<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.01 Transitional//EN">
<html>
<head>
</head>
<body bgcolor="#ffffff" text="#000000">
Bones!<br>
Us envio copia del missatge i l'article que he enviat avui a la
Campanya "Que la crisi la paguin els rics"<br>
<br>
A veure que us sembla!<br>
enric<br>
<br>
<br>
-------- Missatge original --------<br>
Assumpte: propostes d'ara en endavant<br>
Data: Mon, 01 Dec 2008 18:55:33 +0100<br>
De: enric <a class="moz-txt-link-rfc2396E" href="mailto:enric@moviments.net"><enric@moviments.net></a><br>
A: <a class="moz-txt-link-abbreviated" href="mailto:no65hores@llistes.moviments.net">no65hores@llistes.moviments.net</a><br>
<br>
<br>
Hola a tothom,<br>
<br>
He anat seguint la llista, i esperant a que fos el moment adequat per
realitzar aportacions sobre les estratègies a seguir. Un cop passada<br>
la manifestació del 29N i sabent que teniu assemblea el proper dijous
on es començarà a parlar d'accions de futur, crec que és el moment
adequat així que aquí van:<br>
<br>
He escrit un article que us enganxo a sota. La primera part situa el
context de les diverses crisis i la segona part "Davant d'això que
podem fer des<br>
dels moviments socials" està escrita amb la intenció que serveixi de
propostes per les movilitzacions a les que hem de donar continuitat ara.<br>
<br>
Com que es una mica llarg us en faig una resumet:<br>
La idea es que penso que des dels moviments socials anticapitalistes
hauríem de deixar les reivindicacions a l'estat per als diferents
col·lectius afectats per la crisi (treballadors afectats pels EREs,
Estudiants, treballadors autonoms, hipotecats que no poden pagar,
persones immigrades, etc...) i que nosaltres a més de donar-los tot el
suport (i ampliar els conflictes des d'aquests àmbits), hauríem de
treballar per passar a l'ofensiva, és a dir entendre
la crisi com una oportunitat per canviar les coses i actuar amb accions
valentes i transformadores que siguin coherents amb aquesta idea.<br>
<br>
Entenc com una més d'aquestes accions "a l'ofensiva" la campanya per
una vaga unitaria d'usuaris i usuàries de bancs <br>
(més info a:
<a moz-do-not-send="true" class="moz-txt-link-freetext"
href="http://www.17-s.info/ca/iniciem-la-campanya-de-la-vaga-les-pre-inscripcions-son-obertes">http://www.17-s.info/ca/iniciem-la-campanya-de-la-vaga-les-pre-inscripcions-son-obertes</a>
)<br>
que hem iniciat des del col·lectiu CRISI. Serveix aquest missatge
també per presentar-vos-la i proposar que hi confluim així com en les
noves propostes que surtin.<br>
<br>
Us deixo amb l'article en qüestió:<br>
<br>
salutacions i abraçades des de molt lluny i molt aprop...<br>
Enric<br>
<br>
<h2 class="content-title">Ara o mai: hem d'aprofitar la crisi per
canviar el sistema. </h2>
<p>El
resultat de la reunió del G20 ens demostra clarament que la línia que
ha agafat el poder polític i financer global és la fugida cap endavant.
