<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><strong><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana, sans-serif;"> </span></span></strong></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><strong><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana, sans-serif;">QUÈ PASSARÀ AMB ELS CONVENIS QUE HAN PERDUT LA SEVA VIGÈNCIA? </span></span></strong><strong><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana, sans-serif;" lang="EN-US">ESTAN ABOCATS ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES A VEURE REGULADES LES SEVES CONDICIONS LABORALS I SALARIALS SEGONS ELS MÍNIMS DE L'ESTATUT DELS TREBALLADORS I L'SMI? </span></span></strong><strong><span style="text-decoration: underline;"><span style="font-size: 12pt; font-family: Verdana, sans-serif;">DES DEL COL·LECTIU RONDA DIEM QUE NO. ROTUNDAMENT NO.</span></span></strong></p>
<table class="MsoNormalTable" style="width: 100.0%; mso-cellspacing: 0cm; mso-yfti-tbllook: 1184; mso-padding-alt: 0cm 0cm 0cm 0cm;" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0" width="100%">
<tbody>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;"> </span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;"> </span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; text-align: justify; line-height: 15.0pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;">L'anomenat període d'ultraactivitat és el lapse de temps durant el qual les condicions laborals i salarials incloses en un conveni col·lectiu mantenen la seva vigència malgrat hagi estat denunciat o assolit la data d'expiració sense acord entre les parts per a la seva pròrroga o renovació.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; text-align: justify; line-height: 15.0pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; text-align: justify; line-height: 15.0pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;">L’entrada en vigor de la Llei 3/2012, la reforma laboral impulsada per l'executiu de Rajoy, va introduir una<strong><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> severa limitació a l’ultraactivitat </span></strong>dels convenis, reduint aquest període de pròrroga a<strong><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> un únic any</span></strong> per a tots aquells convenis col·lectius que no contemplessin explícitament en el seu redactat una clàusula que establís quelcom diferent. Es pretén que superat el límit d’un any sense que es pacti un <strong><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">nou conveni o hi hagi un laude arbitral</span></strong> que decideixi sobre el conflicte obert, el conveni deixi d’estar en vigor i les persones que hi trobaven empara passin a quedar cobertes per un d’àmbit superior –sectorial, per exemple- o, si aquest no existís, pels mínims establerts a l’Estatut dels Treballadors. Una premissa que, com veurem a continuació, es troba mancada de fonament.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; text-align: justify; line-height: 15.0pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; margin-right: 0cm; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; text-align: justify; line-height: 15.0pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;">La reforma laboral també establia que per a tots aquells convenis que havien estat denunciats amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei 3/2012, la data límit abans de quedar sense efecte seria el proper 7 de juliol de 2013.</span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;"> </span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><a name="eztoc51492_0_0_1"><strong><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;">El discurs de la por</span></strong></a></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; text-align: justify; line-height: 15.0pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;">Aquesta data, la del 7 de juliol, ha estat configurada com una veritable espasa de Damocles sobre el cap de milions de treballadors/es a tot l'Estat espanyol. Des d'alguns mitjans de comunicació, organitzacions empresarials i, fins i tot, a través del discurs inicial d'alguns destacats representants de les centrals sindicals majoritàries s'ha sacsejat incessantment el fantasma de la por, contribuint a que la classe treballadora interioritzés la certesa que davant la manca d'acord a l'hora de renovar els convenis col·lectius, el seu destí inamovible era<strong><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> veure reduïdes les seves condicions laborals </span></strong>en última instància a les minses garanties que atorga l'Estatut dels Treballadors. Element que, unit a altres factors de desequilibri en la negociació col·lectiva introduïts per la reforma laboral en favor de la part empresarial, ha sumit els processos de negociació de nous convenis o pròrroga dels caducats en una atmosfera d'enrariment que ha limitat a la baixa les expectatives de treballadors i treballadores.</span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;"> </span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;">La contractualització com a alternativa</span></strong></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; text-align: justify; line-height: 15.0pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;">És realista creure que en tots aquells casos en què el conveni expirat no disposi d'un conveni d'àmbit superior que serveixi de forma unívoca com a referent les relacions laborals puguin passar a estar regides pel contingut de l'Estatut dels Treballadors? Probablement no. L'Estatut és un document marc, un pacte de mínims, absolutament incapacitat per determinar la complexitat i abast de circumstàncies que intervenen en la regulació de les condicions laborals en un centre de treball. No es pot pretendre que prop de 2 milions de treballadors/es passin a tenir com a únic marc regulador el conjunt de generalitats que conforma l'Estatut dels Treballadors sense acceptar com a corol·lari una immensa indefinició de la qual pot derivar <strong><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">la més absoluta inseguretat jurídica</span></strong> no només per a treballadors/es, sinó també per a les pròpies empreses.