<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN">
<html><body>
<pre>
-<span style="font-size: medium;">------- Original Message --------
Subject: Autoorganitzem-nos // Autoorganic&eacute;monos // Self organize us
Date: Mon, 30 May 2011 15:01:31 +0200
From: Enric Duran 15-M </span>
To: publicaciocrisi@llistes.moviments.net

     
    CAT -&gt; Comparteixo algunes idees per passar de la indignaci&oacute; a la
consolidaci&oacute; d'aquesta revolta social.
 Si vols, fes-ne difusi&oacute;, imprimeix el PDF per difondre a les places,
tradueix a d'altres lleng&uuml;es...

    CAST -&gt; Comparto&nbsp; algunas ideas para pasar de la indignaci&oacute;n a la
consolidaci&oacute;n de esta revuelta social. 
 Si quieres haz difusi&oacute;n, imprime el PDF para difundir en las plazas,
traduce a otras lenguas...

 ENG -&gt; I share some ideas to go from outrage to the consolidation of
the social revolt.
 For the moment only in Catalan and spanish, other versions are
pending, If you want translate into other languages ​ ​...

 ------------------------------------
 CAT

AUTOORGANITZEM-NOS! 

ALGUNES IDEES PER PASSAR DE LA INDIGNACI&Oacute; A LA CONSOLIDACI&Oacute; D'AQUESTA
REVOLTA SOCIAL. 

Fruit de la indignaci&oacute; davant d'un sistema capitalista que est&agrave;
esgotat, corrupte, trencat 

Un poder executiu que est&agrave; controlat per la banca i els grans poders
econ&ograve;mics 

Un poder legislatiu, format per elits pol&iacute;tiques que no ens
representen. 

Un poder judicial igualment corrupte, mogut per interessos pol&iacute;tics i
personals.   

Uns drets socials desballestats totalment, els drets civils vulnerats
repetidament pels propis representants pol&iacute;tics. 

Una crisis ecol&ograve;gica i energ&egrave;tica cada vegada m&eacute;s greu i
devastadora, 

Davant de tot aix&ograve; i sobretot en els darrers 3 anys en els quals
oficialment hem estat en crisi, s'ha anat cuinant a foc lent la
indignaci&oacute; popular, fins ara en moments d'agregaci&oacute; puntuals e
inestables, en petits col&middot;lectius, en xarxes d'amics, en persones
individuals que se sentien soles... 

Per&ograve; arriba el 15-M, es genera una flama, s'aviva i s'est&eacute;n arreu!! 

Aquest &eacute;s un moviment que no t&eacute; representants ni demandes concretes,
&eacute;s un moviment divers que &eacute;s molt i molt dif&iacute;cil encasellar en un
manifest de m&iacute;nims.   

Es un moviment ric que t&eacute; mil i una idees, infinites propostes.   

Un moviment ambici&oacute;s que no es conforma amb poc, ho vol tot! 

Ara som milers de persones di&agrave;riament a pla&ccedil;a Catalunya, i desenes i
desenes de milers en infinitat de places de pobles i ciutats d'aqu&iacute;
Catalunya, d'Espanya i del m&oacute;n. 

Portem dues setmanes i ens estem organitzant, i aix&ograve; &eacute;s el m&eacute;s
important.  

Si el divendres ens van intentar treure de la pla&ccedil;a, si es van
emportar tot el material amb que ens organitzaven, si divendres van
intentar reventar la feina d'11 dies i nits, &eacute;s perqu&egrave; coneixen el
potencial que tenim i els fem por.   

Hi hagut m&eacute;s participaci&oacute; aquestes dues setmanes als carrers que en 4
anys d'un per&iacute;ode electoral!! Ells ho saben, saben que tenim m&eacute;s
legitimitat social i aix&ograve; els descol&middot;loca. 

Un dels lemes m&eacute;s unitaris d'aquests dies, &eacute;s el "No ens representen"
S&oacute;n 3 paraules que protagonitzen la factura profunda entre l'antiga
forma de fer pol&iacute;tica i la nova que est&agrave; arribant aquests dies a la
seva majoria d'edat,   

Aquest "no ens representen" significa que no podem ser nom&eacute;s un
moviment de den&uacute;ncia perqu&egrave; sabem que els pol&iacute;tics no tenen ni
capacitat ni voluntat per liderar el canvi radical que la societat
necessita, i aix&iacute; ens ho han demostrat. 

Es important que ens seguim mobilitzant i impedint que els de dalt
executin les noves accions contra la gent que han planificat com les
retallades socials a la salut i l'educaci&oacute;, 

Tamb&eacute; &eacute;s oport&uacute; que senyalem les grans mancances del sistema
"democr&agrave;tic" actual. Tot aix&ograve; ens ajuda a aglutinar esfor&ccedil;os, a sumar
gent a guanyar m&eacute;s i m&eacute;s legitimitat social. 

