<html>
<head>
<style><!--
.hmmessage P
{
margin:0px;
padding:0px
}
body.hmmessage
{
font-size: 10pt;
font-family:Tahoma
}
--></style>
</head>
<body class='hmmessage'>
<h5><font style="font-size: 16pt;" size="4"><b><b>CGT-CAT guanya àmpliament les eleccions sindicals a l'Administració de l'Estat a Catalunya</b></b></font></h5><h6><font style="font-size: 12pt;" size="3">Les candidatures assembleàries i llibertàries de
CGT-CAT obtenen un ampli suport majoritari dels treballadors i
treballadores dels serveis públics de l'Estat a Catalunya a les
eleccions sindicals.</font></h6>
<h6>
<a href="http://www.kaosenlared.net/buscar/autor/an%C3%B2nim+zapatista">
<b>anònim zapatista</b></a> |
CGT-CAT | <br></h6>
<h6><a href="http://www.kaosenlared.net/noticia/cgt-cat-guanya-ampliament-les-eleccions-sindicals-ladministracio-lesta">www.kaosenlared.net/noticia/cgt-cat-guanya-ampliament-les-eleccions-sindicals-ladministracio-lesta</a></h6>
<span class="imgnoticia"><a rel="kaoskaos" href="http://www.kaosenlared.net/img2/172/172732_cgt.JPG" title="" class="thickbox"><img src="http://www.kaosenlared.net/img2/172/172732_cgt.JPG" title="" width="300">
</a>
</span>
<span class="texto8"><a href="http://translate.google.es/translate?u=http://www.kaosenlared.net/noticia_imprimir.php?id_noticia=159816&hl=es&ie=UTF-8&sl=ca&tl=es" target="_blank">[Traducción al castellano]</a></span><br><br><p align="justify">Prop
de 9.000 treballadors i treballadores del Serveis públics de
titularitat estatal a Catalunya (l'anomenada "Administració perifèrica
de l'Estat": Seguretat Social, SPEE-INEM, Trànsit, Hisenda i altres
organismes) <strong>han donat un ampli suport majoritari a les candidatures assembleàries i llibertàries de CGT-CAT </strong>(Confederació
General del Treball-Candidatura Autònoma de Treballadors) a les
eleccions sindicals realitzades el 10 i 17 de març de 2011. <br></p><p align="justify"><br></p><p align="justify">A
la demarcació provincial de Barcelona CGT-CAT passa d'11 a 15
representants a la Junta de Personal ("funcionaris/es"), a les de
Tarragona i Girona manté 7 representants sobre els 21 elegibles, a la de
Lleida passa de 3 a 4 sobre 17 (aquí amb igual nombre de representants
que Comissions Obreres)</p><p align="justify"><br></p><p align="justify">En concret, els resultats a la demarcació provincial de Barcelona (5.500 treballadors i treballadores) són els següents:</p><p align="left"><br></p><p align="left">CGT-CAT: 1069 vots, 37,36%, 15 representants.<br>CCOO: 467 vots, 16,22%, 6 representants.<br>CSI-F: 317 vots, 11,08 %, 4 representants.<br>UGT: 255 vots, 8,91%, 3 representants.<br>ASI-USOC: 186 vots, 6,5%, 3 representants.<br>SAP: 141, 4,93%, cap representant.</p><p align="justify"><br></p><p align="justify">La
participació en aquesta última demarcació ha estat del 53%. També obté
la majoria de vots i representants en diversos comitès d'empresa
("laborals") d'aquests organismes. </p><p align="justify"><br></p><p align="justify">Amb aquests
resultats, els treballadors i treballadores dels serveis públics no fan
més que expressar el seu afartament per les continuades retallades
socials i laborals que el Govern del PSOE està aplicant per fer pagar la
crisi als de baix enlloc dels que l'han creada; acarnissant-se
especialment amb les condicions laborals i salarials (reducció del 5%
del salari, augment de les càrregues de treball, de la subcontractació
i de la precarietat...) dels qui donen la cara en l'aplicació pràctica
de les cada cop més reduïdes polítiques socials del social-liberalisme </p><p align="justify"><br></p><p align="justify">Aquest
afartament s'expressa amb abstenció, desconfiança o menfotisme en una
part de les plantilles, peró principalment ho fa donant suport a
candidatures -més radicals i suposadament 'minoritàries'(!)- que com <font style="font-size: 12pt;" size="3"><strong>CGT-CAT</strong></font> són la opció conseqüent per la <font style="font-size: 12pt;" size="3"><strong>DIGNITAT</strong></font>,
la lluita, la confrontació i l'expressió assembleària directa de la
voluntat dels treballadores i les treballadores. Enfront de la
claudicació constant i el pactisme institucionalitzat que practiquen
els Sindicats Oficials, mal anomenats majoritaris.</p><p align="justify"><br></p><p align="justify">Aquesta
distribució entre "majoritaris" i "minoritaris" fa que malgrat els
resultats, els Sindicats Oficials continuin controlant la centralitzada
"Mesa General de la Función Pública" i així, mentre es prenen acords
sense cap participació del*s empleat*s públics, es continua negant el <strong>Dret a la Negociació Col·lectiva </strong>dels treballadors i treballadores de cadascun dels organismes de les 4 demarcacions catalanes. </p><p align="justify"><br></p><p align="justify">Tot
i així, <b>el mandat de les plantilles d'aquests serveis públics és clar</b><b>:
per la Dignitat dels treballadors i les treballadores, cap retrocés,
cap pacte contra les nostres condicions de treball, cap pacte contra els
nostres drets laborals i socials. </b></p> <h6>
<a href="http://www.cgtbarcelona.org/sapb/estado/index.htm" target="_blank">
http://www.cgtbarcelona.org/sapb/estado/index.htm </a></h6><br><font color="#7f7f7f"></font> <br>
<font color="#7f7f7f"> <br>
<div>
<hr id="ecxnull">
</div></font><font color="#a5a5a5">Tota la vida de les societats ... es presenta com una immensa acumulació d'espectacles. Tot el que era viscut directament s'aparta en una <strong>representació </strong>(...) una relació social entre persones mediatitzada per imatges (...) el cor de l'irrealisme de la societat real (...) En el món realment invertit, la veritat és un moment de la falsedat. [Debord </font><a href="http://ca.wikisource.org/wiki/La_Societat_de_l%27Espectacle" target="_blank"><font color="#a5a5a5"><em><strong>La societat de l'espectacle</strong></em>]</font></a><br><font color="#7f7f7f"><font color="#d99694">La qüestió de si es pot atribuir al pensament humà la veritat objectiva, no és una qüestió de teoria, sinó una qüestió <i>pràctica</i>. És en la pràctica on els homes [i les dones] han de provar la veritat, és a dir la realitat i el poder, la <i>correcció</i> del seu pensament. La disputa sobre la realitat o irrealitat del pensament, aïllat de la pràctica, és una mera qüestió <i>escolàstica</i>. (...) <strong>Tota vida social és essencialment <i>pràctica</i></strong>. [Marx </font><strong><em><a href="http://ca.wikisource.org/wiki/Tesis_sobre_Feuerbach" target="_blank"><font color="#d99694">Tesis sobre Feuerbach</font></a><font color="#d99694">]</font></em></strong><br></font><br><br> </body>
</html>