[infobaix] [Fwd: Sant Feliu Respon num.21]

[revistaaentrebastidors.info]

PUBLICACIÓ GRATÜITA BIMESTRAL :: Setembre-Octubre 2006
número 21 :: responasantfeliu.net

Obres Preelectorals


Obres de la Laureà Miró

Sant Feliu, com molts altres pobles de la nostra geografia, presenta un
paisatge municipal envaït per les obres públiques, ja que tots els
ajuntaments volen poder-se fer les fotos de rigor abans de les següents
eleccions municipals del mes de maig.

        La remodelació de la carretera Laureà Miró ha estat l’obra que
ha portat més polèmica.

        El projecte consta de tres fases. La primera fase és la que
actualment s’està duent a terme i comprèn el tram entre els carrers
“Josep Maria de Molina” i “Carcereny i Tristany”. La segona fase
afectarà el tram més pròxim a Molins de Rei, mentre que per la tercera
fase haurem d’esperar que s’acabin les obres de soterrament de les vies
del tren, que començaran a finals d’aquest any i tindran una durada
estimada de tres anys.

        Veïns i comerciants critiquen durament la forma en què s’han dut
a terme aquestes obres, pels problemes de mobilitat, aparcament i falta
d’informació. Segons veïns de la carretera, la possibilitat de trobar
aparcament a la zona ha caigut en picat, fet que complica la càrrega i
descàrrega de coses tan quotidianes com és la compra, el canvi de sentit
dels carrers, obliga els conductors a seguir tot un laberint de carrers per
poder sortir del poble, fet que ha ocasionat autèntics col·lapses
circulatoris agreujats per la tornada a l’escola dels infants.

        Des de l’associació de comerciants “Sant Feliu Centre”, es
queixen de la poca sensibilitat que ha tingut l’equip de govern, on la
situació ha arribat a un punt que fins i tot empreses subministradores
truquen als comerciants avisant-los que no els subministraran fins que
finalitzin les obres, per la impossibilitat d’accedir als comerços i
descarregar les comandes, i reivindiquen, com ja s’havia pactat amb
l’ajuntament abans de canviar d’opinió a l’últim moment, que no es
tallés la carretera per complet i s’habilités un carril per poder-hi
transitar. Segons comerciants de la carretera, l’ajuntament ha actuat
tallant tota la carretera per complet, degut al retard en l’atorgament
privat de l’obra que impossibilitava que les obres estiguessin acabades
abans de les eleccions municipals.

        Finalment, també es critica que el pla d’acció ambiental insta
la promoció dels desplaçaments en bicicleta, cosa que no s’ha tingut en
compte en la remodelació de la Laureà Miró tot i ser un eix vertebrador
de Sant Feliu, al·legant el poc ús que té aquest tipus de mitjà de
transport a la nostra població.

EN PROFUNDITAT

Pla d’Acció Ambiental 2006-2016

Planta de tractament a Sant Feliu

Durant el Ple de l'Ajuntament del passat 27 de juny, es dugué a terme
l'aprovació del Pla d'Acció Ambiental 2006-2016. La seva elaboració
s'aprovà durant l'any 1.999, com a part de l'agenda 21, juntament amb la
declaració ambiental de Sant Feliu de Llobregat després que l'ajuntament,
amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, elaborés una
Auditoria ambiental al municipi.

“L'any 2004, l’Ajuntament va encarregar a l’empresa La Vola,
mitjançant contracte de consultoria, la revisió i actualització del Pla
d’Acció Ambiental”. Posteriorment, el 30 de juny de 2005 s'inicien els
processos de participació ciutadana, que enguany s'han traduït en “tres
sessions del fòrum ambiental on ha estat possible obrir a l’opinió
directa dels ciutadans i ciutadanes”. Finalment, doncs, com es desprèn de
l'acta del Ple, “els reunits per unanimitat aproven el dictamen”.

