<!DOCTYPE HTML PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.01 Transitional//EN">
<html>
  <head>
    <meta http-equiv="content-type" content="text/html;
      charset=ISO-8859-1">
  </head>
  <body text="#000000" bgcolor="#ffffff">
    Versi&oacute; en catal&agrave;<br>
    <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES"><font face="Verdana,
        sans-serif" size="+1"> <br>
        L'ENERGIA NUCLEAR DESPR&Egrave;S DE FUKUSHIMA</font></p>
    <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES" align="LEFT"><font
        face="Verdana, sans-serif" size="+1">El passat diumenge, 5 de
        juny, unes 6000 persones van participar en la primera
        manifestaci&oacute; contra l'energia nuclear realitzada a Barcelona
        despr&egrave;s de 21 anys. Des de que la reivindicaci&oacute; ciutadana i la
        racionalitat econ&ograve;mica obligu&eacute;s a tancar Vandell&ograve;s 1, despr&egrave;s de
        l'accident de l'octubre de 1989, no s'havia produ&iuml;t cap altra
        reacci&oacute; social d'aquest nivell contra les nuclears. Una dada: la
        cat&agrave;strofe de Txern&ograve;bil, de la que el passat 26 d'abril es van
        complir els 25 anys, no va treure al seu dia la ciutadania al
        carrer. La causa d'aquesta nova resposta t&eacute; un nom: Fukushima.<br>
        <br>
        Per poder entendre l'abast del que representa Fukushima hem de
        remuntar-nos a l'any 2001, quan, sota l'impuls de la primera
        presid&egrave;ncia de George Bush als EE.UU.,es va iniciar el que els
        mitjans de comunicaci&oacute; batejarien r&agrave;pidament com el &#8220;renaixement
        nuclear&#8221;.<br>
        <br>
        El motiu d'aquest &#8220;renaixement&#8221; era f&agrave;cil d'entendre: a mitjans
        dels anys 70 s'havia produ&iuml;t una aturada mundial en la
        construcci&oacute; de centrals nuclears, degut als costos ru&iuml;nosos
        d'aquesta tecnologia. Aquesta aturada s'havia refor&ccedil;at a causa
        del descr&egrave;dit provocat pels accidents de Harrisburg en els
        EE.UU., al 1979, i de la cat&agrave;strofe de Txern&ograve;bil. Cap al 2001,
        despr&egrave;s de m&eacute;s de 20 anys sense un programa global de
        construcci&oacute; de noves centrals, la gran majoria dels 440 reactors
        que encara funcionen en el m&oacute;n s'acostaven, en mig d'avaries i
        ensurts diversos, al moment de tancar definitivament per vells,
        en resum, la ind&uacute;stria nuclear s'enfrontava a la seva mort
        natural.<br>
        <br>
        Per evitar aix&ograve;, els grups amb poder de decisi&oacute;, i les empreses
        que obtenen beneficis de l'energia nuclear, van dissenyar un
        discurs en que sumaven dues noves &#8220;argumentacions&#8221; a les tres
        mentides de la propaganda nuclear de sempre. A les velles
        fal&middot;l&agrave;cies de que l'energia nuclear &eacute;s segura, econ&ograve;mica i
        fiable, s'hi va afegir la seva necessitat per combatre &#8220;l'efecte
        hivernacle&#8221;, aprofitant la preocupaci&oacute; social per la destrucci&oacute;
        clim&agrave;tica que est&agrave; provocant la crema dels combustibles f&ograve;ssils;
        i que es considerava imprescindible per garantir el
        subministrament energ&egrave;tic, davant les primeres mostres d'alarma
        pels signes d'exhauriment dels jaciments de petroli.<br>
        <br>
        Refutar les cinc mentides allargaria massa aquest article; el
        ara que importa constatar &eacute;s que la campanya de propaganda del
        &#8220;renaixement nuclear&#8221; va ser aclaparadora en despeses
