[REpensar Barcelona] Ariadna Pi vol retre homenatge als lluitadors i les lluitadores del 19 de juliol de 1936

[Ariadna Pi]

Fa setanta anys els carrers de Barcelona van ser al mateix temps
testimonis i actors d'un drama extraordinari. Diverses columnes de
soldats i falangistes armats que havien sortit de les casernes que
rodegen la ciutat –no per protegir-la, sinó per dominar-la– intentaren
desembocar al centre urbà per fer triomfar un cop d'Estat feixista.
Una multitud els ho va impedir, barrant-los el pas i convertint cada
cantonada, cada balcó, cada polleguera, cada boca de metro, en un
parany mortal. Milers d'homes i dones, la majoria armats només de la
seva passió, els van fer front i els van vèncer. Centenars van morir
en la batalla, molts d'ells a la plaça de Catalunya.
En els darrers trenta anys cap institució pública ha volgut
homenatjar-los i reconèixer el sentit del seu combat. Cap ofrena, cap
discurs, cap placa commemorativa, cap monument, cap menció als llibres
de text escolars... Com si no haguessin existit mai, com si no fos
cert que la classe treballadora barcelonina va donar al món aleshores
una lliçó inesborrable d'heroisme i grandiositat.

Els herois i les heroïnes de 1714 mereixen ser honorats oficialment,
però cal oblidar els de 1936. Cap novetat, d'altra banda. Penseu com
s'ha profanat amb la gran martingala del Fòrum la memòria dels milers
d'afusellats fins el 1952 al Camp de la Bota, mentre al Castell de
Montjuïc, on altres milers van ser torturats i executats al llarg de
dècades, podem gaudir aquests dies de magnífiques sessions de cinema a
la fresca. I aviat el que fou i encara és la presó Model serà un
relluent centre comercial. I d'això en diuen "recuperació de la
memòria històrica". Quina vergonya i quin insult!

No és just. No s'ho mereix tota aquella gent que va saber ser –ella
sí– l'autèntic cor de la ciutat, i el seu ventre i la seva
musculatura. I per això Ariadna Pi –que hi era i que potser va tornar
a morir aquell dia– vol evocar i invocar la seva memòria i recordar a
la ciutat que, esdevinguda un cop més capital mundial de les
barricades, va ser capaç de lluitar –furiosa, amb amor i ràbia– per
defensar la filla que portava a les entranyes: la Revolució.

L'Ariadna vol fer una ofrena floral als lluitadors i les lluitadores
contra el feixisme i el capital que van combatre a la plaça de
Catalunya aquell dia d'estiu del 1936 i us demana que l'acompanyeu.
Passeu per l'estrella del mig de la plaça a les 8 del vespre del
proper dimecres 19 de juliol. Allà algú us dirà què és el que
l'Ariadna espera de vosaltres. Mireu de portar coses que facin soroll:
petards, xiulets, sirenes, botzines..., el que vulgueu. Si no en
teniu, ja us en donaran.

No hi falteu.



Ariadna Pi