[Agroecologia] Sobre Cursos i Aigua

[gentdelcamp en cerap.net]

Cursos d'educació ambiental i de vegetació autòctona


Aquest mes d'abril al GEPEC-EdC tenim dos cursos programats als quals  
ja està oberta la inscripció:


Curs d'educadors ambientals (1r bloc) : Quadriptic 1 - Quadriptic  
2Curs de vegetació i plantes autòctones del nostre entorn:  
ProgramaAquests dos cursos tenen ja confirmat el reconeixement del  
Departament d'Ensenyament de la Generalitat Si necessiteu més  
informació no dubteu a preguntar.

Salutacions,

Isabel



  - - - - - -- - - - -  --  - - --  - - - - - -




NOTA DE PREMSA
 
Ecologistes de Catalunya rebutja frontalment la política de  
transvasaments del Govern català
 
http://www.ecologistes.cat
 

La situació actual de manca d’aigua no respon únicament a una situació  
anòmala de
manca de pluges, escenari recurrent en la climatologia de la  
Mediterrània Occidental,
per una banda, o dels baixos nivells de reserves als pantans, per una  
altra, sinó que és la
conseqüència directa d’una mala planificació dels recursos hídrics i  
una gestió de
l’aigua favorable al malbaratament per part de determinades activitats  
econòmiques.
 
Amb aquestes males pràctiques es creen desequilibris no desitjats  
entre els recursos
disponibles i una oferta d’aigua excessiva per una demanda ajustada  
als usos reals i més
sostenible.
 
La ciutadania està donant una lliçó magistral als responsables  
polítics d’aquest país,
reduint el consum domèstic fins a valors veritablement decreixents i  
dignes d’elogi.
S’està demostrant que l’estalvi d’aigua a les llars està tocant fons  
en molts municipis, i
no pot ser la pedra angular de la gestió de l’aigua. Per tant és obvi  
pensar que la mala
planificació del recurs i dels seus usos ha d’implicar per força  
canvis estructurals en
sectors que han fet i fan un ús excessiu, i sovint un abús, d’un  
recurs cada cop més escàs
amb l’esdeveniment del Canvi Climàtic i el fenomen de la  
desertització. Aquests sectors
que han vist com el seu creixement econòmic no tenia fre, i que han  
disposat d’aigua “a
doll” durant dècades, sobretot per un excés d’oferta, hauran de  
reflexionar sobre la
sostenibilitat del model actual i les conseqüències immediates que ja  
afecten al conjunt
de tota la població. Ens referim, òbviament, als sectors de  
l’agricultura, la construcció,
la indústria i el turisme.
 
Si alguns d’aquests sectors haguessin negociat de forma decidida  
millors convenis
estructurals i de planificació, amb reciprocitat amb les  
administracions, s’haurien assolit
estalvis d’aigua molt importants, que haurien demorat escenaris de  
pretesa sequera com
el que es presenta i donarien marge per adobar infraestructures  
ineficients com sistemes
de regatge actualment obsolets i moltes xarxes d’abastament, per posar  
dos exemples.
 
Les entitats que conformem Ecologistes de Catalunya portem dècades  
advertint dels
abusos comesos en les captacions d’aigua per a regadius, indústries,  
pistes d’esquí,
camps de golf, urbanitzacions, i complexes lúdics. Tanmateix, també  
portem dècades
sense ser escoltats per la classe política, de la qual alguns dels  
seus membres, amb una
certa i persistent amnèsia, s’arrengleraven en les idees de la  
sostenibilitat i control
eficient dels recursos, ni pels grups empresarials que han hipotecat  
totalment aquesta
opció de futur sostenible, transformant l’escenari en una necessitat  
de decreixement.
Alguna cosa ha de canviar en aquest paradigma per anar a un model  
digne en la gestió
de l’aigua, més enllà de “polítiques d’emergència” transvassistes,  
alguns encoberts com
el transport d’aigua en vaixells, i d’altres totalment descoberts i  
flagrants, com els antics
transvasaments de l’Ebre i del Ter, o com els “potencials”  
transvasaments del Segre, el
Roine, o la interconnexió CAT-ATLL, objectius que persegueixen seguir  
augmentant el
negoci de l’oferta i la neutralització de la Nova Cultura de l’Aigua  
que predica l’actual
Directiva Marc de l’Aigua de la Unió Europea.
 