        econ&ograve;miques i en crid&ograve;ria medi&agrave;tica. Durant els darrers 10 anys
        les cinc mentides es van repetir amb tanta freq&uuml;&egrave;ncia, i de
        formes tan diverses, que van aconseguir que una part important
        de la societat oblid&eacute;s la realitat de l'energia nuclear. Mentre
        les apel&middot;lacions a la mem&ograve;ria i a la racionalitat eren
        silenciades, o redu&iuml;des a la seva m&iacute;nima expressi&oacute;, els mitjans
        d'informaci&oacute; reprodu&iuml;en cont&iacute;nuament les opinions dels
        empresaris, economistes, cient&iacute;fics, pol&iacute;tics, sindicalistes i
        periodistes que conjugaven les mencionades cinc mentides en
        innumerables versions.<br>
        <br>
        Per aix&ograve; les enquestes d'opini&oacute; de l'any 2010 mostraven com el
        percentatge de persones que creien cegament en la necessitat de
        l'energia nuclear, mentre desconeixien, o consideraven
        insignificants els perills i la irracionalitat d'aquesta
        tecnologia, anava creixent de manera imparable. Si la ind&uacute;stria
        no va aconseguir imposar un programa de construcci&oacute; de noves
        centrals va ser perqu&egrave; la realitat econ&ograve;mica &eacute;s tossuda, i ni
        bancs ni empreses es van animar a invertir els seus escandalosos
        beneficis en una ind&uacute;stria tan insegura. Per&ograve; el que molta gent
        s'empass&eacute;s les mentides de la campanya, sense reparar en que no
        existien programes de construcci&oacute;, ni adonar-se del frac&agrave;s dels
        pocs projectes que s'havien engegat a Europa, &eacute;s la prova de que
        la propaganda del &#8220;renaixement nuclear&#8221; havia tingut un &egrave;xit
        absolut: el &#8220;debat nuclear&#8221; quedava circumscrit als aspectes
        econ&ograve;mics i energ&egrave;tics, mentre que el sofriment, la contaminaci&oacute;
        radioactiva, les malalties mortals, els residus, els perills per
        a la salut i el medi ambient durant centenars o milers d'anys,
        n'eren exclosos. En el paroxisme de la euf&ograve;ria i la demag&ograve;gia es
        va arribar a adjectivar l'energia nuclear com &#8220;ecol&ograve;gica&#8221;.<br>
        <br>
        A Espanya la prova de l'&egrave;xit de la campanya es va donar l'any
        2009, amb l'allargament fins l'any 2013 del funcionament de la
        vella i deteriorada central nuclear de Garo&ntilde;a,. Animats per
        aquest &egrave;xit, i a mesura que la data de tancament del 2013
        s'acostava, les pressions del &#8220;lobby&#8221; nuclear per tal
        d'aconseguir un nou allargament es van anar fent cada cop m&eacute;s
        escandaloses...<br>
        <br>
        I llavors va succeir la cat&agrave;strofe de Fukushima.<br>
        <br>
        Fukushima &eacute;s pitjor que Txern&ograve;bil: hi han implicats quatre
        reactors que, per diverses causes, estan abocant, i abocaran
        durant mesos, una ingent contaminaci&oacute; radioactiva que es va
        dispersant pel m&oacute;n. Els nivells &#8220;legals&#8221; de radioactivitat per a
        les persones exposades, i en els aliments s'han elevat
        arbitr&agrave;riament; es tracta d'evitar un enfonsament econ&ograve;mic,
        encara que aix&ograve; impliqui rebre altes dosis de radiaci&oacute;, o
        consumir productes contaminats. Les perspectives d'un increment
        de c&agrave;ncers i altres malalties en grans grups de poblaci&oacute;
        s'incrementen.<br>
        <br>
        Fukushima ha destru&iuml;t 10 anys de propaganda del &#8220;renaixement
