[REpensar Barcelona] 'Can Ricart, Hereu i les Koplowitz'

[josep en straddle3.net]

Can Ricart, Hereu i les Koplowitz
escrit per David Fernandez
dimarts, 05 desembre de 2006
http://www.transversalweb.com/index.php?option=com_content&task=view&id=408&Itemid=49

Ahir al matí vaig llegir en una entrevista que, arran de l?ocupació de Can
Ricart, a l?alcalde Hereu no l?interessa gens ni mica el debat sobre
?l?ús i la propietat privada?, propietat privada sobre el que ?La
Vanguardia? fa una aferrissada editorial d?antologia, pel tuff classista i
plutocràtic que desprèn. A la mateixa hora i en paper premsa la hooligan
?autoanomenda demòcrata- Pilar Rahola insultava i mentia impunement des de
?El Periódico?.

És clar que Roma no paga traïdors i, per aquest motiu, la decisió judicial de
no ordenar un desallotjament immediat ha aixecat polseguera en els qui es creuen
propietaris del (destí del) país. Avui mateix, La Vanguardia tornava a esmolar
les eines, escometia amb violència verbal i enviava els seus vailets amb porra
periodística, encapçalats pel sempre gloriós Albert Gimeno, ha carregar
contra els ?listillos dels siglo XXI?, que per Gimeno són els okupes i els
seus còmplices (Arcadi Oliveres o l?Eva Fernandez segons un article
schmittià de Francesc Marc-Àlvaro) i per uns quants molts, són els
especuladors i algun polític comissionat que els acompanya.

En tot cas és una autèntica llàstima que l?alcalde s?autoexclogui del
debat, perquè el debat sobre els usos és un aspecte cabdal que clarifica ?i
molt- el debat sobre habitatge, espais socials i terrenys públics. L'alcalde
defuig, d?entrada, que pensa fer amb els 70.000 pisos buits que tenim. No diu
res. Servidora descobreix que les veus de Can Ricart són infinitament més
sinceres i transparents que el nostre alcalde. Premisses ?diuen els que
saben- força indestriable a l?hora de dialogar. Cartes enlaire, doncs.

Les reivindicacions artístico-vitals del col?lectiu de la desallotjada
Makabra i la plataforma veïnal Salvem Can Ricart s?exposen a les seves veus
cristal?linament.  Objectius socials, comunitaris i col?lectius. Res
amagat. Malauradament ?j?acusse- m?atreveixo a dir que per acció i
omissió l?Ajuntament ja està posicionat en la causa de Can Ricart. A favor
de les seves propietàries reals: que no són cap altre que les germanes
Koplowitz. Com tots sabem, honorables ciutadanes i sofertes treballadores
precàries.Sincerem-nos, doncs: a mi els drets de les germanes Koplowitz se?m
foten i refoten. Absolutament. M?importen exactament un rave. I pregaria a
Santa Rita ?patrona dels impossibles- que els Mossos investiguessin tota la
trama urbanística que assetja el Poble Nou: infereixo que hi ha delictes,
tupinades, incendis més que misteriosos i totes les comissions que vulgueu. I
de les grosses.


A la mateixa entrevista, Hereu demana al relator de l?ONU que ens ha visitat,
emetent un diagnòstic severíssim, que no només faci anàlisis sinó que doni
solucions. I Iceta s?ha tret la careta (?hi ha molts llocs al món per
denunciar el tema de la vivenda?): la injustícia lluny queda bé, la palla
en el propi ull es porta malament. Això de veure un polític demanant
solucions i el portavei socialista demanant a l?ONU que enfili cap a
Bangladesh és de jutjat de guàrdia. Però Miloon Kothari (ONU) no cobra per
fer d?alcalde, i vostè si, senyor Hereu. Al relator el que és del relator i
a l?alcalde el que és de l?alcalde. O sigui que com a mínim, justifiqui el
sou. El nostre alcalde diu també, injustament, que ?amb mesures de força no
es pot negociar res? i que s?han d?abandonar per poder dialogar. A la
Facultat de Ciències Polítiques a mi em van ensenyar tot el contrari: que
tota lluita implica insubmissions i que de la desobediència civil poden
néixer nous drets perque pidolant no s?aconsegueix res. (Aquí la darrera
petició va ser tenir Casal dels Joves el 1991 i que el tram del carrer Séneca
davant la Llibreria Europa es digués Anna Frank el 1994 i miri, senyor alcalde,
encara estem esperant!!)
A més, fet i fet, ?mesures de força? és un concepte massa ambigu com per
capgirarli la truita: és mesura de força 200 policies o no deixar entrar
aigua ni menjar ni bolquers? Es mesura de força que a Nou Barris el Corte
Inglés elevi il?legalment dos pisos més i vostès acabin consentint i ni
tan sols sancionant? És mesura de força 150 desallotjaments en un anyet?