Per&ograve; per poder transformar realment, per no acabar esgotant-nos davant
del mur de la immobilitat pol&iacute;tica, &eacute;s molt important que siguem
tamb&eacute; un moviment que estengui una nova sobirania pol&iacute;tica, que arribi
fins i tot, perqu&egrave; no, a iniciar un proc&eacute;s constituent. Per avan&ccedil;ar
en aquest proc&eacute;s ens caldr&agrave; una gran fermesa organitzativa, una gran
capacitat per dinamitzar la participaci&oacute; de tota aquella part de la
poblaci&oacute; que es sent&iacute; afi al marc d'actuaci&oacute; que tenim, i a la nostra
manera de fer. No &eacute;s gens f&agrave;cil, per&ograve; si no aprofitem aquesta
oportunitat, quan ho farem? 

Cal que convertim aquesta autoorganitzaci&oacute; en accions concretes,
accions que empoderin, accions que ensenyin que en aquesta nova manera
de fer pol&iacute;tica, &eacute;s el poble qui ha de determinar de manera
participativa i mitjan&ccedil;at tot el consens que sigui possible, quines
s&oacute;n les decisions que es prenen i com s'apliquen.   

L'espai d'acumulaci&oacute; de forces, les places han de ser tamb&eacute; el punt
de connexi&oacute; amb la mobilitzaci&oacute;, el referent simb&oacute;lic i motivacional,
el punt d'informaci&oacute; per a totes les generacions, i sobretot l'espai de
pr&agrave;ctica completa del model organitzatiu, on aprenem les maneres de
funcionar que ens ajudaran a cr&egrave;ixer.   

Per aix&ograve;, hem de mantenir la pres&egrave;ncia permanent a les places,
almenys fins que la nostra capacitat organitzativa estigui consolidada.
Aquesta estrat&egrave;gia &eacute;s fonamental.   

I tamb&eacute; de manera prioritaria, necessitem exemples concrets de com
podem decidir i aplicar aquestes decisions, exemples d'&egrave;xit que
estenguin la nostra manera de fer a tota la societat,. 

Exemples de com practicar una democr&agrave;cia real en tots els &agrave;mbits que
ens afecten, deixant d'acceptar representants i aplicant directament els
nostres propis posicionaments i decisions.   

Aquests s&oacute;n alguns exemples que podr&iacute;em portar a la pr&agrave;ctica: 

* Si creiem que les hipoteques s&oacute;n injustes, i que a ning&uacute; se l'ha de
posar al carrer per no poder pagar, podem declarar la fi dels
desnonaments d'habitatges i una morat&ograve;ria en el pagament d'hipoteques.
A partir d'aqu&iacute; haur&iacute;em de controlar que es compleixin aquestes
decisions, amb aix&ograve; podem avisar a aquells bancs que desobeeixin la
declaraci&oacute; popular, que farem una crida a tothom a treure els seus
estalvis d'aquell banc.   

* Si pensem que els governs vulneren els nostres drets, podem fer
complir els drets socials b&agrave;sics. Per exemple en el cas de la premissa
habitatge digne per tothom podem complir-ho realitzant una crida als
propietaris que cedeixin pisos i cases; aplicant una autoreducci&oacute; dels
lloguers (en la l&iacute;nia del punt anterior); i dedicant una carpa a les
places alliberades a posar en contacte a persones que ofereixen i
demanen ofertes realment justes d'habitatge. 
 * Si veiem injustos els beneficis que obtenen les grans empreses.
Podem respondre a qualsevol acomiadament en una empresa que tingui
beneficis, amb una ocupaci&oacute; indefinida de la seva seu, fins que hi hagi
una readmissi&oacute;. 

 En conclusi&oacute;, si partim de la premissa de que els pol&iacute;tics no ens
representen, hem d'aprendre a decidir nosaltres mateixos com a poble
autoorganitzat, sobre tot all&ograve; que ens afecta. Es a dir, hem d'assumir
les compet&egrave;ncies del poder legislatiu i del poder executiu sobre les
nostres vides, sobre el nostre present i sobre el nostre futur.   

Com a persones individuals, com &eacute;ssers lliures, tenim en el consum
comprom&egrave;s i en la desobedi&egrave;ncia civil en totes les facetes de la
nostra vida, dues eines fonamentals d'acci&oacute; pol&iacute;tica; com a poble
organitzat de forma massiva tenim la responsabilitat de fer que el m&oacute;n
en el que vivim i en que actuem, arribi a ser com nosaltres vulguem que
sigui, i l'element clau de tot aix&ograve; &eacute;s construir una veritable
democr&agrave;cia directa i deliberativa, amb un sistema de presa de decisions
a l'al&ccedil;ada dels nostres valors. 

