<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.01 Transitional//EN">
<html>
<head>
<meta content="text/html;charset=ISO-8859-1" http-equiv="Content-Type">
<title></title>
</head>
<body bgcolor="#ffffff" text="#000000">
<table class="header-part1" border="0" cellpadding="0" cellspacing="0"
width="100%">
<tbody>
<tr>
<td>
<div class="headerdisplayname" style="display: inline;">Subject: </div>
Petit document per a la campanya Que la crisi la paguin els rics.</td>
</tr>
<tr>
<td>
<div class="headerdisplayname" style="display: inline;">From: </div>
Griselda <a class="moz-txt-link-rfc2396E" href="mailto:gpinero@ono.com"><gpinero@ono.com></a></td>
</tr>
<tr>
<td>
<div class="headerdisplayname" style="display: inline;">Date: </div>
Thu, 05 Feb 2009 21:35:33 +0100</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<br>
Hola!
<br>
Aquí us enviu un esborrany del document. Han sortit tres pàgines (el
document comença en la p.2, la primera són coses que haurien de parlar)
<br>
Bé ja em direu....
<br>
Demà ens trobem al seminari?
<br>
Petons, Griselda
<pre class="moz-signature" cols="72">-
</pre>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Els punts que es corresponen a
nosaltres són: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<ul style="margin-top: 0cm;" type="disc">
<li class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Control democràtic de
les Institucions financeres. Per una economia solidària sense
especulació ni usura.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Dissolució de l’OMC,
FMI, BM, i del G20 donat que són organismes antidemocràtics i que són
responsables de la crisi.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Denunciar i aturar
l’acció destructiva i d’espoli de les multinacionals cap als pobles.<o:p></o:p></span></li>
<li class="MsoNormal" style=""><span lang="CA">Abolició del deute
extern i de l’ intercanvi desigual.<o:p></o:p></span></li>
</ul>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt;"><span lang="CA">Aclariments
de part
meva i per a discutir entre nosaltres: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span
lang="CA"><span style="">a)<span
style="font-family: "Times New Roman"; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; font-size: 7pt; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal;">
</span></span></span><!--[endif]--><span dir="ltr"><span lang="CA">el
G20 no és una
institució, per altra banda a mi em sembla que és marejar la perdiu
referir-se
exclusivament al G20 que emmascara <span style=""> </span>que el
poder resideix en el G7 o G8 (considerant que Rússia té seient
permanent al
Consell de Seguretat de l’ ONU i té petroli i gas!!) Els altres,
excepte Xina,
i en menor mesura Brasil i </span></span><st1:PersonName
productid="la India"><span lang="CA">la India</span></st1:PersonName><span
lang="CA"> actuen de
comparsa.<span style=""> </span>Així que això de dissolució
del G20 no sé com es menja!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span
lang="CA"><span style="">b)<span
style="font-family: "Times New Roman"; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; font-size: 7pt; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal;">
</span></span></span><!--[endif]--><span dir="ltr"><span lang="CA">Per
una altra banda
se’ls pot emmerdar i demanar la dissolució directe de les IFIs (a
aquestes
alçades una reforma ja no és possible) per tot el que sabem d’elles,
però no
pots fer-les responsables directes de la crisi. Està clar que FMI, i BM
són
responsables de la deregulització financera i l’OMC de la
liberalització del
comerç, etc., etc. Hi ha la introducció a la declaració de l’Alianza
Social
Continental que està mot bé i és d’acord totalment amb el que diu
Walden Bello:
crisis estructural del sistema capitalista, sobreproducció, etc., etc.
