[REpensar Barcelona] S’acosta el Primer de Maig

[Ariadna Pi]

S'acosta el Primer de Maig i l'Ariadna Pi vol commemorar-lo com cal. És una
diada que s'estima molt, perquè barreja i fa indiscernibles i inseparables
la festa i la lluita, el combat i la joia d'existir. A l'Ariadna –que, per
cert, no tornava a l'Arnau des del 1911, quan va anar a veure el debut de la
Raquel Meller–l'empipa el que han fet d'aquesta diada els jerarques del
sindicalisme i la políti-ca oficials: una mena d'exaltació de la renúncia a
lluitar –és a dir, a viure–  i una estúpida celebració que pretén ser
solemne i acaba sent ridícula. L'Ariadna pensa que totes les raons que van
fer un dia instituir aquesta jornada –perquè la classe treballadora també té
les seves pròpies institucions– continuen sent tan vigents com aleshores,
aquelles raons perquè els treballadors proclamessin –jugant, ballant,
cantant, lluitant i afrontant tantes vegades la repressió– la ne-cessitat
imperativa de la revolució i la justícia social. Per tant, ha decidit
honorar  aquesta jornada i fer-ho evocant dos dels episodis de la seva
biografia de segles.

Vol recordar quan al principi dels anys 70 ella era una treballadora de
MACOSA que cada Primer de Maig, després d'haver fet vaga el dia anterior,
marxava a passar el dia a un merendero de Les Planes per celebrar amb una
costellada la festa dels treballadors, en companyia de la seva família i de
les famílies d'altres obrers i obreres del metall.

I més enllà, vol rememorar també que era una cambrera que va tenir l'honor
de servir, un dia d'estiu del 1936, un dinar popular en un hotel molt
important i molt luxós de Barcelona, un hotel que havia estat fins aleshores
un dels caus predilectes de la més vomitiva de les burgesies, l'escenari de
les seves posades en escena més espectaculars i més arrogants, fent-hi
escarni de la misèria que l'envoltava i davant de la qual es permetia
mostrar-se indiferent i despectiva. Aquell dia, els magnífics salons d'un
dels indrets sagrats de l'oligarquia finance-ra –que ho és encara– no van
servir per acollir-hi recepcions d'"alto copete" ni elegants balls "de
societat", sinó perquè gent com ella gaudís d'un magnífic àpat, servit amb
aquelles vaixelles bellíssimes que així –al servei dels treballa-dors i
treballadores– recuperavenen i esbombaven, davant de la societat catalana i
del món, una nova dignitat i una nova grandesa.

L'Ariadna pensa que és una cosa per recordar que menjadors populars com
aquell són tan necessaris ara com aleshores, en una ciutat on habiten a
l'entorn de 340 mil pobres; on un 15% dels seus infants ho són; on un 16% de
llars viuen sota el llindar de la pobresa; on uns 180.000 pensionistes
cobren per sota del salari mínim interprofessional i on un nombre difícil de
calcular d'estrangers –a l'entorn dels 160.000, segons es calcula– hi viuen
amagats.

Per tant, l'Ariadna Pi us convida a revisitar aquell fastuós indret que un
dia serví els servidors que havien deixat de ser-ho, i fer-ho  per
revindicar que torni a esdevenir un menjador popular: i que el treball de la
majoria no alimenti els interessos de la minoria, sinó els del poble –una
paraula en desús, substituïda per tota mena d'eufemismes inferioritzadors–
mateix. I us demana que hi acu-diu com si anéssiu a passar el dia al camp,
és a dir: amb entrepans, carmanyoles i tuperwares amb menjar preparat,
taules i cadires de pícnic, pilo-tes per jugar a futbol, etc.

L'Ariadna Pi us espera a les 8 de la tarda d'aquest 1 de Maig a un indret
que us comunicarà per aquest mateix canal demà dijous al vespre.

Fins aleshores, salut.

Ariadna Pi
------------ próxima parte ------------
Se ha borrado un adjunto en formato HTML...
URL: http://www.moviments.net/pipermail/ciutat/attachments/20060426/a3474221/attachment.htm