut a les escoles
privades de lliure educació

( ) Augment de les facilitats i multiplicació dels recursos a l’educació a
la llar.

POTENCIACIÓ DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL I EQUIPARACIÓ COM A VARIANT DE
BATXILLERAT

( ) Supressió de l'escolarització obligatòria fins als 16 anys, que
passaria a ser fins a 14.

( ) Recuperació de la figura de l'aprenent a partir d'aquesta edat, amb un
sou mínim garantit.

( ) Millora de la Formació Professional, que comenci des de més joves (12
anys parcialment o 14 anys totalment) fomentant l' us de les noves
tecnologies, i procurant la formació continua per totes les edats.

( ) Multiplicació dels recursos i augment de la qualitat de la formació
professional.

( ) Equiparació de la FP com a variant similar al batxillerat pel que fa
als títols obtinguts així com a la facilitat d’accès posterior a la
universitat.

EDUCACIÓ EXTRAESCOLAR

( ) Promoció de formes d’educació continuada, no mercantilista, per a adults.

( ) Així com seminaris públics oferts com a part dels programes de
formació de les empreses.

REORIENTACIÓ PROFESSIONAL PERÒ NO MERCANTILISTA DELS ESTUDIS
UNIVERSITARIS.

( ) Potenciar aquells estudis que es consideren útils no per les
demandes dels estudiants sinó únicament per les empreses. Hauria
d'incloure les demandes d'uns i altres (com ara mantenir graus que es
volen treure i que tenen demanda per estudiar-los).

( ) Promoció d'universitats lliures i d'estudis generals per a adults com
a mitjans de difusió de cultura general.





(4) MITJANS DE COMUNICACIÓ
------------------------------------------------

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ, COM A BENS D'INTERÉS GENERAL, ESDEVENEN MÉS
RESPONSABLES.

( ) Per la seva funció transmissora de cultura en la societat moderna, els
mitjans de comunicació, especialment els audiovisuals, han de ser
considerats com un "Bé d'Interés General" (els BIG són una categoria de
béns oferta per actors públics o privats, però sota criteris comuns de
servei públic sotmesos a interessos ciutadans i no comercials). Això
obliga a acordar criteris comuns entre tots els canals de la mateixa
manera que els currículums escolars en els centres públics i privats són
comuns.

QUOTES DE 50% PER PROGRAMES AMB INTERÈS FORMATIU I DE QUALITAT .

( ) Cal establir quotes mínimes de 33 % per programes amb un interès altre
que el lleure no formatiu i la cultura del consum: documentals, lleure
formatiu, programes participatius, espais crítics des d'una perspectiva
ciutadana, programes sobre creixement personal, etc.

( )  Cal incentivar fiscalment els canals que augmentin aquest mínim al 50%.

( ) Participació ciutadana en els continguts educatius mitjançant
Consells Educatius als canals públics i privats.

INTRODUCCIÓ DE CRITERIS DE QUALITAT EN TOTA LA GAMMA DE PROGRAMACIÓ.

( ) Notícies presentades dins del seu context, amb espai per l'anàlisi, la
reflexió i el debat i sense sensacionalisme.

( ) Quotes mínimes de pel•lícules en funció no necessàriament del seu
origen sinó de criteris de qualitat (premis, crítica, etc.)

REDUCCIÓ DRÀSTICA DEL TEMPS DE PUBLICITAT.

( ) La importàcia de la transmissió d'hàbits i de coneixements a travers
dels mitjans de comunicació implica la necessitat de reduir del 75% els
temps dedicats a la publicitat, augmentant els preus per segon per no
veure els ingressos minvats, i incentivar amb reduccions de preu els
anuncis amb altres qualitats que les purament comercials, qualitats que
caldrà prèviament definir i consensuar entre els actors concernits (estat,
canals, associacions d'usuaris, educadors i societat civil)

DEMOCRATITZACIÓ DEL CONSELL DE L’AUDIOVISUAL

( ) Amb representació no només dels poders públics sinó també de
consells ciutadans oberts a tothom, moviments socials, i les mateixes
entitats públiques i privades concernides.

MULTIPLICACIÓ D'AJUTS ALS PROJECTES INDEPENDENTS DE MITJANS NO LUCRATIUS

( ) Audiovisuals, electrònics, impresos (premsa), i altres en el món de la
cultura, que proposin missatges amb valors no comercials, cívics,
integradors, socialment enriquidors, mitjançant canals més accessibles,
oberts i públics.

MERCAT DE LES COMUNICACIONS: REGULACIÓ FAVORABLE ALS USUARIS I NO A LES
MULTINACIONALS.

( ) Obligació legal d’uns nivells homologats de qualitat per a tots els
serveis de comunicacions que evitin qualsevol abús.

( ) Internet: cablejat de banda ampla de 6mb per a tota Catalunya i
dotació de tecnologia wifi amb espai per a usuaris a tots els edificis
públics d’arreu del país.





(5) TRANSPORT
--------------------------------------

REDUCCIÓ DELS PREUS DE TOTS ELS TRANSPORTS.

( ) Beques per transport públic pels estudiants, aturats i precaris que
els permeti viatjar gratuït o a preu simbòlic.

( ) Compensar-ho amb impostos fortament progressius dels que quedarien
exempts tots aquests sectors i d'altres.

( ) S'abaixaran radicalment els preus dels TGV per fomentar-ne l'ús.

( ) Impulsar una iniciativa popular que acabi en referèndum vinculant,
sobre els transports gratuïts, o transports reduïts al preu de les taxes
pel manteniment i ecològiques.

TRANSICIÓ RÀPIDA I GENERALITZADA ALS BIOCARBURANTS

( ) Seguint l'exemple islandès, desenvolupar un pla de transició en un
termini curt de tota la flota pública de transport viari urbà als
combustibles verds (biodièsel, bioetanol, hidrogen)

( ) Pla de transició energètica de tots els transports als
biocarburants: Complir la previsió del govern espanyol del 10 % de
transports funcionant amb biocarburants el 2010.

( ) Crear una institució sobre els biocarburants o combustibles verds a
Catalunya. Aquesta institució planificarà estratègies de transició
energètica dels transports mitjançant la formació de partenariats
multisectors (públic, privat, societat civil, universitats), seguint
l'exemple que arrencara ben aviat a Escandinàvia.

( ) Entre el seus objectius: Planificar, programar i arrencar la
implantació de bateries per vehicles híbrids i dipòsits de combustibles
verds a totes les benzineres catalanes.

( ) Estimular la recerca, producció i comercialització de vehicles híbrids
i de combustibles verds a Catalunya.

( ) Els combustibles fòssils destinats al consum en motors d'explosió,
especialment a vehicles de motor, seran substituïts progressivament per
biocarburants. També es potenciaran els motors que no utilitzin
combustió interna.

( ) Dissenyar i aplicar un pla "renove" per la compra de vehicles
híbrids i / o un pla de redistribució fiscal per incentivar la compra
d'aquests vehicles i desincentivar la dels vehicles tradicionals de
benzina.

FOMENT DEL TRANSPORT DE MERCADERIES PER FERROCARRIL.

( ) Es crearan totes les noves línies ferroviàries per l'ús de
mercaderies que calguin per substituir l'excessiu del transport per
carretera, el qual s'haurà de reservar per la distribució final de
mercaderies.

( ) També es milloraran totes les connexions multimodals existents, i es
crearan de noves, per maximitzar aquest ús del ferrocarril.

FOMENT DEL TRANSPORT PER FERROCARRIL PER PASSATGERS.

( ) Inversió en adequar totes les línies de ferrocarril i augmentar-ne la
freqüència dels combois, d’acord amb les necessitats actuals i les
tendències del futur proper.

( ) Construcció de línies ja demanades com l'eix transversal ferroviari i
el quart cinturó ferroviari, i altres de noves, per augmentar la cohesió
territorial, com els trams de Tarragona a Igualada i de Manresa a
Granollers.

( ) El finançament es farà desplaçant una part de la proporció
pressupostària normalment assignada a la construcció de noves carreteres o
a llur ampliació, que entraran en moratòria.

( ) Millorar els combois de llarg recorregut vells de 30 anys

( ) Renovar i mantenir de manera permanent totes les estacions de
rodalies deteriorades.

( ) Transport en autocar des de les estacions fins als pobles propers en
totes les arribades de trens.

