<!DOCTYPE HTML PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.0 Transitional//EN">
<HTML xmlns:o = "urn:schemas-microsoft-com:office:office"><HEAD>
<META http-equiv=Content-Type content="text/html; charset=iso-8859-1">
<META content="MSHTML 6.00.2900.2180" name=GENERATOR>
<STYLE></STYLE>
</HEAD>
<BODY bgColor=#ffffff>
<DIV><FONT size=2><SPAN lang=CA 
style="FONT-SIZE: 10pt; FONT-FAMILY: Verdana; mso-ansi-language: CA">La versió 
castellana de l'<B style="mso-bidi-font-weight: normal"> <A 
href="http://www.tanquemlesnuclears.org/materials/NWSR2009cast.pdf">Informe 
sobre l'estat mundial de la indústria nuclear 2009</A></B><A 
href="http://www.tanquemlesnuclears.org/materials/NWSR2009cast.pdf"> </A>(a 
partir d'ara Informe 2009), parteix del treball realitzat en l’<B 
style="mso-bidi-font-weight: normal"> <A 
href="http://www.tanquemlesnuclears.org/materials/WNISR2007ES.pdf">Informe del 
2007 sobre l'estat de la indústria nuclear en el món</A></B> (a partir d'ara, 
Informe 2007); a Mycle Schneider i Antony Froggatt, s'uneixen en aquesta ocasió 
Steve Thomas i Doug Koplow, i l'estructura del document és molt semblant (amb 
paràgrafs sencers idèntics en els dos informes). <BR><BR>Però <A 
href="http://www.tanquemlesnuclears.org/materials/NWSR2009cast.pdf">l'Informe 
2009</A> no és solament una ampliació de l'Informe 2007. Desenvolupa totes les 
potencialitats que l'Informe 2007 esbossava. Entenent “desenvolupar”, és clar, 
dintre de les restriccions informatives que imposa un món tan opac com el de 
l'energia nuclear, restriccions de les quals es pot tenir una idea 
comptabilitzant la multitud de vegades en les que els autors declaren que no han 
trobat dades, especialment econòmics, de cap tipus. Únicament per aquest motiu 
ja és una bona idea dedicar temps a la seva lectura. Però hi ha més. 
<BR><BR>L'<A 
href="http://www.tanquemlesnuclears.org/materials/NWSR2009cast.pdf">Informe 
2009</A> aprofundeix (en la seva versió anglesa, 119 pàgines, enfront de les 37 
de l'informe anterior) en els tres eixos crítics de l'Informe 2007: escepticisme 
econòmic, degradació de la capacitat tecnològica i humana, i desemmascarament de 
la retòrica del “renaixement nuclear”, però, i aquí radica altre dels motius 
pels quals la lectura resulta interessant, ni tan sols l'anàlisi detallada de 
les misèries i qüestions amagades de l'energia nuclear ofereix certeses sobre el 
fracàs de l'estratègia del “renaixement nuclear”. Llegint entre les línies 
crítiques, molt bé fonamentades, es pot entreveure una resistència: la voluntat 
d'unes empreses i uns polítics, una voluntat amatent a fer oïdes sordes a 
qualsevol racionalitat en nom de la seva constant irracionalitat. Encara que 
aquesta racionalitat, la dominant en l'informe, sigui la racionalitat econòmica, 
tan lligada al sistema de valors imperant. <BR><BR>No és casual que l'Informe 
2009 dugui el subtítol de “With Particular Emphasis on Economic Issues” (Amb 
particular èmfasi en els temes econòmics). El que els seus quatre autors 
desenvolupen és un advertiment sobre la forma que l'energia nuclear pot agreujar 
els ja de per si greus problemes econòmics del capitalisme. Del capitalisme com 
sistema, volem apuntar, perquè per als capitalistes com grup social el moment 
actual no deixa de ser una festa inacabable, amb les nuclears com part del 
programa de festejos i, com encertadament mostren els seus autors, com mecanisme 
(un altre més) perquè els fons públics es dediquin a engreixar els beneficis 
privats. <BR><BR>Però l'oposició a la tecnologia nuclear, no solament a la 
ubicació d'una central o d'un cementiri de residus, no es pot reduir a 
