<html>
<head>
<meta http-equiv="content-type" content="text/html; charset=utf-8">
</head>
<body bgcolor="#FFFFFF" text="#000000">
Font:
<a class="moz-txt-link-freetext" href="http://www.ara.cat/comarquesgironines/altra-manera-densenyar_0_1282071787.html">http://www.ara.cat/comarquesgironines/altra-manera-densenyar_0_1282071787.html</a><br>
<br>
<br>
<h1 class="pg-bkn-headline">Una altra manera d’ensenyar</h1>
<div class="pg-bkn-nutfold txt"> Les pedagogies alternatives
qüestionen molts dels conceptes de l’educació convencional </div>
<p class="pg-bkn-dateline"> <small>RITA PERÉ Girona</small> | <time
class="datetime" datetime="2015-01-11T12:23:06">Actualitzada el
11/01/2015 12:23</time> </p>
<div id="pageToolbarTop" class="ara-toolbar top cf"><span
id="arard-bookmark"></span> <br>
<br>
</div>
<div class="mce-body">
<div class=" prepend" data-height="366">
<div class="media-holder fr prepend2">
<div class="media-holder">
<figure class="inset-gallery"
id="insetGallery_8405705414401851392">
<div style="display: block; text-align: start; float:
none; position: relative; top: auto; right: auto;
bottom: auto; left: auto; z-index: auto; width: 350px;
height: 366px; margin: 0px; overflow: hidden;"
class="scr-wrap">
<ul style="width: 1050px; height: 366px; text-align:
left; float: none; position: absolute; top: 0px;
right: auto; bottom: auto; left: 0px; margin: 0px;"
class="scr-slider">
<li style="width: 350px; height: 366px;"
class="scr-item"> <a class="mg dummy lightbox
cboxElement" rel="gallery_1282081785"
href="http://images.ara.cat/comarquesgironines/projectes-lliure-que-dels-leducacio_ARAIMA20150109_0006_1.jpg"><img
src="cid:part1.09000607.03090206@educaciolliure.org" height="366"
width="350"></a> </li>
</ul>
</div>
<figcaption style="visibility: visible;"
class="caption-meta data-target_meta">EINES PER A LA
FORMACIÓ 01. Espai de joc Gira-sol de Sant Gregori 02.
L’Erol de Sant Martí Vell. / DAVID BORRAT </figcaption>
</figure>
</div>
</div>
</div>
<p class="mce"> Tot i la proliferació de projectes educatius
alternatius en els últims anys, quan es parla d’educació lliure
encara es té tendència a associar-ho a ideologies llibertàries i
comunitats marginals. Però la realitat és que només al gironès
ja hi ha més de vint projectes d’educació alternativa en marxa,
i que hi ha un interès creixent per un model pedagògic
alternatiu horitzontal (l’adult no imposa), basat en el respecte
i la capacitat innata dels infants per aprendre. Amb l’objectiu
de superar estereotips i conèixer-los millor, ens apropem a unes
quantes escoletes, grups de criança, espais de joc i mares de
dia, perquè ens expliquin per què es desmarquen de l’educació
oficial, quina és la seva línia pedagògica i com s’organitzen.
</p>
<p class="mce"> <strong class="mce"> <b>El concepte del respecte</b></strong></p>
<p class="mce"> Les diverses motivacions que porten a l’arrencada
d’un nou projecte fan que cadascun sigui diferent. En alguns
casos és un grup de famílies que, per necessitat, posen en marxa
un projecte educatiu alternatiu (per exemple si es queden sense
plaça a l’escola bressol o perquè no troben cap centre que
encaixi amb el seu ideal). També hem trobat casos d’educadors
que diuen haver tingut una mala experiència treballant dins del
sistema d’educació oficial i per això han creat un projecte
alternatiu pel seu compte. </p>
<p class="mce"> Tant aquests educadors desertors com les famílies
que engeguen projectes d’educació lliure coincideixen a reclamar
un canvi de rumb en l’educació, que flexibilitzi objectius
curriculars i prioritzi el respecte pels nens. Per respecte, els
partidaris de l’educació lliure entenen conceptes amplis com la
confiança en les capacitats dels petits, l’observació de les
seves necessitats, les ràtios reduïdes i la incitació a la
llibertat i autonomia dels nens i nenes.
</p>
<p class="mce"> Una altra característica de l’educació lliure és
que l’aprenentatge es treballa a partir del joc, l’exploració i
el moviment lliure, sota la premissa que cada nen té uns
interessos o curiositats particulars que fan que tingui unes
necessitats o unes altres. L’estructura horitzontal és un altre
dels estendards de l’educació lliure: aquí no trobem un adult
que imposa el que s’ha de fer, sinó una relació educativa
“multidireccional” en la qual la persona adulta fa la funció
d’acompanyament al grup, sense objectius que calgui assolir ni
continguts que s’hagin de donar en un moment concret. Les
activitats que els adults proposen mai no són obligatòries i és
el nen o nena qui decideix si s’hi suma o no. </p>
<p class="mce"> <strong class="mce"> <b> Model associatiu</b></strong></p>
<p class="mce"> Una de les singularitats dels projectes d’educació
alternativa és que cada un d’ells té les seves pròpies
característiques, definides a partir de les necessitats o
interessos dels seus promotors. Tot i les diferències, un dels
trets comuns d’aquest model educatiu és l’associacionisme i la
interelació dels diferents centres. Els integrants de la xarxa
d’educació lliure de Girona, per exemple, es troben
periòdicament per posar en comú iniciatives i compartir
experiències entre projectes, pares, mares i educadors.