( ) Hom estudiarà que les noves línies siguin al mateix temps d'amplada
internacional i ibèrica (amb 3 rails), mentre que les línies existents
puguin també incorporar progressivament el tercer rail mitjancer, de
manera que els dos amples de via puguin coexistir durant molts anys.

MANTENIR LA PROPIETAT PÚBLICA DEL TRANSPORT FERROVIARI DE PASSATGERS.
Mantenir la propietat pública del transport ferroviari de passatgers o
acceptar una forma de liberalització en condicions radicalment diferents a
les previstes per a la liberalització pel 2010 dels transports a la Unió
Europea:

( ) no a la pèrdua ni deteriorament de les condicions de cap lloc de treball.

( ) no al tancament de línies ni a la reducció del nombre de combois o
places diàries sobre cap línia, i augment sobre les línies i franges
horàries deficitàries per garantir la cohesió territorial.

( ) redistribució de beneficis de les línies rendibles a les
deficitàries independentment de l'origen públic o privat de cadascuna
d'elles.

( ) mantenir almenys la propietat pública de les infrastructures així com
de l'entitat coordinadora entre les eventuals companyies.

( ) Posar uns mínims infranquejables pel que fa a preus, qualitat i
seguretat.

INFRASTRUCTURES VIÀRIES: MORATÒRIA A LA CONSTRUCCIÓ DE NOVES VIES DE GRAN
CAPACITAT I ALTRES ACTUACIONS.

( ) Moratòria per raons ecològiques, a la construcció de noves vies de
gran capacitat i alta velocitat (autovies, autopistes) que no podrà ser
revisada almenys fins acabar la transició de tot el parc viari als
biocarburants.

( ) Construcció de carrils bus en les carreteres d’accés a totes les grans
poblacions.

( ) Planificació de la mobilitat futura que inclogui els impactes sobre el
paisatge i la biodiversitat, sobre la reducció de la contaminació acústica
procedent del transport, i sobre la reducció de la
sinistralitat, segons els paràmetres introduïts en els països europeus més
avançats en aquest aspecte.

( ) Prioritat absoluta a l’ús del transport públic i la bicicleta en el
desplaçaments urbans, fent publicitat activa de les possibilitats de la
bicicleta en l’entorn metropolità, amb difusió de les pràctiques d’ús
combinat de la bicicleta amb el transport públic per generalitzar-les.

( ) Se suprimiran els vehicles amb motor de dos temps, per l'elevada
contaminació acústica i pel poc rendiment d'aquesta mena de motors en
proporció al combustible consumit. Per exemple, les motos actuals es
canviaran per motos elèctriques.

( ) Les benzineres s'equiparan obligatòriament de filtres per evitar els
efectes cancerígens de la benzina.

( ) Més carrils bici al carrer i en carretera i eliminació dels carrils
bici sobre les voreres.

( ) Implementació plena del pacte estratègic de la bicicleta que ja ha
estat aprovat.

( ) Reduir la velocitat màxima a 30 km/h en zones urbanes (exemple :
districte de Sant Andreu a Barcelona).

( ) Encoratjar els ajuntaments a crear eixos peatonals i desenvolupar
pactes per a la mobilitat en els seus municipis.

MILLORA DEL TRANSPORT PÚBLIC VIARI.

( ) Augment de la flota i les freqüències dels autobusos urbans i
interurbans.
Multiplicació i extensió de les línies de tramvia en àrees urbanes i
metropolitanes (per exemple a l'àrea metropolitana del Camp de
Tarragona).

AEROPORTS: COMPETÈNCIA CATALANA.

( ) Trasllat de la competència de gestió dels aeroports catalans a la
Generalitat, que actuaria mitjançant una autoritat aeroportuària,
independent de l’AENA, en la qual participaran també els ajuntaments, les
cambres de comerç, els treballadors i els usuaris.





(6) ENERGIA
------------------------

DESENVOLUPAMENT GENERALITZAT DE LES ENERGIES RENOVABLES.

( ) Adoptar el compromís d’obtenir mitjançant fonts renovables un mínim
del 12% de tota la energia primària consumida a Catalunya per a l’any
2010, en línia amb el que s’estableix al Llibre Blanc de les Energies
Renovables de la Unió Europea.

( ) Energia eòlica: ampliar i intensificar el seu ús fins, aprofitar el
potencial de totes les zones no incompatibles, obrir la participació de la
propietat als habitants, identificar totes les zones eòlicament favorables
incloent modalitats d'aprofitament rural i urbà així com mar endins a
mesura que hi hagi tecnologies que ho permetin.

( ) Energia solar: fixar objectius ambiciosos pel que fa a l’energia
solar, tant pel que fa a superfície de captació (per a la solar tèrmica)
com de potència elèctrica (per a la solar termoelèctrica i
fotovoltaica).

( ) Exigir a les companyies comercialitzadores d’electricitat que operen a
Catalunya que subministrin un percentatge mínim i creixent de la seva
energia d’origen renovable (6% al 2006, 9% al 2008 i 12% al 2010)

( ) Promoure la fabricació de sistemes i d’equips per a l’aprofitament de
les fonts d’energia renovables. Ajudi al renaixement d’un mercat estable
de la biomassa forestal per a ús energètic. Fer possible la creació d’un
mercat per a la generació i comercialització de biogàs.

( ) Diverses actuacions en favor de la descentralització del model
energètic i de la participació ciutadana en la seva gestió.

DESENVOLUPAMENT DOMÈSTIC DE LES ENERGIES RENOVABLES

( ) Tots els edificis públics nous i vells hauran de passar en un lapse de
temps inferior al temps de la legislatura, a incorporar plaques solars i
fer-les servir. Hauran d'aplicar també la directiva comunitària ja en ús,
de certificació energètica dels edificis, amb mesures
d'aplicació immediata relacionades amb la climatització, l'il•luminació
així com l'enllumenat urbà.

( ) Tots els edificis de nova construcció -indústries, de
l'administració, d'habitatges- hauran d'incorporar obligatòriament
sistemes d'aprofitament d'energia solar -i eòlica si s'escau- per a consum
propi. En edificacions ja existents, s'obrirà un període no superior a
cinc anys a partir de l'aprovació de la normativa per
incorporar aquests sistemes.

( ) Obligació d'incorporació, de les millores tècniques d'aillament tèrmic
en els habitatges de nova construcció. Establir una normativa que exigeixi
a tots els nous edificis d’oficines que tinguin un percentatge mínim de
sostre de vidre, finestres i sistemes adequats per aprofitar la llum
solar.

( ) En cas que tinguin superàvit d'energia, es podrà traspassar a la xarxa
de les empreses distribuïdores sota les condicions de preus que estableixi
l'administració i les esmentades empreses.

( ) Promoció d' ecohabitatges.

( ) Establiment del Certificat Energètic per als habitatges, que
s’afegirà a la memòria de qualitats de la mateixa en cas de venda.

( ) Modificació de tota l’ordenació urbanística per establir que els plans
d’ordenació urbanística municipal determinin com a criteri
d’obligat compliment l’edificació en una orientació est-oest dels
edificis amb una desviació màxima de 30 graus.

( ) Fer una ordenança per a tot Catalunya per obligar a la utilització de
la microcogeneració en tots els edificis nous que disposin de la xarxa de
gas natural.

XARXA ENERGÈTICA DISTRIBUIDA I SOSTENIBLE.

( ) Impedir la construcció de línies de molta alta tensió i altres d'alta
i mitjana tensió properes als nuclis de població.

( ) Alternatives: Acordar que les úniques línies elèctriques noves que han
de ser autoritzades siguin les necessàries per portar l’energia generada
en instal•lacions que aprofitin fonts d’energia renovable (de potència
instal•lada inferior a 100 MW) cap a la xarxa de transport i distribució.

( ) Soterrar les línies actuals de mitja i alta tensió.

CAP A L'ATURADA TOTAL DE LES CENTRALS NUCLEARS EL 2015

( ) Iniciatives i mesures per aconseguir el tancament progressiu de les
centrals nuclears (Ascó - I, Ascó - II, Vandellòs - II), de manera que
l’any 2015 finalitzi l’activitat de la darrera d’aquestes tres centrals.
El tancament de les nuclears catalanes el 2015 avia estat un dels acords
del Pacte del Tinell, mentre que el Pla Energètic de Catalunya
2006-2015, elaborat posteriorment, no el recull. Concretament:

( ) Avançar mecanismes per a l’eliminació de totes les subvencions
directes i indirectes a l’ús i desenvolupament de combustibles fòssils i
l’energia nuclear (amb la reconducció de les subvencions existents als
combustibles fòssils i a l’energia nuclear cap a l’eficiència energètica i
la creació de mercats d’energia solar i d’altres fonts renovables).