Ning&uacute; ens representa, ning&uacute; ho far&agrave; per nosaltres. Tenim el dret a
decidir. I ara que sabem que som molt&iacute;ssimes i que ens sabem
organitzar, tenim la responsabilitat de fer-ho. 

Transformem la indignaci&oacute; en autoorganitzaci&oacute; pol&iacute;tica per assegurar
l'&egrave;xit d'aquesta gran revolta social.   

Enric Duran, Barcelona, 30/05/2011
-------------------------------------------------------------
 CAST

&iexcl;AUTOORGANIC&Eacute;MONOS!
 Algunas ideas para pasar de la indignaci&oacute;n a la consolidaci&oacute;n de
esta revuelta social.

 Fruto de la indignaci&oacute;n ante un sistema capitalista que est&aacute;
agotado, corrupto, roto
 Un poder ejecutivo que est&aacute; controlado por la banca y los grandes
poderes econ&oacute;micos
 Un poder legislativo, formado por &eacute;lites pol&iacute;ticas que no nos
representan.
 Un poder judicial igualmente corrupto, movido por intereses pol&iacute;ticos
y personales.
 Unos derechos sociales desballestados totalmente, los derechos civiles
vulnerados repetidamente por los propios dirigentes pol&iacute;ticos.
 Una crisis ecol&oacute;gica y energ&eacute;tica cada vez m&aacute;s grave y devastadora

 Ante todo esto y sobre todo en los &uacute;ltimos 3 a&ntilde;os en los que
oficialmente hemos estado en crisis, se ha ido cocinando a fuego lento
la indignaci&oacute;n popular, hasta ahora en momentos de agregaci&oacute;n
puntuales e inestables, en peque&ntilde;os colectivos, en redes de amigos, en
personas individuales que se sent&iacute;an solas ...

 &iexcl;Pero llega el 15-M, se genera una llama, se aviva y se extiende por
todas partes!

 Este es un movimiento que no tiene representantes ni demandas
concretas, es un movimiento diverso que es muy dif&iacute;cil encasillar en un
manifiesto de m&iacute;nimos.
 Es un movimiento rico que tiene mil y una ideas, infinitas propuestas.
 Un movimiento ambicioso que no se conforma con poco, lo quiere todo!

 Ahora somos miles de personas diariamente a Plaza Catalunya, y decenas
y decenas de miles en infinidad de plazas de pueblos y ciudades de aqu&iacute;
en Catalunya, de Espa&ntilde;a y del mundo.
 Llevamos dos semanas y nos estamos organizando, y eso es lo m&aacute;s
importante.
 Si el viernes nos intentaron sacar de la plaza, si se llevaron todo el
material con que nos organizaban, si el viernes intentaron reventar el
trabajo de 11 d&iacute;as y noches, es porque conocen el potencial que tenemos
y les damos miedo.
 Ha habido m&aacute;s participaci&oacute;n estas dos semanas en las calles que en 4
a&ntilde;os de un periodo electoral! Ellos lo saben, saben que tenemos m&aacute;s
legitimidad social y eso les descoloca.

 Uno de los lemas m&aacute;s unitarios de estos d&iacute;as, es el "No nos
representan" Son 3 palabras que protagonizan la factura profunda entre
la antigua forma de hacer pol&iacute;tica y la nueva que est&aacute; llegando estos
d&iacute;as a su mayor&iacute;a de edad,

 Este "no nos representan" significa que no podemos ser s&oacute;lo un
movimiento de denuncia porque sabemos que los pol&iacute;ticos no tienen ni
capacidad ni voluntad para liderar el cambio radical que la sociedad
necesita, y as&iacute; nos lo han demostrado.
 Es importante que nos sigamos movilizando e impidiendo que los de
arriba ejecuten las nuevas acciones contra la gente que han planificado
como los recortes sociales en la salud y la educaci&oacute;n,
 Tambi&eacute;n es oportuno que se&ntilde;alamos las grandes carencias del sistema
"democr&aacute;tico" actual. Todo esto nos ayuda a aglutinar esfuerzos, a
sumar gente a ganar m&aacute;s y m&aacute;s legitimidad social.
 Pero para poder transformar realmente, para no acabar agot&aacute;ndonos
ante el muro de la inmobilidad pol&iacute;tica, es muy importante que seamos
tambi&eacute;n un movimiento que extienda una nueva soberan&iacute;a pol&iacute;tica, que
llegue incluso, porque no, a iniciar un proceso constituyente. Para
avanzar en este proceso necesitaremos una gran firmeza organizativa, una
gran capacidad para dinamizar la participaci&oacute;n de toda aquella parte de
la poblaci&oacute;n que se est&aacute; sintiendo af&iacute;n al marco de actuaci&oacute;n que
llevamos, y a nuestra manera de hacer. No es nada f&aacute;cil, pero si no
aprovechamos esta oportunidad, cuando lo haremos?

