[Agroecologia] acció directa permacultural

[facilillo en moviments.net]

Aquesta és una reflexió de café feta al patí de Can Masdeu amb un amic,
però que em sembla especialmente relevant pels temps que venen:

L'acció directa, simbòlica o divulgativa l'acostumem a utilitzar quan
nosaltres ho decidim. Sembla obvi, però estratègicament aquesta obvietat
pot ser poc eficient. La permacultura ens ensenya que pensant més
treballarem menys i augmentarem el rendiment total. No em refereixo a
fer-se palles mentals, sinó a dissenyar les nostres accions de la manera
més estratègica possible: mínim esforç, màxim impacte. Com? Hi ha moltes
maneres, una d'elles es que no intentem que el calendari de les accions el
marquem sempre nosaltres. No és res dolent en si mateix, però a vegades
treballem molt per crear un moment de visibilitat efímer. En canvi, si ens
mantenim en estat de latència i reaccionem quan el nostre tema és
d'actualitat, segur que tindrem molt més impacte.

En les  lluites temàtiques o transversals (consum, supermercadisme,
decreixement, agroecologia, transgènics, precarietat, vivenda...) això es
tradueix en anar del discurs estructural a la actualitat conjuntural: Si
parlem de supermercadisme, quin millor moment per fer una acció que ara
mateix quan els supermercats estan mig buits i existeix una inquietud
generalitzada pel tema?! Si som objectors del decreixement, podem fer un
piquet peculiar en el que expliquem la nostra visió de les arrels del
problema dels transportistes.

No em refereixo a l'acció reacció -sobretot antirepressiva- sinó a
aprofitar els moments de crisis visible del sistema per amplificar-ne les
arrels invisibles, cosa que normalment no té lloc ni als mitjans ni al
carrer. (En els mitjans, qualsevol idea pot sortir en un article de fons,
però no a les pàgines d'actualitat, que és on el conflicte es fa evident)

En les lluites locals, això es tradueix en anar de la pràctica al discurs:
aprofitar el moment de lluita per eixamplar la mirada. Si estem atacant
una incineradora, convencem als nostres veïns de que el problema és el
model de producció en el seu conjunt! Si estem contra una deslocalització,
emfatitzem que necessitem relocalitzar també per motius de consum
energètic. Interconectem idees en els moments en que la sensibilitat
social està receptiva!

No estic descobrint la sopa d'all. De fet, normalment s'aprofiten les
situacions per anar del discurs concret al discurs general, però a vegades
no acoplem el nostre ritme al de la realitat que volem canviar. I encara
que aquesta "realitat" és la que marca el poder, no deixa de ser la
realitat realment existent per a la immensa majoria de la població, i, no
ens enganyem, també pels "alternatius".

arnau