[Agroecologia] dispenseu

[MONTANYES]

Dispenseu,

Per a la gent que no està registrada a La Vanguardia:

Demanen el principi de màxima precaució davant el fet que encara no 
s’ha demostrat que siguin inocus
Alexis Inglada: “Els transgènics fan perdre autonomia al pagès”
Entrevista a Alexis Inglada, membre d’Assemblea Pagesa i de la 
Plataforma “Transgènics Fora” 

Inglada assegura que el seu model es basa en l’agricultura local i 
ecològica que “recuperi i preservi la cultura rural i la tradició 
alimentària del país”   
 
VICENT CANET - 25/10/2004 - 10.55 horas
Alexis Inglada és membre de l'Assemblea Pagesa i de la Plataforma 
Transgènics Fora. La seva postura és de total oposició cap a la 
biotecnologia. Però en la seva motivació per al rebuig, a més dels 
possibles efectes sobre la salut o el medi ambient, està el que 
considera que seria una pèrdua de llibertat per al pagès. 

Què és Assemblea Pagesa? 

Assemblea Pagesa (AP) neix fa dos anys en un intent d’aglutinar les 
inquietuds de la gent preocupada per l’alimentació, l’agricultura, el 
medi ambient i el territori. Per una part hi trobem gent procedent 
d’Unió de Pagesos que no estava d’acord amb la seva pèrdua de 
combativitat. Però també hi participa gent de l’àmbit rural, no només 
pagesos, que volen conservar el seu model de vida impulsant plataformes 
de defensa del territori i l a cultura rural. Finalment, també hi són 
presents aquells que creuen en l’agricultura ecològica i en els 
circuits de comercialització directa de pagesos en circuits curts 
d’àmbit local i comarcal. Estem en contra de la idea que per sobreviure 
l’agricultura ha d’anar concentrant la producció i la distribució. 
Pensem que aquests ataquen l’autonomia de la pagesia que es manté en 
l’àmbit de la producció local. Ens sentim com l’antítesi dels nostres 
pares, venim de tornada del model productivista que només ha fet que 
molta gent desapareixi de l’àmbit rural i agrari. Som un moviment no 
una organització en si, tenim una estructura mínima que sorgeix d’un 
nucli de gent que ens belluguem de manera continuada a la plana de 
Lleida. Tot i que mantenim contacte i col·laboració amb altres 
col·lectius de pagesos autònoms al Maresme, el Pallars i el Camp de 
Tarragona. 

Què és la plataforma transgènics fora i quins objectius i quines 
accions duen a terme? 

El nostre objectiu és fer accions de sega dels camps experimentals o de 
conreu comercial dels organismes modificats genèticament (OMG) fins que 
no es declari Catalunya com un país lliure de transgènics. S’han fet 
diversos tipus d’accions fins ara, la més sonada va ser la sega d’un 
camp experimental de l’IRTA a Gimenells (Lleida). A la resta de països 
de la Unió Europea existeixen organitzacions molt similars a la nostra, 
com la Confédération Paysanne de José Bové, que denuncien la política 
d’implantació obligatòria, arrogant i poc transparent dels transgènics. 
Un moviment que no és només pagès sinó que també d’ecologistes, un 
moviment antitransgènics global. 

Quines són les causes del vostre rebuig als transgènics? I, quin és el 
model de pagesia i d’agricultura que proposeu? 

Rebutgem totalment la implantació d’OMG perquè els considerem una 
agressió a la nostra llibertat a l’hora de conrear i del nostre dret de 
poder sembrar e intercanviar llavors que les multinacionals dels OGM 
impedeixen (en referència a les llavors “terminator”), entre altres 
exemples. La raó fonamental de la nostra oposició és política, per la 
pèrdua d’autonomia que implica per a la pagesia la implantació d’uns 
conreus que fa que la nostra alimentació quedi en mans de les 
multinacionals que aposten per un model basat en el monocultiu extensiu 
monovarietal, el que posa en perill la preservació de la nostra cultura 
rural i alimentària i de la biodiversitat. 

