[energiadecreixent] Rv: Reflexió sobre el CCCB i Decreixement

Div Feb 20 20:40:18 CET 2009

"Per mi el CCCB no és pas diferent a l'apartat BIO del Carrefur: el CCCB
és l'apartat "ALTERNATIU/noves tendències" del Sistema/Mercat."

"...el problema és el propi Carrefur... i el seu espapi BIO
que serveix per netejar consciències, callar veus crítiques i perpetuar
el problema."

________________________________
Aleshores, i si no ho entenc malament, el tema seria:

- Sabem què és el CCCB i quina funció té dins la lògica capitalista d'absorvir tot tipus de moviment polític "dissident" per encabir-lo en l'apartat de "noves tendències socials i postmodernes", per obrir una quota de mercat nova en els potencials consumidors (els activistes, els guais, els de la moda progre). Sabem que juguen a aquest joc; a convertir lluites en matèria de consum.

- Però també sabem que és un espai/oportunitat de fer difussió a més gent; que pot arribar a més públic.

Aleshores, el punt d'inflexió, és el tema de difussió... de sortir al CCCB, de sortir al diari... qui sap si al TV3 treuen un breu de 15 segons. D'arribar a un públic nou.

Jo veig que és el de sempre:

- Posem al Corte Inglés, al Carrefur o a qualsevol altre monstre-mercat un petit apartat de "consum responsable", amb aliments BIO i de comerç just... maquillant el problema que és el propi hipermercat... perpetuant la seva existència, netejant una mica la seva imatge pública... obrint nous mercats!
- Posem a Coca-Cola i McDonall's una ONG dient que un cèntim de cada hamburguesa anirà als pobres que passen gana... mentre van engordant el primer món... per netejar la cara.
- Posem al sistema un apartat de crítica, un espai guai on puguem dir "el que volguem" però que a l'hora de la veritat ningú escolta perquè el propi missatge es converteix en banal fruit del qui l'emet; posem al sistema un espai CCCB/MACBA on es facin crítiques... així rentem la cara al sistema, presentant-lo com a integrador, multi-culti-post-modern. Fem una "expo-art" sobre l'aparheid mentre recolzen a Israel; fem un Fòrum de les Cultures mentre ens carreguem les cultures... mostrem l'art urbà mentre el reprimim...

És el de sempre: el sistema diu no a tot; però deixa un espai perquè puguem dir sí a tot, però ja des de la seva lògica, llenguatge, domini... "i així es desfoguen una mica aquests rebels... ja els passarà!"

Per mi el CCCB no és pas diferent a l'apartat BIO del Carrefur: el CCCB és l'apartat "ALTERNATIU/noves tendències" del Sistema/Mercat. S'arriba a més públic? Segurament... però arribant d'aquesta manera, des d'aquesta lògica perd el missatge pel camí. Perquè el problema és el propi Carrefur... i el seu espapi BIO que serveix per netejar consciències, callar veus crítiques i perpetuar el problema.

És el que crec... potser vaig errat! Però ho havia de dir, és el que sento, el que puc aportar!
Una abraçada a totes!!!
jordà.

________________________________
De: federico demaria <federicodemariaahotmail.com>
Para: Lista Entesa decreixement <energiadecreixentallistes.moviments.net>
CC: organitzaatempsdere-voltes.cat; energiadecreixentamoviments.net
Enviado: jueves, 19 de febrero, 2009 11:13:09
Asunto: Re: [energiadecreixent] Reflexió sobre el CCCB i Decreixement

Estic content hi hagi una reacció sobre aixo del OVNI, 
m'agrada mes la reflexió que el silenci. :-)

La relación entre un movimiento social y los medias/instituciónes culturales (y los intelectuales)
es un tema muy delicado, es verdad.

OVNI que organiza el festival y ha invitado (el decreixement) a participar, nunca ha tenido censura de contenidos o forma, 
pero la libertad mas completa. [El festival videos de Parma (Italia) organizado por Katrin, ha sido cerrado en el momento en el cual ha empezado a hablar de decrecimiento.] Sin embargo, tanbien se puede decir que 'el medio es el mensaje', pero aqui el medio lo tenemos que construir nosotros. 
Que sea un video, una asemblea, un espacio para que los son techos se expriman... lo decide quien mete su esfuerzo en la organización.  
OVNI nos invita a hacer lo que queramos, que yo mas bien diria 'lo que podemos hacer' con nuestras pequeñas fuerzas. 
El acceso al festival no se paga, un poco de material utilizado (o mas bien reutilizado) y un poco de electricidad. No me preocuperia por el consumo.
No amo el purismo, mas bien no existe. 