Ara bé, el text  no passa de ser un llistat de bones intencions, ja que en
cap moment planteja elements ferms i reals per al compliment de les
propostes. Sembla doncs, que un cop més, pel que fa a les problemàtiques
ambientals del municipi, ni l'actual equip de govern ni cap partit de
l'oposició han estat capaços de  rebutjar més paperassa, que no planteja
cap solució a la problemàtica de les zones verdes de Mas Lluhí, a la
crema de residus i permanent funcionament de la Sànson o al gran volum de
residus generats pel municipi i el seu reduït reciclatge.

Ben al contrari el text planteja la “La promoció de l'edificació
sostenible” (1.3.1). “Dins aquest marc normatiu es proposa que
l’Ajuntament de Sant Feliu faci promoció activa de l'edificació
sostenible que desenvolupi allò que estableixi la normativa vigent”. Cal
remarcar la utilització dels termes edificació i sostenible, dos conceptes
que actualment estan a pols oposats del que és la vertebració d'un
municipi. A més, en cap moment es parla de recuperació i rehabilitació
del patrimoni arquitectònic, o de fer front a l'especulació urbanística
com a causant de la desaparició d'aquest patrimoni i com a element
d'agressió al sòl.

Pel que fa a la Sànson planteja “restaurar paisatgísticament l’entorn
de la Sànson” (2.1.2), fent referència a la futura redacció d'un Pla
Especial de Millora Urbana (PEMU). “L'objectiu d'aquest PEMU seria el de
contenir l'àmbit d'afectació de la fàbrica i restaurar ambientalment el
seu entorn recuperant aquest espai pels ciutadans”. Un cop més, com al
llarg de tot el document, el vocabulari emprat tergiversa paraules i confon
el lector. La frase contenir l'àmbit d'afectació, ens planteja dues coses
significatives. Per un costat no parla, en cap moment, del futur
desmantellament de la fàbrica, com reclama la Plataforma Cívica en Defensa
de Collserola i altres entitats ecologistes. I per un altre costat,
manifesta que la fàbrica afecta el seu entorn. Intentar delimitar un focus
de contaminació ambiental, sense posar-hi solucions reals, és esquivar
públicament un problema que patim i patirem, i a més no ofereix cap futur
viable per a la recuperació de Collserola.

Pel que fa al reciclatge tampoc queda clar quines mesures es prendran per
fer més efectives tant la recollida selectiva, com el posterior reciclatge.
Com ja va fer públic Sant Feliu Respon, projectes com el Residu Mínim que
es porta terme a Molins de Rei són empíricament més efectius que l'actual
model de recollida. En comptes d'això, s'emfasitza en publicitar i fer
propaganda d'aquest model de recollida. A més, tot i que el títol d'aquest
punt (4.2.4) és “engegar una campanya de foment del reciclatge i de la
minimització”, no trobem cap mesura que aprofundeixi en la minimització,
que a través del foment de la reutilització és l'element primordial per
generar menys residus i, per tant, reduir el volum d'elements a reciclar,
que també generen una despesa al municipi.

En conclusió, el Pla d'Acció Ambiental que s'aplicarà des d'enguany fins
al 2016, són trenta-nou pàgines on les problemàtiques que pateix i
patirà Sant Feliu com a element clau de la conurbació de Barcelona, en
alguns casos queden esmentades (sense solucions clares) i en altres
simplement ignorades.





“ La petita” 1a Festa Major Alternativa

Aquest any 2006, diverses entitats de Sant Feliu ens hem coordinat per tal
d'oferir unes festes de tardor diferents, amb caràcter lúdic i festiu,
però també reivindicatiu.

Es tracta de “la petita”, un projecte que pretén ser un punt de trobada
del teixit associatiu santfeliuenc i que vol tractar temes com el medi
ambient, el feminisme, l'especulació o la solidaritat, i recuperar un
esperit en les festes més enllà d'allò que mica en mica s'ha anat
institucionalitzant.

Perquè ”La petita”?

“Festa Major Petita” és el nom amb què es coneixien antigament
aquestes festes. La Festa Major, pròpiament dita, tenia lloc a l'agost per
celebrar l'època de collita, de la qual depenia l'abastiment de la
població. No obstant, la industrialització va fer perdre importància a
l'agricultura i va néixer una tendència generalitzada de marxar del poble
per vacances, convertint la Festa Major Petita en la principal i de més
concurrència. Sant Feliu ha anat canviant segons les condicions socials del
moment, unes condicions que, en l'actualitat, van consolidant Sant Feliu com
a ciutat dormitori al ritme que marca l'anomenada globalització, amb la
conseqüent pèrdua d'identitat personal i col·lectiva i el desarrelament i
individualisme que imposa la lògica dels diners.

