[REpensar Barcelona] Ariadna Pi ret homenatge als lluitadors i les lluitadores del 19 de juliol de 1936

[Ariadna Pi]

Ariadna Pi va voler recordar, el 19 de juliol, que just ara fa setanta anys
els carrers de Barcelona van ser al mateix temps testimonis i actors d'un
drama extraordinari. Diverses columnes de soldats i falangistes armats que
havien sortit de les casernes que rodegen la ciutat –no per protegir-la,
sinó per dominar-la– intentaren desembocar al centre urbà per fer triomfar
un cop d'Estat feixista. Una multitud els ho va impedir, barrant-los el pas
i convertint cada cantonada, cada balcó, cada polleguera, cada boca de
metro, en un parany mortal. Milers d'homes i dones, la majoria armats sols
de la seva passió, els van fer front i els van vèncer. Centenars van morir
en la batalla, molts d'ells a la plaça de Catalunya.

En els darrers trenta anys cap institució pública ha volgut homenatjar-los i
reconèixer el sentit del seu combat. Cap ofrena, cap discurs, cap placa
commemorativa, cap monument, cap menció als llibres de text escolars... Com
si no haguessin existit mai, com si no fos cert que la classe treballadora
barcelonina va donar al món aleshores una lliçó inesborrable d'heroisme i
grandiositat. I no, com diuen, per defensar la democràcia o la República,
sinó per transformar la vida de soca-rel.

Els herois de 1714 mereixen ser honorats oficialment, però cal oblidar els
de 1936. Cap novetat, d'altra banda. Penseu com s'ha profanat amb la gran
martingala del Fòrum la memòria dels milers d'afusellats fins el 1952 al
Camp de la Bota, mentre al Castell de Montjuïc, on altres milers van ser
torturats i executats al llarg de dècades, podem gaudir aquests dies de
magnífiques sessions de cinema a la fresca. I aviat el que fou i encara és
la presó Model serà un relluent centre comercial. I d'això en
diuen "recuperació de la memòria històrica". Quina vergonya i quin insult!

No és just! No s'ho mereix tota aquella gent que va saber ser –ella sí–
l'autèntic cor de la ciutat, i el seu ventre i la seva musculatura. I per
això Ariadna Pi –que hi era i que potser va tornar a morir aquell dia– vol
evocar i invocar la seva memòria i recordar a la ciutat que, esdevinguda un
cop més capital mundial de les barricades, va ser capaç de lluitar –furiosa,
amb amor i ràbia– per defensar la filla que portava a les entranyes: la
Revolució.

Ariadna Pi i una colla d'amics i amigues va voler retre homenatge a la plaça
de Catalunya -un 19 de juliol set dècades després- a aquells homes i
aquelles dones. I ho va fer amb una simple rosa roja i fent que fos el
mateix indret –aquella plaça que els va veure lluitar i morir– el que clamés
per tots nosaltres.

*Ariadna Pi*
Video Plaça Catalunya - http://ariadnapi.blogspot.com/

**
------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: http://www.moviments.net/pipermail/ciutat/attachments/20060720/cb225194/attachment-0001.htm