No creiem en el procés de concentració de la producció i del consum i 
volem prescindir dels intermediaris per fer venda directa del pagès. La 
nostra proposta es basa en una agricultura intensiva, de proximitat al 
consumidor, de venda directa, en restablir una agricultura de qualitat, 
saludable, que recuperi sabors, que aconsegueixi valors afegits per la 
via de transformació artesana i que sigui sostenible. Per això ens hi 
oposem al monocultiu i a les explotacions monovarietals, o a la 
concentració de la producció i la distribució perquè implanten un model 
productivista, tendència que s’incrementa encara més en el cas dels 
transgènics pensats exclusivament per un model extensiu on prima la 
rendibilitat front la qualitat. 

A més, estan tots els riscos per a la salut humana o mediambientals que 
encara no s’han demostrat que no tinguin aquest tipus de conreus pel 
que exigim el principi de precaució màxima. Hauríem d’haver après de 
les altres crisis de salut i seguretat alimentària com les vaques 
boges, la pesta porcina o la grip del pollastre. No hauríem de ser tan 
arrogants a l’hora de valorar que els transgènics són innocus i 
permetre la seva proliferació. No existeixen estudis realment 
independents que puguin demostrar que això és així. De fet, diferents 
investigadors, després de les nostres actuacions a Gimenells, han 
sortit a la llum per mostrar els seus dubtes sobre la innocuïtat dels 
transgènics. Altres organitzacions com Greenpeace o Plataforma Rural fa 
temps que van denunciant els seus efectes nocius i demanant una 
moratòria. 

Què en penseu de països com Àustria i Grècia, o altres regions 
europees, que recentment han sol·licitat ser països lliures de 
transgènics? 

Com a mesura institucional i parcial ens sembla interessant que en un 
futur un país com Catalunya pogués declarar-se com una zona lliure de 
transgènics. Però nosaltres no condicionem l’aprovació dels OGM a que 
es demostri que no tenen efectes nocius, encara que no en tinguessin 
pensem que són del tot innecessaris i incompatibles amb una cultura 
pagesa com la catalana que amb el model actual pot garantir 
l’alimentació al conjunt de la població sense cap mena de problemes i 
sense la necessitat d’usar la biotecnologia. Per això, poder-se 
declarar zona lliure de transgènics ja és un pas molt important cap a 
l’horitzó en el qual estem treballant. En la nostra opinió aquests 
conreus s’han imposat sense que ningú pregunti a la ciutadania o la 
pagesia si realment els volia. S’han implantat per la via dels fets 
consumats, a partir de la desinformació, la desregulació i el 
descontrol. 

Des de l’IRTA plantegen que tots els estudis seriosos sobre el tema 
demostren que no té efectes negatius o perjudicials sobre la salut 
humana o el medi. De tota manera Josep Tarragó, president de l’IRTA, ha 
tendit la mà als “antitransgènics” per fer investigacions independents 
sobre el tema. 

No estem interessats en participar en investigacions sobre els 
possibles efectes nocius dels transgènics, ens hi oposem totalment per 
motivacions de caire polític. El que nosaltres volem és que els fons 
públics per a la recerca científica se centrin en programes per 
impulsar la sostenibilitat en el camp i una agricultura ecològica, 
intensiva, artesanal, de proximitat i que fomentin les marques de 
productes autòctons. La investigació pública s’ha decantat per 
investigar sobretot per a un model agrari extensiu i productivista, que 
el que pretén es desconnectar-se i blindar-se sobre els efectes socials 
i les formes de poder i de domini que comporten els OMG. 

Encara estem a anys llum del que s’ha fet a altres països com Alemanya, 
Dinamarca o França en agricultura ecològica. No existeixen 
universitats, ni centres de recerca, ni de formació que es dediquin a 
divulgar d’una manera seriosa el tema. Ni s’afavoreixen els mercats 
municipals de proximitat com a centre de la comercialització dels 
productes alimentaris com fan els francesos.