<h2><font size="1"><a href="http://esthervivas.wordpress.com/2011/02/25/wikileaks-i-els-transgenics/">http://esthervivas.wordpress.com/2011/02/25/wikileaks-i-els-transgenics/</a></font><br></h2><h2><br></h2><h2><a href="http://esthervivas.wordpress.com/2011/02/25/wikileaks-i-els-transgenics/">Wikileaks i els transgènics</a></h2>
                <p class="info">
                                 <em class="date">25/02/2011</em>
                
                                 </p>
                <p><strong><a href="http://esthervivas.files.wordpress.com/2011/02/img083.jpg"><img class="alignleft size-thumbnail wp-image-5567" title="img083" src="http://esthervivas.files.wordpress.com/2011/02/img083.jpg?w=148&h=150" alt="" height="150" width="148"></a></strong><strong>[<a href="http://www.anticapitalistas.org/node/6455" target="_blank">castellano</a>]</strong></p>
<p><strong>Esther Vivas | <a href="http://esthervivas.files.wordpress.com/2011/02/pc3bablico_transgc3a8nics.jpg" target="_blank">Público (ed. Catalunya)</a></strong></p>
<p>Els interessos de la indústria biotecnològica i les aliances
polítiques per tal de promoure els transgènics tampoc han escapat als
cables de Wikileaks. A finals del 2010, aquest portal revelava les
converses mantingudes entre l’ambaixada dels Estats Units i el govern
espanyol, on aquest últim demanava a Washington que “pressionés
Brussel·les a favor dels transgènics”, a la vegada que s’evidenciaven
les relacions estretes entre l’ambaixada nord-americana i Monsanto.</p>
<p>Els cables, dels anys 2008 i 2009, posaven de manifest l’aliança
entre ambdós governs a favor dels organismes modificats genèticament
(OMG) i mostraven la seva preocupació davant el veto de diferents
països europeus, com Alemanya, França, Àustria, Grècia, Luxemburg i
Hongria, al blat de moro transgènic MON810, propietat de Monsanto, i
per l’avanç del moviment contra els transgènics a l’Estat espanyol.
Així mateix, els cables mostraven la mediació de l’ambaixada
nord-americana a favor de Monsanto contra les posicions de la Comissió
Europea per limitar el cultiu de transgènics.</p>
<p>Catalunya va ser un dels principals escenaris de la lluita contra
els OMG amb l’impuls d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP),
promoguda per la plataforma Som lo que sembrem, que va arribar a
presentar-se al Parlament de Catalunya, el 2 de juliol del 2009, amb el
suport de 106.000 firmes, el doble de les necessàries per poder-se
tramitar, i que exigia una moratòria en el cultiu dels aliments
transgènics, una investigació independent sobre els seus efectes
sanitaris i ambientals, un etiquetatge transparent del procés de
producció i declarar Catalunya “zona lliure de transgènics”.</p>
<p>Però malgrat els nombrosos suports, quan la ILP va presentar-se al
Parlament, les esmenes a la totalitat de PSC, CiU i PP la van tombar,
fins i tot abans de ser discutida. Per la seva banda, ERC i ICV, si bé
li van donar suport formalment, van optar per la posició còmode de
mirar cap una altra banda davant la política del PSC, obviant que eren
socis del seu govern.</p>
<p>Els informes que van assessorar als parlamentaris en la presa
d’aquesta decisió, procedents del Consell Assessor del Parlament sobre
Ciència i Tecnologia, distaven molt, com va denunciar Som lo que
sembrem, de representar un “assessorament neutral, objectiu i
independent”. Ans al contrari, i citant dita plataforma, aquests
informes transmetien “una aparença d’inevitabilitat dels OMG i una
suposada coincidència d’opinions entre els experts i sectors afectats”,
a la vegada que “difamaven de manera radical un extens moviment pagès i
social al nostre país al mateix temps que s’obviava tota la
problemàtica dels transgènics agrícoles a Catalunya i la seva
transcendència”.</p>
<p>No hem d’oblidar que Catalunya és el segon territori europeu amb més
hectàrees cultivades de blat de moro transgènic, un total de 26.000,
just després d’Aragó amb 31.000. Aquestes xifres situen l’Estat
espanyol com el principal productor de blat de moro transgènic de la
Unió Europea, amb un 75% de la producció total.</p>
<p>Així, malgrat que els informes de Som lo que sembrem i d’altres
organitzacions ecologistes senyalaven que el cultiu d’OMG promou un
major ús d’herbicides i la consegüent contaminació de sòls i aigües;
que la coexistència entre aquests cultius i d’altres de convencionals i
ecològics és impossible fruit de la contaminació genètica, acabant amb
varietats locals i tradicionals; que el cultiu de milers d’hectàrees
d’OMG no té en compte el principi de precaució que sí defensen d’altres
països europeus… malgrat tot, la ILP contra els transgènics no va
prosperar.</p>
<p>Ara un any i mig després, els cables filtrats per Wikileaks tornen a
posar aquests fets d’actualitat. Perquè ens hauria de sorprendre no tan
sols l’aliança estratègica del govern nord-americà i espanyol a favor
dels transgènics, sinó la d’ambdós governs amb multinacionals de la
indústria biotecnològica com Monsanto i Syngenta? La informació que ha
transcendit a l’opinió pública confirma com, una vegada més, els
interessos privats passen per sobre del bé col·lectiu, donant més
sentit que mai a la consigna de Som lo que sembrem: “Transgènics, ni
aquí ni enlloc”.</p>
<p>*Article a Público [ed. Catalunya], 25/02/2011.</p>