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; text-align: justify; line-height: 15.0pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;"> </span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; text-align: justify; line-height: 15.0pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;">És davant d'aquesta intolerable evidència que, des del<strong><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> Col·lectiu Ronda</span></strong> i altres àmbits del món jurídic, considerem que en cas d'expirar el conveni col·lectiu i en absència d'un altre conveni de referència, caldrà considerar que les condicions de treball fins aquell moment vigents <strong><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">passaran a quedar garantides no ja per un conveni col·lectiu, sinó pels propis contractes individuals</span></strong> de cadascun dels treballadors. És a dir, com succeeix en altres països europeus on el conveni no ostenta rang de llei, les condicions laborals i salarials que havien estat fixades en el decurs d'un procés negociador quedaran individualitzades i integrades en el patrimoni contractual.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; margin-right: 0cm; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; text-align: justify; line-height: 15.0pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;">Acceptada aquesta realitat jurídica, considerem que queda fora de l'abast de les prerrogatives empresarials modificar unilateralment les condicions laborals o la remuneració com a fruit d'una simple automatització de les conseqüències de l'expiració d'un conveni col·lectiu.</span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;"> </span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;"><strong><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;">La importància de la negociació</span></strong></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; margin-right: 0cm; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; text-align: justify; line-height: 15.0pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;">Cal no oblidar, malgrat tot allò esmentat anteriorment, que a partir del proper 7 de juliol ens enfrontem a una realitat jurídica inèdita i plena d'incerteses que només podem anticipar apel·lant a la interpretació d'antecedents jurisprudencials derivats de processos de resolució de situacions que presenten algunes analogies amb la situació actual -forçosament parcials i imperfectes- com poden ser els precedents de pactes d'empresa finalitzats sense acord de continuïtat. El nostre parer doncs, és necessari admetre-ho, no es sustenta sobre la base empírica de casuística anterior efectivament resolta i que pugui aportar exemples d'incontestable validesa.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; text-align: justify; line-height: 15.0pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;">Innegable és, però, que el conjunt de la reforma laboral i les disposicions reservades a regular la ultraactivitat dels convenis constitueixen un<strong><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> gravíssim atemptat contra els pilars bàsics i fonamentals del principi de negociació col·lectiva.</span></strong>Els factors de desequilibri introduïts en detriment del dret dels treballadors i treballadores a l'acció conjunta en defensa de les seves condicions laborals són en si mateixos una amenaça contra una de les poques tanques de protecció que encara ens queden abans de veure'ns abocats a un escenari on l'arbitrarietat empresarial substitueixi l'efectivitat d'un veritable marc regulador de les relacions laborals.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt; text-align: justify; line-height: 15.0pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;">Els convenis col·lectius ara sota amenaça són la nostra<strong><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;"> principal font de drets laborals</span></strong> i han de ser també la frontera inviolable que ens cal defensar per evitar, tal i com es pretén, aprofundir encara més en l’actual dinàmica de ferotge devaluació salarial i en la tendència a reduir l’àmbit de negociació laboral a la desequilibrada relació entre treballador individual i empresa. És més necessari que mai, inserir aquesta defensa com a eix gravitatori de l'acció d'<strong><span style="border: none windowtext 1.0pt; mso-border-alt: none windowtext 0cm; padding: 0cm;">un sindicalisme sòlid que deixi de tenir la concertació com a finalitat</span></strong> i recuperi la senda única de la defensa de condicions laborals i sindicals dignes.</span></p>
<p class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; margin-right: 0cm; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; text-align: justify; line-height: 15.0pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;">Fomentant la por i abonant un discurs que ignora, per una raó o altra, el caràcter tuitiu -és a dir, protector- del Dret Laboral, se'ns vol obligar a combregar amb la precarietat i conviure passivament amb l'abús. L'alternativa, avui com ahir, és la lluita i la unitat en defensa dels nostres drets.</span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;"> </span></p>
</td>
</tr>
<tr>
<td style="padding: 0cm 0cm 0cm 0cm;" valign="top">
<p class="MsoNormal" style="margin-bottom: 0.0001pt;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;"> </span></p>
</td>
</tr>
</tbody>
</table>
<p> </p>
<p class="MsoNormal" style="margin-top: 6.0pt; margin-right: 0cm; margin-bottom: 7.5pt; margin-left: 0cm; line-height: 15.0pt;"><span style="color: #1e1e1e;"><span style="font-size: small; font-family: verdana, geneva;"> </span></span></p>