[REpensar Barcelona] perpetracions !Que no cunda el pánico!

Mar Mayo 9 14:11:03 CEST 2006

Perpetracions acull i celebra carrer com espai de
trobada, dialeg
i reflexio. En aquesta edicio la mostra planteja una
mirada les pors, les inseguretats, les desconfiances,
i la seva relacio amb la convivencia urbana i el
dialeg
que s• estableixen els espais publics. Que no cunda el
panico! Es el cridat que sobre la vida la ciutat fa
Perpetracions, exaltant
la capacitat de sorpresa, aventura, espontaneitat i
flexibilitat
que el carrer ens ofereix
mostra d’intervencions
PERPETRACIONS
Una selecció de vídeos i material mediàtic sobre la
por en la nostra societat des de les concepcions més
personals de la por fins a les campanyes del terror
difoses a través dels mitjans de comunicació. Una
aproximació als discursos de la por i el pànic en els
quals som alhora espectadors i part de l’espectacle,
passant per reflexions sobre la mort, el control
social i la por a l’altre.
>>>>>>>>>>>>>Iñaki Alvarez, Neil Blomkamp, Daniela
Cugliandolo, Guerrilla News Network, VideoRevolución,
Kamel Ilian, Alexander Peterhaensel, Jackie Salloum,
Toni Serra... i més!!!<<<<<<<<<<<<<
PERPETRACIONSvisuals
>>>projeccions a l’aire lliure
Divendres 12 de maig de 21.30 a 24h <
> Rambleta davant del centre cívic
9
rambla guipúscoa
c/ de provençals
c/ selva de mar
c/ del treball
c/ de l’agricultura
c/ de cantàbria
<M> L2 sant martí <M>
Mès info:
www.perpetracions.net
www.perpetracions.blogspot.com
Rambla Guipúscoa
12 i 13 de maig
artístiques i efímeres a l’espai urbà
que no cunda el panico!
!
Selva de Mar, 215 - 08020 Barcelona
Tel. Fax 93 308 97 93
<M> L2 Bac de Roda/St Martí
Bus: 33/40/43/44/B24
‘
Perpetracions acull i celebra el carrer com espai de
trobada, diàleg i reflexió. En aquesta edició la
mostra planteja una mirada
a les pors, les inseguretats, les desconfiances, i la
seva relació que té amb la convivència urbana i el
diàleg que s’estableix
en els espais públics. Que no cunda el pánico!!!!!!!
És el crit que sobre la vida a la ciutat fa
Perpetracions, exaltant la capacitat de sorpresa,
aventura, espontaneïtat i flexibilitat que el carrer
ens ofereix.
Perpetracions convida a fer un passeig, a compartir un
espai i per que no una experiència. Un recorregut que
reimagini les relacions de la ciutat, on es manifestin
diferents mirades de Barcelona i els seus barris, en
què es reafirmi aquí i ara un teixit de creacions,
reflexions i invencions intergeneracionals,
artístiques i socials.
Aquestes intervencions de carrer sorgeixen d’una
convocatòria oberta, en la que des de diferents
mirades se’ns convida a reflexionar
i compartir. Pors emocionals i personals que es
confonen
amb pors col·lectives i socials. El camí per arribar a
l’altre. La diferència. Jo i l’altre, conegut,
desconegut. La identitat i la seva representació. Les
fronteres. La propietat privada com a presó. La
memòria com a instrument que ens fa més forts i
propers. Pors construïdes o exagerades des de les
estructures
de poder: mitjans de comunicació, institucions
públiques o societats privades. Pors que cauen amb el
joc i la confiança.
Perpetracions convida a trobar-se, desitjant que
aquesta experiència
tan sols sigui una parada d’un llarg viatge on la
reflexió i l’intercanvi ens duguin a futures i noves
destinacions.
que no cunda el panico!
!
que no cunda el panico!
!
‘
‘
5
6
7
8
10
11
12
13
1
2
3
4
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
organitza:
Dissabte 13 de maig de 17 a 21h <
> Rambla Guipúscoa
>>>instal·lacions, accions, dansa, performance,
intervencions...