( ) Moratòria a l'atorgació de noves autoritzacions per a la
instal•lació i/o construcció de centrals tèrmiques.

PLA D'ESTALVI D'ENERGIA

( ) Cal posar en marxa un pla d'estalvi d'un 16% d'energia derrotxada
inútilment, així com una xarxa d'energies renovables (eòlica, solar,
biomassa, etc.) que cobreixin el 100 % del consum restant.

( ) Fixar la temperatura que cal tenir als espais públics (transports,
teatres, oficines de l’Administració, etc.) i controlar-ne el seu
compliment. Fomentar pels mitjans de comunicació, degudament motivats,
l’estalvi d’energia en les refrigeracions i calefaccions: cal vestir
d’acord amb l’època de l’any.

( ) Educació a l'estalvi del consum. Fomentar la imatge de persona moderna
i responsable la que és conscient i conseqüent amb el
desenvolupament sostenible.

( ) Una lectura més detallada de les factures per evitar els abusos de les
factures aproximades.

( ) Campanyes de conscienciació ciutadana sobre la importància de
l’estalvi i l’eficiència d’energia a través dels mitjans de comunicació,
sostingudes en el temps, de caràcter genèric i també directament
adreçades a grups de consumidors amb perfils i característiques
homogènies.

( ) Concretament, campanyes de conscienciació de l'estalvi en l'espai
domèstic, concernint la ventilació i climatització (climatització amb
aïllament vegetals i tendals, i ventilació natural o induïda), l'ús
correcte de la calefacció amb gas, dels electrodomèstics, la preparació
dels aliments, l'ús de cuines solars, l'ús de sistemes d'iluminació més
eficients,  etc.

ACTUACIONS SOBRE EL SECTOR INDUSTRIAL: AUDITORIES, ASSESORAMENT

( ) Engegar un procés d’auditories energètiques adaptades a cada un dels
nou subsectors de Catalunya amb més consum energètic: químic, ciment,
transformats metàl•lics i metal•lúrgia bàsica, alimentació, tèxtil,
materials de construcció, vidre, paper i transformats plàstics.

( ) Es continuarà afavorint la cogeneració, mitjançant ajudes
econòmiques directes, bonificacions fiscals, etc., donat que la
rendibilitat econòmica de la seva implantació ha disminuït en els
darrers anys per la constant baixada en els preus de l’electricitat. Es
controlarà la seva generalització com a tècnica d’incineració encoberta.


( ) Programa d’assessorament en estalvi i eficiència, concretament:
Informació i incentius per a l'aprofitament dels recursos solars
tèrmics.

( ) Assegurar, (mitjançant la transició als combustibles verds i també
altres mesures en el camp de la indústria) que Catalunya compleix
estrictament amb el Protocol de Kyoto. Així doncs, Catalunya haurà de
reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle per poder
complir amb l’objectiu de no superar en més d’un 15% els nivells de 1990
en el període 2008-2012.

TAXAR EL MALBARATAMENT ENERGÈTIC

( ) Penalitzar amb una taxa (fent que el seu preu pugi) els aparells que
disposin de pilots en temps d’espera (15% de consum de més de l’aparell a
ple funcionament.

( ) Penalitzar la compra de cuines i sistemes de calefacció elèctriques
amb una taxa proporcional a la potència elèctrica de cada model.





(7) TERRITORI I TURISME
----------------------------------------------

UNA ORDENACIÓ TERRITORIAL QUE TINGUI EN COMPTE LES DEMANDES CIUTADANES

( ) Remodelació del mapa de vegueries en funció de lescomarques que estan
demanant de noves: Alt Ter (Ripollès, Osona) i l'àmbit del Penedès (Anoia,
Garraf, Alt i Baix Penedès).

DESENVOLUPAMENT D'UNA ECONOMIA SOSTENIBLE I DE PROXIMITAT.

( ) Foment de la creació de llocs de treball fora de les grans ciutats per
descongestionar la demanda d'habitatge en aquestes. Però al mateix temps:

( ) Crear llocs de treball i d'estudi (mobilitat obligada) i de comerç i
serveis (mobilitat o obligada) dins de les ciutats (no necessàriament les
més grans) i no en llocs l'accessibilitat dels quals obligui a augmentar
la mobilitat de forma innecessària i insostenible.

( ) Incentivar directa o indirectament la producció, l'intercanvi i el
consum de proximitat, amb una voluntat no autarticista sinó de tornar a un
equilibri entre fora i dins mitjançant l'establiment de nous sectors pel
mercat interior.

( ) Al mateix temps, promoure la "desgravació" jurídica i fiscal i  l'
incentiu de projectes cooperatius que desenvolupin asssentaments humans
ecologics i sustentables.

UN MODEL URBANÍSTIC ON LA QUALITAT DE L'ENTORN NATURAL I SOCIAL ÉS MÉS
IMPORTANT QUE EL LUCRE.

( ) Incentivar polítiques de qualificiació del sól en funció de
projectes de desenvolupament sostenible relacionats amb activitats
productives, de serveis i d'ocupació residencial que siguin respectuoses
de l'equilibri del territori i del medi ambient, i no agressives amb
aquests.

( ) Incentivar fiscalment aquest tipus d'activitats i desincentivar les
activitats que siguin contràries a aquests principis de precaució i de
proximitat del medi i el territori.

( ) Concretament: fer el possible per frenar el creixement del fenòmen de
la urbanització dispersa, així com el de la multiplicació de centres
comercials, logístics i de lleure, tot promovent la imatge i la idea en
diferents àmbits (educatiu, cultural, polític, comercial...) de que
proximitat és qualitat.

UN MODEL DE TERRITORI BASAT EN NOUS VALORS, NOUS INDICADORS, I MÉS
PARTICIPACIÓ.

( ) Promoure un canvi cultural respecte la visió del territori: educació i
comunicació cap a una valoració positiva de les relacions de
proximitat i de models de desenvolupament sostenible, respectuosos amb
l'entorn.

( ) Indicadors: Introduir les externalitats negatives en l'evaluació de
l’explotació dels recursos del territori.

( ) Introducció de la governabilitat i la participació ciutadana com
elements centrals de la planificació, en base a un conjunt de principis
generals respectuosos del gestió del territori.

UN TURISME DE QUALITAT, CONVIVENCIAL I SOSTENIBLE ENERGÈTICAMENT.

( ) Potenciar les iniciatives per un turisme cultural i sostenible:
ecoturisme, turisme rural, rutes culturals i històriques, turisme
d'aventura, conservació i revalorització del patrimoni i del païsatge,
"turisme social", etc.

( ) Posar fre a la construcció d'iniciatives insostenibles com els camps
de golf i els ports nàutics i prohibir tota nova construcció en el litoral
(veure l'apartat d'habitatge).

( ) Actuacions per posar fre al turisme de borratxera.






(8) ESTAT DEL BENESTAR I SERVEIS SOCIALS
------------------------------------------------------------------------ ----

RECONSTRUIR L'ESTAT DEL BENESTAR, IMPEDIR LA SEVA PRIVATITZACIÓ I
ELIMINAR L'ATUR.

( ) Reconstucció d'un model d'Estat del Benestar basat en una àmplia gama
de serveis públics o associatius necessaris: atenció a la gent gran,
serveis de salut, atenció a la infància, serveis culturals i de lleure
així com d'altres, que hagin estat tractats o no en altres
capítols d'aquest programa: educació, transports, medi ambient, mitjans de
comunicació, turisme, gestió de la participació ciutadana, ciència i
recerca.

( ) Haver arribat, al final de la legislatura, a augmentar el
percentatge de llocs de treball relacionats amb el sector públic de
l'actual 14 % (del total de la població en edat de treballar, inclós
aturats) al 20%, és a a dir, eliminant quasi totalment l'atur que es situa
avui dia en un 6,5%. Es tractaria de crear una oferta
suplementària de treball en el sector públic relacionat ambs els serveis
esmentats en el punt anterior, sufragat amb els diners de la renda bàsica
i l'incentiu al treball (veure l'apartat corresponent al capítol "economia
i treball") els quals als mateix temps s'obtenen a partir de diferentes
mesures de redistribució fiscal (veure el capítol
"fiscalitat") per frenar la polarització creixent de l'economia entre uns
pocs rics i molts pobres.

