[REpensar Barcelona] ARIADNA PI RECLAMA QUE L’HOTEL RITZ TORNI A SER UN MENJADOR POPULAR

[Ariadna Pi]

Ariadna Pi va voler commemorar aquest darrer Primer de Maig com calia. És una diada que s'estima molt, perquè barreja i fa indiscernibles la festa i la lluita, el combat i la joia d'existir. L'Ariadna −que, per cert, no tornava a l'Arnau des del 1911, per veure-hi el debut de la Raquel Meller− s'empipa pel que han fet d'aquesta diada els jerarques del sindicalisme i la política oficials: una mena d'exaltació de la renúncia a lluitar −és a dir, a viure−  i una estúpida celebració que pretén ser solemne i acaba sent ridícula. L'Ariadna pensa que totes les raons que un dia conduïren a instituir aquesta jornada −perquè la classe treballadora també té les seves pròpies institucions− continuen sent tan vigents com aleshores, aquelles raons per les quals els treballadors proclamaren −jugant, ballant, cantant, lluitant i afrontant tantes vegades la repressió− la necessitat imperativa de la justícia social. Per tant, va decidir honorar aquesta jornada evocant dos dels episodis de la seva biografia de segles.
Va voler recordar el principi dels anys 70, al temps en què ella era una treballadora de MACOSA i cada Primer de Maig, després d'haver fet vaga el dia anterior, se n'anava a passar el dia a un berenador de Les Planes per celebrar amb una costellada la festa dels treballadors, en companyia de la seva família i de les famílies d'altres obrers i obreres del metall. 

I, més enllà , va voler rememorar també que era una cambrera que va tenir l'honor de servir, un dia d'estiu del 1936, un dinar popular en l’Hotel Ritz, un lloc  que havia estat fins aleshores un dels caus predilectes de la més vomitiva de les burgesies i l'escenari de les seves posades en escena més espectaculars i més arrogants, fent-hi escarni de la misèria que l'envoltava i davant de la qual es permetia mostrar-se indiferent i despectiva. Aquell dia, els magnífics salons d'un dels indrets sagrats de l'oligarquia financera −que ho és encara− no van servir per acollir-hi recepcions d'alto copete ni elegants balls "de societat", sinó perquè gent com ella gaudís d'un magnífic à pat, servit amb aquelles vaixelles bellíssimes, que així –al servei dels treballadors i treballadores–  obtenien i esbombaven, davant de la societat catalana i del món, una nova dignitat i una nova grandesa.

L'Ariadna va pensar que era una cosa per recordar que menjadors populars com aquell són tan necessaris ara com aleshores, en una ciutat on habiten a l'entorn de 340 mil pobres; on un 15% dels seus infants en són; on un 16% de llars viuen sota el llindar de la pobresa; on prop de 180.000 pensionistes cobren per sota del salari mínim interprofessional i on un nombre difícil de calcular d'estrangers −a la ratlla dels 160.000, segons es calcula− hi viuen amagats.
Per tant, l'Ariadna Pi, en companyia d'una colla d’amics i amigues, va decidir  celebrar l’1 de Maig amb un pícnic al Ritz, aquell fastuós indret que un dia serví els servidors que havien deixat de ser-ne, i fer-ho  per reivindicar que torni a esdevenir un menjador popular: i perquè el treball de la majoria no alimenti més els interessos de la minoria, sinó els del poble. 



Ariadna Pi



http://ariadnapi.blogspot.com/

------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: http://www.moviments.net/pipermail/ciutat/attachments/20060503/8b1fca69/attachment.htm