Penso
que s’ hauria d’insistir en això, exigint un canvi de model.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 36pt; text-indent: -18pt;"><!--[if !supportLists]--><span
lang="CA"><span style="">c)<span
style="font-family: "Times New Roman"; font-style: normal; font-variant: normal; font-weight: normal; font-size: 7pt; line-height: normal; font-size-adjust: none; font-stretch: normal;">
</span></span></span><!--[endif]--><span dir="ltr"><span lang="CA">Dels
altres dos punts
cap pega. </span></span></p>
<span style="font-size: 12pt; font-family: "Times New Roman";" lang="CA"><br
style="page-break-before: always;" clear="all">
</span>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt;"><b style=""><span
lang="CA">Petit document sobre les IFIs, les multinacionals i el
deute extern.<o:p></o:p></span></b></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt;"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt;"><span lang="CA">Aquesta
crisi, que
és la darrera i la més profunda d’una sèrie que va començar a mitjans
dels 70,
no solament és deguda a la cobdícia dels financers i a la falta de
regulació
d’aquest sector. El col·lapse de Wall Street també és el resultat de la
crisi
de sobreproducció començada a mitjans dels 70 i que és estructural del
capitalisme.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-left: 18pt;"><span lang="CA">Tanmateix
devem
recordar que<span style=""> </span>no hi ha solament una crisi
financera i econòmica sinó també alimentaria i ecològica</span></p>
<p style="text-align: justify;"><b style=""><span style="" lang="CA">Quina
relació hi ha entre les institucions
financeres internacionals (IFIs) i l’esclat d’aquesta crisi? <o:p></o:p></span></b></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">Tant
el Banc Mundial com el Fons Monetari Internacional i l’OMC han jugat un
paper
fonamental: les vies de sortida de la situació de sobreproducció i
d’estancament del desenvolupament que va idear l’executiu mundial (el
G7, en
aquella època) va ser l’aplicació del model neoliberal, la
globalització, i posteriorment
com això no va acabar de funcionar, la financiarització. <o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">Aquest
últim mecanisme és el que porta directament a la formació d’una
bombolla
especulativa, que finalment va esclatar. La financiarització es basa en
el
desenvolupament de l’ enginyeria financera, arribant a tenir productes
que ni
ells mateixos dominaven.<span style=""> </span><o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">Les
institucions sortides dels acords de Bretton Woods al 1944 (Banc
Mundial i Fons
Monetari Internacional) van aconseguir l’obertura dels països del Sur a
les
mercaderies i capitals del Nord, que necessitaven nous mercats. L’OMC
apareix en
gener de 1995, reemplaçant al GATT (Acord General d’ Aranzels i Comerç
que havia
regulat el comerç exterior des de 1948). El GATT no tenia competència
sobre els
productes agrícoles i sobre els serveis. Van ser Etats Units i les
grans
empreses multinacionals que van impulsar un nou organisme més potent i
de major
abast, amb un control democràtic nul, per a aconseguir la seva expansió
global.
L’OMC havia de forçar l’obertura dels mercats amenaçant als països
remisos amb
la marginació i expulsió del comerç mundial. I el va fer.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">Aleshores
tant el BM, el FMI i l’OMC van ser tots tres els instruments per a la
imposició
d’un nou model de capitalisme: la globalització neoliberal. <o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify;"><b style=""><span style="" lang="CA">Per
què els moviments socials demanen la
desaparició d’aquests tres organismes? <o:p></o:p></span></b></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">La
falta de democràcia en el seu funcionament és notable i de tots
coneguda: <o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">Tant
el FMI com el BM tenen minoria de bloqueig que, donat que el nombre de
vots és
proporcional al capital aportat, reté Etats Units. Per altra banda, les
decisions en l’OMC es prenen per consens però si no s’hi arriba, es
prenen per
majoria, i cada país membre té un vot. Tanmateix tots els temes
importants son
negociats en nombroses comissions. Allí, en front del poder dels països
del
Nord, els del Sud tenen poques possibilitats de participar i influir,
moltes
vegades per falta medis no poden enviar els suficients tècnics adequats
per a
ser en totes les reunions i portar endavant les seves prioritats. <span
style=""> </span><o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">(Si us
sembla es pot explicar més tot el mecanisme dels BM i FMI i OMC)<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">Com es
podrien reformar aquestes institucions? <o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">El
president del Banc Mundial és sempre un estatunidenc i el del FMI és
sempre un
europeu. A partir d’ allí podem veure que el poder de decisió està
sempre en
mans dels països rics. Per tant, abans de qualsevol reforma que pugui
posar a
l’abast d’un control democràtic per part de la societat civil, o al
menys de tots
els països del món, és necessari desmantellar-les.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">Respecte