</p>
<p class="mce"> La família participa molt activament en el model
d’educació lliure i la seva implicació és clau per al bon
funcionament dels projectes. En alguns casos són els mateixos
pares i mares els que han creat el projecte de zero i són ells
els que decideixen tot el que fa referència a la gestió (des
dels ingredients dels àpats o la seva preparació fins als torns
d’acompanyament, l’educador, les activitats que es porten a
terme i els horaris que s’hi fan). Per garantir un bon
funcionament de l’autogestió, molts recorren a organitzacions
com la XELL (Xarxa d’Educació Lliure), que ofereix suport en
l’assessorament per a la creació de nous projectes, difusió o
documentació sobre dubtes i temes recurrents. També hi ha altres
iniciatives, com el Craev (Centre de Recerca i Assessorament en
Educació Viva) i la Cooperativa Integral Catalana, que treballen
i assessoren sobre les pedagogies alternatives.
</p>
<p class="mce"> <strong class="mce"> <b> Però tot això és legal?</b></strong></p>
<p class="mce"> Els dubtes sobre l’empara legal d’aquests
projectes són el que més preocupa les famílies i el que més
debat social genera. Què passa si un nen es fa mal? Quina
garantia tinc de la qualitat educativa que rebrà el meu fill? El
fet que les famílies estiguin directament implicades en els
projectes és clau per guanyar confiança i calmar les possibles
inquietuds inicials. Els educadors i els responsables dels
espais d’educació lliure estan acostumats a les preguntes i
denuncien que la rumorologia i la falta d’informació contrastada
perjudica la seva imatge des del punt de vista social. </p>
<p class="mce"> Respecte al marc normatiu, la XELL explica que
fins als 6 anys no és obligatòria l’escolarització oficial, però
que quan hi ha activitat econòmica cal que l’espai educatiu
compleixi els requeriments de la normativa vigent pel que fa a
responsabilitat civil i temes estructurals de l’espai. La manera
que han trobat aquests projectes per complir aquests
requeriments és constituir-se com a associació, cooperativa o
similar. Pel que fa al departament d’Educació, aquests projectes
no estan regulats, ja que no compleixen la normativa que la
Generalitat requereix per rebre la denominació d’escoles o llars
d’infants.
</p>
<p class="mce"> <strong class="mce"> <b>Educació pública
</b></strong></p>
<p class="mce"> Per treballar per la regularització dels projectes
educatius alternatius, des de la XELL i el Craev s’ha impulsat
la Plataforma pel Dret a Decidir en Educació, amb l’objectiu
d’aconseguir un canvi en la normativa de creació d’escoles
privades per facilitar l’obertura de centres petits, aconseguir
el reconeixement de l’educació en l’àmbit familiar i aconseguir
que s’ampliï l’oferta d’escoles públiques que funcionen a partir
d’un projecte educatiu basat en els principis de l’educació
lliure.</p>
<p class="mce"> L’educació pública també és receptiva a les noves
mirades. És per això que ja fa temps que han aparegut les
primeres escoles públiques i escoles bressol municipals que, tot
i fugir de les etiquetes, també apliquen certs conceptes molt
propers a l’educació lliure. Montse Vinyals, cap de secció de
l’àrea del Servei a les Persones de l’Ajuntament de Girona, ens
explica que totes les escoles bressol municipals de Girona
treballen en una línia paral·lela als principis de l’educació
lliure. Dels canvis concrets en relació al model convencional,
Vinyals explica que “canvia la mirada cap als infants i el lloc
que ocupa l’adult, que pren el paper d’acompanyant més que de
centre, que està disponible per a l’infant, que posa límits i
que organitza espais i materials que faciliten vivències als
infants”. Segons Vinyals, tots els nivells educatius haurien de
tenir “una mirada realment respectuosa cap a la infància o
l’atenció a les necessitats físiques, emocionals i creatives, i
no només a les intel·lectuals”.</p>
</div>
<br>
<div class="moz-signature">-- <br>
<p>Una abraçada,</p>
<table border="0">
<tbody>
<tr>
<td><img
src="cid:part3.06010802.08010906@educaciolliure.org"></td>
<td>Marc Alcega<br>
Secretaria <br>
<strong>LA XELL</strong></td>
</tr>
</tbody>
</table>
<strong>
<p><a class="moz-txt-link-abbreviated" href="http://www.educaciolliure.org">www.educaciolliure.org</a></p>
<p>PLATAFORMA A FAVOR DEL DRET A DECIDIR EN EDUCACIÓ:</p>
<a class="moz-txt-link-freetext" href="http://dretadecidireneducacio.blogspot.com.es/">http://dretadecidireneducacio.blogspot.com.es/</a>
<p><br>
</p>
</strong></div>
</body>
</html>