Amb aquestes festes volem començar a treballar conjuntament per tal
d'intervenir en la presa de decisions d'allò que ens afecta, i creiem que
una bona solució és autoorganitzar-nos per vertebrar òrgans encaminats a
una democràcia participativa i vinculant, una participació que massa
sovint manca a la ciutadania de Sant Feliu.

Fem nostres les festes de tardor! Fem gran “La petita”!

I com deia el poeta valencià Vicent Andrés Estellés, “...no et limites
a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i
participa...”



Qui en formem part?

Amics de la Natura, Amics de l'Escola Mestre Esteve, Associació per al
Foment de l'Amistat entre els pobles- Xarxa d'Intercanvi de Coneixements,
Associació Roses de Llobregat, Brigada Catalana Venceremos, Brigada
catalano-veneçolana Alí Primera, Casal de la Dona, Cinebaix, Club d'esplai
Diversitat Lúdica, Comissió Mediambiental de l'Escola Mestral, Endavant,
Sant Feliu Respon, Plataforma per les Zones Verdes de Mas Lluí, Xarxa
d'enllaç amb Palestina.






        Soroll Contra la guerra


Cassolada a la plaça de la Vila

El passat 27 de juliol, es va celebrar a la plaça de la Vila de Sant Feliu
una cassolada per mostrar el rebuig dels santfeliuencs/ques als bombardejos
perpetuats per Israel sobre la població civil libanesa, que dia rere dia
veia augmentar els seus morts.

Una trentena de persones, fent ús de cassoles i tot tipus d’objectes,
varen fer tot el soroll possible contra la guerra.

Al mateix temps, aquest acte es celebraria a altres localitats, com Sabadell
i Barcelona, on es llegiria un manifest distribuït i signat per la
Plataforma Aturem la Guerra, Xarxa d’enllaç amb Palestina i la Comunitat
Palestina a Catalunya. L’acte va cloure amb la reproducció del so de les
sirenes, que en forma d’avís solen precedir els bombardejos.

Molt diferents són les causes i la confluència de forces, les que
expliquen les raons d’aquesta massacre perpetuada per Israel al servei
d’un occident i d’una comunitat internacional que, absolutament
passiva,ha deixat morir a més de 1200 libanesos.

Els especialistes asseguren que, abans de les captures dels militars
israelians a mans de Hezbollah, alts funcionaris israelians ja s’havien
reunit amb Washington per obtenir el recolzament necessari per atacar el
grup xiïta. Per EUA, representa un assaig perfecte de cara a les seves
intencions imperialistes sobre Síria i l’Iran. Algunes veus apunten
també a l’estreta col·laboració de Turquia, que des de fa temps amplia
els seus llaços d’amistat amb l’estat hebreu per interessos
energètics, entre d'altres, tot i que de cara a la galeria continua
mostrant un cert suport a la comunitat musulmana.






LA VEU

Campanya unitària Salvem Mallorca
                  DE LLUNY

Algèria, un conflicte amagat

El Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca, fruit del pacte
entre el Partit Popular i Unió Mallorquina, varen iniciar, l'abril del
2003, l'actual legislatura, amb el binomi turisme i medi ambient. Dos anys i
mig després la relació amb el medi ambient ha continuat estant d'agressió
permanent, de desprotecció d'espais naturals i desfiguració de les àrees
rurals per la construcció d'infraestructures i equipaments amb un gran
impacte històric, cultural, paisatgístic...

Davant aquestes agressions, a la ja sobreexplotada illa de Mallorca, han
sorgit moltes plataformes en defensa del territori que s'estan coordinant en
la campanya unitària Salvem Mallorca, des d'on intenten aturar la febre
especuladora que pateix l'illa.