        nuclear&#8221;, ha tornat a mostrar la veritable cara d'aquesta
        tecnologia: un llegat de sofriment i mort durant generacions, i
        un seguit de problemes impossibles de solucionar avui. El rebuig
        de la societat s'ha tornat a manifestar, per&ograve; la resposta de les
        empreses, bancs i personatges que treuen benefici del negoci
        nuclear ha estat clara: silenci o desinformaci&oacute; continuada sobre
        l'abast de la cat&agrave;strofe, i un intent d'aprofitar-la per
        insistir en que el govern (qualsevol govern) es faci c&agrave;rrec d'un
        programa de construcci&oacute; de &#8220;noves&#8221; centrals nuclears
        &#8220;intr&iacute;nsecament segures&#8221; amb c&agrave;rrec al pressupost p&uacute;blic. El
        &#8220;lobby&#8221; nuclear multiplica un altre cop les seves intervencions,
        dedicant recursos a tornar al situar el discurs en el punt a on
        es trobava abans de Fukushima: a debatre sobre economia i
        energia. <br>
        <br>
        Per tal d'evitar aix&ograve;, per a que els pol&iacute;tics acordin i ordenin
        el tancament de les centrals nuclears que encara funcionen, i no
        es pleguin a la pressi&oacute; dels interessos dels que manen, no
        bastar&agrave; amb l'activitat d'unes organitzacions ecologistes, es
        necessitar&agrave; un ampli moviment social, del que la manifestaci&oacute;
        del dia 5 de juny ha de ser el primer pas.<br>
      </font><font face="Verdana, sans-serif" size="+1"><br>
        Barcelona, 10 de juny del 2011.<br>
        <br>
        Miguel Mu&ntilde;iz, membre de Tanquem les Nuclears &#8211; Nova Cultura de
        l'Energia, i de l'Observatori de l'Energia a Catalunya.</font></p>
    <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="es-ES" align="LEFT"><font
        size="+1">&#8230;</font><font face="Verdana, sans-serif" size="+1">...........................................................................................<br>
        <br>
        Versi&oacute;n en castellano.<br>
        <br>
        LA ENERG&Iacute;A NUCLEAR DESPU&Eacute;S DE FUKUSHIMA<br>
        <br>
        El pasado domingo, 5 de junio, unas 6.000 personas participaron
        en la primera manifestaci&oacute;n contra la energ&iacute;a nuclear realizada
        en Barcelona despu&eacute;s de 21 a&ntilde;os. Desde que la reivindicaci&oacute;n
        ciudadana y la racionalidad econ&oacute;mica obligaran a cerrar
        Vandell&oacute;s 1, despu&eacute;s del accidente de octubre de 1989, no se
        hab&iacute;a producido ninguna otra reacci&oacute;n social de este nivel
        contra las nucleares. Un dato: la cat&aacute;strofe de Chern&oacute;bil, de la
        que el pasado 26 de abril se cumplieron los 25 a&ntilde;os, no sac&oacute; en
        su d&iacute;a la ciudadan&iacute;a a la calle. La causa de esta nueva
        respuesta tiene un nombre: Fukushima.<br>
        <br>
        Para poder entender el alcance de lo que representa Fukushima
        debemos remontarnos al a&ntilde;o 2001, cuando, bajo el impulso de la
        primera presidencia de George Bush en EE.UU., se inici&oacute; lo que
        los medios de comunicaci&oacute;n bautizar&iacute;an r&aacute;pidamente como el
        "renacimiento nuclear".<br>
        <br>
        El motivo de este "renacimiento" era f&aacute;cil de entender: a
        mediados de los a&ntilde;os 70 se hab&iacute;a producido un paro mundial en la
        construcci&oacute;n de centrales nucleares, debido a los costes
        ruinosos de esta tecnolog&iacute;a. Esta parada se hab&iacute;a reforzado con