-1- Atrapado por la propiedad
---------------Dani Gómez Carbonell
Acció/Instal·lació------------------------------
Y de esta manera intento navegar en los automatismos
del miedo...o en algunos de ellos. Por que me ha
parecido ver que varias, si no muchas de nuestras
acciones diarias, vienen guiadas por ÉL, que hoy
parece
reinar a sus anchas. Aparco el coche o la bici y le
hecho la llave, o tres candados: uno al sillín, otro a
la rueda de atrás y otro a la de adelante...y aún me
voy con miedo!!! Miedo a que alguien que tiene menos
que yo, o eso cree, me la robe.
-2- Zombis de la comunicació
---------Alumnes Batxillert artístic del IES Infanta
Isabel d’Aragó.Daniela Donoso / Miguel Rueda
La televisió. Qui no la veu avui dia? És un mitjà de
comunicació molt estès en la nostra actualitat. Però…
què passa quan es converteix en una caixa d’obsessió?
Els nens ja no juguen als carrers, es passen el dia
davant la “caixa ximple”. Aquesta obsessió
per dominar els nostres pensaments… cal evitar-la! La
intenció d’aquest projecte és “denunciar” la falta de
personalitat del ser humà actual, idiotitzat per la
televisió. Cal intentar combatre la nostra por a ser
controlats!
-3- Rumores de arcilla blanca
------------Manuel de Arco Iglesias / Tomás Muñoz
Sacristán
Acció ---------------------------------------------
A la rambla Guipúscoa els transeünts es troben, es
conten detalls de les seves vides, remor, el lloc
efímer de les seves històries,
però només parlen quan se senten segurs, conversen amb
els seus coneguts i aquests successos queden vedats
per a la resta. La por sorgeix del desconeixement, de
l’aïllament. Trencarem aquesta segregació
fent les converses tangibles, encara que solament
sigui unes hores. Ho farem amb guix, argila blanca.
-4- Ruido de fondo
-----Producciones Hightech fairies
Dansa-teatre------------------------------------
Percepcions i altres dimensions que ens atrapen en una
ciutat buida.
-5- Entre Sorolls
-----------------------------Cia. Còdols
Dansa---------------------------------------------
Jo, insensible, em protegeixo del perill, fins que
tinc fred. Perquè tot comença essent dos. La teva
realitat de dèbil m’eleva i em decideixo fort pels
dos, amb la condició que no deixis de creure-t’ho, si
no, jo caic.
-6- En un món paral·lel
---------------------Col·lectiu espai8.Margherita
Bergamo i Ivana Miño
Dansa---------------------------------------------
Has de ser forta per sentir-te sempre a l’alçada de
les expectatives internes i externes... altrament,
l’enfrontament amb tu mateixa i el contacte amb la
realitat genera pànic i inseguretat, fins al punt que
el cos i l’ànima es divideixen en dos estats de
l’ésser contraposats. És aleshores que el TU i el JO,
que són la mateixa persona, es busquen entre ells: el
Jo de dintre busca el TU de fora, i al revés.
-7- Esto no pasa
----------------------------------Rastros
Instal·lació--------------------------------------
“Això no passa” reuneix a diferents personatges
rebutjats per la societat juntament amb una família
considerada normal. El que volem transmetre amb aquest
projecte és que a través
de diversos mètodes ens inculquen pors fictícies o
molt exagerades. Perquè no tot el món que duu “pintes“
és perillós o vol fer mal, ja que sota aquesta roba
sempre hi ha un ésser humà. Evitem els prejudicis.
-8- La por com a relació de poder
--------------------Teratre Magnètic. Santi Vilanova /
Mireia Nogueras
Instal·lació robòtica--------------------------
Autòmat amb forma humana que interactua amb
l’espectador a partir d’estímuls sonors. Està dotat
d’un sensor acústic que, quan supera un determinat
nombre de decibels, envia un senyal al ninot perquè es
mogui com un ésser humà de carn i ossos quan sofreix
un atac de pànic. Un crit de l’espectador
pot fer activar tot el sistema de servomotors i
aconseguir que el robot es mogui i tremoli tal com ho
fan els sers vius quan s’espanten i experimenten la
por. Plantegem una visió de la por com un joc de
poder. En aquesta instal·lació convidem l’espectador
que exerceixi el seu poder contra la màquina.