argumentar sobre la seva irracionalitat econòmica. En una societat en la qual no 
existeix una comptabilitat energètica digna de tal nom, en la qual la paraula 
“costos” està plena de paranys (en l'Informe apareixen abundants casos), i en la 
qual la propaganda vociferant d'uns “mitjans” a sou de les empreses, ofega 
qualsevol reflexió racional; deixar a un costat els impactes ecològics i socials 
del cicle nuclear, i la inhumana dimensió temporal d'ambdós, significa abandonar 
els motius de fons pels quals cal rebutjar aquesta tecnologia, aparcar el que la 
fa diferent a les restants tecnologies energètiques, i situar-se, ja d'entrada, 
en la posició de debat més còmoda per als seus defensors. <BR><BR>No serà 
invocant diagnòstics de Standard &amp; Poor’s (que ja havia donat sobrades 
mostres de la seva veritable funció, i de la inutilitat de les seves “anàlisis”, 
allà per les dates en que els autors de l'Informe realitzaven el seu treball), 
ni realitzant apel·lacions contínues a aquesta entelèquia anomenada “mercats 
energètics competitius” (que una lectura detallada de l'Informe revelarà gairebé 
com inexistents), com es detindrà l'ofensiva pro-nuclear. Per això, i malgrat la 
irrefutable demostració del suïcidi econòmic que suposa, el dia a dia mostra 
l'avanç implacable del “renaixement nuclear”, sota la forma de prolongacions del 
temps de funcionament de les centrals i de programació de noves construccions. 
<BR><BR>Perquè, independentment de la valuosa i repetida demostració que van ser 
els augments de costos els quals van provocar l’“aturada” nuclear als EUA durant 
els anys 70 del passat segle; va ser, la reacció social a l'accident de TMI i a 
la catàstrofe de Txernòbil, i a la seva seqüela encara inacabada de sofriment i 
horror, la que va dur a la gairebé paralització dels programes nuclears en tot 
el món. I no és casual que en la base del “renaixement nuclear”, de la seva 
exportació i venda a les societats menys informades i vulnerables del planeta, 
es trobi una elaborada operació d'amnèsia col·lectiva sobre el que representen 
els accidents nuclears. <BR><BR>Tornant a la idea inicial de la presentació. Un 
tercer motiu per a la lectura de l'Informe 2009 és el contrast entre l'anàlisi 
d'alguns dels casos que presenta i l'evolució que s'ha donat, a tan solament un 
any i dos mesos de la seva publicació. Com traductor he destacat alguns apunts 
en notes a peu de pàgina, el que permet entreveure la lluita entre “la voluntat” 
dels pro-nuclears, i la lògica i la racionalitat. <BR><BR>Amb el ATC a punt de 
situar-se, el moviment ecologista té l'obligació de reflexionar a fons sobre la 
dinàmica amb la qual cal afrontar aquesta nova etapa del treball contra les 
nuclears, inèdita fins a ara; perquè entre extensions dels períodes de 
funcionament de les velles plantes, i inauguracions de noves centrals en 
diverses regions del món, que comparteixen el mínim comú múltiple de la 
fragilitat i la inestabilitat, el clàssic lema antinuclear “mes val avui actius 
que demà radioactius” acabarà resolent-se únicament en el seu enunciat 
final.<BR><BR>Barcelona, octubre 2010. <BR><BR>Miguel Muñiz, activista voluntari 
en temes d'ecologia social. Manté i renova periòdicament la pàgina web Tanquem 
els Nuclears – 100% Renovables. <BR>(<A 
href="http://www.tanquemlesnuclears.org/">http://www.tanquemlesnuclears.org/</A>)&nbsp;<SPAN 
lang=CA 
style="FONT-SIZE: 10pt; FONT-FAMILY: Verdana; mso-ansi-language: CA">&nbsp;Informe: 
<A 
href="http://www.tanquemlesnuclears.org/materials/NWSR2009cast.pdf">http://www.tanquemlesnuclears.org/materials/NWSR2009cast.pdf</A></SPAN></DIV></SPAN></FONT>
<DIV><FONT size=2></FONT>&nbsp;</DIV>