( ) Posar fre a les privatitzacions dels serveis públics i declarar
Catalunya "zona no AGCS" (com ho és, entre d'altres, la ciutat de
Montréal)

GARANTIR UNS SERVEIS PÚBLICS GENERALITZATS PER COBRIR TOTES LES
NECESSITATS SOCIALS

( ) Creació d'un servei generalitzat de jardins d'infància públics i
gratuïts, on totes les mares i pares pugin treballar tenint els seus fills
a prop.

( ) Generalització d'instal•lacions esportives d'ús públic en funció de
les necessitats encara no cobertes.

( ) Augmentar l’ajut domiciliari a persones grans que viuen soles i sense
capacitat econòmica suficient per a assumir-ho. Un exemple: a Suècia a una
persona gran malalta, la cuiden al llarg del dia cinc persones. Això és
menys costós que tenir-la a l'hospital, permet crear cinc llocs de treball
i allibera, normalment, a la dona de la
responsabilitat de cuidar-la donant-li més llibertat i permetent-li
treballar.

( ) Altres serveis d'entre els esmentats a la proposta anterior sobre
reconstrucció de l'Estat del Benestar, que no detallem aquí però dels
quals la multiplicació de l'oferta és igualment necessària al llarg de tot
el territori: serveils culturals i de lleure, biblioteques, etc. Així com
els que es tracten en altres capítols: educació, transports, medi ambient,
mitjans de comunicació, turisme, gestió de la participació ciutadana,
ciència i recerca.

MILLORAR LA QUALITAT DELS SERVEIS: MÉS INTEGRALITAT I MÉS PARTICIPACIÓ.

( ) Gestió cívica d’equipaments públics - Gestió cívica d'equipaments i
serveis. A càrrec, tant d’associacions com de col•lectius que presenten
projectes de gestió. Creació d’un espai comú de trobada associativa per
compartir experiències.

( ) Integrar els casals per a la gent gran en altres espais (per exemple
esplais, ateneus, associacions de veïns, etc.) destinats a tots els
ciutadans, on puguin realitzar-se diverses activitats per a gent de totes
les edats.

ESTENDRE SERVEIS I AJUDES ALS CIUTADANS

( ) Ampliar a tots els ciutadans, amb càrrec a l'institució pública
corresponent (Seguretat Social o un organisme creat ad hoc a Catalunya),
els avantatges que gaudeixen els funcionaris respecte a la guarda dels
infants: possibilitat de reducció de jornada per atendre fills tant com
per atendre persones grans.

( ) Destinar els ajuts per a pròtesis oculars i dentals que actualment es
donen als empleats de l’Administració pública a ajuts pels mateixos motius
a persones grans amb pocs ingressos o altres famílies també amb ingressos
baixos.

( ) Adequar els horaris d’obertura de tràmits de l’Administració pública i
de les entitats bancàries (que poden considerar-se servei públic). Tenir
obert durant tot l'any com a mínim un dia a la tarda (que potser caldria
que fos diferent per als 2 col.lectius).

( ) Fer possible la gestió de qualsevol tràmit administratiu per
internet, corresponent a totes les institucions públiques autonòmiques i
municipals. Obrir espais en els mateixos centres amb ordenadors i
formadors per accelerar els processos i estalviar cues.

( ) Per a aquesta i altres eventuals modernitzacions i reformes de les
institucions, dissenyar plans de reassignació laboral que no comportin cap
pèrdua ni precarització dels llocs de treball (cobrint les places vacants
per jubilació i creant-ne de noves fins atendre, en el temps de la
legislatura, l'objectiu de 20% de la força de treball en el sector públic,
esmentat més amunt).

( ) Considerar il•legal tota rectificació de les condicions establertes
per entitats bancàries, sense previ avís i conformitat per part dels
clients afectats.

( ) Persones discapacitades: les ciutats han de ser espais sense
barreres arquitectòniques.

TRASPÀS I REFORMA DE LA SEGURETAT SOCIAL.


( ) Tornar a demanar la competència compartida per a la Seguretat Social
segons els criteris establerts a l'Estatut de Miravet (estatut aprovat pel
Parlament el 30 de setembre de 2005).

( ) Desenvolupar els serveis necessaris a una reforma de la Seguretat
social a nivell de Catalunya, si fos necessari creant una institució
catalana complementària, de funció pública i estructura de xarxa
associativa, que gestionès tot allò que la Seguretat Social estatal es
neguès a cobrir.
Concretament, els elements a reformar són:

( ) Reassignar una bona part dels fons destinats a Catalunya, a la Renda
Bàsica i a l'Incentiu al Treball (esmentats en el capítol d'economia i
treball).

( ) Promoure la transparència de la gestió, a través de: a) un sistema
complementari basat en el mutualisme associatiu enlloc del privat; b) el
progressiu desplaçament dels centres de decisió i gestió als ens locals i
autonòmics; c) complir les previsions constitucionals de participació
ciutadana.

( ) Enfortir i clarificar les fonts de finançament mitjançant impostos o
cotitzacions socials, recerca de l’equilibri pressupostari, a partir de
que totes les cotitzacions socials vinguin donades per la renda que hom
percep en cada moment.

( ) La destinació del percentatge promig europeu del PIB a despeses de
protecció social.

( ) El control del frau estructural (veure aquest punt a l'apartat de
fiscalitat, pel que fa a totes les institucions).

( ) Reconeixement de tot el temps de treball com període de cotització,
més enllà del topall de 30 anys reconegut per la Seguretat Social
estatal.





(9) SALUT
----------------------------

INFRASTRUCTURES, XARXES I EQUIPAMENTS

( ) Millora de la xarxa sanitaria d'hospitals públics, creant més
centres d'atenció en totes les comarques i pobles, multiplicant els nombre
de professionals del sector i millorant la coordinació entre centres, per
poder complir l'objectiu de reduir al llarg de la
legislatura almenys a la meitat el temps d'espera de cada especialitat
així com de les urgències.

( ) Invertir en la modernització de material en tots els sectors, així com
del transport sanitari.

( ) Respecte d'aquest 2 punts anteriors, revisar a l'alça l'actual Pla
d'inversions en infrastructures sanitàries 2004-2012, aportant noves fonts
d'ingresos que permetin enllestir els objectius més ràpidament.

MEDICINES I ASSISTÈNCIA

( ) Introducció de la medicina alternativa al sistema sanitari actual.
Principalment de la homeopatia.

( ) L'administració dispensarà medicaments genèrics a preus assequibles a
través de les farmàcies, tot limitant el seu ús per persona mitjançant les
receptes electròniques (sistema que actualment s'està desenvolupant en
alguns indrets de Catalunya) independenment de que es tracti de
medicaments amb recepta obligatòria o no, per evitar incompatibilitats.

( ) Tothom haurà de poder fer-se una revisió mèdica gratuïta completa un
cop a l'any

--- ( ) La revisió mèdica gratuïta serà fortament recomenada a partir dels
45 anys, mitjançant anuncis, debats, inclusió de la mesura en els
programes d'educació sanitària, etc.

--- ( ) La revisió mèdica gratuïta tindrà caràcter obligatori a partir
dels 45 anys, o abans, en aquells pacients per als quals ho estableixi un
diagnòstic mèdic previ.

DROGUES

--- ( ) Procés de diàleg per la despenalització de totes les drogues, que
porti a la celebració d'un referèndum.

--- ( ) Les drogues seran de consum lliure, dispensades gratuïtament per
l'Administració sota control sanitari en centres previstos a tal efecte,
com es fa a Holanda. El tràfic il•legal de drogues quedaria reduït, doncs,
dràsticament, per òbvia qüestió de preu. Tanmateix, el tràfic residual
seria penalitzat com a delicte molt greu.

MATERNITAT

( ) Totes les mares podran rebre cursos acadèmics per l'ampliació de la
seva cultura i coneixements sobre la maternitat. Al mateix temps caldrà
crear instituts que es faran càrrec dels nadons en cas que les mares
decideixin treballar en la seva professió.