La importància d'aquesta constatació no per previsible l'hem de
menysvalorar.</p>
<p>Estem sentint moltes persones argumentant en aquesta direcció,
explicant-nos que amb les decisions que perpetuen el que s'ha fet fins
ara no s'aturarà la crisi. També tenen raó i també és important.</p>
<p>Però penso que és encara més fonamental mirar més enllà de les
finances i de l'economia de saló que està fent tant de mal a l'economia
real.<br>
El G20 ha apostat per oposar-se al proteccionisme i per mantenir el
creixement econòmic com a fi en si mateix, i això és igual a apostar
pel col·lapse ecològic. Ningú de dalt diu que parlar de proteccionisme,
ecològicament parlant, es sinònim de reduir globalment el transport de
mercaderies i persones.<br>
El transport actual és un 95% depenent del petroli, el qual ja ha
arribat al seu pic - la seva capacitat màxima de producció- i en breu
començarà a declinar. Si bé poden haver diverses alternatives per
produir l'electricitat de manera renovable, no n'hi ha de vàlides per
substituir els combustibles líquids necessaris pel transport de
mercaderies que va majoritàriament en camió i vaixell.<br>
(veure <a moz-do-not-send="true"
href="http://www.17-s.info/ca/la-crisi-energetica-global-definitiva-causa-del-pic-del-petroli">article
sobre crisi energètica a la publicació Crisi</a>, per més informació:</p>
<p>Cap dels caps d'estat del G20 no considera que parlar de creixement
econòmic com objectiu en si mateix, està fora de tota lògica conseqüent
en un món que està arribant als seus límits naturals. No volen
reconèixer que el que haurien de fer es canviar un sistema econòmic en
que els diners són creats pels bancs del no res, i on el sistema de
negoci bancari basat en el tipus d'interès, fa que sense creixement hi
hagi depressió econòmica i social com ara estem veient.<br>
(veure <a moz-do-not-send="true"
href="http://www.17-s.info/ca/el-95-dels-diners-son-creats-pels-bancs-privats">
article sobre com es creen els diners a la publicació Crisi</a>, per
més informació:</p>
<p>Ningú se'n recorda ara del gran problema del canvi climàtic que va
ser tant mediàtic, el 2006 i el 2007 fins que va començar la crisi
econòmica. Sense oblidar-nos dels perills que tenim davant la
dificultat 'accés a aigua potable, l'escassetat de minerals bàsics per
la industria, la reducció de peixos i de terres cultivables, les
especies que s'extingeixen etc...<br>
Per no parlar de l'augment del nombre de pobres a tot el món, per
causes intrínseques al sistema capitalista, ja molt abans que comences
la crisi actual.<br>
(Veure article <a moz-do-not-send="true"
href="http://www.17-s.info/ca/%E2%80%9Chttp://www.crisisenergetica.org/forum/viewtopic.php?showtopic=21181&mode=&show=5">
la crisis global como contexto para construir nuestras estrategias de
acción</a>” per ampliar informació de diferents elements de la crisi
sistèmica)</p>
<p>Voler solucionar la crisi econòmica girant l'esquena a les crisis
energètica, ecològica i social és una de les decisions més
irresponsables de la història.</p>
<p>Ara que la depressió econòmica impedirà créixer per uns quants anys
pot ser la gran oportunitat pel nostre món, per construir un nou
sistema econòmic que ens permeti perdurar en el planeta molt de temps i
acabí amb les desigualtats socials . Pel que ens ha servit la reunió
del G20, es per corroborar que no seran els de dalt els que ho faran. </p>
<p><b>Davant d'això que podem fer des dels moviments socials?</b><br>
Hem d'evitar la visió parcial i tancada que ja tenen els poderosos i
l'esquerra institucional, no podem lluitar només per que els
capitalistes no siguin tan dolents i deixin menys persones en atur. No
podem dedicar-nos simplement a demanar els polítics que destinin diners
a la classe treballadora, o al nostre sector econòmic concret. Tenim el
deure d'unir-nos per transformar el sistema. Estem iniciant uns anys
molt importants en la història de la humanitat, la depressió econòmica
que està arribant serà possiblement la darrera oportunitat que tindrem
per aturar la destrucció del planeta i salvar-nos a nosaltres els
humans de una catàstrofe social sense precedents en la nostra història.</p>
<p>Aquesta unió per canviar el sistema necessita de projectes
estratègics per a que el capitalisme en crisi perdi la seva hegemonia
social. El primer que està a l'abast de totes les persones és deixar de
col·laborar amb les empreses que simbolitzen el poder del capitalisme:
els bancs i les empreses transnacionals.<br>
Podem desobeir a la banca i potenciar les seves alternatives. Podem
deixar de consumir productes de la majoria de les transnacionals i en
general reduir el consum. Les que no podem abandonar perquè són
empreses privatitzades que gestionen en situació de monopoli les
necessitats bàsiques (aigua, electricitat, gas,...), les hem de deixar
per més endavant però les hauríem d'acabar expropiant.</p>
<p>Davant d'una situació excepcional, no podem seguir actuant com
sempre estem habitats a fer des dels moviments socials sinó que calen
respostes excepcionals. Calen accions que preparin el context de
revolta o que l'anticipin.</p>
<p>Es en aquest marc que des del col·lectiu Crisi, sorgit arrel de la <a
moz-do-not-send="true" href="http://www.17-s.info/ca/crisi">publicació
del 17 de setembre</a>,
hem iniciat la <a moz-do-not-send="true"
href="http://www.17-s.info/ca/iniciem-la-campanya-de-la-vaga-les-pre-inscripcions-son-obertes">campanya
per una vaga unitària d'usuaris i usuàries de banca</a>.