Han donat suport a la iniciativa legislativa popular que vol aturar noves
agressions territorials, 34.000 persones, el triple del mínim de firmes
exigibles per tramitar una llei. Salvem Mallorca pretén aturar diversos
projectes com son la intenció de construcció 14 camps de golf, a tota
l'illa, on ja n'hi ha 18,molts dels quals inclouen complexos turístics i
residencials, o la construcció de 7 noves autopistes, cosa que implicaria
el consum brutal del territori, la desfiguració dels paisatges rurals,
l'aposta decidida pel transport privat en detriment del transport
col·lectiu, i tot per a una població de quatre milions d'habitants.

  Les mobilitzacions de les diverses plataformes que integren Salvem
Mallorca continuen al carrer conjuntament amb els moviments socials i les
associacions veïnals, no només per salvar cada zona, sinó també
qüestionant el model de desenvolupament actual.
                  Aquest cop parlem d’Algèria, una terra oblidada que viu una
“guerra sense nom”, i que la comunitat internacional manté absolutament
silenciada pels interessos energètics que aquest país del Magreb continua
proporcionant sobretot a Europa. Com a exemple, podem dir que el 70% del gas
natural que arriba a l’estat espanyol prové d’Algèria i a Portugal és
el 100%. Degut al model d’industrialització seguit en l’època
socialista, sumat a les pròpies condicions del terreny, Algèria compta
únicament amb un 3% de sòl cultivable, generant així una forta
dependència de les importacions exteriors.

L’any 1992 el FIS ( Front Islàmic de Salvació) guanyaria les eleccions
legislatives, dins un marc de certes llibertats democràtiques, pocs mesos
després, l’exèrcit que veia perillar la seva posició, donava un cop
d’estat contra els islamistes, que tenien com a objectiu crear una
república islàmica. L’exèrcit crearà grups paramilitars “esquadrons
de la mort”, sobretot a les zones rurals, mentre els diferents grups
islamistes intensificaran la seva lluita armada, entrant així en una
dinàmica de violència incontrolada entre uns i altres, que arriba fins els
nostres dies.

El CFDA ( Col·lectiu de familiars de desapareguts a Algèria) ens aporta
les dades següents: milers d’exiliats i desplaçats, 4.500 desapareguts
documentats i 7.000 denunciats, centres secrets de detenció, més de
150.000 morts, execucions extrajudicials i aplicació de la tortura de forma
sistemàtica. S’han fet alguns intents per encaminar la situació, com per
exemple el Contacte de Roma l’any 1995, o la llei de la Concòrdia civil
proposada pel president Bouteflika al 1999. Res de tot això ha portat la
solució al conflicte, algunes veus asseguren que sols una forma de netejar
la cara del règim, el qual després de l’11 de setembre, s'ha
autoproclamat com un exemple de la lluita contra el “terrorisme
islamista” .



HISTÒRIA de SANT FELIU

El sindicalisme després del franquisme



Associació Roses de Llobregat.

Extret de:


  Sant Feliu Identitat i història

  Fotografia:


  manifestació de més de 3000 persones contra el tancament d’Hispano
Suiza

La mobilització obrera després de la mort de Franco anà de la mà amb les
expectatives de canvi polític del moment. La crisi econòmica del 1973 i el
subsegüent creixement de l’atur feren que, juntament amb la sortida de la
clandestinitat del sindicalisme, els conflictes obrers augmentessin.

Tant a Sant Feliu com al Baix Llobregat en general, la conflictivitat obrera
va prendre molta importància sobretot a partir de la creació de la
Intersindical, òrgan de coordinació de sindicats de la comarca. A Sant
Feliu, com arreu, el sindicat que tenia més força era Comissions Obreres,
que va constituir la seva Unió Local al poble l’estiu de 1977.

Els paradigmes de mobilització obrera a Sant Feliu foren els del sector del
metall. La vaga general del 1976 a la comarca va menar a una important
mobilització sindical cap al Govern Civil de Barcelona, amb la finalitat
d’aconseguir un conveni col·lectiu. La marxa, no obstant, fou durament
reprimida a l’alçada del pont d’Esplugues i, posteriorment, hi hagueren
moltes detencions de dirigents sindicals.