( ) Les dones embarassades i mares amb nadons d'edat no superior a un any,
podran viatjar gratuitament en qualsevol transport públic quan
concorreixin a realitzar controls mèdics.

( ) Crear empreses públiques on només contractin mares amb nadons, amb
torns de mitja jornada, d'hores disperses o treballant des de casa.
D'aquesta manera les mares disposen de prou temps per atendre els seus
fills tot treballant i éssent retribuides al mateix temps.





(10) LLENGUA
--------------------------

PROMOCIÓ  I PRESÈNCIA DEL CATALÀ EN GENERAL

( ) Etiquetatge obligatori almenys en català, de tots els productes
distribuits al Principat. El mateix pel que fa a la publicitat, la
retolació i els prospectes.

( ) Promoció de la llengua i cultura catalana, en tots els seus àmbits i
arreu del territori. Promoure tambè la llengua aranesa (occitana).
Maximitzar el desenvolupament legal dels articles 32-36 sobre drets
lingüístics del nou estatut per salvar el català del procés de
substitució lingüística i d'espanyolització que pateix.

( ) Immigració: promocionar mesures i iniciatives per acoseguir que el
català sigui la llengua d'acollida i integració.

( ) Intercanvi amb altres països que parlen català i occità.
[Desenvolupament de l'article 12 del nou Estatut]. Crear organismes
supraregionals i polítiques lingüístiques comunes a tot el territori
català.

ATENCIÓ EN CATALÀ

( ) Actuacions i mesures per que tots els funcionaris que exerceixin al
Principat siguin competents també en català, oralment i per escrit
(justícia, hisenda, cossos de seguretat...) [desenvolupament de
l'article 33 del nou Estatut]

( ) Discriminació fiscal decididament forta en favor de l'atenció
almenys en català a les entitats privades (serveis d'atenció al client de
multinacionals, telèfons d'atenció de companyies de
telecomunicacions...), i en contra de la seva absència. Al mateix temps,
explorar i esgotar totes les vies legals per aconseguir-ne
l'obligatorietat.

( ) Altres mesures de promoció del català encaminades a que el catala
sigui la llengua habitual i a fer respectar la seva presència: als
establiments i superfícies comercials, a les universitats, als serveis
dels telèfons mòbils, etc.

MITJANS DE COMUNICACIÓ I CULTURA

( ) Mitjans de comunicació: augmentar el nombre de mitjans de gran tiratge
en català així com de mitjans petits, alternatius i per
internet.

( ) Més ajuts a la presència del català al cinema (doblatge i producció)

( ) Món de la cultura en general (teatre, música, edició, etc.) en català:
més ajuts amb menys d'intervencionisme o favoritismes de
qualsevol signe polític. Creació d'un organisme independent format pels
artistes, el públic, la Generalitat i altres eventuals finançadors. Aquest
organisme decidirà la política de subvencions.

( ) Impulsar la creació d'un canal internacional de TV dels Països Catalans.

( ) Crear i promocionar "bancs d'idees lingüístics" per introduir i
popularitzar termes nous i altres en desús, tal com es va fer fa anys amb
"vaixell", "bústia" o més recentment amb "programari". Aquests bancs han
de ser oberts a la participació de tothom (organitzats, per exemple, com
un programa de TV).

( ) Creació d'una Acadèmia de la Llengua Castellana de Catalunya,
independent de la Reial Acadèmia Espanyola.

EDUCACIÓ

( ) Ensenyament: augmentar el nombre d’hores de català i reforçar el
tractament de l’assignatura de llengua catalana (més recursos, reducció en
els grups...), crear una assignatura de cultura catalana a
secundària, fer immersió lingüística també a secundària.

( ) Multilinguisme: introduir una tercera llengua permanent a
l'ensenyament (l'anglès) des dels primers cursos. Reforçar i
diversificar l'aprenentatge d'altres llengues a secundària, incloses les
relacionades amb les comunitats immigrants.





(11) PARTICIPACIÓ I DEMOCRÀCIA
---------------------------------------------------------------

** Iniciar la transició cap a un model de participació ciutadana plena,
tot convertint Catalunya en un referent mundial en la història de la
democràcia. **

INICIAR LA TRANSICIÓ CAP A LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA PLENA.

( ) S’entén que la participació ciutadana té com objectiu l’augment de la
qualitat de vida dels ciutadans, en funció dels interessos proposats per
ells mateixos. No es tracta de participar per participar, de donar una
certa legitimació al procés de decisions, sinó d’aconseguir una major
justícia social, atès a les necessitats i a les prioritats dels propis
afectats. La participació és inseparable de la transparència. Al ser els
ciutadans els subjectes actius de decisió política, no té sentit proposar
projectes d’inversió de cap tipus, com fan els partits polítics
tradicionals. Aquestes qüestions hauran de ser resoltes dins de les
assemblees i xarxes. La participació ciutadana és un requisit necessari
però no suficient per construir un món millor

( ) La campanya de Respolis a Catalunya, tot volent introduir la
revocació automàtica com a condició per donar el nostre vot a un partit
donat, està convidant a la societat a un primer pas en el camí possible
cap a un model futur de democràcia participativa plena. En aquest
capítol presentem altres propostes que poden formar part d'aquesta altra
"segona transició".

POPULARITZAR LA NECESSITAT DE LA PARTICIPACIÓ.

( ) De la mateixa manera que es va popularitzar l'ecologia (per exemple,
la pràctica del reciclatge) en el seu moment, cal fer una campanya
mediàtica massiva (publicitat, articles a diaris, intervencions a
programes de TV i ràdio, programes de tertúlia política oberts a la
participació de tothom) sobre la necessitat de millorar substancialment el
model polític actual amb la democràcia participativa i directa.

( ) Introduir la campanya a les escoles i potenciar la participació dels
nens de totes les edats adequant els instruments com xarxes i assemblees
(veure més avall) a les seves possibilitats i necessitats.

( ) Al mateix temps, evitar de planificar massa aquest esforç de difusió i
imaginar-ho més com un procés participatiu en si mateix, que poc a poc
deriva lliurement en d'altres iniciatives, per la qual cosa és
impossible imaginar quins seran els resultats i potencialitats futures.

RECONVERTIR PROGRESSIVAMENT ELS POLÍTICS EN GESTORS DE LA PARTICIPACIÓ.

( ) Cal possibilitar la participació ciutadana als òrgans polítics i
executius catalans. La participació ha de cobrir tot el cercle de
l’acció política: el diagnòstic dels problemes i carències, les
propostes inicials, el debat de les alternatives, la presa de decisions i
el seguiment dels acords.

( ) **Més democràcia participativa no vol dir que d'ara endavant els
ciutadans hem de fer la feina dels polítics, ni tampoc que aquests
desapareixeran**. Vol dir que els polítics hauran de canviar a poc a poc
de feina. Durant la propera legislatura es podran assatjar aquests canvis
parcialment. Per als temes i projectes corresponents a, per exemple, un
parell de comissions, els parlamentaris, un cop haver
dissenyat i enllestit el model participatiu a posar en marxa i la
restructuració d'efectius i tasques que hi correspongui, s'encarregaran
substancialment de:

( ) **Estimular la veu ciutadana** (és a dir, no només un cop cada quatre
anys) mitjançant l'organització, facilitació de documentació, animació i
moderació en permanència d'espais de debat ciutadà
(assemblees i xarxes, veure a sota).

( ) **Rendre públics els resultats en tota transparència**, el que vol dir
també en diferents formats i utilitzant eines per facilitar llur consulta.
(En el cas de les xarxes  els fòrums electrònics faran també públic tot el
procès deliberatiu instantàniament sobre la marxa)

( ) **Utilitzar els resultats com a font per elaborar les lleis** tot
continuant a rendre públic documents que mostrin la part transcorreguda
del cicle (diagnòstic - propostes - debat - decisions - traducció en
lleis)

( ) Un cop enllestida la llei i havent iniciat la seva aplicació, els
responsables polítics de la o les conselleries concernides hauran de
col•laborar en permanència amb els "Observatoris Ciutadans" (veure a sota)
que s'encarregaran **d'avaluar periòdicament el procés
d'implementació**.

CELEBRAR REFERÈNDUMS I CONSULTES POPULARS.