Pretendre resoldre el problema de manca d’aigua de la regió  
metropolitana de Barcelona
aportant aigua de l’exterior és d’una autentica miopia política i  
desqualifica el govern
com a gestors irresponsables. A més del malbaratament, el problema és  
l’elevada
concentració urbanística i industrial de la pròpia regió  
metropolitana, que concentra en
una superfície de 3236 km2 el 10% del país (la xifra desproporcionada  
d'uns 5’5
milions de persones, el 80% de la població de Catalunya, més o menys  
la mateixa
proporció de les superfícies industrials del país).
 
Davant d’aquesta situació l’única solució passa no només per parar el  
creixement
descontrolat de la regió metropolitana, sinó també començant per  
aplicar criteris de
decreixement, amb mesures que afavoreixin l’ordenació i distribució  
equitativa en el
territori de les activitats productives com de la població que hi viu  
associada. El que
considerem que s’amaga al darrere de tot és la defensa cega i perversa  
per part de
l’actual govern de la Generalitat dels interessos mercantilistes del  
poder econòmic, que
entre altres controlen la distribució de l’aigua. Això és el que pesa  
i decideix.
 
Ja són moltes les veus que s’han alçat en contra de les mesures  
transvassistes del govern
català, algunes des del més pur vessant polític, altres des de la  
perspectiva territorial, i
altres des de la més respectable neutralitat. Ecologistes de Catalunya  
vol manifestar,
des de la tasca de defensa del territori que hi fan les entitats més  
representatives de
l’ecologisme català, la seva rotunda oposició a qualsevol projecte de  
transvasament
d’aigua a les conques catalanes, ja sigui per transport, connexió o  
“captació”.
En aquest sentit, davant de les intencions del Govern de la  
Generalitat de començar al
mes d’abril les obres a la capçalera del Segre per realitzar el  
transvasament d’aigua del
riu Segre des de la Cerdanya, conca alta del riu Segre, cap al  
Llobregat, amb destinació
a la regió metropolitana de Barcelona, considerem que:
 
- l’esmentada acció suposaria una autentica transgressió de les normes  
legals bàsiques
que regulen l’estat de dret i democràtic.
 
- Amb aquest pla de govern s’anul·larien tots els processos previstos  
d’informació,
transparència i participació pública, actuant unilateralment i per  
decret, amb el pur estil
de les declaracions d’estat de excepció propi dels governs  
totalitaris, i vulnerant
innumerables normatives catalanes, espanyoles i directives europees.
 
- el projecte de transvasament té unes exigències legals a acomplir,  
com són la redacció
d’un projecte, amb el seu tràmit d’avaluació d’impacte ambiental i  
social previst en la
normativa vigent, i la corresponent informació i participació publica,  
que no es pot
anular per existir altres alternatives possibles.
 
- legislativament és del tot imprescindible la tramitació al congrés  
dels diputats i
l’aprovació del Ministeri de Medi Ambient mitjançant decret llei.  
També hauria de
requerir l’aprovació del parlament català, i del consell de l’aigua de  
la conca del Ebre.
Des d'Ecologistes de Catalunya presentarem davant de la fiscalia de  
medi ambient una
denúncia per presumptes delictes de prevaricació, contra el medi  
ambient i d’abús de
poder per part de govern de la Generalitat.
 
I més enllà de la situació actual de sequera i de posicionaments i  
contradiccions, el
secretisme, l'opacitat, i els desmentits dels representants del  
govern, Ecologistes de
Catalunya DEMANA:
 
- La recuperació de tots i cadascun dels aqüífers de Catalunya que  
actualment no
són aprofitables per a ús de boca per problemes de contaminació, ja sigui per
nitrats, clorurs, sulfats, trihalometans, o qualsevol altre contaminant. Cal
recordar que amb noves tecnologies com l’electrodiàlisi o l'òsmosi  
inversa, per
citar alguns exemples, ja fa anys aquests recursos son perfectament  
recuperables
i amb costos associats comparables o fins i tot més econòmics que els
transvasaments.
 
- La recuperació progressiva dels cabals mínims de manteniment a tots els rius
catalans, d’acord amb allò que es disposa al Pla Sectorial de Cabals de
Manteniment i la Directiva Marc de l’Aigua, mitjançant el tancament immediat
de totes les minicentrals, per escenaris considerats crítics, així com la
progressiva amortització de les concessions administratives d’aquestes  
activitats,
per tal de recuperar l’estat més natural possible dels nostres rius,  
amb uns cabals
circulants d’acord amb la nostra climatologia.
 