<DIV><FONT 
size=2>-------------------------------------------------------------------------</FONT></DIV>
<DIV><FONT size=2></FONT><BR>&nbsp;</DIV>
<DIV>
<P class=MsoNormal style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><SPAN 
style="FONT-SIZE: 8pt; FONT-FAMILY: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana"><FONT 
size=2>La versión castellana del <A 
href="http://www.tanquemlesnuclears.org/materials/NWSR2009cast.pdf"><B>Informe 
sobre el estado mundial de la industria nuclear 2009</B> </A>(a partir de ahora 
Informe 2009), parte del trabajo realizado en el <B><A 
href="http://www.tanquemlesnuclears.org/materials/WNISR2007ES.pdf">Informe del 
2007 sobre el estado de la industria nuclear en el mundo</A>&nbsp; </B>(a partir 
de ahora, Informe 2007); a Mycle Schneider y Antony Froggatt, se unen en esta 
ocasión Steve Thomas y Doug Koplow, y la estructura del documento es muy 
parecida (con párrafos enteros idénticos en los dos informes).<BR><BR>Pero el <A 
href="http://www.tanquemlesnuclears.org/materials/NWSR2009cast.pdf">Informe 2009 
</A>no es solo una ampliación del Informe 2007, ya que desarrolla de todas las 
potencialidades que el Informe 2007 esbozaba. Entendiendo “desarrollar”, claro 
está, dentro de las restricciones informativas que impone un mundo tan opaco 
como el de la energía nuclear, restricciones de las que se puede tener una idea 
contabilizando la multitud de casos en los que los autores declaran que no han 
encontrado datos, especialmente económicos, de ningún tipo. Solo por este motivo 
ya es una buena idea dedicar tiempo a su lectura. Pero hay más.<BR><BR>El <A 
href="http://www.tanquemlesnuclears.org/materials/NWSR2009cast.pdf">Informe 2009 
</A>&nbsp;profundiza (en su versión inglesa 119 páginas, frente a las 37 del 
informe anterior) en los tres ejes críticos del Informe 2007: escepticismo 
económico, degradación de la capacidad tecnológica y humana, y 
desenmascaramiento de la retórica del “renacimiento nuclear”, pero, y aquí 
radica otro de los motivos por los que la lectura resulta interesante, ni 
siquiera el análisis detallado de las miserias y ocultamientos de la energía 
nuclear ofrece certezas sobre el fracaso de la estrategia del “renacimiento 
nuclear”. Leyendo entre las líneas críticas, muy bien fundamentadas, se puede 
entrever una resistencia: la voluntad de unas empresas y unos políticos, una 
voluntad dispuesta a hacer oídos sordos a cualquier racionalidad en nombre de su 
constante irracionalidad. Aunque dicha racionalidad, la dominante en el informe, 
sea la racionalidad económica, tan ligada al sistema de valores 
imperante.<BR><BR>No es casual que el Informe 2009 lleve el subtítulo de “With 
Particular Emphasis on Economic Issues” (Con particular énfasis en los temas 
económicos). Lo que sus cuatro autores desarrollan es una advertencia sobre la 
forma en que la energía nuclear puede agravar los ya de por si graves problemas 
económicos del capitalismo. Del capitalismo como sistema, apuntamos, porque para 
los capitalistas como grupo social el momento actual no deja de ser una fiesta 
inacabable, con las nucleares como parte del programa de festejos y, como 
acertadamente muestran sus autores, como mecanismo (otro más) para que los 
fondos públicos se dediquen a engordar los beneficios privados.<BR><BR>Pero la 
oposición a la tecnología nuclear, no solo a la ubicación de una central o de un 
cementerio de residuos, no se puede reducir a argumentar sobre su irracionalidad 
económica. En una sociedad en la que no existe una contabilidad energética digna 
de tal nombre, en la que la palabra “costes” está llena de trampas (en el 