Un altre exemple fou el de l’empresa Aluminio Hispano Suiza, els
treballadors de la qual van oferir una forta resistència al tancament
imminent de la fàbrica. Des de 1976 fins l’octubre de 1978 tot fou una
lluita constant dels treballadors per oferir alternatives al tancament de
l’empresa, tot i que l’administració no respongué a les seves
demandes. La manifestació de més concurrència que es recorda a Sant Feliu
fou promoguda pels treballadors d’aquesta empresa, després que
l’administració els denegués un crèdit per poder continuar amb la seva
activitat.

No obstant el creixement del sindicalisme després de la mort de Franco, la
seva exclusió dels Pactes de la Moncloa l’any 1977 i la poca voluntat
dels partits polítics de crear una organització sindical influent van fer
que el moviment obrer perdés immediatament la seva força, expressada
sobretot amb la pèrdua d’afiliació i la no continuïtat dels dirigents
històrics.



NOMS PROPIS

Carrer Estelí (Mas Lluhí)

A Nicaragua trobem la ciutat d´Estelí, d´uns 120.000 habitants i uns 800
km2 de superfície.  Té una llarga tradició històrica que es remunta al
s.XVI, i és coneguda pel caràcter revolucionari i lluitador que ha
demostrat la seva gent en aquest temps. A la antigament coneguda com a
Villa de Estelí, la majoria de la població és urbana. Només un 20% de la
població actual viu a les zones rurals. Aquestes terres es dediquen al
cultiu de cafè, de blat de moro, i sobretot  de tabac. Són famosos els
puros estelians. Les lluites han estat constants entre la població
indígena i els colons des que l´espanyol González de Ávila desembarcà a
les costes de Nicaragua a finals del s.XVI. El s.XIX ha estat un període
especialment convuls. Va ser llavors quan Augusto  Sandino, treballador
d´origen humil, s´aixecà per lluitar contra el poder que exercien els
E.E.U.U. al seu país. La seva lluita i la seva persona són el model a
seguir del Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN), que s´origina
el 1962.  Encaminen les seves accions a enderrocar la dictadura que Augusto
Somoza  instaura el 1937. Estelí se subleva  contra el règim que encara
mantenen els descendents de Somoza  el  1978. L´FSLN arriba al poder al
´79, però el gran hermano del Norte, com ells anomenen els EUA, no deixa
que es mantinguin gaire temps al govern. Encara avui els sandinistes
continuen a l´oposició.







CULTURA

Telecentre de la xarxa connecta

Lliurament de diplomes

El passat 27 de juny el Club d’Esplai Diversitat Lúdica va realitzar
l'últim acte al local del carrer Santa Creu. Va ser el lliurament del
diplomes dels cursos d’alfabetització digital del tercer trimestre del
curs 2005-2006. Va ser el més multitudinari de tots els que l’entitat ha
realitzat durant els cinc anys de funcionament del programa.


El centre de la Xarxa Connecta va néixer a l'octubre del 2001 a partir de
la iniciativa del Club i amb el recolzament de la Fundació Esplai i
l'Ajuntament de Sant Feliu, aquest projecte ha estat pioner en el
desenvolupament dels objectius de donar accés a les TIC i desenvolupar
accions formatives que permetin avançar en la superació de la fractura
digital. Més de 2.000 persones han participant dels tallers i cursos
formatius realitzats.


Enguany l'entitat ha encetat en col·laboració amb la Fundació Esplai, un
nou projecte pilot, únic a Catalunya anomenat Connecta Jove on els propis
joves es formen per ser els formadors dels cursos d’adults. Els joves
accedeixen a una formació i a una pràctica, útil per a la seva futura
vida laboral


A l’acte es va fer entrega també dels diplomes d’agraïment als primers
joves que han participat en el projecte. En aquest lliurament es va comptar
amb representants de la Fundació Esplai, amb en Florencio Ceballos
representant de l'organització internacional Telecentre.org i amb en Carlos
de la Iglesia representant de Microsoft i patrocinador del projecte.

            A partir de juliol el Centre Connecta continua desenvolupant els
seus cursos de diferents nivells d’iniciació a la informàtica, horaris
d'accés a Internet i espais d’autoformació, en el nou local del carrer
Francesc Sáez lletra C.