a l’ OMC, que, com ja s’ha dit, és aparentment democràtica, els lobbies
que
actuen als passadissos són els que manen. Més a més és una institució
que té
com objectiu la mercantilització de pràcticament tot els que ens
envolta i té
poder de decisió sobre: mercaderies, per suposat, però també sobre la
circulació de capitals, els serveis públics o privats, els drets de
propietat
intel·lectual o el tipus d’aliments que podem adquirir. Més a més el
seu propi
Consell General pot sessionar com òrgan de resolució de conflictes, on
poden
acudir, per exemple, les transnacionals que se sentin perjudicades per
les
lleis laborals o ambientals del país on estan actuant.<o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">L’OMC
per tant és una maquinària de liberalització del comerç de mercaderies
però
també de serveis, de patents, inclús de patents sobre el vivent. <o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">Però la
liberalització del comerç vol dir la desaparició de barreres duaneres
que podien
protegir a la producció i al comerç local. Es produeix aleshores una
situació
totalment injusta, i principalment en els productes agropecuaris, on
els
productors dels països del Sud no poden competir amb els productes
subvencionats del Nord. <o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">Per
tot això, l’OMC també ha de desaparèixer. <o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify;"><b style=""><span style="" lang="CA">Les
multinacionals i l’espoli de les
riqueses del Sud<o:p></o:p></span></b></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">És
evident que les grans guanyadores de les polítiques generades pel G8 i
les
“seves institucions” són les empreses multinacionals. L’oportunitat els
va
arribar amb els crèdits concedits pel Banc Mundial i també, i no és
menys, amb
els préstecs “concesionals”, o sigui amb condicions molt millors que
les del
mercat però que obliguen a contractar les empreses o comprar les
mercaderies
del país creditor, concedits pels països del Nord. Així és que com es
van
realitzar obres faraòniques d’ infraestructures que no serveixen als
pobles del
país, que deterioren el medi ambient i que a vegades, ni es van posar
en
funcionament.. En forma semblant, les explotacions de petroli,
minerals, de
monocultius per a l’exportació amb l’apropiació de les millors terres,
són
exemples de riqueses extretes del país, de la que els habitants no
aprofitant
res. <o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify;"><b style=""><span style="" lang="CA">El
deute extern<o:p></o:p></span></b></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">Finalment,
tots aquests mecanismes per la implantació del capitalisme neoliberal
van
generar una explosió del deute extern dels països del Sud. Al voltant
dels anys
70, els països d’ Amèrica llatina amb procés de desenvolupament, els
nous
països independents d’ Àfrica, i també països asiàtics, necessitaven
diners per
a desenvolupar-se mentre els bancs del Nord vessaven dòlars que
s’oferien a bon
preu. D’aquesta manera un munt de països van quedar entrampats ja que
de forma
unilateral Estats Units, el gran banquer, va augmentar els tipus
d’interès. Com
no podien pagar el deute va aparèixer en auxili el Fons Monetari
Internacional,
que els podia prestar els diners però a condició d’ acceptar els Plans
d’ajustament estructural. I això significava un control estricte del
pressupost
amb reducció de les despeses socials: de sanitat, educació, subvenció
als
aliments bàsics. Tot això produiria un descens enorme del nivell de
vida de les
poblacions. <o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">El
deute extern d’aquest països empobrits es pot considerar, amb molta
freqüència
il·legítim, quan no és simplement odiós. <o:p></o:p></span></p>
<p style="text-align: justify;"><span style="" lang="CA">Un
deute odiós es el contret par un govern sense el coneixement del
parlament i
que no beneficia en absolut al poble, tot al contrari en molts casos va
anar a
la compra d’armes, a la repressió dels pobles o l’enriquiment personal
del
dictador de torn i els seus parents i amics, i amb ple coneixement dels
proveïdors de fons (BM, FMI, Bancs privats o altres Estats) . <span
style=""> </span><o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 7.2pt 0cm;"><span lang="CA">A
vegades no és compleixen totes
aquestes condicions però podem qualificar al<span style="color: red;"> </span>deute
d’il·legítim: <span style="">es pot considerar
il·legítim un deute quan hi ha una ingerència en la sobirania del país
que pren
el crèdit, quan origina una violació dels drets humans o produeix
impactes
socials, ambientals o econòmics negatius sobre la població. <o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 7.2pt 0cm;"><span style="" lang="CA">En
ambdós casos, deute odiós o il·legítim, s’ha de demanar l’anulació del
deute o
el seu repudi per part del país deutor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin: 7.2pt 0cm;"><span style="" lang="CA">No
ens hem d’oblidar que el deute extern és un veritable mecanisme de
dominació
del Nord cap als països empobrits i que es pot considerar una política
neocolonial.<o:p></o:p></span></p>
<pre class="moz-signature" cols="72"></pre>
</body>
</html>