Quissaz rechaseria una intervista a un periodico, hay preguntas
quissaz rechaseria un debate al tele, hay gestión del tiempo y manipulación con las relaciones de poder
pero si OVNI  -como el parlamento europeo- nos invita a participar, yo estare. 
Es decir, no comparto la 'critica a la sociedad del espectaculo, con la espectacularización de la critica', 
pero me gusta la posibilidad de crear situaciones donde se puedan desarollar relaciones humanas, discusiones, debates y conflictos
en otras palabras lugar de expressión y humanidad. 
Haciendolo en el CCCB quiere decir que lo legitimizamos? (por ejemplo, como institución cultural)
Puede ser que si, pero estoy dispuesto a asumirme la responsabilidad de hacerlo. Mi escala de prioridad es diferente, 
siento -entre otras- una responsabilidad compartida de abrir espacios como lo que imaginamos. 
Lo haria al CCCB, como a la caritas o al parlamento. Si ellos estan interesados a saber que es yo se lo voy a contar, 
siempre que se me ofrezcan las condiciones para hacerlo. 
Lo mismo valdria por el billete (dinero). Yo no me siento mejor a trabajar para la universidad que para un banco, es practicamente lo mismo para mi. 
El billete es sucio de sangre, no hay un billete limpio y el otro sucio. 

Como en todo, haciendolo se pierde y se gana -algo o alquien-

abrazo, 
fede

NB hoy a las 19 hay reunion por la organización, todos estan invitados a participar. Una parte de la reunion se puede discutir sobre esto tema, si es de interes.
carrer de princesa 56 ent 1

Os dejo una reflexión de Gramsci sobre la cultura (traducción automatica, pardon)

"El studentucolo
(estudiante) que sabe un poco de latino e historia, el avvocatuzzo
(abogado) que ha logrado arrancar un straccetto de licenciatura de la
desgana y al dejar pasar de los profesores, creerá también ser
diferentes y superiores al más buen obrero especializado que cumple en
la vida a una tarea bien precisa e indispensable y que en su actividad
vale ciento veces de más de lo que los demás valgan en la ustedes. Pero
este no es cultura, es pedantismo, no es inteligencia pero intelecto, y
contra ella bien a razón se reacciona.
 La cultura es una cosa bien diferente. Es organización, disciplina del
justo yo interior, es tomada de posesión de la misma personalidad, es
conquista de conciencia superior, por el que se logra comprender el
propio valor histórico, la misma función en la vida, los mismos
derechos y los mismos deberes.
Pero todo eso no puede ocurrir por evolución espontánea, por
acciones y reacciones independientes de la misma voluntad, como ocurre
en la naturaleza vegetal y animal en que cada individuo se selecciona y
precisa inconscientemente los mismos órganos, por ley fatal de las
cosas. El hombre es sobre todo espíritu, es decir creación histórica y
no naturaleza. No se explicaría de otro modo el por qué, siendo siempre
existes explotados y explotadores, creadores de riqueza y y
consumidores egoísticos de ella, no se hayan realizado todavía el
socialismo. Le es que sólo a grado a grado, a capa a capa, la humanidad
ha adquirido conciencia del propio valor y se ha ganado el derecho a
vivir independientemente de los esquemas y de los derechos a minorías
históricamente afirmados él antes.
Y esta conciencia se ha formado bajo la aguijada brutal de las
necesidades fisiológicas no, pero por la reflexión inteligente, antes
de algunos y luego de toda una clase, sobre las razones de ciertos
hechos y sobre los medios mejores para convertirlos de ocasión de
vasalaje en segnacolo de rebelión y reconstrucción social.
Eso quiere decir que cada revolución ha sido precedida por una intensa
labor de crítica, de penetración cultural, de permeazione de ideas por
agregado de hombres primero refractario y sólo pensativos de solucionar
día tras día, ahora por ahora, el propio problema económico y político
por él mismos, sin uniones de solidaridad con los otros que se
encontraron en las mismases condiciones."  Antonio Gramsci