Informe aparecen abundantes casos), y en la que la propaganda vociferante de 
unos “media” a sueldo de las empresas, ahoga cualquier reflexión racional; dejar 
a un lado los impactos ecológicos y sociales del ciclo nuclear, y la inhumana 
dimensión temporal de ambos, significa abandonar los motivos de fondo por los 
que hay que rechazar esta tecnología, aparcar lo que la hace diferente a las 
restantes tecnologías energéticas, y situarse, ya de entrada, en la posición de 
debate más cómoda para sus defensores. <BR><BR>No será invocando diagnósticos de 
Standard &amp; Poor’s (que ya había dado sobradas muestras de su verdadera 
función, y de la inutilidad de sus “análisis”, allá por las fechas en que los 
autores del Informe realizaban su trabajo), ni realizando apelaciones continuas 
a esa entelequia llamada “mercados energéticos competitivos” (que una lectura 
detallada del Informe revelará casi como inexistentes), como se detendrá la 
ofensiva pro-nuclear. Por eso, y a pesar de la irrefutable demostración del 
suicidio económico que supone, el día a día muestra el avance implacable del 
“renacimiento nuclear”, bajo la forma de prolongaciones del tiempo de 
funcionamiento de las centrales y de programación de nuevas 
construcciones.<BR><BR>Porque, independientemente de la valiosa y repetida 
demostración de que fueron los aumentos de costes los que provocaron el “parón” 
nuclear en los EE.UU. durante los años 70 del pasado siglo; fue la reacción 
social al accidente de TMI y a la catástrofe de Chernóbil, y a su secuela aún 
inacabada de sufrimiento y horror, la que llevó a la casi paralización de los 
programas nucleares en todo el mundo. Y no es casual que en la base del 
“renacimiento nuclear”, de su exportación y venta a las sociedades menos 
informadas y vulnerables del planeta, se halle una elaborada operación de 
amnesia colectiva sobre lo que representan los accidentes 
nucleares.<BR><BR>Volviendo a la idea inicial de la presentación. Un tercer 
motivo para la lectura del Informe 2009 es el contraste entre el análisis de 
algunos de los casos que presenta y la evolución que se ha dado, a tan solo un 
año y dos meses de su publicación. Como traductor he destacado algunos apuntes 
en notas a pie de página, lo que permite entrever la lucha entre la “voluntad” 
de los pro-nucleares, y la lógica y la racionalidad.<BR><BR>Con el ATC a punto 
de ubicarse, el movimiento ecologista tiene la obligación de reflexionar a fondo 
sobre la dinámica con la que hay que afrontar esta nueva etapa del trabajo 
contra las nucleares, inédita hasta ahora; porque entre extensiones de los 
períodos de funcionamiento de las viejas plantas, e inauguraciones de nuevas 
centrales en diversas regiones del mundo, que comparten el mínimo común múltiplo 
de la fragilidad y la inestabilidad, el clásico lema antinuclear “mas vale hoy 
activos que mañana radioactivos” acabará resolviéndose solo en su enunciado 
final.<BR><BR>Barcelona, octubre 2010.<BR><BR>Miguel Muñiz, activista voluntario 
en temas de ecología social. Mantiene y renueva periódicamente la página web 
Tanquem les Nuclears – 100% Renovables. (</FONT><A 
href="http://www.tanquemlesnuclears.org/"><FONT 
size=2>http://www.tanquemlesnuclears.org/</FONT></A><FONT size=2> ) Informe: <A 
href="http://www.tanquemlesnuclears.org/materials/NWSR2009cast.pdf">http://www.tanquemlesnuclears.org/materials/NWSR2009cast.pdf</A></FONT></SPAN></P>
<P class=MsoNormal style="MARGIN: 0cm 0cm 0pt"><SPAN 
style="FONT-SIZE: 8pt; FONT-FAMILY: Verdana; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-font-family: Verdana"><o:p><FONT 
size=2>&nbsp;</FONT></o:p></SPAN></P></DIV></BODY></HTML>