ASSOCIACIONS

Xarxa d’Intercanvis de Coneixements -XIC-

Intercanvi de llibres
La Xarxa d’Intercanvis de Coneixements de Sant Feliu de Llobregat va
sorgir a la nostra ciutat l’any 1997 i està integrada a l’AFAP
(Associació pel Foment de l’Amistat entre els Pobles). Aquesta iniciativa
és originària de Bèlgica i França i s’ha anat implementant amb força
en els darrers anys en el nostre país, com un model alternatiu al de les
relacions mercantilistes que impera en la societat de consum contemporània.

La idea és ben senzilla: tots tenim algun coneixement que podem transmetre
i, al mateix temps, estem oberts a assolir nous aprenentatges com a forma de
creixement i realització personal. En la nostra entitat, es fomenten
aquests intercanvis de sabers (no hi ha cap tipus de contraprestació
econòmica), sense necessitat que siguin bidireccionals (ex: A ensenya a B a
tocar la guitarra i B dóna classes d’anglès oral a C). Al mateix temps,
un dels eixos vertebradors de la filosofia de la nostra entitat és el de
promoure, en tots els intercanvis (siguin individuals com en els
col·lectius, així com en les activitats obertes a la població en
general), el foment de les relacions intergeneracionals i interculturals,
com a vehicle per enfortir les relacions socials i el sentiment de
comunitat.

Com s’apuntava, a més a més dels intercanvis de coneixements entre els
participants a la Xarxa (se n'han fet de guitarra, anglès, reciclatge de
bosses de plàstic, tai-xi, taller de cuina multicultural, etc.), cada any
realitzem un conjunt d’activitats obertes a tothom (el mercat boig “de
tot”, l’intercanvi de llibres per Sant Jordi, intercanvi de contes i
poesia, etc.).



L'ENTREVISTA

David Herrada, diputat del Movimiento al Socialismo -MAS-

Convidat per l'organització catalana Endavant, el diputat bolivià David
Herrada ha estat dues setmanes als Països Catalans per explicar el procés
de canvis que viu Bolívia des que el passat mes de gener Evo Morales va ser
investit president.

David Herrada és un sindicalista cocaler de la regió de Cochabamba que ha
esdevingut vicepresident de la Comissió Internacional de la Cambra dels
Diputats de Bolívia. Una cambra de diputats on ara se sent parlar quítxua
i aimara, però on fa pocs anys era impensable la presència d'indígenes i
dirigents sindicals cocalers o miners.

El passat 14 de setembre, va visitar Sant Feliu per explicar aquest procés
en un acte que tingué lloc al Palau Falguera.



Quina rellevància té per Bolívia que un indígena com Evo sigui
president?

        Evo Morales no és només el president de Bolívia, sinó que el dia
anterior a la presa de possessió, hi va haver una trobada de tots els
indígenes del continent que el van proclamar com a president dels
indígenes de Llatinoamèrica. A més, per primer cop a la història, un
indígena assumeix la presidència d'un govern. Els quítxues i els aimares
n'estem orgullosos i estem disposats a donar-li tot el suport necessari en
tota la seva gestió.

Quins canvis proposa el nou govern del MAS a Bolívia?

        El MAS vol que Bolívia sigui un país digne i sobirà; un país on
no hi hagi cap ingerència estrangera i que la sobirania sigui realment dels
bolivians. Abans de Morales el país no tenia sobirania perquè les
transnacionals intervenien com volien en el país.

Volem impulsar la recuperació que tant temps hem anhelat de la terra i el
territori. Terra pels camperols, territori per Bolívia. Els dos temes ja
estan en marxa. Sobre el territori, els hidrocarburs ja s'han recuperat, ja
són bolivians. Les transnacionals que estan treballant no les volem fer
fora sinó que han d'entrar a les regles del joc marcades per les lleis
bolivianes. Amb la nacionalització, el 80% dels beneficis és pels
bolivians i el 20% per les transnacionals (abans era a la inversa).
Segurament algunes transnacionals com Repsol no hi estan d'acord, però
tampoc els obliguem a quedar-s'hi; si volen marxar a casa seva ho poden fer.
Amb la resta d'empreses no hem tingut problemes, han firmat els contractes i
continuen treballant a Bolívia sense problemes.
              Abans de la nacionalització i de l'esmena a la llei dels
hidrocarburs que ja es va fer el 2003, el que feien no era fer un treball
just, sinó que estaven robant i saquejant el país.