“Lo studentucolo che sa un po' di
latino e di storia, l'avvocatuzzo che è riuscito a strappare uno
straccetto di laurea alla svogliatezza e al lasciar passare dei
professori, crederanno di essere diversi e superiori anche al miglior
operaio specializzato che adempie nella vita ad un compito ben preciso
e indispensabile e che nella sua attività vale cento volte di più di
quanto gli altri valgano nella loro. Ma questa non è cultura, è
pedanteria, non è intelligenza, ma intelletto, e contro di essa ben a
ragione si reagisce.
 La cultura è una cosa ben
diversa. È organizzazione, disciplina del proprio io interiore, è presa
di possesso della propria personalità, è conquista di coscienza
superiore, per la quale si riesce a comprendere il proprio valore
storico, la propria funzione nella vita, i propri diritti e i propri
doveri. Ma tutto ciò non può avvenire per evoluzione spontanea, per
azioni e reazioni indipendenti dalla propria volontà, come avviene
nella natura vegetale e animale in cui ogni singolo si seleziona e
specifica i propri organi inconsciamente, per legge fatale delle cose.
L’uomo è soprattutto spirito, cioè creazione storica, e non natura. Non
si spiegherebbe altrimenti il perché, essendo sempre esisti sfruttati e
sfruttatori, creatori di ricchezza e consumatori egoistici di essa, non
si sia ancora realizzato il socialismo. Gli è che solo a grado a grado,
a strato a strato, l’umanità ha acquistato coscienza del proprio valore
e si è conquistato il diritto di vivere indipendentemente dagli schemi
e dai diritti di minoranze storicamente affermatesi prima. E questa
coscienza si è formata non sotto il pungolo brutale delle necessità
fisiologiche, ma per la riflessione intelligente, prima di alcuni e poi
di tutta una classe, sulle ragioni di certi fatti  e
sui mezzi migliori per convertirli da occasione di vassallaggio in
segnacolo di ribellione e di ricostruzione sociale. Ciò vuol dire che
ogni rivoluzione è stata preceduta da un intenso lavorio di critica, di
penetrazione culturale, di permeazione di idee attraverso aggregati di
uomini prima refrattari e solo pensosi di risolvere giorno per giorno,
ora per ora, il proprio problema economico e politico per se stessi,
senza legami di solidarietà con gli altri che si trovavano nelle stesse
condizioni.”  Antonio Gramsci

________________________________
Date: Thu, 19 Feb 2009 09:30:25 +0100
From: annarecasensagmail.com
To: jordaescolaayahoo.es
CC: energiadecreixentamoviments.net; organitzaatempsdere-voltes.cat
Subject: Re: [energiadecreixent]	[Organitza] Reflexió sobre el CCCB i Decreixement

Hola a totxs, 

no se gaire de que va la cosa pero si que estic d'acord amb el Jorda que hi ha llocs que millor no tocar-los. Per començar el CCCB es una institucio privada que es beneficia de fons publics per la seva capacitat atractora de turisme. Per l'altre es que els importa un rave la cultura, es una gran maquina que en nom de la cultura perpetua la idea de elit, de propietat intel.lectual i que rebutja qualsevol pensament de base...segons el seu dire, per exemple entitats com l'Ateneu enciclopedic amb 100 anys de treballar per la cultura de base, es un lloc passat de moda, ranci i de museu...A CCCB l'interessa especular amb la cultura, crear tendencia, aixo si a partir de l'explotacio de becaris i treballadors externs i de una mala gestio de recursos impressionant...be, ja sabeu fragmentacio de la feina, pressupostos desorbitats, classe managerial en permanent reunio...no se, tot que penseu i mes.

Pero el pitjor es el segrest que fan de la cultura i en especial dels moviments socials i es ben cert, la seva tasca es la neutralitzacio, la disneyficacio de conflictes socials...si que porten algun ponent que sap de que parla,  o una exposicio tindra un sentit critic pero ells es cuidaran de turistificar i despullar de sentit tot el que faci falta...EL seu esperit es el de crear  cultura com a part del merchandising de la ciutat, de convertir qualsevol event en un espai per esponsors i transmissio de determinat pensament ( kosmopolis per posar un exemple), qualsevol critica al sistema es dolcifica per la ma d'artistes "critics" estrella (tema aparheid per ex), la relacio que estableixen en altres paisos es amb altres centres mai en persones o ciutats, recolzant idearis  neoliberals, globalitzadors i homogeneitzants.

Tambe presenten una visio topica i feixista del mon, tot el que no es "modern" no val...i el mon esta composat per pobres negrets, de molts xinos, de feministes i lesbianes, de trans/bi/homosexuals, de maries, neohippies, rurals, poetes maleits, visionaris, guerrerrs, comediants i aventurers...i tots poden ser presentats en un poster de dos per dos si la seva imatge es suficientment precaria, molesta, transgresora...