( ) Flexibilitzar les condicions per presentar una iniciativa ciutadana
que pugui derivar en un referèndum vinculant. La recollida de 100000
sigatures ha de ser suficient per convocar obligatòriament un
referèndum, i acatar-ne el resultat. (Actualment els referèndums
necessiten 500000 signatures, els resultats no són vinculants i temes tan
importants com la defensa o la guerra hi són exclosos).

( ) Introduir aquest dret legalment (per la modificació de l'Estatut) o
almenys fàcticament per l'acceptació dels resultats de les consultes
populars que es portin a terme.

( ) Qualsevol òrgan de la Generalitat pot proposar un referèndum a la
ciutadania.

( ) Convertir les preguntes simples dels referèndums en enquestes amb
vàries preguntes i opcions múltiples de resposta.

LLISTES OBERTES I RECOMPTE DE VOTS EN BLANC.

( ) Establir un sistema de llistes obertes a les properes eleccions
autonòmiques, i pressionar per fer-ho possible també a les municipals,
estatals i europees.

( ) Representació dels vots no qualificats (abstencions i vots en blanc)

CREAR ASSEMBLEES DE BARRI.

( ) Ajuts i promociò per a la creació de Consells de Barri i
d'assemblees temàtiques, obertes a tothom.

( ) S'organitzarien en grups de treball per visuatlizar mancances i
oportunitats socials, i en diferents nivells de territori (carrer, barri,
districte, municipi, etc.)

( ) De caràcter consultiu en un primer moment, llurs decisions
esdevindrien vinculants progressivament, tot col•laborant activament amb
les institucions (comissions parlamentàries, conselleries de govern, però
també municipis, futures vegueries, etc.)

( ) Una de les seves funcions podria ser l'elaboració de pressupostos
participatius per a la legislatura següent.

ORGANITZAR LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA ELECTRÒNICA.

( ) Creació i dinamització d'una xarxa telemàtica de participació
ciutadana per una experimentació progressiva de la democràcia directa.

( ) Hom establirà espais d'ús i de formació gratuita per a tothom, que es
trobaran a les seus associatives o a les institucions públiques i privades
que participin (per exemple, als caixers automàtics per a l'emissió de
vots).

( ) Les xarxes electròniques complementaran el treball de les assemblees
de barri i temàtiques i s'estructuraran amb aquestes per maximitzar la
seva eficàcia.

ESTABLIR CRITERIS DE QUALITAT EN LA PARTICIPACIÓ.

( ) Les assemblees i xarxes seran finançades públicament, i en canvi,
organitzades per un consorci ciutadà totalment desvinculat de les
institucions, tot garantint al mateix temps una presència mínima
informal de tots els partits per evitar tant d'una banda la
desimplicació política, com de l'altra la percepció popular que la
democràcia participativa només serveix per contribuir a l'imatge del
partit que governi, sigui el que sigui.

( ) També, per aquest darrer motiu, caldrà introduir progressivament el
caràcter vinculant dels resultats acordats. Aquest afectarà les
decisions preses per als temes que reuneixin certes condicions de
diversitat, qualitat i quantitat de participació que caldrà definir

( ) Determinar i potenciar les figures dels **dinamitzadors, mitjancers i
mutualitzadors**, i establir adequadament els seus rols, per garantir
debats actius, enriquidors, respectuosos i equilibrats.

( ) Elaborar **cartes de drets i responsabilitats generals i
específiques** per a cada assemblea, espai de debat o xarxa, per evitar
que les decisions majoritàries no passin per sobre d'ells.

( ) **Implicar fortament als propis polítics, en tant que ciutadans**, en
el desenvolupament d'aquestes funcions (veure l'apartat de
reconversió dels polítics en gestors de la participació)

( ) **Adaptar el disseny d'assemblees i xarxes**, inclòs llurs sistemes de
presa de decisions, a **l'existència de diferents sensibilitats i
disponibilitats de participació dels ciutadans** (intervencions puntuals o
sostingudes, reduides a queixes o ampliades a l'elaboració de les
propostes i a la deliberació, fonamentades o no en la coneixença del marc
legal precedent, etc.)

PARTITS MÉS DEMOCRÀTICS I RESPONSABLES, SISTEMA ELECTORAL MÉS
TRANSPARENT I DE QUALITAT.

( ) Supressió del finançament públic dels partits polítics i de
l'anonimat de les donacions privades (com a part del procés per rendre
transparents els comptes de totes les institucions, veure el capítol
"institucions i funció pública")

( ) Eleccions primaries dins de cada partit i altres mesures per
millorar la representativitat i la participació internes de partits i
sindicats.

( ) Difusió d’informació comprensible per a que tota la ciutadania pugui
avaluar les alternatives de decisió a diversos nivells: problema,
opcions, població beneficiada i afectada, compensació, etc;

( ) Concretament la junta electoral publicarà, abans de les eleccions d'un
taulell comparat de les promeses dels partits i dels punts que hi atorguen
a cada promesa

( ) Repartiment dels programes dels partits polítics per la Junta
Electoral, tot suprimint la propaganda electoral.

CREAR OBSERVATORIS CIUTADANS DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQUES
PÚBLIQUES.

( ) Organitzats des de les universitats o des de la societat civil,
estaran composades per ciutadans (per exemple estudiants, membres
d'associacions o observatoris existents, etc.)

( ) La seva missió principal serà la recollida de dades i l'elaboració
d'informes d'avaluació de l'acció de govern.

( ) En un primer temps tractaran especialment els temes triats per
experimentar el cicle participatiu d'assemblees i xarxes esmentat més
amunt.

( ) Els responsables de les conselleries hauran de col•laborar-hi
plenament amb els observatoris, estructurant i posant a llur disposició
tota la informació possible (veure l'apartat de reconversió dels
polítics en gestors de la participació.





(12) INSTITUCIONS I FUNCIÓ PÚBLICA
------------------------------------------------------

CLASSE POLÍTICA

--- ( ) Reducció dels sous dels polítics

--- ( ) Augment dels sous dels polítics per evitar la temptació de
corrupció i/o per atreure les persones més eficaces.

( ) Promocionar la cultura de la frugalitat entre la classe política,
contrària a una ostentació innecessària (protocol, actes oficials, actes
culturals, recepcions, desplaçaments, etc.)

--- ( ) Cadena perpètua per l'enriquiment dels càrrecs públics a costa
dels bens dels ciutadans.

--- ( ) Inhabilitació política perpètua per l'enriquiment dels càrrecs
públics a costa dels bens dels ciutadans.

( ) Augment de la llista d’incompatibilitats; accés públic a les
declaracions de renda dels diputats i diputades.

( ) Càrrecs públics limitats i rotatius;  Impossibilitat de
representar-se a més de dos mandats.

FUNCIÓ PÚBLICA

( ) Reducció de la despesa burocràtica en general: reorganització de les
tasques funcionarials, simplificació dels impresos, digitalització de tots
els dossiers i expedients, possibilitat de gestionar per internet tots els
tràmits administratius i ajuts i formació per a fer-ho.

( ) Introduir sistemes d’avaluació més pràctics que les opocicions per
seleccionar el personal: periodes de prova llargs, passanties al costat de
professionals reconeguts que assegurin sota la seva responsabilitat i
prestigi la qualitat del passant.

( ) Introduir sistemes d’acabament de contracte degut a
irresponsabilitat manifesta, deixadesa a partir de queixes argumentades
dels superiors, companys i ciutadans usuaris dels serveis. Les queixes
dels polítics no han de tenir capacitat decisòria per evitar
arbitrateitats.

( ) Carta deontològica de contractacions amb valor de llei per a les
contractacions de la Generalitat amb les corporacions privades. Servirà
per establir una discriminació en la contractació envers totes les
empreses que no compleixin els criteris que formen part dels objectius de
govern en matèries com ara sostenibilitat, transport, proximitat i
grandària, condicions de treball i benefici social, participació,
llengua, paritat, etc.

TRANSPARÈNCIA

( ) Us d’un llenguatge comprensible per tots i totes en qualsevol
comunicació entre els òrgans de la Generalitat i la ciutadania. O, en el
seu defecte, formació bàsica al ciutadà sobre els mecanismes d’actuació de
la Generalitat i les possibilitats de participació.

( ) Publicació almenys electrònica i control ciutadà dels comptes
públics (fins l’últim cèntim): els ingresos, pressupostos, despeses,
inversions i comptabilitat general, tant de la Generalitat com de les
empreses, instituts i fundacions públiques o semiúbliques que en
depenen, així com dels guanys dels responsables polítics elegits i els
funcionaris.