 Es necesario que convirtamos esta autoorganizaci&oacute;n en acciones
concretas, acciones que empoderen, acciones que ense&ntilde;en que en esta
nueva manera de hacer pol&iacute;tica, es el pueblo quien debe determinar de
manera participativa y mediante todo el consenso que sea posible,
cu&aacute;les son las decisiones que se toman y c&oacute;mo se aplican.

 El espacio de acumulaci&oacute;n de fuerzas, las plazas deben ser tambi&eacute;n
el punto de conexi&oacute;n con la movilizaci&oacute;n, el referente simb&oacute;lico y
motivacional, el punto de informaci&oacute;n para todas las generaciones, y
sobre todo el espacio de pr&aacute;ctica completa del modelo organizativo,
donde aprendemos las maneras de funcionar que nos ayudar&aacute;n a crecer.
 Por ello, debemos mantener la presencia permanente en las plazas, al
menos hasta que nuestra capacidad organizativa est&eacute; consolidada. Esta
estrategia es fundamental.

 Y tambi&eacute;n de forma prioritaria, necesitamos ejemplos concretos de
c&oacute;mo podemos decidir y aplicar estas decisiones, ejemplos de &eacute;xito que
extiendan nuestra manera de hacer a toda la sociedad,.
 Ejemplos de c&oacute;mo practicar una democracia real en todos los &aacute;mbitos
que nos afectan, dejando de aceptar representantes y aplicaci&oacute;n directa
de nuestros propios posicionamientos y decisiones.

 Estos son algunos ejemplos que podr&iacute;amos llevar a la pr&aacute;ctica:
 * Si creemos que las hipotecas son injustas, y que a nadie se le tiene
que poner en la calle por no poder pagar, podemos declarar el fin de los
desahucios de viviendas y una moratoria en el pago de hipotecas. A
partir de aqu&iacute; deber&iacute;amos asegurar que se cumplan estas decisiones.
Para ello podr&iacute;amos avisar a aquellos bancos que desobedezcan la
declaraci&oacute;n popular, que haremos un llamamiento a todos a sacar sus
ahorros de ese Banco.

 * Si pensamos que los gobiernos vulneran nuestros derechos, podemos
hacer cumplir los derechos sociales b&aacute;sicos. Por ejemplo en el caso de
la premisa vivienda digna para todos podemos cumplirlo realizando un
llamamiento a los propietarios que cedan pisos y casas; aplicando una
autoreducci&oacute;n los alquileres (en la l&iacute;nea del punto anterior), y
dedicando una carpa en las plazas liberadas a poner en contacto a
personas que ofrecen y piden ofertas realmente justas de vivienda.

 * Si no estamos de acuerdo en c&oacute;mo se gestionan los impuestos de la
ciudadan&iacute;a, podemos hacer un boicot al pago de impuestos del antiguo
estado y gestionar colectivamente los presupuestos de manera
participativa desde las asambleas populares.

 *Si vemos injustos los beneficios que obtienen las grandes empresas,
podemos responder a cualquier despido en una empresa que tenga
beneficios, con una ocupaci&oacute;n indefinida de su sede, hasta que haya una
readmisi&oacute;n.

 En conclusi&oacute;n, si partimos de la premisa de que los pol&iacute;ticos no nos
representan, hemos de aprender a decidir nosotros mismos como pueblo
autoorganitzado, sobre todo aquello que nos afecta. Es decir, debemos
asumir las competencias del poder legislativo y del poder ejecutivo
sobre nuestras vidas, sobre nuestro presente y sobre nuestro futuro.

 Como personas individuales, como seres libres, tenemos en el consumo
comprometido y en la desobediencia civil en todas las facetas de nuestra
vida, dos herramientas fundamentales de acci&oacute;n pol&iacute;tica; como pueblo
organizado de forma masiva tenemos la responsabilidad de hacer que el
mundo en el que vivimos y en que actuamos, llegue a ser como nosotros
queramos que sea, y el elemento clave de todo esto es construir una
verdadera democracia directa y deliberativa, con un sistema de toma de
decisiones a la altura de nuestros valores.

 Nadie nos representa, nadie lo har&aacute; por nosotros. Tenemos el derecho
a decidir. Y ahora que sabemos que somos much&iacute;simos y que nos sabemos
organizar, tenemos la responsabilidad de hacerlo.

 Convirtamos la indignaci&oacute;n en autoorganizaci&oacute;n pol&iacute;tica para
asegurar el &eacute;xito de esta gran revuelta social.

 Enric Duran, Barcelona, 30/05/2011 

   <span style="font-size: medium;"></span></pre>
</body></html>