<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.01 Transitional//EN">
<html>
<head>
</head>
<body bgcolor="#ffffff" text="#000000">
<p>El comunicat que resumeix la roda de premsa d'avui!!<br>
ens veiem!<br>
enric<br>
<meta http-equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html; charset=utf-8">
<title></title>
<meta name="GENERATOR" content="OpenOffice.org 2.4 (Linux)">
<style type="text/css">
<!--
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
-->
</style>
<p style="margin-bottom: 0cm;"><b>Torno a ser lliure, seguim
treballant per poder viure sense capitalisme </b>
</p>
<br>
<br>
Després de 65 dies empresonat sense ser jutjat, l'audiència de
Barcelona ens ha donat la raó en quan<br>
a que la mesura de presó provisional sense fiança, empresa pel jutjat
nº 29 era excessiva.<br>
L'auto de l'audiència, insisteix però en el risc de fuga, parlant de
declaracions meves contradictòries,<br>
sense voler reconèixer que es va tractar d'un procés en que vaig
decidir tornar assumint-ne les conseqüències coincidint amb la
publicació Podem! del 17 de març.</p>
<p>L'audiència contradiu clarament el que havia dit el jutjat
d'instrucció nº 29, així si aquell deia, sense avergonyir-se'n, que un
motiu per “fugar-me” és que no tenia arrelament social, aquesta diu ara
que tinc “una xarxa de connexions” a la meva disposició, per marxar o
per situar-me en parador desconegut, sense sortir del país.<br>
Així doncs l'audiència de Barcelona s'ha inventat “l'excés d'arrelament
social” com a motiu per a prendre mesures cautelars.<br>
En que quedem?<br>
Encara que l'audiència ens hagi donat la raó parcialment, els 65 dies
tancat, no me'ls treu ningú. </p>
<p>Tot i així, el meu pas per la presó ha estat una experiència
enriquidora, que m'ha servit per aprendre per mi mateix, moltes coses
del sistema penitenciari i de la realitat de les presons.</p>
<p>A nivell personal el dia a dia ha estat molt tranquil i no se m'ha
fet massa dur, en part per la meva manera de ser, però també perquè no
té res a veure entrar a la presó amb el suport social del que gaudeixo,
que entrar-hi com el 99,9% dels interns, com a persones anònimes o
senyalades com a pàries. S'ha volgut evitar que veiés, el que és la
presó realment, però la meva observació i les estones compartides amb
d'altres companys, m'han servit per fer-me'n una idea prou aproximada
de la indefensió i la vulneració de drets fonamentals, que viuen els
milers de persones recluses, en el nostre país, una falta de drets molt
per sobre, del que en diuen les lleis vigents.<br>
Les presó no compleix la funció de reinserció que se li suposaria sino
que accentua el desarrelament social i falta de perspectives dels que
hi són tancats.<br>
Aquesta experiència espero que em serveixi doncs, per poder contribuir
a la defensa dels drets fonamentals dels reclusos i a crear debat
social sobre la presó i les seves alternatives. </p>
<p>A més de criticar els fonaments d'aquesta decisió que ha posat preu
a la meva llibertat, la fiança de 50.000 euros la considero excessiva
també en la quantitat. Nomes cal mirar l'arxiu de les fiances demanades
en d'altres suposats delictes, per adonar-se que és una xifra
discriminatòria per motius d'idees. Tot i així, entre la gent que em
dòna suport, algunes persones individuals que no volen dir qui són,
l'han dipositat ràpidament. La gent que em dona suport considera que
soc més útil al carrer que a la presó i és per això que tan ràpidament,
m'han alliberat. Els ho agraeixo i assumeixo aquesta confiança
dipositada en mi.<br>
Tot i així convé aclarir que d'aquests diners els bancs no en veuran
res, perquè no són meus i que en ser una fiança no es tracta de
donacions, sino de dipòsits que seran retornats a aquestes persones
després del judici.<br>
Aquests dipòsits es traslladaran properament, a la banca ètica i
cooperativa Fiare, de manera que en el jutjat només hi quedarà l'aval
bancari corresponent que estem tramitant que aporti aquesta entitat.
Serà d'aquesta manera com farem que la nostra resposta a aquesta mesura
econòmica sigui coherent amb els objectius de la insubmissió bancària:
aprofitant-la per reforçar el primer projecte alhora ètic i cooperatiu
del nostre país.</p>
<p>El procés d'instrucció continua i pot ser llarg. Si els bancs em
volen jutjar, la ciutadania jutjarà a la banca. Com s'ha demostrat en
aquests 65 dies empresonats, per cada cop seu, el que faran serà
amplificar la força de les nostres denuncies, el significat dels
nostres arguments i la coherència dels nostres actes. Buscant un càstig
exemplar, el que han fet és reforçar un exemple que inspira.<br>
Quan la voracitat i falta d'escrúpols de la banca ha quedat el
descobert i ha fet de desencadenant de la greu crisi económica actual,
una majoria social, considera que els lladres són els bancs i volen per
mi l'absolució.</p>
<p>A partir d'ara, s'obre una nova etapa en que defensaré les meves
idees en llibertat, tal i com anava a fer a partir del 17 de març. Dos
mesos després, em reincorporo tant activament com sempre als moviments
socials, i especialment a la xarxa pel decreixement i al col·lectiu
crisi. Tenim molta feina per endavant per extendre els projectes
presentats en la publicació podem!. I juntament amb centenars de
companys i companyes, ens implicarem amb totes les nostres forces
perquè el proper 17 de setembre, pugui ser un nou punt d'inflexió per a
demostrar que podem viure sense capitalisme, i per visibilitzar la gran
quantitat de persones que cada vegada més, volem viure d'una manera
alternativa a la que imposa el sistema dominant i que ho estem
començant a fer.</p>
<p>A nivell global, el temps passa i per més forts que són els
arguments, per més clares que es manifesten les evidències, per més
actors socials que ho reclamen, ningú a la classe política, gosa entrar
públicament en el debat sobre si el creixement hauria de seguir sent un
fi de l’economia en si mateix. En lloc de canviar el model económic
perquè no necessiti créixer, es parla de canviar de model de creixement
i es practiquen mesures que només tendeixen a perpetuar-lo. Es
subvenciona la compra de cotxes, mentre cada cop més gent aturada
pateix per poder menjar i tenir lloc on dormir. Així, s'està
desaprofitant l'ocasió per a iniciar una transició cap un model
econòmica i ecològicament viable. Si no ho fan ells ho haurem de fer
nosaltres.</p>
<p>Si la classe política desvia l'atenció ens haurem de centrar. Ja
n'hi ha prou de de falses promeses, de corrupteles i d'insults entre
partits. Ja n'hi ha prou de cobardia i de càlculs electorals a curt
plaç. Per què no parlem de com podem fer viable la nostra societat pel
2012, de manera que ho sigui també pel 2020 i el 2040?</p>
<p>Mentre les institucions públiques no reaccionin i continuin actuant
segons la llei del silenci per tot el que no sigui el pensament únic
capitalista, només tenim una opció i és la d'actuar directament; la de
transformar la societat des de baix, des de l'autoorganització social.</p>
<p>La repressió no ens tallarà les ales. El poder no és tal sense
obediència, ni sense por. Cada vegada som més les persones valentes i
ens estem organitzant. </p>
<p>Enric Duran</p>
</body>
</html>