<div dir="ltr">No se fins a quin punt aquest enfoc econòmic que es critica és generalitzable o no dintre del moviment pel decreixement. En tot cas a mi no m&#39;interessa gens ni mica. No m&#39;interessen els reformismes i, encara menys l&#39;econòmic. Per contra, m&#39;interessen, i molt, la creació autònoma i col.lectiva d&#39;alternatives que sàpiguin trencar amb els axiomes vigents.<br>
<br>Salutacions.<br><br><div class="gmail_quote">El 28 / juliol / 2008 19:41, Cami Del Cargol <span dir="ltr">&lt;<a href="mailto:camidelcargol@yahoo.es">camidelcargol@yahoo.es</a>&gt;</span> ha escrit:<br><blockquote class="gmail_quote" style="border-left: 1px solid rgb(204, 204, 204); margin: 0pt 0pt 0pt 0.8ex; padding-left: 1ex;">
<div><div style="font-family: times new roman,new york,times,serif; font-size: 12pt;"><div><br></div>
<div style="font-size: 12pt; font-family: times new roman,new york,times,serif;"><br>
<div style="font-size: 13px; font-family: arial,helvetica,sans-serif;">----- Mensaje reenviado ----<br>De: &quot;<a href="mailto:acareus@hotmail.com" target="_blank">acareus@hotmail.com</a>&quot; &lt;<a href="mailto:acareus@hotmail.com" target="_blank">acareus@hotmail.com</a>&gt;<br>
Para: <a href="mailto:camidelcargol@yahoo.es" target="_blank">camidelcargol@yahoo.es</a><br>Enviado: lunes, 28 de julio, 2008 19:34:46<br>Asunto: Indymedia Barcelona: Entrevista a TAIFA sobre el decreixement<br><br><a href="http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/347890" target="_blank">http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/347890</a><br>
<br>The following article has been sent to you by <a href="mailto:acareus@hotmail.com" target="_blank">acareus@hotmail.com</a>.<br><br>------------------------------------------------------------<br>Entrevista a TAIFA sobre el decreixement<br>
------------------------------------------------------------<br>dilluns, 28 juliol 2008<br>per L&#39;ACCENT<br><br><br>Resum: Entrevista a Ivan Gordillo, del Seminari Taifa:<br>"PENSAR EN LA POSSIBILITAT D´ACONSEGUIR UN CAPITALISME VERD NO
 ENS SEMBLA CAP SOLUCIÓ"<br><br>Ivan Gordillo forma part del Seminari d´Economia Crítica Taifa, un grup d´estudi de l´economia des d´una perspectiva crítica. Aquest seminari té diversos grups de treball d´estudi de teoria econòmica i organitza cursos i materials de formació en economia com a suport pedagògic dels moviments socials. L´ACCENT hem entrevistat Gordillo per conèixer l´anàlisi que fan des d´aquest seminiari de les propostes elaborades pels que defensen la Teoria del Decreixement.<br>
<br>[Versió sencera de l&#39;entrevista publicada a L&#39;ACCENT 135]<br><br>EN ELS DEBATS DE L´ESQUERRA CATALANA HA COMENÇAT A PRENDRE RELLEVÀNCIA LA PROPOSTA DEL QUE ANOMENEN &quot;DECREIXEMENT&quot; PER AFRONTAR LA FI DE L´ERA DELS COMBUSTIBLES I EL CANVI CLIMÀTIC A QUÈ ENS ENFRONTEM. UNA DE LES BASES DE LA PROPOSTA ÉS QUE &quot;NO HI HA CREIXEMENT INFINIT POSSIBLE EN UN PLANETA FINIT&quot;. COMPARTIU AQUEST PLANTEJAMENT DE SORTIDA?<br>
Sí. Seria irresponsable
 pensar el contrari i obviar que no existeix un problema mediambiental de primera importància. Ha quedat clar i demostrat que els recursos naturals han patit un ritme d'extracció per a la producció i el consum superior al seu ritme biològic de reposició. La forta dependència del petroli que té el sistema productiu ha estat un dels factors destacats de l'actual problema energètic i és aquest un dels pilars centrals que critica l'ecologisme.<br>
L'economia ecològica ha denunciat les deficiències de la teoria econòmica ortodoxa en incorporar al seu anàlisi la restricció que suposa tenir uns recursos naturals finits. Per tant, és clar que l'economia convencional no ens donarà eines ni per analitzar ni per trobar possibles solucions a la situació social i mediambiental actual. Els ecologistes han desenvolupat una sèrie d'indicadors força útils per mesurar la degradació ambiental que han provocat les societats industrials, i