Som conscients que no és l'única, ni potser la més important de les
accions estratègiques amb les que ens hem d'unir per fer front el
capitalisme, però pensem que n'és una d'elles. </p>
<p>Sabem de sobres que també hem de construir una acció unitària en
l'àmbit del treball, davant dels acomiadaments i de l'augment
exponencial de l'atur, que s'està començant a viure, però no podem
conformar-nos amb pressionar per quedar-nos com estem; perquè la
construcció d'una alternativa al capitalisme necessita d'altres tipus
d'empreses, autogestionades pels treballadors i treballadores, que es
dediquin cada vegada més a aquelles àrees econòmiques que ens permetin
realitzar una transició cap un altre manera de viure. Així doncs es
necessari apostar per l'expropiació i la recuperació d'empreses i
alhora per la transició d'elles cap a d'altres models productius.
Alhora cal apostar per crear noves empreses socials que facin possible
un altra manera de fer economia i de viure, com planteja la <a
moz-do-not-send="true"
href="http://www.17-s.info/sites/default/files/crisi_xes_volant.pdf">xarxa
d'economia solidària</a>. </p>
<p>Per tot això, les accions de pressió puntuals, com determinades
accions directes, manifestacions i el que podria ser una vaga general,
les hauríem d'acompanyar d'accions estratègiques de caràcter sostingut
que ens permetin progressivament anar restant hegemonia al poder i
repartir-la entre els de baix.<br>
A més de la pròpia vaga d'usuaris i usuàries de banca se m'acudeixen
propostes com:</p>
<p>* Una xarxa de persones i grups destinada directament a donar suport
(de mobilització, econòmic, tècnic) als treballadors en perill de
comiat i persones ja aturades, que vulguin apropiar-se i recuperar una
empresa en crisi o crear una nova cooperativa.</p>
<p>*Una xarxa de suport a les persones que per causes de lluita o
precarietat tinguin problemes per cobrir les seves necessitats
bàsiques: (habitatge, alimentació, etc...). A més de donar suport
solidari oferint lloc a casa si cal, es podrien augmentar els recursos
a través de l'acció directa: ocupar nous edificis que estan buits
perquè no es venen pisos, entre d'altres opcions. També augmentar
l'organització de les xarxes de reciclatge de menjar i estendre les
accions d'expropiació a grans magatzems, que ja s'estan començant a
donar de forma autònoma. </p>
<p>*Estendre les xarxes i mercats socials i d'economia alternativa per
evitar el consum d'empreses transnacionals i augmentar els espais
d'autogestió, d'intercanvi i gratuïtat. En aquest cas no es tracta
d'una proposta concreta sinó de convertir en quelcom més unitari i més
ampli allò que moltes persones i grups ja estant fent. A Catalunya,
espais com la xarxa pel decreixement i la xarxa d'economia solidària
poden aportar molt sobre això. Es fonamental que el mon obrer i el mon
alternatiu conflueixin en la lluita i la construcció d'alternatives al
capitalisme. </p>
<p>Així doncs, un cop iniciades les mobilitzacions front la crisi hem
d'aprofundir en el debat i l'autoorganització. Penso que des dels
moviments socials anticapitalistes hem de plantejar-nos deixar las
reivindiacions al govern pels col·lectius directament afectats i
superar lemes de l'estil “que la crisi la paguin els rics” que són
lemes només defensius i que hem d'anar a l'ofensiva i apostar per
frases com “la seva crisi la nostra oportunitat” Darrera de les
paraules caldrà construir fets que facin real aquesta oportunitat.
L'oportunitat de transformar la societat. Ara o mai.</p>
</body>
</html>