( ) Sessions públiques de tots els òrgans de la generalitat, inclòs el
Consell Executiu.

( ) Convocatòria pública de càrrecs executius de l’Administració, amb
criteris objectius de selecció i resolucions raonades, tant de la
Generalitat com de les empreses i dels Instituts que en depenen. Rotació
de càrrecs entre aspirants.

( ) Ús intensiu de tecnologies de la informació per permetre el control
directe de la gestió:
* Abocada de comptes públiques
* Patrimoni i activitats de càrrecs públics
* Registre de la propietat
* Contractes amb corporacions privades

( ) Publicació (almenys electrònica) de les responsabilitats dels
funcionaris públics i possibilitat d’adreçar-s’hi els ciutadans, així com
de fer comentaris i avaluació sobre la seva gestió.

( ) Publicació  (almenys electrònica) de les ofertes de contractacions
d’obres i serveis públics, així com de les concessions i contractes
aprovats.

( ) Posar a l'abast del públic els estudis encarregats per les
administracions públiques: Aconseguir una major racionalitat i
transparència, tant en l’ús que les administracions públiques fan dels
recursos econòmics que els han estat confiats, com del procés de presa de
decisions de les mateixes.

( ) Evitar les "irregularitats" que sovint es produeixen en la concessió o
adjudicació d’aquests estudis (parcialitat, amiguisme, clientelisme,
etcètera). Tot publicant en el portal web aquests estudis, fomentar la
crítica per un cercle més ampli de persones, principalment
especialistes.

ALTRES ACTUACIONS PER LA DEMOCRATITZACIÓ DE LES INSTITUCIONS

( ) Democratizació del poder judicial i sepració de les funcions
judicials en: político-constitucionals i penals: és una branca del poder
polític de la democràcia real i llurs membres han de ser escollits
democràticament. El poder judicial ha de ser independent d'altres poders
institucionals o de grups de pressió, però no de la sobirania
democràtica que l'ha creat.

( ) Elecció democràtica del Síndic de Greuges.

( ) Reformes en el sistema electoral: elecció directa dels dirigents
responsables de les futures vegueries i també dels presidents i plens dels
consells comarcals, tot guardant el seu pluralisme polític.





(13) RELACIONS AMB L'ESTAT I RELACIONS INTERNACIONALS
------------------------------------------------------------------------
-------------------------


[ACTUACIONS EN TERRITORI CATALÀ]

( ) Denegacio de licencia d'activitats sobre sol catala de noves
industries amb interessos total o parcialment armamentistics.



[RELACIONS AMB L'ESTAT]

RECUPERAR LES DEFINICIONS I COMPETÈNCIES RETALLADES DE L'ESTATUT DE MIRAVET.

( ) L'abstenció va guanyar el referèndum del 18 de juny del 2006 i per
tant l'Estatut que es va aprovar, tot i ser legal no és ben bé legítim.
Tot desenvolupant les competències de l'Estatut aprovat, cal recuperar
(mitjançant la pressió, la renegociació, la presa d'iniciatives, l'ajut
dels moviments socials, etc.):

( ) La capacitat de decisió fiscal (fixar els nivells de solidaritat)
d'igual a igual amb l'estat en el sí d'una comissió bilateral.

( ) Les competències exclusives, més de la meitat de les quals s'han
perdut mitjançant el recurs a l'invocació a títols de l'estat i a
possibles duplicitats. Així com també la pèrdua d'algunes competències
compartides en favor de Madrid. Alguns exemples de matèries concernides:
agricultura, infrastructures, transports, universitats, ordenació
territorial, medi ambient, habitatge, educació, esports, etc.

( ) L'autonomia del poder judicial

( ) Les seleccions esportives

( ) Els ports i aeroports

( ) El reconeixement dels drets històrics.



[RELACIONS INTERNACIONALS. LES ACCIONS]

Catalunya és un país del món, i com a tal necessita definir un
posicionament propi respecte els problemes del món. El govern català ha de
**desenvolupar una política internacional compromesa en favor d'un ordre
mundial pacífic, just i responsable**  mitjançant tres tipus d'accions: la
pressió en col•laboració amb la societat civil, la
promoció d'aliances i la cooperació interinstitucional.

PRESSIONAR, EN COL•LABORACIÓ AMB LA SOCIETAT CIVIL.

( ) Tot i no tenir a penes competències a nivell internacional, el govern
català pot jugar un rol actiu molt important en ajut dels
moviments socials i ONG del nostre país i d'arreu per defensar les seves
reclamacions per un altre món possible. Cal:

( ) Hostatjar la celebració de trobades, aportant recursos per estudis i
projectes, interpel•lant directament les institucions públiques o les
corporacions arreu del món en defensa dels drets humans, socials,
econòmics, culturals, mediambientals, per la pau, etc.,

( ) Establir una deontologia pròpia que defineixi les seves relacions
internacionals

( ) Liderar campanyes i en defenitiva esdevenint abanderada i defensora de
causes que facin del nostre país un referent socialment (veure les
propostes sobre temes i objectius possibles en el marc d'un nou ordre ètic
mundial.)

ESTABLIR ALIANCES AMB ALTRES INSTITUCIONS I GOVERNS.

( ) Es tracta d'identificar institucions internacionals, Estats i altres
administracions territorials que es comprometin fermament a treballar
conjuntament per un món millor. Els pactes o aliances ho poden ser per
crear espais de mutualització d'experiències, per tenir una presència més
forta mitjançant campanyes, trobades, contribucions econòmiques comunes,
pressió directa sobre els organismes internacionals concernits per cada
objectiu, defensa comuna dels interessos dels ciutadans dels territoris
representats.

( ) No es tracta només de col•laborar en el marc dels organismes
existents (per exemple les federacions internacionals d’entitats locals o
regionals) sinó també eventualment d’impulsar la creació d’altres més
alternatives el objectiu de les quals sigui en primer lloc la
construcció d’un ordre mundial basat en la justícia i no en el mercat.

ADOPTAR I DESENVOLUPAR "POLÍTIQUES SIMULTÀNIES", OBJECCIONS I BOICOTS.

( ) Una acció concreta en el si d'una aliança internacional entre Estats o
altres entitats amb competències sobre un tema concret, consisteix a
**implementar una mesura social tots al mateix temps ("política
simultània") per impedir o dificultar que les corporacions concernides
puguin deslocalitzar les seves inversions a d'altres països.**

( ) Es poden establir fronts internacionals comuns per boicotejar
simultàniament una multinacional o un estat que atenti greument contra la
pau, els drets humans, socioeconòmics, medi ambientals, etc. tot fent més
efectiva la denúncia i més probable un canvi d'actitud per part de
l'entitat agressora.

COOPERACIÓ I COMPARTICIÓ INTERINSTITUCIONALS.

( ) Desenvolupar protocols de compartició de competències amb territoris
veïns a Catalunya, a escala de l’euroregió Pirineus Mediterrània, de l’Arc
Llatí, la regió euromediterrània, etc. amb els quals haguès estat possible
establir prèviament objectius socialment ambiciosos.

( ) Aquesta compartició afectaria els temes importants pel
desenvolupament funcional d’aquests nous espais comuns i seria un pas cap
a model futur de multisoberania, enlloc d’un de dependència
exclusiva d’un sól estat o fins i tot d’una sola comunitat d’estats com l’UE.



[RELACIONS INTERNACIONALS. ELS TEMES]

Propostes sobre els temes i objectius en els quals Catalunya sobretot pot
intervenir per influenciar a escala internacional, tot desenvolupant
alguna o vàries de les accions i estratègies esmentades amunt.

MESURES ECONÒMIQUES PER UN MÓN MÉS JUST

( ) Cancel•lació total del deute externs amb els països empobrits.

( ) Atribució del 0,7% a la cooperació pel desenvolupament. (actualment és
de 0,36 %)

( ) Polítiques d'intercanvi comercial just i equitatiu.


COORDINACIÓ INTERNACIONAL PER LA PAU GLOBAL I CONTRA LES DESPESES
MILITARS.