 fins quan podrem mantenir l'actual ritme d'extracció. Un dels més coneguts és el de petjada ecològica, que intenta mesurar quants planetes caldrien per seguir produint al nivell que s'està fent ara. Així doncs, podem dir que s'ha realitzat una descripció acurada del què succeeix a nivell ecològic, de les conseqüències del nostre sistema productiu i de les causes del canvi climàtic, però al nostre parer, els autors que recentment han desenvolupat el concepte del decreixement no aprofundeixen en un anàlisi sistèmic de la societat i per tant moltes de les seves propostes d'alternativa són incompletes. El model que pugui satisfer les necessitats humanes indispensables passa per batre abans al capitalisme. D'això no en parlen cap dels que accepten la Teoria del Decreixement. <br>
Els autors del decreixement argumenten que el model de desenvolupament de les darreres dècades ha estat insostenible i desigual i expliquen la
 catàstrofe ecològica que suposa seguir creixent als índex que ho està fent l'economia mundial. Davant d'aquest panorama decréixer pot ser, més que una alternativa, una necessitat.. Ara bé, el programa d'acció el trobem insuficient en l'abast de les mesures que proposen, i tímid a l'hora d´asenyalar els responsables. El decreixement és una idea abstracta que ens pot semblar molt raonable, però cal treballar en la seva implementació. Qui ha de decréixer? Com cal fer-ho? Fins a quin nivell hauríem de decréixer?<br>
Serge Latouche, un dels principals exponents del decreixement proposa "descolonitzar l'imaginari econòmic". Això què vol dir? Promoure l'austeritat, canviar els patrons de consum, desmaterialitzar l'economia, regular la publicitat, apostar pel localisme i les xarxes d'intercanvi de proximitat, restaurar l'agricultura camperola, internalitzar els costos de transport, tot això dins d'un programa que ell
 anomena de les sis R: revaluar, reestructurar, redistribuir, reduir, reutilitzar, reciclar, són algunes de les mesures que proposa. Aquest programa resumiria el seu pla de decreixement. També aposta per les economies informals pròpies del tercer món, que en ocasions realitzen intercanvis no de mercat. Això últim ens sembla inacceptable, seria un retrocés en els drets social aconseguits per la classe treballadora.<br>
També m'agradaria afegir que no crec que sigui bo obsessionar-se amb l'evolució del Producte Interior Brut (PIB). Aquest és un indicador molt general, tant que hi cap de tot. Si es fan més hospitals i escoles creix el PIB. I si augmenta la industria armamentística també creix. Per tant, creiem que caldria centrar-se en què és desitjable produir per a la societat i què no.<br>
<br><br>UNA DE LES PROPOSTES QUE AQUEST MOVIMENT FA ÉS ACONSEGUIR UNA &quot;ECONOMIA SANA&quot;. AQUEST CONCEPTE ELLS EL DEFINEIXEN COM A UNA ECONOMIA QUE NO
 TOQUI EL &quot;CAPITAL NATURAL&quot;. QUÈ EN PENSEU D´AQUEST OBJECTIU?<br>Dins del sistema capitalista, un sistema malalt, tampoc és possible parlar ni proposar una economia sana. Pensar en una economia que no consumeixi recursos naturals al ritme més o menys com el present dins del sistema capitalista se'ns fa una mica difícil, per no dir impossible. Pensar en la possibilitat d'aconseguir un capitalisme verd no ens sembla cap solució, sinó un maquillatge per alleugerir consciències.<br>
Tot i que no té res a veure amb el decreixement, i a mode d'exemple simplificat de la perversitat del sistema, observem que la pujada del sector del biocombustible és una de les causes de l'augment del preu dels aliments bàsics. En el capitalisme, una cosa positiva com pot ser produir combustible menys contaminant es converteix en un problema. El capital es dirigeix a invertir en sectors amb taxes de benefici més atractives com és el del biocombustible, i ho