-9- Perpetracions visuals
Projeccions a l’aire lliure-----------
------Divendres 12 de maig de 21.30 a 24h
-10- Gens específic
Per a una experiència col·lectiva a la Verneda
Intervenció--------------------------------------
Gens específic pot ser el nom d’un gest abandonat en
sortir rumb cap a un altre port, però també pot ser el
gest abandonat o oblidat mentre un s’instal·la en
aquest nou port. Gens específic pot ser també una
manera de tornar sobre aquests gestos. I gens
específic pot ser, finalment, la forma que aquests
gestos es tornen a integrar aquí i ara, quan semblava
que definitivament
l’oblit els havia enterrat. I quan gens específic ja
no és el nom de l’oblit, o quan l’oblit sorgit de la
por a aquest passat ja no és projectat en el present,
llavors és el moment que la vida reprengui el seu lloc
en l’experiència d’una obertura.
-11- Miss espanya
--------------------Lucia Egaña Rojas
Performance d’interacció social-----------
Miss Espanya recorre la rambla de Guipúscoa oferint
als i les transeünts consells
a les seves penes, projectes, temors, inquietuds. Miss
Espanya proposa realitzar
una performance d’interacció social, reivindicant la
relació interpersonal com a model de producció
cultural. Miss Espanya planteja un qüestionament de la
identitat i la seva representació, on icones, costums
i estereotips en confrontació amb el col·lectiu es
desestabilitzen.
-12- Paradisse
----Alumnes Batxillert artístic del IES Infanta Isabel
d’Aragó. Marina Ventura/Carolina Villalgordo
Instal·lació--------------------------------------
El projecte pretén recrear un espai totalment
idíl·lic. La nostra zona del passeig estarà decorada
totalment de manera que la gent que passi s’assegui al
més a gust possible, creant un ambient de confort,
seguretat i benestar, com si del paradís es tractés.
Mentre la gent vagi passejant per l’espai, la intenció
que tenim és que no es preocupi pels seus problemes i
temors i que gaudeixi del paisatge encara que sigui
per uns moments. Després d’haver passat pels altres
passatges, que tracten una mica sobre el terror, en
passar per aquest esperem
que es relaxin i s’alleugereixin de tot el que han
vist de moment.
-13- Al camí he vist...
------------Ludoteca Ca L’Arnó i Casal Infantil
Municipal Sant Martí
Instal·lació/acció------------------------------
Caminar pel barri. Descobrir nous trajectes i
intercanviar espais. Fer una sorpresa a altres nens i
continuar caminant. Dibuixos, fotos, paraules i
objectes de caminants que busquen altres caminants,
fins aleshores desconeguts. Camins que es converteixen
en alternatives a la incomunicació física i emocional
que sovint fomenta la ciutat. Petjades de petits
rondaires urbans que caminen per esborrar les pors.
Pors de carrers que volen ser jugats, que esperen ser
jugats.
-14- Els distints, els altres...
---------------------Mónica Caterberg
Acció----------------------------------------------
La ciutat, cada racó és un joc interminable
d’amagatalls, on cada amagatall tanca la por, el pànic
inconscient que projectem sobre aquest altre
desconegut que no té el nostre mateix color, faccions,
costums, religió, ritus... I nosaltres, distints a
aquests altres, alberguem les pors del mestissatge,
per tant els altres han de seguir sent altres, els
quals volen pujar l’escala, els quals no volem que la
pugin. Els quals ens miren amb por, els quals mirem
amb por.
-15- No som presoners del temps
----Alumnes Batxillert artístic del IES Infanta Isabel
d’Aragó
Instal·lació--------------------------------------
Per què les presses? Si ens prenguéssim una mica de
temps, una mica més de calma
sense esperar que el rellotge decideixi per nosaltres
mateixos. Potser, no viuríem presoners del temps.