        el descr&eacute;dito causado por los accidentes de Harrisburg en los
        EE.UU., en 1979, y de la cat&aacute;strofe de Chern&oacute;bil. Hacia el 2001
        despu&eacute;s de m&aacute;s de 20 a&ntilde;os sin un programa global de construcci&oacute;n
        de nuevas centrales, la gran mayor&iacute;a de los 440 reactores que
        todav&iacute;a funcionan en el mundo se acercaban, en medio de aver&iacute;as
        y sustos diversos, al momento de cerrar definitivamente por
        viejos, en resumen, la industria nuclear se enfrentaba a su
        muerte natural.<br>
        <br>
        Para evitar esto, los grupos con poder de decisi&oacute;n, y las
        empresas que obtienen beneficios de la energ&iacute;a nuclear,
        dise&ntilde;aron un discurso en que sumaban dos nuevas
        "argumentaciones" a las tres mentiras de la propaganda nuclear
        de siempre. A las viejas falacias de que la energ&iacute;a nuclear es
        segura, econ&oacute;mica y fiable, se a&ntilde;adieron su necesidad para
        combatir el &#8220;efecto invernadero&#8221;, aprovechando la preocupaci&oacute;n
        por la destrucci&oacute;n clim&aacute;tica que est&aacute; provocando la quema de los
        combustibles f&oacute;siles; y que se consideraba imprescindible para
        garantizar el suministro energ&eacute;tico, ante las primeras muestras
        de alarma por los signos de agotamiento de los yacimientos
        petrol&iacute;feros.<br>
        <br>
        Refutar las cinco mentiras alargar&iacute;a demasiado este art&iacute;culo, lo
        que ahora importa constatar es que la campa&ntilde;a de propaganda del
        "renacimiento nuclear" fue abrumadora en gastos econ&oacute;micos y en
        griter&iacute;o medi&aacute;tico. Durante los &uacute;ltimos 10 a&ntilde;os las cinco
        mentiras se repitieron con tanta frecuencia, y de formas tan
        diversas, que consiguieron que una parte importante de la
        sociedad olvidara la realidad de la energ&iacute;a nuclear. Mientras
        las apelaciones a la memoria ya la racionalidad eran
        silenciadas, o reducidas a su m&iacute;nima expresi&oacute;n, los medios de
        informaci&oacute;n reproduc&iacute;an continuamente las opiniones de los
        empresarios, economistas, cient&iacute;ficos, pol&iacute;ticos, sindicalistas
        y periodistas que conjugaban las mencionadas cinco mentiras en
        innumerables versiones.<br>
        <br>
        Por eso las encuestas de opini&oacute;n de finales del 2010 mostraban
        como el porcentaje de personas que cre&iacute;an ciegamente en la
        necesidad de la energ&iacute;a nuclear, mientras desconoc&iacute;an o
        consideraban insignificantes los peligros y la irracionalidad de
        esa tecnolog&iacute;a, iba creciendo de manera imparable. Si la
        industria no logr&oacute; imponer un programa de construcci&oacute;n de nuevas
        centrales fue porque la realidad econ&oacute;mica es tozuda, y ni
        bancos ni empresas se animaron a invertir sus escandalosos
        beneficios en una industria tan insegura. Pero el que mucha
        gente se tragase las mentiras de la campa&ntilde;a, sin reparar en que
        no exist&iacute;an programas de construcci&oacute;n, ni prestar atenci&oacute;n al
        fracaso de los pocos proyectos que se hab&iacute;an puesto en marcha en
        Europa, es la prueba de que la propaganda del "renacimiento
        nuclear" hab&iacute;a tenido un &eacute;xito absoluto: el "debate nuclear"
        quedaba circunscrito a los aspectos econ&oacute;micos y energ&eacute;ticos,
