<!DOCTYPE HTML PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.0 Transitional//EN">
<HTML>
<HEAD>
<META HTTP-EQUIV="CONTENT-TYPE" CONTENT="text/html; charset=utf-8">
<TITLE></TITLE>
<META NAME="GENERATOR" CONTENT="OpenOffice.org 1.1.3 (Linux)">
<META NAME="CREATED" CONTENT="20070329;18563600">
<META NAME="CHANGED" CONTENT="20070329;22515700">
<STYLE>
<!--
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
A:link { color: #000080; text-decoration: underline }
A:visited { color: #800000; text-decoration: underline }
-->
</STYLE>
</HEAD>
<BODY LANG="ca-ES" LINK="#000080" VLINK="#800000" DIR="LTR">
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L">Resum
taller crisi energètica, una oportunitat?</FONT></P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><BR>
</P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>Taller
dinamitzat per Daniel Gómez, president d'AEREN, editor de la
web crisisenergetica.org, assessor de l'ICAEN i del Consell Assessor
del Desenvolupament Sostenible.</FONT></FONT></P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><BR>
</P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>En
una sala plena, en Daniel va començar fent una enumeració
de fets tècnics que apunten cap a l'insostenibilitat del
sistema socio-econòmic actual. Poc després els
assistents es van anant animant i el fil argumental va anar derivant
cap a consideracions socials. culturals i organitzatives. Al final de
la xerrada, quan ja els participants eren aproximadament la meitat
dels que es podien comptar inicialment, es notava la existència
de dues sensibilitats a l'hora de propugnar estratègies de
futur, una més aviat reformista i una altra que, dubtant de la
eficàcia dels reformismes al llarg de la història,
defensava una actitud més aviat rupturista.</FONT></FONT></P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><BR>
</P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>Els
arguments tècnics d'en Daniel començaven per
explicitar la dependència dels hidrocarburs de l'actual
sistema econòmic. Fins un 80% dels recursos energètics
consumits a nivell mundial s'obtenen de les esmentades fonts
d'energia. És evident que aquests són els carburants
necessaris per que una economia globalitzada com l'actual, en la que
el trànsit de bens de un lloc cap a un altre del planeta és
el seu primer motor, no es detingui. En aquest context, afegí
que ens trobem als volts del zenit de la extracció d'alguns
hidrocarburs. Del petroli primer i, poc després, del gas. Si a
tot això afegim que el creixement econòmic que
experimenta el món no fa més que incrementar la demanda
d'energia i que, extreure la meitat aproximada del petroli i gas que
encara queden al planeta exigeix una despesa energètica,
econòmica i tecnològica molt més elevada que la
que ha hagut de menester per la primera meitat, disposem de tots els
elements necessaris per avaluar la situació en la que es
troben gran part de les societats humanes.</FONT></FONT></P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><BR>
</P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>Continuà
en Daniel explicant els efectes que el perllongat i desmesurat consum
d'hidrocarburs ha tingut en processos com els climàtics,
botànics i faunístics. Donà suport al seu
argument fent esment a estudis sobre canvi climàtic con el de
la IPCC (Panell Internacional sobre Canvi Climàtic) o
l'informe Stern (que quantifica econòmicament els efectes
futurs del mateix).</FONT></FONT></P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><BR>
</P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>No
oblidà esmentar la fragilitat del sistema d'aprovisionament de
hidrocarburs fent notar que 15% del petroli consumit circula pe
l'estret d'Ormuz.</FONT></FONT></P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><BR>
</P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>Tampoc
oblidà esmentar les diferents opcions energètiques
renovables, opcions que, malauradament, no podran compensar, ni de
lluny, la previsible davallada en la extracció de
hidrocarburs. No més el petroli que consumim en un any equival
a 50 anys de funcionament de 104 central tèrmiques de carbó,
52 nuclears, 32.830 turbines eòliques o 91.250.00 plaques
solars.</FONT></FONT></P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><BR>
</P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>Ni
ell ni la resta de participants vàrem veure adient parlar de
la energia nuclear com a solució al problema energètic.</FONT></FONT></P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><BR>
</P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>A
partir d'aquest moment, van començar a prendre forma la opinió
de la resta d'assistents al taller. </FONT></FONT>
</P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><BR>
</P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>Uns
opinaven que la importància dels hidrocarburs no només
rau en el seu ús com a font d'energia, si no també com
a matèria per a la elaboració de infinitud de polímers,
adobs, fitosanitaris altres matèries d'ús agrícola
i, finalment, alimentari.</FONT></FONT></P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><BR>
</P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>Poc
a poc van anar apareixent diferents opinions que manifestaven la
necessitat de transformar la societat, d'empènyer-la cap a
nous paradigmes:</FONT></FONT></P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><BR>
</P>
<OL>
<LI><P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>Cal
adequar l'estil de vida de les societats humanes a un consum
energètic equivalent al flux energètic extern que rep
la terra (aproximadament 1Kw per m2 a les capes baixes de
l'atmosfera) i a les aproximadament 1,8 Has cultivables per habitant
de que disposem (dades de 1996).</FONT></FONT></P>
</OL>
<OL START=2>
<LI><P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>Quines
tecnologies estan al nostre abast o podem desenvolupar per
transformar la economia fòssil en una economia fotosintètica?</FONT></FONT></P>
<LI><P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>Qui
controla la energia i de quins mecanismes de control de la mateixa
ens dotem?</FONT></FONT></P>
</OL>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><BR>
</P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>Altres
opinions més rupturistes varen ser:</FONT></FONT></P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><BR>
</P>
<OL>
<LI><P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>Quina
societat ens cal? donat que els mateixos comportaments que han
permès la pèssima gestió de la energia s'estan
repetint en l'àmbits mols diversos com el de la gestió
de l'aigua, dels recursos naturals en general, el dret a viure
dignament, etc.</FONT></FONT></P>
<LI><P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>És
possible aquesta economia? que va abans, l'ou o la gallina? Els
recursos per fer-ne diners o els diners com a eina d'apropiació
dels recursos?</FONT></FONT></P>
<LI><P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>Crítica
al neopositivisme com estratègia cognitiva per fer front als
reptes que se'ns plantejen.</FONT></FONT></P>
<LI><P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>Reivindicació
d'allò local enfront d'allò global. Transformar la
economia en una disciplina de gestió del sector primari.</FONT></FONT></P>
</OL>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><BR>
</P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><FONT FACE="Nimbus Roman No9 L"><FONT SIZE=3>En
qualsevol cas, tothom reconeixia la necessitat de mirar el món
amb altres ulls, una mirada que permeti a tots els individus
transitar per ell percebent-lo més amable i recuperar el goig
de viure-hi.</FONT></FONT></P>
<P STYLE="margin-bottom: 0cm"><BR>
</P>
</BODY>
</HTML>