-16- Natural Mystic 95
-----------------------------Silvi i Anahí
Dansa---------------------------------------------
El tema principal és aconseguir que l’espectador es
deixi dur per una sèrie de sensacions. Recordar-nos
d’aquest lloc segur, en el qual tots trobem aquest
segon per riure i enfrontar-nos amb humor a les
diverses contrarietats de la vida. Sempre amb un punt
d’optimisme, sense oblidar que una replica a temps ens
fa ser més lliures de nosaltres mateixos.
-17- 9
---------------------------Cia. + QUE 3
Dansa---------------------------------------------
És una visió de la manera com les persones ens
protegim davant una situació nova. De com no ens
agrada i ens costa canviar les coses. De com n’estem
d’acostumats a conformar-
nos amb el que tenim per no enfrontar-
nos a la por que ens fan els canvis. Una mostra en
forma de dansa de la novetat i la interactuació entre
les persones.
-18- No tengas miedo, ¡contesta!
------------Elena Calle / Sonia Gago
Acció/Instal·lació------------------------------
No tinguis por contesta. No asseus por. Seu amb ell.
Parla-li. Si la por no vol escoltar els teus crits,
farem soroll entre tots. I l’espantarem.
-19- Siguiendo un camino confuso
------------------------Miquel Macaya
Instal·lació--------------------------------------
Els elements conformen el tot, i tots som un element,
els nostres propis equilibris s’esvaeixen per crear
noves formes, les imprecisions se’m fan creatives,
igual que els conflictes són necessaris per
evolucionar
en aquest terminable territori. Creguem petits mons
per seguir dia a dia, les nostres pròpies fortaleses,
els nostres escuts protectors,
les nostres seguretats, vam inventar,
vam destrossar, tornem a inventar.
-20- HIsomHI...
------------------Meritxell Tort Salat
Instal·lació--------------------------------------
HIsomHI... té com a punt de partida l’exclusió
social que pateixen determinats col-lectius com els
sensesostre, persones que la mateixa societat
identifica com un únic col·lectiu identificable i
homogeni. D’aquesta
forma l’aïlla i crea una barrera entre els altres i
nosaltres, provocat pel desconeixement
i la por a tot allò que és diferent.
-21- 100% JO. 11 y él
--------IES Infanta Isabel de Aragón
Acció/Instal·lació------------------------------
Són els mitjans de comunicació una forma d’alertar i
exagerar? La nostra proposta es basa a trencar amb el
tòpic de la moda i el que això comporta. Per això, amb
la col-laboració d’un grup d’alumnes del centre de 1r
i 2n d’ESO, hiperbolitzarem la influència que es diu
que hi ha sobre aquest sector de la societat per
seguir les modes imposades,
sobretot la d’extrema primesa.
-22- Anima’t
-------------Cia. Joaquin mim clown
Espectacle d’animació urbana--------------
El pallasso quotidià pren pretada l’ànima del
passejant per compondre la coreografia oculta del
carrer. Sense xarxa, jugant a la improvisació més
salvatge, converteix un carrer, una plaça, un mercat
en pista de circ, amfiteatre, espai de somni. No seria
tot més fàcil si no ens ho prenguéssim tan de debò?
-23- La motxilla assassina
--------Alumnes Batxillerat artístic del IES Infanta
Isabel d’Aragó.Eva Olmedo/Emma Baños/
Patricia Martínez/Eduardo Ortega
La por pot ser provocada per qualsevol objecte, com
per exemple una bossa abandonada
enmig del carrer. La nostra perpetració
consistirà a col·locar bosses amb aparença sospitosa,
com si fossin bombes, amb la intenció de provocar por.
Però aquestes bosses en realitat contindran coses
agradables i maques com ara: flors, llaminadures,
obres d’art... Per augmentar la sensació de por
pintarem siluetes a terra com si fossin cadàvers
provocats per les bosses i taques de sang a terra.

  Martha Pelayo 
  urbanista
  El Masnou, Barcelona.
cel. 667326148 
casa. 93 540 92 67

__________________________________________________
Do You Yahoo!?
Tired of spam?  Yahoo! Mail has the best spam protection around 
http://mail.yahoo.com 