<!doctype html public "-//w3c//dtd html 4.0 transitional//en">
<html>
<head>
<style></style>
</head>
<body bgcolor="#FFFFFF">
<font face="Arial"><font size=-1><a href="http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=297231&idseccio_PK=5&h=060420">http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=5&idioma=CAT&idnoticia_PK=297231&idseccio_PK=5&h=060420</a></font></font>
<p><!--StartFragment --><span
class=titnoti01><b><font face="Arial">ELS
ECOLOGISTES TENIEN RAÓ</font></b></span>
<p><span
class=entradilla></span>
<br><span class=firma><font face="Arial">CARLOS Elordi</font></span>
<p><span class=txtnoti01><font face="Arial">La preocupació per la
pujada dels preus del petroli comença a generar un nou tipus de
reflexions en alguns importants diaris del món. Més d'un
editorial va més enllà del pessimisme generalitzat que estan
provocant vaticinis com el que diu que d'aquí a uns pocs mesos el
barril de cru podria arribar a costar 80 dòlars o l'encara més
negre pronòstic que <b>Manuel Castells</b> feia la setmana passada
a EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, quan assegurava que el preu per barril
arribarà als 150 dòlars si els Estats Units ataquen finalment
l'Iran. I el que es comença a qüestionar, a fons, i per primera
vegada en molt de temps, és el model de dependència energètica
en què es basa el funcionament de les nostres societats.</font>
<br><font face="Arial">Un exemple clar d'aquesta actitud és l'editorial
del rotatiu suís LA TRIBUNE DE GENÈVE, firmat per la responsable
de la seva secció econò- mica, <b>Elisabeth Eckert Dunning,</b>
amb el títol <b><i><font color="#FF0000"><font size=+1>Petroli,
és necessari un electroxoc</font></font></i></b>: <i>"En aquest
món voraç, la mínima amenaça es converteix
en psicosi, perquè pràcticament no controlem els fluxos del
sistema sanguini del planeta. Per tant, i ja des de fa unes quantes dècades,
els ecologistes tenen raó a l'hora d'apuntar cap on fa més
mal. El petroli, i ho sabem des que ho va dir el Club de Roma als anys
60, és una energia no renovable. I, per tant, esgotable. Pot semblar
una cosa tonta o incomprensible, però és així. <b><font color="#FF0000"><font size=+1>Actualment,
les grans companyies petrolíferes estan obtenint els beneficis més
alts de la seva història, davant dels quals els aconseguits per
UBS (Unió de Bancs Suïssos) o per Microsoft són una
broma</font></font></b>. El 2005, i gràcies al fantasma de la penú-
ria, Exxon Mobil s'ha embutxacat 36.000 milions de dòlars de beneficis,
la bagatel.la de 80.000 dòlars per minut. I no els falten motius.
L'any passat, els automobilistes del món van consumir més
gasolina que mai, mentre que les indústries del nord i del sud del
planeta funcionaven a un ritme més alt que mai i de moment res indica,
afortunadament, sens dubte, que això s'hagi d'acabar. ... Perquè
progressin les investigacions en les energies alternatives o perquè
canviïn els costums, el preu de la gasolina se segueix mantenint baix.
Igual que l'aigua o els aliments, l'energia és un bé massa
preciós perquè sigui desaprofitat".</i></font>
<p><font face="Arial">També dimarts, LE MONDE va reflexionar en
aquesta direcció: <i>"Petroli car, energia nuclear contestada, necessitat
de limitar les emissions de gasos que produeixen l'efecte hivernacle, tot
plegat sobre el rerefons de l'esgotament, d'aquí a unes dècades,
d'una part de les energies fòssils: aquests són els elements
d'una equació que, un dia o altre, s'haurà de resoldre. ...
L'esperit de responsabilitat imposa passar, des d'ara mateix, a una escala
diferent per trobar-hi solucions alternatives, tant a una energia nuclear,
que mai aconseguirà el consens, com a la fòssil, que s'esgotarà.
La diversificació de respostes ja es fa indispensable. <b><font color="#FF0000"><font size=+1>La
prioritat és economitzar energia. Immobles i vivendes autosuficients,
energia solar, eòlica, biomassa, la fusta... totes aquestes pistes
han de ser explorades. Això serà car, però és
l'única manera de preparar el futur.</font></font></b> I és
una raó addicional per no perdre el temps. Des de fa molt, l'ecologia
hauria de ser una prioritat per als poders públics i no únicament
per als militants ecologistes. L'autèntica crisi de l'energia la
tenim pràcticament al damunt i hauria de provocar una revolució
de les mentalitats".</i></font>
<br></span>
</body>
</html>