SIncerament, al CCCB ni m'acostaria. Penso que seria mes assenyat  parlar amb el grup ( de vegades unes 30 persones) que viuen a l'empar de les seves parets exteriors compartides amb el MACBA( tambe hi ha molt que parlar d'aqui). COm sobreviuen al carrer a una ciutat com barcelona, son de diferent edat, procedencia i sexe i sigui com sigui son capaços de fer en comu i de tenir cura uns dels altres...potser podrian ensenyar alguna cosa als de cccb/macba.

Penso que si s'ha de parlar de decreixement s'ha de fer desde la base, amb la veina, al forn, a l'escola dels nens, i en cada pas aprendre entre tots. 
SI es busquen efectes mediatics pensant que es passara el missatge a mes gent pot ser un error i el sentit de la tasca de molts pot acabar en mans del control i els manipuladors.

SI parlem de decreixement, parlem del cada dia, de crear relacions i complicitats,d'entre tots caminar cap  una vida mes plena, participant, compartint...i ja sigui dins dels "moviments decreixentistes" , del moviment personal decreixentista de cadascu, desde un grup gran o des d'un petit grup local sempre es un perill deixar-se segrestar per un sistema caduc que en fa de les idees una moda, excusa mes que res per tenir una nova linia de llibres a la Laie.

perdoneu el rotllo, pero es que el tema cccb em toca molt la fibra

salut
anna

www.boscquerespirasenselimits.net

2009/2/19 Jordà Escolà <jordaescolaayahoo.es>

"no critico els museus, ni els espais culturals i artístics.... critico
aquelles institucions que utilitzen les lluites polítiques per fer
negoci tot convertint-les en productes de consum. I crec que és el que
vol fer el CCCB amb el Decreixement."

Hola a totes!
Estic una mica desconectat per motius "varis"... però he vist que es col·laborarà amb el CCCB des del grup de Decre-Barcelona i he sentit que havia d'aportar una petitona reflexió (és una reflexió!).

No equiparo el CCCB amb un centre cívic, ni amb un museu ni en qualsevol altre espai dedicat a la cultura: per mi és diferent "les expressions culturals" que "les lluites polítiques/socials" (juntament amb les seves expressions artístiques!). El CCCB, en sí, és una institució. I com a institució té una funció perversa: intenta absorvir-agafar-utilitzar tots aquells temes-moviments-lluites-mogudes, per convertir-les en productes de consum. 

Fa poc va sortir un comentari a l'Indymedia que el vaig trobar molt encertat: "intenta capitalitzar els moviments socials". I en certa manera és cert: pren les preocupacions-sensibilitats que surten dels moviments socials, utilitza aquests fenòmens per omplir una quota de mercat: el dels propis moviments socials.... fent-los més "guais", més "fashons"... més com a productes de consum. 

Què vols comprar pel teleentrada: una mica de crítica de gènere (a esquenes dels qui ho treballen), una mica d'art urbà (a esquenes dels qui el practiquen dia a dia, i dia a dia reben la repressió policial).... o potser vols consumir una mica de "divertiment radical" com es van atrevir a dir... i ara toca el Decreixement.

Com ho va ser el Fòrum de les Cultures, com ho han estat tants d'intents per part del sistema de transformar els moviments socials en mercat; en quelcom succeptible de fer negoci. El sistema frisa per convertir inquietuds en productes de consum, en modes, en mercat, diners... CAPITALISME. Des dels moviments hyppies, des del hip-hop, des de qualsevol moviment, el capitalisme ho absorveix i ho converteix en producte de consum. El CCCB no és més que una eina d'aquesta perversa dinàmica.

Per això no em sento molt còmode quan veig la mà perversa del "consumisme" intentant tocar el Decreixement....
Que quedi clar que no critico els museus, ni els espais culturals i artístics.... critico aquelles institucions que utilitzen les lluites polítiques per fer negoci tot convertint-les en productes de cosnum. I crec que és el que vol fer el CCCB amb el Decreixement.

Potser és una oportunitat per donar a conèixer el Decreixement?
No ho sé... potser si! Però en tot cas, si el Decreixemetn es converteix en un producte de consum... ja no és Decreixement, no?

Només era a tall de reflexió!
Una abraçada a totes!!!
jordà.

_______________________________________________
Organitza mailing list
Organitzaatempsdere-voltes.cat
http://llistes.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/organitza

________________________________
Windows Live Messenger Windows Live Messenger, l’unico e l’originale. Diffida dalle imitazioni!

-------------- següent part --------------
Un document HTML ha estat eliminat...
URL: <http://llistes.moviments.net/pipermail/energiadecreixent/attachments/20090220/31126911/attachment-0001.htm>