<html>
<head>
<style><!--
.hmmessage P
{
margin:0px;
padding:0px
}
body.hmmessage
{
font-size: 10pt;
font-family:Verdana
}
--></style>
</head>
<body class='hmmessage'>
Tinc una pregunta....<BR>
amb la meva ingenuitat...no tinc clar si en defençar "l'estatut de tots..."..l'especulació del bancs i del poderosos de les rajoles poden canviar les coses?<BR>
Penseu que els nostres gobernants son millors que els del Reina d'Espanya?<BR>
Penseu que defensan l'autogestió...i el benestar de la majoria???<BR>
Preguntes a l'aire!!<BR>
<STRONG>Per difondre el que els passa als horteres de Gràcia!!! no els deixan tenir un troç de terra per treballarla.</STRONG><BR>
Margarita R. Martí<BR> <BR>> From: hortet@hortet.cat<BR>> <BR>> <BR>> <FONT color=#c00000><STRONG>DAVANT<BR>> L'IMMINENT DESALLOTJAMENT <BR></STRONG></FONT>> <BR>> <FONT color=#c00000><STRONG>DE<BR>> L'HORT COMUNITARI DEL C/ BANYOLES, 5<BR></STRONG></FONT>> 12<BR>> de juliol de 2010 a les 9h<BR>> <STRONG>Ara<BR>> fa dos anys, a l'Observatori de Gràcia, col·lectius i veïnes del<BR>> barri vam coincidir en que n'estavem fartes de tanta especulació amb<BR>> els solars i els pisos buits, portàvem anys veient com el barri es<BR>> transformava en un aparador més de Barcelona, com el teixit social i<BR>> econòmic s'anava deteriorant, desequilibrant en favor del millor<BR>> postor.<BR></STRONG>> Alguns<BR>> no ens coneixíem de res, algunes cares conegudes, i un punt de<BR>> trobada: la indignació i les ganes de fer alguna cosa per denunciar<BR>> la situació del barri. Els<BR>> espais buits no fan Gràcia. <BR>> <BR>> <BR>> Tot<BR>> va passar com les coses inevitables: el dia 25 d'Octubre del 2008, un<BR>> centenar de persones vam entrar a un solar abandonat durant 4 anys<BR>> després del desallotjament del CSO El Monstru, al carrer Banyoles<BR>> nº5. Aquella tardor un col·lectiu de veïnes i veïns del barri vam<BR>> començar la transformació d'un espai buit en un Hort Comunitari.<BR>> Volíem que fos un hort autogestionat i va esdevenir molt més: un<BR>> centre cultural a l'aire lliure, un lloc de trobada dels veïns, un<BR>> espai disponible per les activitats dels col·lectius del barri, un<BR>> referent per a moltes persones, un lloc per aprendre de tot...la<BR>> Tribu, bicipOp, XIC-Gràcia, esplais, caus, casal de Siracusa,<BR>> cooperatives amb Gràcia, cursos d'agricultura ecològica, programes<BR>> de ràdio, graffittis, compostatge, dinars populars...un espai buit<BR>> s'havia transfomat en una olla plena d'activitat i sinergies. <BR>> <BR>> Al<BR>> cap de 6 mesos vam rebre la denúncia de les propietàries i l'hort<BR>> es va transformar també en un espai de resistència i legitimació<BR>> social. Diversos aplaçaments del judici, una demanda d'expropiació<BR>> adreçada al districte de Gràcia, centenars de mostres de suport de<BR>> tot arreu, mirades acadèmiques, mediàtiques, activistes,<BR>> personals...l'hort, com a el símbol de l'absurd de l'urbanisme<BR>> especulatiu, prenia força. <BR>> <BR>> Tot<BR>> el procés judicial ens va demanar molta força. El col·lectiu vam<BR>> omplir a la tardor del 2009 la sala de vistes dels jutjats de Via<BR>> Layetana: van poder declarar els testimonis, es van acceptar totes<BR>> les proves (Projecte escrit de l'Hort, fotografíes, adhesions...) i<BR>> a finals de tardor va arribar la sentència previsible i frustrant:<BR>> segons la llei la propietat privada està per sobre dels drets<BR>> socials i ambientals de les persones. <BR>> <BR>> L'hivern<BR>> ha estat molt llarg, les faves, els enciams, els pèsols, les bledes,<BR>> els espinacs han crescut ufanosos sota les pluges. La primavera ha<BR>> portat un nou planter i també la sensació de ressaca del col·lectiu<BR>> després del judici. Enmig del replantejament de l'espai, d'una<BR>> parada reflexiva i necessària per continuar endavant, ha arribat<BR>> l'ordre de desallotjament. Paciencia,<BR>> estamos plantando.<BR>> El sistema (propietat privada, legalitat,impasibilitat) vol<BR>> menjar-se de nou un espai ple de Gràcia. Però les persones som les<BR>> que omplim i donem sentit als carrers I els espais buits continuen<BR>> foradant el barri a cada cantonada. Les arrels de l'hort han arribat<BR>> molt lluny i omplen ja altres solars de vida. I ompliran. La vida no<BR>> s'atura amb l'asfalt. L'hort pot créixer a tot arreu i totes podem<BR>> ser horteres!!<BR>> <STRONG>El infierno de los vivos no es algo que será; hay uno, es aquel que existe ya aquí, el infierno que habitamos todos los días, que formamos estando juntos. Dos modos hay de no sufrirlo. El primero es fácil para muchos: aceptar el infierno y volverse parte de él hasta el punto de no verlo más. El segundo es peligroso y exige atención y aprendizaje continuos: buscar y saber reconocer quién y qué, en medio del infierno, no es infierno, y hacerlo durar, y darle espacio. Las ciudades invisibles, Italo Calvino<BR>> <BR></STRONG>> <BR>> <BR>> <BR>> <BR>> <BR>> <BR>> <BR>> <BR>> <BR>> _______________________________________________<BR>> Hortet mailing list<BR>> Hortet@llistes.moviments.net<BR>> http://llistes.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/hortet<BR> <br /><hr />Disfruta de Hotmail y Messenger en tu móvil con YOIGO. <a href='http://serviciosmoviles.es.msn.com/messenger/yoigo.aspx' target='_new'>¿A qué esperas?</a></body>
</html>