- La recuperació dels boscos de ribera exclusivament amb espècies  
autòctones i la
seva fauna associada, per a mantenir la qualitat dels ecosistemes de  
rius i rieres
nets i saludables
 
- El retorn progressiu dels transvasaments del Ter i de l’Ebre, en un horitzó
proper, acompanyat de l’augment dels recursos propis dels aqüífers locals al
Camp de Tarragona i a les conques del Llobregat, Besòs i Pla de Barcelona, on
actualment es dóna una saturació en molts punts, havent-se d'efectuar
bombaments d’importants quantitats d’aigües freàtiques al sistema de
clavegueram, i de retruc diluint de forma ineficient la càrrega  
contaminant de les
aigües residuals que van a parar a les EDAR’s dels sistemes de sanejament.
 
- L’aplicació de mesures fiscals i sancions contundents en aquells sectors
econòmics que fan un ús insostenible de l’aigua.
 
- La imposició de responsabilitats penals als causants de contaminació  
fluvial o
edàfica per abocaments il·legals o negligència de les Administracions  
en el seu
control i vigilància, i de retruc als funcionaris que amb coneixement reiterat
d’incompliments administratius no ho denunciïn a la Fiscalia de Medi Ambient
del TSJC.
 
- La creació de normatives i ajuts per impulsar els sistemes de captació de
pluvials, xarxes separatives, mecanismes d’estalvi i eficiència, regeneració
d’aigües grises, a nivell urbà. Cal recordar que cada dia s’aboquen al  
mar, a la
costa central de Catalunya, més d’un milió de metres cúbics d’aigües
regenerades, que amb una adequada inversió en tractaments d’afinatge es
podrien recuperar i reutilitzar, alliberant cabals d’aigües potables  
actualment
utilitzades per serveis de reg i neteja de la via pública dels municipis.
 
- La recuperació de zones on havien existit aiguamolls naturals i la  
creació de
nous, de zones de laminació i llacunatge en aquells cursos fluvials, ja siguin
temporals o permanents, que permetin la recàrrega dels aqüífers o
l’emmagatzematge temporal d’aigua en àrees rurals, naturals o naturalitzades.
 
- La creació de figures de protecció del territori en aquelles àrees  
naturals o rurals
que serveixin com a punt de recàrrega òptima de l’aqüífer (Zones  
Prioritàries de
Recàrrega).
 
- L’obligació d’instal·lar sistemes de depuració en cicle tancat per a  
tot tipus
d’activitats industrials que facin servir sistemes de refrigeració basats en
l’evaporació i condensació d’aigua.
 
- Establir l'obligació d’eliminar els sistemes de mesura d’aigües potables per
aforament en l’abastament en baixa domiciliària, que encara es  
detecten en molts
municipis.
 
- Exigir transparència màxima, i publicació de les dades  
actualitzades, en quant
als percentatges de pèrdues en les xarxes d’abastament, tant d'alta  
com de baixa,
i responsabilitzant als seus gestors, tant públics com privats,  
d’aquestes pèrdues,
tot i els episodis de sequera, per mala gestió i deficiències en el  
seu manteniment.
 
- La reducció dràstica en les concessions a determinades activitats  
econòmiques
que no són prioritàries i que fan un abús del recurs (camps de golf, pistes
d’esquí, urbanitzacions de luxe).
 
- La moratòria extensiva a tot el territori català de nous regadius allà on no
existeixi la disponibilitat del recurs (s’entén que per a ser  
disponible, el recurs
s’ha de trobar en el propi àmbit local i no a centenars de quilòmetres).
 
- La moratòria extensiva a tot el territori català de nous  
embassaments d’origen
artificial, així com dels existents al sistema Ter - Llobregat que disposin de
centrals hidroelèctriques associades, on cal un màxim control per part de les
administracions de desembassaments atípics que posteriorment tendeixen a crear
escenaris de manca d’aigua, com va passar en l’anomenada “sequera”
preolímpica.
 
- Incorporació a la política de planejament urbanístic de mesures de  
racionalitat en
l'oferta i la demanda, internalització de costos de subministrament i  
tractament.
 
- Les bones pràctiques i el control de la capacitat màxima dels embassaments,
respectant el marge de seguretat per avingudes, en quan la presència de
sediments que minven la capacitat disponible d’aquestes infraestructures.
 
- Finalment recordar que potser ja hem depassat la línia dels límits  
de creixement i
que la intel·ligència soluciona molts problemes, però que la saviesa  
els evita.
 
 
AQUESTA ÉS LA NOVA CULTURA DE L’AIGUA QUE NOSALTRES DEFENSEM
Federació Ecologistes de Catalunya
Catalunya, 28 de març de 2008