<div>Sorprèn com cada cop hi ha més veus a favor de canviar el rumb socioeconòmic de la nostra societat. I si ja a nivell mundial anem amb retard, al nostre país anem al darrera de tot. Estem massa capficats amb el Barça i l'Alonso.
</div>
<div> </div>
<div>De totes formes, de cara a fer una campanya clara per apostar pel decreixement econòmic i advertir a qui poguem (aquell 10% de la població conscient dels problemes) crec que tenim el vent mediàtic i veus cada cop més en la sintonía d'aquest discurs :)
</div>
<div> </div>
<div>Merci per l'article!!! </div>
<div><br>Edu<br> </div><br><br>
<div><span class="gmail_quote">El 06/05/06, <b class="gmail_sendername">Hermann-Josef Müllers</b> <<a href="mailto:hermjm@tinet.org">hermjm@tinet.org</a>> ha escrit:</span>
<blockquote class="gmail_quote" style="PADDING-LEFT: 1ex; MARGIN: 0px 0px 0px 0.8ex; BORDER-LEFT: #ccc 1px solid"><font face="Arial"><font size="-1"><a onclick="return top.js.OpenExtLink(window,event,this)" href="http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=297231&idseccio_PK=5&h=060420" target="_blank">
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=297231&idseccio_PK=5&h=060420</a></font></font>
<p><span><b><font face="Arial">ELS ECOLOGISTES TENIEN RAÓ</font></b></span>
<p><span></span><br><span><font face="Arial">CARLOS Elordi</font></span>
<p><span><font face="Arial">La preocupació per la pujada dels preus del petroli comença a generar un nou tipus de reflexions en alguns importants diaris del món. Més d'un editorial va més enllà del pessimisme generalitzat que estan provocant vaticinis com el que diu que d'aquí a uns pocs mesos el barril de cru podria arribar a costar 80 dòlars o l'encara més negre pronòstic que
<b>Manuel Castells</b> feia la setmana passada a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, quan assegurava que el preu per barril arribarà als 150 dòlars si els Estats Units ataquen finalment l'Iran. I el que es comença a qüestionar, a fons, i per primera vegada en molt de temps, és el model de dependència energètica en què es basa el funcionament de les nostres societats.
</font> <br><font face="Arial">Un exemple clar d'aquesta actitud és l'editorial del rotatiu suís LA TRIBUNE DE GENÈVE, firmat per la responsable de la seva secció econò- mica, <b>Elisabeth Eckert Dunning,</b> amb el títol
<b><i><font color="#ff0000"><font size="+1">Petroli, és necessari un electroxoc</font></font></i></b>: <i>"En aquest món voraç, la mínima amenaça es converteix en psicosi, perquè pràcticament no controlem els fluxos del sistema sanguini del planeta. Per tant, i ja des de fa unes quantes dècades, els ecologistes tenen raó a l'hora d'apuntar cap on fa més mal. El petroli, i ho sabem des que ho va dir el Club de Roma als anys 60, és una energia no renovable. I, per tant, esgotable. Pot semblar una cosa tonta o incomprensible, però és així.
<b><font color="#ff0000"><font size="+1">Actualment, les grans companyies petrolíferes estan obtenint els beneficis més alts de la seva història, davant dels quals els aconseguits per UBS (Unió de Bancs Suïssos) o per Microsoft són una broma
</font></font></b>. El 2005, i gràcies al fantasma de la penú- ria, Exxon Mobil s'ha embutxacat 36.000 milions de dòlars de beneficis, la <a onclick="return top.js.OpenExtLink(window,event,this)" href="http://bagatel.la/" target="_blank">
bagatel.la</a> de 80.000 dòlars per minut. I no els falten motius. L'any passat, els automobilistes del món van consumir més gasolina que mai, mentre que les indústries del nord i del sud del planeta funcionaven a un ritme més alt que mai i de moment res indica, afortunadament, sens dubte, que això s'hagi d'acabar. ... Perquè progressin les investigacions en les energies alternatives o perquè canviïn els costums, el preu de la gasolina se segueix mantenint baix. Igual que l'aigua o els aliments, l'energia és un bé massa preciós perquè sigui desaprofitat".
</i></font>
<p><font face="Arial">També dimarts, LE MONDE va reflexionar en aquesta direcció: <i>"Petroli car, energia nuclear contestada, necessitat de limitar les emissions de gasos que produeixen l'efecte hivernacle, tot plegat sobre el rerefons de l'esgotament, d'aquí a unes dècades, d'una part de les energies fòssils: aquests són els elements d'una equació que, un dia o altre, s'haurà de resoldre. ... L'esperit de responsabilitat imposa passar, des d'ara mateix, a una escala diferent per trobar-hi solucions alternatives, tant a una energia nuclear, que mai aconseguirà el consens, com a la fòssil, que s'esgotarà. La diversificació de respostes ja es fa indispensable.
<b><font color="#ff0000"><font size="+1">La prioritat és economitzar energia. Immobles i vivendes autosuficients, energia solar, eòlica, biomassa, la fusta... totes aquestes pistes han de ser explorades. Això serà car, però és l'única manera de preparar el futur.
</font></font></b> I és una raó addicional per no perdre el temps. Des de fa molt, l'ecologia hauria de ser una prioritat per als poders públics i no únicament per als militants ecologistes. L'autèntica crisi de l'energia la tenim pràcticament al damunt i hauria de provocar una revolució de les mentalitats".
</i></font> <br></p></span>
<p></p>
<p></p>
<p></p><br>_______________________________________________<br>energiadecreixent mailing list<br><a onclick="return top.js.OpenExtLink(window,event,this)" href="mailto:energiadecreixent@moviments.net">energiadecreixent@moviments.net
</a><br><a onclick="return top.js.OpenExtLink(window,event,this)" href="http://llistes.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/energiadecreixent" target="_blank">http://llistes.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/energiadecreixent
</a><br><br><br></p></p></p></blockquote></div><br>