<html>
<head>
<style>
.hmmessage P
{
margin:0px;
padding:0px
}
body.hmmessage
{
font-size: 10pt;
font-family:Verdana
}
</style>
</head>
<body class='hmmessage'>
Bones, trobo perillós començar el debat via mail, per tota la gent de la llista que no està interessada, però bé, ja que anem fins, doncs som-hi!<br><br><br>ULL, A CONTINUACIÓ VE UN ROLLO DE CONSIDERABLE DENSITAT, ABSTENIR-SE NO INTERESSATS.<br>Jo també estic en molt desacord en molts punt i sóc partidari de l'ús de la raó (amb fe o no) Tanmateix, pel que fa al SIDA, pensa per un moment que (com diuen el pirats) el llenguatje crea opinió. Amb això et vull dir que pots agafar el virus com un agent extern a combatre, com s'ha tractat fins ara dins la medicina, o bé com un producte del teu propi organisme! El que està demostrat és que les persones que tenen el síndrome de la immunodeficiència humana presenten unes concentracions més elevades del normal d'uns complexes (oju, que el virus no és un ésser viu) formats per una bicapalipídica (curiosament tan semblant a la de les nostres cèl·lules que l'endociten sense diferenciar-la) una molècula de RNA i alguns enzims. Total, una mica d'informació recobert de proteïnes. Això és objectiu. La interpretació del sistema immunològic com una "batalleta" de cèl·lules ja forma part del paradigma científic actual i trobo, personalment, que és una visió molt tendenciosa que limita molt la comprensió de certes malalties. I que consti que no dic VIH.si ni VIH.no. No crec que ens haguem de llançar tots pel camí de la fe i que es salvin els que puguin, però tampoc que haguem de seguir en aquest sistema.<br><br>El meu plantejament és: com que ara no es pot estudiar res que no acabi amb un fàrmac que pugui proporcionar diners a una farmacèutica a no ser que sigui molt barat, es podria mirar de muntar o coordinar o simplement crear la idea embrionària, d'una cooperativa d'investigació per investigar alternatives decreixentistes i autogestionables als tractaments per diverses malalties. <br>Per exemple, un cas més simple. L'hipotiroidisme. Actualment els casos més greus es tracten amb l'administració d'hormona tiroidal humana produida per un cultiu de bacteris transjènics. Us puc assegurar que la pasta que val muntar el bacteri, les hores de laboratori, el material que es gasta... MAI s'utilitza dos vegades el mateix trasto, a no ser que ja sigui immensament car. Els resuduis ( a més de perill biològic) que aquest tipus de tractament generen són impressionants. Vale, funciona. Però suposo que algú més comparteix la meva inquietud de buscar alguna cosa millor. <br>Personalment tinc la hipòtesi (oju, que no veritat absoluta com es queixava el david) que cert exercici de yoga (http://www.hispayoga.com/leccion07.htm no és exactament aquest però no el trobava ara) augmenta considerablement els nivells d'hormona tiroidal. En què em baso? que els seus efectes són els mateixos que els de la hormona tiroidal, en mi i altres praticants de yoga. Estdiar científicament això requereix 1.- Moltissiísima pasta 2.- Bastanta pasta i molts voluntaris. Hi ha molts bons professionals amb ganes de treballar aquests temes i estic segur que sortirien molts voluntaris per permetre-ho...<br><br>Al debat podem aprofundir, matitzar, explicar, comparar...<br><br>Però deu n'hi do amb la boqueta que n'estem fent eh!<br><br>Fins aviat!<br><br /><hr />Consigue el nuevo Windows Live Messenger <a href='http://get.live.com/messenger/overview' target='_new'>Pruébalo</a></body>
</html>