( ) Declarar simbòlicament Catalunya "zona sense exèrcits" i promocionar
una aliança mundial amb altres territoris que també ho declarin, per pesar
a nivell mundial en favor d’una desmilitarització progressiva i
proporcional de tots els estats incloses les grans potències, d’una
moratòria a tota nova despesa militar a nivell d’estat i de la
substitució progressiva per petites forces operatives regionals de defensa
i pacificació, sota comandament de l’ONU i els blocs regionals concernits
(per exemple l’UE). En conseqüència:

( ) Exercir una objecció administrativa a la col•laboració i tota forma de
relació, amb l'exèrcit, en territori català.

( ) Promocionar l'objecció fiscal a les despeses militars.

( ) Donar ajuts per estudis i campanyes en favor d’una desmilitarització
internacional progressiva i equilibrada, en favor de la creació de forces
de pau internacionals reduides sota mandat de l’ONU, en favor de la
creació de cosos noviolents, i de la moratòria de les despeses
militars de tots els països així com la substitució de les despeses
militars per despeses en R + D

( ) Fer un treball de mediació en conflictes internacionals en
col•laboració amb la societat civil i amb altres institucions si
s'escau. Ajudar els països en guerra o post-guerra.

( ) Portar a terme aquestes i altres iniciatives tot creant, i lideran si
s'escau, un front internacional d'entitats públiques no estatals que
comparteixin aquest compromís d'acció per la pau.

COORDINACIÓ INTERNACIONAL PER ERRADICAR LA FAM I LA POBRESA.
L'agricultura mundial pot alimentar 12000 milions de persones, quasi el
doble de la població del món, en canvi 25 mil persones continuen morint de
fam al dia i 800 millions pateixen fam i desnutrició. El govern català ha
de coordinar-se a nivell internacional, seguint les
estratègies d'acció esmentades més amunt, per pressionar en favor de:

( )  Democratitzar el comerç internacional: establir els mateixos drets
per tothom, a fer comerç i a protegir llurs mercats.

( ) Promoure polítiques d'intercanvi comercial just i equitatiu per als
treballadors. reequilibrar la distorsió dels preus als mercats, en favor
dels productors pobres

( ) Donar prioritat al desenvolupament endògen amb cooperatives
integrals i autogestionades (amb terra, escoles, hospitals i fàbriques
pròpies)

( ) Promoure l'agrodiversitat, l'agricultura sostenible i la
racionalitat de l'industria agroalimentària.

( ) Augmentar de forma substancial el fons mundial permanent de combat
contra la gana i les crisis humanitàries de l'ONU.

IMPULSAR LA COORDINACIÓ INTERNACIONAL EN FAVOR D'ALTRES OBJECTIUS PER UN
ORDRE MUNDIAL JUST. Alguns d'aquests objectius són:

( ) Defensa, pedagogia i promoció dels drets humans,

( ) Defensa, pedagogia i promoció de la igualtat de gènere, els drets de
les dones i dels infants, i contra la violència de gènere i
interpersonal.

( ) Eliminar les malaties curables

( ) Aconseguir l'educació per a totes i tots

( ) Aconseguir treball per a tothom

( ) Promocionar una economia responsable i solidària: comerç just
global, democratització dels mercats financers, moneda social, finança
ètica, microcrèdits, responsabilitat social de les empreses, ecologia
industrial, etc.

( ) Promoció i defensa dels acords mundials sobre clima, oceans,
energia, sols, etc.

( ) Creació d'una institució mundial de nacions sense estat i minories
culturals.

IMPULSIÓ D'UN FRONT INTERNACIONAL COMÚ PER LA DEMOCRATITZACIÓ DE LES
INSTITUCIONS INTERNACIONALS

( ) Defensar la democratització i reforçament de les institucions
internacionals existents, o si s'escau la creació de noves:

( ) Denúncia de la falsa reforma del sistema de vots dins del FMI,
l'hipocresia del Banc Mundial en la seva política anticorrupciò, la
denúncia de la promoció de polítiques liberals que aquestes dues
institucions fan arreu del món en detriment dels drets més fonamentals
dels ciutadans.

( ) Per una democratització real i només formal de l'Organització
Mundial del Comerç i de l'Organització de les Nacions Unides

( ) Per la creació d'una Assemblea Mundial de la Ciutadania.





(14). FISCALITAT I FINANÇAMENT
--------------------------------------------------------

[REPARTIMENT SOCIAL DE LA CÀRREGA FISCAL]

( ) **L'Administració procurarà potenciar al màxim els impostos
directes**, molt més justos que els indirectes, ja que aquests darrers
impliquen que tant paga el ric com el pobre per a una mateixa
transacció. Ex: l'IVA del tabac.

( ) **Els impostos seran també significativament més progressius**, perquè
actualment es carrega el pes fiscal sobretot en les capes socials de renta
mitjana-baixa.

( ) Es gravarà amb impostos molt elevats les empreses i entitats
privades que, sense justificació, paguin **sous i/o incentius per sobre
d'un valor raonable a personal directiu.** Ningú no hauria de poder
justificar amb excuses de risc, perillositat, dedicació, estrès o el que
sigui els sous que depassessin en 10 vegades el sou mitjà.

( ) Contràriament, les empreses que apliquessin aquesta política de manera
dràstica tindrien bonificacions fiscals, tot i que haurien de destinar un
percentatge d'aquest estalvi a investigació i a formació de nous
professionals, en la pròpia entitat o via un fons interempresarial
establert a tal efecte.



[FINANÇAMENT DE LA GENERALITAT I DE LES PROPOSTES D'AQUEST PROGRAMA]

El caràcter decididament social d'aquest programa fa necessari un
augment important del pressupost annual de la Generalitat. Els recursos
extraordinaris necessaris pel seu desplegament, s'extrauran:

( ) ** A partir d'augmentar significativament el caràcter progressiu dels
impostos **propis, dels impostos cedits totalment per l'estat pels quals
la Generalitat té capacitat normativa (és a dir capacitat de fixar el
tipus impositiu) i dels impostos cedits parcialment, pels quals la
Generalitat pot arribar a tenir-ne capacitat normativa també (veure
Estatut, articles 203 i 206)

( ) A partir de l'estaivi que hom espera obtenir gràcies a uns
mecanismes de determinació de l'anivellament i la solidaritat amb
Espanya que seguirà ** el principi de transparència (article 206.4 de
l'estatut), i en conseqüència tendirà a reduir el dèficit fiscal
actual.**

( ) A partir de l'estalvi que hom espera obtenir **d'una major
vigilància dels comptes gràcies al recurs a la transparència absoluta** i
en tot detall dels pressupostos i despeses quotidianes, per internet, així
com d'altres mesures de simplificació administrativa, algunes de les quals
descrites en aquest programa.

( ) A partir de recòrrer a **l'ampliació de l'endeutament.**

( ) A partir dels recursos addicionals obtinguts per **una política fiscal
més decidida** envers les empreses i particulars que incideixen en
pràctiques anti-socials i anti-ecològiques., esmentades en part en aquest
programa. Aquestes pràctiques seran fortament penalitzades. Els ingresos
per la via de penalitzacions hauran de superar amb escreix en tot cas la
reducció d'ingressos que resulti de les diferents
incentivacions i bonificacions fiscals també esmentades en part en aquest
programa.

( ) A partir de **l'aplicació de la taxa Tobin** o imposició de l 1% sobre
totes les taxacions financeres realitzades des de Catalunya.

( ) A partir de **la moratòria de totes les exempcions impositives de que
gaudeixen les multinacionals** i altres grans empreses.

( ) A partir d'**instaurar impostos especials per als capitals no
invertits en inversions productives o creadores de treball.** Mesura que
per ser realment eficaç necessitarà de l'aplicació simultània ("política
simultània") entre diferents països.

( ) Especialment a partir dels rèdits del **Banc Comunitari de
Catalunya** (veure la secció "economia i treball")



[CONTROL FISCAL]

( ) **El delicte fiscal** sota qualsevol de les seves formes serà
punible amb la restitució a l'estat de la quantitat defraudada, més una
multa equivalent al doble d'aquella quantitat. Per a delictes fiscals molt
greus, es decretarà presó i embargament. En qualsevol cas que el demandat
al•legui insolvència i es pugui demostrar que té béns a nom d'altri, la
sanció s'aplicarà també per extensió a l'altra part
implicada.

( ) **El control del frau estructural**, dirigit sobre tot a les
empreses que gràcies a una legislació permissiva realitzen contractes
eventuals, canvis de nom, infracotitzacions, mancances d’alta, etc.
Controlar també l’economia submergida.