Quins altres plans té el Govern?

        Volem que a Bolívia ja no hi hagi analfabetisme. Ho fem a través
del programa “Yo puedo”, que és un conveni amb Veneçuela, perquè hi
ha una alta taxa d'analfabetisme, sobretot a l'àrea rural. A més, tenim
convenis amb Cuba i ja hi ha més de 3.900 estudiants bolivians a l'illa.
Amb Veneçuela tenim firmat un conveni de 5.000 beques: el desembre sortirà
la primera tongada d'estudiants per formar-s'hi en temes com els
hidrocarburs, l'agricultura, la medicina... També estem impulsant la
creació de noves universitats estatals.

Pel que fa a la salut, estem impulsant l'operació “Milagro”, que és un
conveni amb Cuba per operar els bolivians de la vista. Fins ara, ja han
operat més de 20.000 persones. I tenim previst instal·lar hospitals per a
l'atenció gratuïta a tot el territori. Volem reduir l'àmplia mortalitat
infantil i tenir una població sana.

La força del MAS sorgeix en part de la lluita dels cocalers. Per què
defenseu el cultiu de la fulla de coca?

        La fulla de coca en el seu estat natural no pot ser confosa amb la
cocaïna i els productors de la fulla de coca no poden ser confosos amb
narcotraficants. La fulla de coca és un símbol ancestral, cultural per
tots els bolivians, a més és medicinal i un aliment que reemplaça la gana
i la set.

La lluita dels productors de coca a Bolívia ve de lluny. Des de la
promulgació l'any 1988 de la Llei 1008 -que era un text imposat pels
ianquis al govern de dretes del MNR i que equiparava la fulla de coca amb la
cocaïna-, hem patit la invasió militar de la DEA (l'agència estatal
antidroga dels EUA). Al cap d'uns mesos de l'arribada dels ianquis hi va
haver la massacre de Villa Tunari que va provocar més de 12 morts i molts
ferits i desapareguts. Des d'aleshores el sindicalisme cocaler s'ha enfortit
molt més i ni els ianquis ni cap govern ha pogut destruir aquestes
organitzacions.

Ara, el govern s'ha compromès amb la defensa de la fulla de coca i tenim un
conveni entre el govern i els camperols, segons el qual cada família pot
sembrar 1.600 m2 de fulla de coca. La intenció és industrialitzar-la
(potser fer-ne refresc o vi). I a més contribuïm en la lluita contra el
narcotràfic, perquè els mateixos sindicats són els que estan fent el
control del narcotràfic.

L'interès real dels EUA de control del cultiu de la coca a Bolívia quin
és?

        Jo mai he vist una lluita contra el tràfic de coca per part dels
ianquis. Ells monopolitzen la comercialització de la cocaïna al món;
així que de quina lluita contra el narcotràfic poden parlar? Han buscat
pretextos com la lluita contra el narcotràfic per poder intervenir amb la
DEA, però no se sap quina funció compleix la DEA a Bolívia, perquè té
una ciutadella on ningú pot entrar. Cada any decomissen cocaïna, però mai
l'han incinerada. Què fan amb aquest comís? Potser l'estan guardant en
estoc per treure-la a la venda en el moment adequat i poder controlar el
mercat de la droga al món.
              Com aborda el govern la qüestió de les llengües indígenes?

               Ara a les escoles i universitats és un requisit
l'ensenyança del quítxua i l'aimara, depenent del lloc on siguin. Ha de
ser una obligació perquè és la nostra cultura, la nostra nació. A més,
tot funcionari públic ha de parlar l'espanyol i el quítxua o l'aimara
-------------- següent part --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: http://www.moviments.net/pipermail/baixllobregatllista/attachments/20061031/7382cff3/untitled-2-0001.htm