Ho sento molt, però pels joves mortals dels barris la mesura de força arriba
cada final de mes en aquesta ciutat cada cop més fashion i més
deshumanitzada: quan ens hem d?escurar les butxaques per pagar lloguers
desorbitats o hipoteques infinites. Si com afirma al titular de l?entrevista
el seu límit ?només és la convivència?, posi-li límits ja a
l?especulació rampant. Perquè en aquests moments, ara i aquí, qui més
malmet la convivència a BCN és l?especulació a base de pressions, mobbings
i em temo que més d?una (i més de cent) irregularitats i corrupcions.\n
\n
Fei i fet, en aquesta vida tot és escollir lliurement: avui toca escollir entre
les Koplowitz i la màfia del diner negre, blanquejat i emblanquinat o les
demandes socials, veïnals i col?lectives dels veïns de Can Ricart i els
okupes de La Makabra. \n
\n
Cadascú que esculli lliurement. Però em temo que vostè ja ha escollit. I el
que més em reventa és que utilitzi el nom de la convivència. Sigui sincer i
canviï-ho per connivència: connivència amb l?especulació de la Koplowitz
de torn que destrossa els barris. Ja ho va dir Sheakespeare al Mercader de
Barcelona ?perdó, de Venècia-: ?el diable pot citar les sagrades
escriptures si això li val per a aconseguir el seu propòsit?. \n
\n
Que és fer felices les Koplowitz en nom de la cohesió. No de la cohesió
social dinamitada a la ciutat, sinò de la cohesió dels comptes corrents de
les esmentades germanes. Ho sento molt, però pels joves mortals dels barris la
mesura de força arriba cada final de mes en aquesta ciutat cada cop més
fashion i més deshumanitzada: quan ens hem d?escurar les butxaques per pagar
lloguers desorbitats o hipoteques infinites. Si com afirma al titular de
l?entrevista el seu límit ?només és la convivència?, posi-li límits
ja a l?especulació rampant. Perquè en aquests moments, ara i aquí, qui
més malmet la convivència a BCN és l?especulació a base de pressions,
mobbings i em temo que més d?una (i més de cent) irregularitats i
corrupcions.

Fei i fet, en aquesta vida tot és escollir lliurement: avui toca escollir entre
les Koplowitz i la màfia del diner negre, blanquejat i emblanquinat o les
demandes socials, veïnals i col?lectives dels veïns de Can Ricart i els
okupes de La Makabra.

Cadascú que esculli lliurement. Però em temo que vostè ja ha escollit. I el
que més em reventa és que utilitzi el nom de la convivència. Sigui sincer i
canviï-ho per connivència: connivència amb l?especulació de la Koplowitz
de torn que destrossa els barris. Ja ho va dir Sheakespeare al Mercader de
Barcelona ?perdó, de Venècia-: ?el diable pot citar les sagrades
escriptures si això li val per a aconseguir el seu propòsit?.

Que és fer felices les Koplowitz en nom de la cohesió. No de la cohesió
social dinamitada a la ciutat, sinò de la cohesió dels comptes corrents de
les esmentades germanes.

Modificat el ( dimarts, 05 desembre de 2006 )