<br><div class="gmail_quote">
<br>
<blockquote class="gmail_quote" style="border-left: 1px solid rgb(204, 204, 204); margin: 0pt 0pt 0pt 0.8ex; padding-left: 1ex;">
una pena.... </blockquote><blockquote class="gmail_quote" style="border-left: 1px solid rgb(204, 204, 204); margin: 0pt 0pt 0pt 0.8ex; padding-left: 1ex;">
<br>
cada dia ens treuen més drets de tirar endavant la vida pels q no<br>
volem seguir en la submissió de les feines inútils, dels jefes que<br>
abusen del seu poder, de les hipoteques impagables, dels lloguers<br>
abusius, de seguir donant corda al sistema q destrueix el territori i<br>
s'acaba tots els seus recursos sense miraments.. cada dia menys<br>
oportunitats, més precarietat i aquí ningú es planteja un<br>
reordenament/reorganització de les condicions socioeconòmiques en un<br>
país de noséquantsmilions d'aturats, noséquantsmil gent amb ordre de<br>
desnonament, etc... i gasten la seva energia i recursos en<br>
desorganitzar la dissidència que treballa per intentar crear altres<br>
maneres de viure, de treballar, de gestionar-se col·lectivament... en<br>
comptes de replantejar-se l'estat de les coses, deixar de pensar en la<br>
riquesa i escoltar altres veus... I si la dissidència fa el que pot <br>és perquè parteix de la precarietat de medis<br>
disponibles com els recursos o el temps mentre ha d'intentar sostenir<br>
la seva pròpia vida....<br>
<br>
petons, ester.<br>
<br>
<br>
<br>
<br>
COMUNICAT DAVANT DE L'IMMINENT DESALLOTJAMENT DE CA-LA-MAR<br>
<br>
_QUE NOS QUITEN LO BAILAO... ¡ Y SEGUIMOS EN LA PISTA!_<br>
<br>
Hi ha moltes maneres de començar l'any i a nosaltres ens toca veure el<br>
final de Ca-la-mar. Vam okupar aquest edifici fa uns mesos i han decidit<br>
que tinguem una curta vida. És obvi, un edifici com aquest, situat en<br>
ple passeig de la Barceloneta, a la vista de turistes i especuladors, no<br>
pot ser l'escenari on realitzem els nostres desitjos.<br>
<br>
L'edifici de Ca-la-mar té set plantes, uns pisos immensos i unes<br>
vistes increïbles. Alguns d'aquests pisos fa quaranta anys que estan<br>
tancats. No pot ser l'escenari on realitzem els nostres desitjos però<br>
sí el del sense-sentit de la seva lògica de la propietat privada.<br>
L'immoble pertany al Ministerio de Trabajo e Inmigración. La propietat<br>
argumenta que no poden llogar els habitatges perquè nosaltres estem<br>
aquí; curiós que posin ara en primer pla el compliment d'un acord<br>
firmat l'any 2005 amb el Ministerio de Vivienda que fins aquest moment<br>
semblaven haver oblidat. Amb excepcions, com per fer fora el mes de<br>
juliol passat una família que havia viscut a l'edifici tota la seva<br>
vida.<br>
<br>
El desencant del final d'una okupació, de viure la precarietat d'un<br>
sistema que ens nega l'existència, pot ser desestructurador, o pot ser<br>
que doni un impuls que desbordi fins a l'infinit els límits del seu<br>
ordre. Estem amb la Barceloneta que s'organitza, que es rebel·la i<br>
formem part de la xarxa que lluita i resisteix construint la seva<br>
pròpia vida. És igual que ens neguin, no necessitem el seu codi per<br>
poder parlar. És igual que no ens deixin ser, no necessitem el seu<br>
permís per anomenar-nos perquè no escoltem el nostre nom sinó en la<br>
veu que sap com ens diem. Apostem per la v, v de veïnes tal com<br>
nosaltres entenem el que és ser veïna; v de vaga, per qualsevol que<br>
sigui el motiu que ens du a amotinar-nos contra la normalitat; v de<br>
vida, perquè podran fer-nos fora de mil llocs, però mai entendran que<br>
nosaltres apostem pel voler viure les nostres vides, no les seves<br>
decisions. I d'això, no hi haurà ordre, ni jutge, ni sistema capaç de<br>
desallotjar-nos.<br>
<br>
A totes aquelles persones que han compartit algun moment en aquesta<br>
casa del mar; a les que s'han reunit als terrats per a tramar juntes; a<br>
les que s'han trobat per brindar per aquest barri irrepetible que duem<br>
al cor; al grup de treball per la recuperació de la Cooperativa Obrera<br>
el Segle XX; a les reunions del comitè de barri; a les companyes de<br>
l'AVV de l'Òstia i la Plataforma en Defensa de la Barceloneta; a les<br>
amigues de les cases del centre i més enllà, a l'arxipèlag de<br>
resistències que pobla aquesta metròpoli; a totes vosaltres, us<br>
convidem a expressar el rebuig al desallotjament de Ca-la-mar. És un<br>
despropòsit que després de dècades d'abandó els pisos tornin a<br>
quedar en desús o siguin venuts/llogats com a habitatges de luxe, en un<br>
edifici amb ascensor llargament reivindicat per a un barri amb greus<br>
problemes d'accés a l'habitatge i assetjat per l'especulació, la<br>
gentrificació i el mòbbing.<br>
<br>
Aquells que es dediquen a treure la gent de casa seva i només saben<br>
obeir ordres i repartir cops de porra poden venir qualsevol matinada:<br>
estigueu atentes. Quan arribi l'hora ho sabreu, i ens encantaria poder<br>
travessar aquest moment amb el vostre suport i solidaritat.<br>
<br>
Juntes seguirem lluitant per una vida que mereixi la pena ser viscuda,<br>
juntes seguirem defensant un barri popular, organitzant-nos per a fer<br>
caure aquest Ordre de tristesa i depredació, tramant aliances per a<br>
construir espais habitables i altres formes de relacionar-nos. _Perquè<br>
juntes ho podem tot!_<br>
</blockquote>
<br>
</div><br>