 fa a costa de reduir la producció d'aliments perquè ara s'hi destinen les terres de conreu de cereals a conrear biomassa. Al caure la quantitat d'un producte amb forta demanda, com són els aliments, el preu es dispara.&nbsp; <br>
No creiem doncs que la industria verda sigui la solució al problema mediambiental, perquè a part de no arreglar aquest, en provocaria d'altres.<br><br><br><br>ALGUNS INTEGRANTS D´AQUEST MOVIMENT PROPOSEN UN MODEL ECONÒMIC ALTERNATIU ARTICULAT AL VOLTANT DE TRES EIXOS: &quot;UNA ECONOMIA DE MERCAT CONTROLADA, PER EVITAR EL FENÒMEN DE LA CONCENTRACIÓ; (...) LA PRODUCCIÓ D´EQUIPAMENTS QUE NECESSITÉS UNA INVERSIÓ, SERIA FINANÇADA PER CAPITALS MIXTOS PRIVATS I PÚBLICS, CONTROLATS PER LA POLÍTICA; EL TERCER EIX FA REFERÈNCIA ALS SERVEIS PÚBLICS ESSENCIALS, QUE TINDRIEN COM A CARACTERÍSTICA LA DE NO SER PRIVATITZABLES&quot;. QUÈ US SEMBLA AQUESTA PROPOSTA COM A ALTERNATIVA AL MODEL ECONÒMIC ACTUAL? POT SER REALMENT
 UNA ALTERNATIVA AL SISTEMA D´EXPLOTACIÓ CAPITALISTA?<br>El capitalisme és un sistema que es fonamenta en l'explotació de l'home i la devastació del medi ambient. El mateix procés d'acumulació de capital persegueix invertir per aconseguir beneficis per tornar a reinvertir, i aquesta espiral conté intrínsecament el procés de creixement. Per tant, no és possible un decreixement voluntari del sistema productiu dins del capitalisme, i menys encara si el programa d'acció del decreixement es vol aplicar dins del mercat o sense qüestionar la propietat privada dels factors de producció. Dins del sistema capitalista, l'economia mixta reconeix la propietat privada i la presència de l'empresari i el seu sistema de treball assalariat. Ara bé, dins de l'actual estat de les coses ens sembla encertat apostar per no privatitzar els serveis públics i democratitzar la seva gestió. No podem pensar en mesures encabides dins del sistema sense
 tenir en compte les polítiques públiques com a mitjà regulador del mercat.<br>Dit això, no creiem que aquesta proposta pugui ser una alternativa al sistema d'explotació capitalista, tampoc sabem si així ho pretenen els seus autors. No creiem que una proposta que no implica a tots els agents de la societat pugui ser una alternativa. Es posa massa atenció en l'acció individual, que no dubtem que sigui important, però el creixement econòmic és més una característica del sistema socio-econòmic de la nostra societat en la seva globalitat que no pas fruit del patró de consum occidental. Tampoc sembla que s'evaluin les conseqüències que suposaria una reducció de la producció, un decreixement, dins d'un sistema on la majoria de la població és assalariada. I és en aquest punt on algun autor del decreixement ha recorregut a propostes que ens semblen més sòlides com la Renda Bàsica.<br>
<br>Continua llegint a...<br><br>L&#39;ACCENT: <a href="http://www.laccent.cat/article.asp?n=135&amp;idart=1658" target="_blank">http://www.laccent.cat/article.asp?n=135&amp;idart=1658</a><br>LA FÀBRICA (entrevista sencera): <a href="http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=374&amp;Itemid=1" target="_blank">http://www.fabrica.cat/index.php?option=com_content&amp;task=view&amp;id=374&amp;Itemid=1</a><br>
<br>Indymedia Barcelona: <a href="http://barcelona.indymedia.org/" target="_blank">http://barcelona.indymedia.org/</a><br></div></div></div><div class="WgoR0d"><br>



      <hr size="1"><br><font size="-2" face="Verdana">Enviado desde <a href="http://us.rd..yahoo.com/mailuk/taglines/isp/control/*http://us.rd.yahoo.com/evt=52431/*http://es.docs.yahoo.com/mail/overview/index.html" target="_blank">Correo Yahoo!</a><br>
La bandeja de entrada más inteligente.<br></font></div></div><br>_______________________________________________<br>
Organitza mailing list<br>
Organitza@tempsdere-voltes.cat<br>
<a href="http://llistes.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/organitza" target="_blank">http://llistes.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/organitza</a><br>
<br></blockquote></div><br></div>