        mientras que el sufrimiento, la contaminaci&oacute;n radiactiva, las
        enfermedades mortales, los residuos, los peligros para la salud
        y el medio ambiente durante cientos o miles de a&ntilde;os, eran
        excluidos. En el punto m&aacute;ximo de la euforia y la demagogia se
        lleg&oacute; a adjetivar a la energ&iacute;a nuclear como &#8220;ecol&oacute;gica&#8221;. <br>
        <br>
        En Espa&ntilde;a la prueba del &eacute;xito de la campa&ntilde;a se dio el a&ntilde;o 2009,
        con el alargamiento hasta el a&ntilde;o 2013 del funcionamiento de la
        vieja y deteriorada central nuclear de Garo&ntilde;a,. Animados por
        este &eacute;xito, y a medida que la fecha de cierre de 2013 se
        acercaba, las presiones del &#8220;lobby&#8221; nuclear para conseguir un
        nuevo alargamiento se fueron haciendo cada vez m&aacute;s escandalosas
        ...<br>
        <br>
        Y entonces sucedi&oacute; la cat&aacute;strofe de Fukushima.<br>
        <br>
        Fukushima es peor que Chern&oacute;bil: hay implicados cuatro reactores
        que, por diferentes causas, est&aacute;n vertiendo, y verter&aacute;n durante
        meses, una ingente contaminaci&oacute;n radiactiva que se ir&aacute;
        dispersando por el mundo. Los niveles "legales" de radiactividad
        para las personas expuestas y en alimentos han sido elevados
        arbitrariamente; se trata de evitar evitar un hundimiento
        econ&oacute;mico, aunque ello implique recibir altas dosis de radiaci&oacute;n
        o consumir productos contaminados. Las perspectivas de un
        incremento de c&aacute;nceres y otras enfermedades en grandes grupos de
        poblaci&oacute;n se incrementan.<br>
        <br>
        Fukushima ha destruido 10 a&ntilde;os de propaganda del "renacimiento
        nuclear", ha vuelto a mostrar la verdadera cara de esta
        tecnolog&iacute;a: un legado de sufrimiento y muerte durante
        generaciones, y una serie de problemas imposibles de solucionar
        hoy. El rechazo de la sociedad se ha vuelto a manifestar, pero
        la respuesta de las empresas, bancos y personajes que sacan
        beneficio del negocio nuclear ha sido clara: silencio o
        desinformaci&oacute;n continuada sobre el alcance de la cat&aacute;strofe, y
        un intento de aprovecharla para insistir en que el gobierno
        (cualquier gobierno) se haga cargo de un programa de
        construcci&oacute;n de "nuevas" centrales nucleares "intr&iacute;nsecamente
        seguras" con cargo al presupuesto p&uacute;blico. El &#8220;lobby&#8221; nuclear
        multiplica otra vez sus intervenciones, dedicando recursos para
        volver a situar el discurso en el punto en que se hallaba antes
        de Fukushima: a debatir sobre econom&iacute;a y energ&iacute;a.<br>
        <br>
        Para evitar esto, para que los pol&iacute;ticos acuerden y ordenen el
        cierre de las centrales nucleares que a&uacute;n funcionan, y no se
        plieguen a la presi&oacute;n de los intereses de quienes mandan, no
        bastar&aacute; con la actividad de unas organizaciones ecologistas, se
        necesitar&aacute; un amplio movimiento social, del que la manifestaci&oacute;n
        del pasado 5 de junio debe ser el primer paso.<br>
        <br>
        Barcelona, &#8203;&#8203;10 de junio de 2011.<br>
        <br>
        Miguel Mu&ntilde;iz, miembro de </font><font face="Verdana,
        sans-serif" size="+1">Tanquem les Nuclears &#8211; Nova Cultura de
        l'Energia</font><font face="Verdana, sans-serif" size="+1">, y
        del Observatorio de la Energ&iacute;a en Catalu&ntilde;a.</font></p>
  </body>
</html>