[Ecoseny.Actualitat] ☼ Almudena Ramón Cueto, pionera de la regeneració neural per la glia envoltant olfactòria. ☼ Almudena Ramón Cueto, pionera de la regeneración neural por glía envolvente olfatoria.

[angelsvendrell a moviments.net]

1. Text en català.
2. Texto en castellano.

(Text en
català).

JORDI MUNNSHE ENTREVISTA A ALMUDENA RAMÓN CUETO, PIONERA DE LA
REGENERACIÓ NEURAL PER GLIA ENVOLTANT OLFACTÒRIA. 

Us informem de
l'entrevista que en JORDI MUNNSHE va fer l'any 2011 a la investigadora
ALMUDENA RAMÓN CUETO, l'equip de la qual ha aconseguit recuperar la seva
més completa mobilitat en animals que tenien interrompuda la connexió de
les seves respectives mèdul·les espinals. Aquesta tècnica permet,
d'aplicar-se en éssers humans, d'aconseguir fer caminar a moltes
persones paraplègiques i tetraplègiques.

La característica d'aquesta
línia d'investigació és que no és patentable, la qual cosa fa que pugui
ser aplicada amb un cost més barat i al servei de tota persona que la
pugui necessitar. Però ha provocat, sobretot a l'Estat espanyol,
l'oposició ferotge dels poders fàctics que volen monopolitzar els
tractaments sanitaris, que impulsen alhora la privatització de les
sanitats públiques, i volen aplicar exclusivament tractaments
patentables cars, a l'abast només dels més rics, o a l'abast dels pobres
que hauran d'empenyorar-se per tota la vida. Això sí, aquesta mateixos
poders fàctics fomenten la investigació genètica, que genera solucions
patentables que no necessàriament van a l'arrel de cada problema, tot
excloent altres solucions més directes, barates i millors, no
patentables. L'AGUSTÍ CHALAUX ens recorda aquesta realitat en la seva
frase: «ELS RICS FAN LA GUERRA ALS POBRES, PERÒ ELS POBRES NO FAN LA
GUERRA ALS RICS».

Des del Centre d'Estudis Joan Bardina publiquem
aquesta entrevista, defensors com som de l'existència d'una sanitat
pública de qualitat a favor de tothom, practicada per vocacionals
liberals que rebin els seus ingressos de la comunitat, i que mantinguin
la seva vocació liberal separada de qualsevol professió mercantil.
Recordem, però, que el invent és el factor forístic que genera una més
alta producció, enfront el treball, el capital i l'empresa. Invertir en
ciència significa augmentar al màxim el capitalisme comunitari que
enriqueix la societat. Cal recolzar una ciència al servei de tota la
Humanitat, que apliqui els seus avenços més eficaços, en harmonia amb la
Natura de la qual aquesta Humanitat en depèn.

Com va escriure en LLUÍS
MARIA XIRINACS al principi de la seva obra _Tercera Via, Sistema General
a la mesura de l'home d'avui_
(http://www.bardina.org/nw2/tercera_via/terceraviact.htm [1]):
«PARALÍTIC, SI VOLS, AIXECA'T I CAMINA!».

Agraïm a Jordi Munnshe les
facilitats ofertes per a la reproducció d'aquesta entrevista. 

> JORDI
MUNNSHE ENTREVISTA A ALMUDENA RAMÓN CUETO, PIONERA DE LA REGENERACIÓ
NEURAL PER GLIA ENVOLTANT OLFACTÒRIA.
> 
> Notícies de la Ciència i la
Tecnologia.
> Divendres, 11 de març del 2011.
> ALMUDENA RAMÓN CUETO,
PIONERA DE LA REGENERACIÓ NEURAL PER LA GLIA ENVOLTANT OLFACTÒRIA.
> 
>
Entrevista realitzada per Jordi Munnshe.
> 
> La Doctora Almudena Ramón
Cueto és una científica infatigable que ha aconseguit tirar endavant el
seu treball pioner malgrat les innombrables traves que li han posat a la
seva investigació. L'àmbit d'aquesta, la regeneració neural en pacients
amb lesió de medul·la espinal, fa encara més transcendentals la seva
trajectòria professional i la seva vocació personal. La seva tasca
d'avantguarda en la regeneració neural mitjançant la glia envoltant
olfactòria l'ha dotat de prestigi en la comunitat científica
internacional. Les seves activitats l'han portat, entre altres
institucions, a la Universitat de Califòrnia a Irvine, la UCLA
(Universitat de Califòrnia a Los Angeles), i, a Espanya, a l'Institut de
Biomedicina de València, dependent del Consell Superior d'Investigacions
Científiques (CSIC), on actualment dirigeix el Laboratori de Regeneració
Neural.
> 
> -COM VA SORGIR LA SEVA VOCACIÓ CIENTÍFICA? QUÈ LA VA DUR A
DECIDIR ESPECIALITZAR-SE EN LA REGENERACIÓ NEURAL?-
> 
> -Quan vaig
estudiar Medicina la meva idea era dedicar-me a la clínica i fer
l'especialitat de cirurgia cardiovascular. Mai havia pensat en
dedicar-me a la investigació. En acabar la carrera vaig marxar als
Estats Units amb el meu marit, que sí que era investigador. És als EUA
on vaig entrar en contacte per primer cop amb el món de la investigació
científica. Durant els dos darrers anys de la meva carrera havia estat
aprenent al costat del Doctor Francisco López, del Servei de
Neurocirurgia de l'Hospital Rio Hortega de Valladolid, microcirurgia
vascular i nerviosa; quelcom molt nou i que llavors pràcticament no
s'aplicava a pacients. La meva especialització quirúrgica en aquesta
tècnica tan complexa va ser de l'interès del Doctor Nieto-Sampedro.
Aquest químic, que llavors tenia un petit laboratori a la Universitat de
Califòrnia a Irvine, estava intentant purificar inhibidors de mitògens
dels cervells lesionats de rates amb la idea de poder-los aplicar en un
futur per controlar la cicatriu glial i així promoure la regeneració
neural. Durant la carrera, sempre m'havia cridat l'atenció el poc que el
metge pot fer per curar les malalties del sistema nerviós. Som bons
diagnosticant, però no curant. Se'ns forma per exercir i no ens solem
plantejar que la nostra formació ens situa en un lloc privilegiat per
investigar la cura de malalties «incurables». Em va semblar molt
interessant la idea de donar-li un pols a la nostra fisiopatologia del
sistema nerviós des del seu aspecte més bàsic i dogmàtic: la seva
incapacitat de regenerar-se. Quan el 1989, dos anys després, vaig tornar
a Espanya vaig decidir posar-me en marxa i fer el doctorat en aquesta
àrea.-
> 
> -M'IMAGINO QUE LES REPERCUSSIONS QUE EL SEU TREBALL POT
TENIR EN MOLTS PACIENTS HAN DE SER PER A VOSTÈ UNA POTENT FONT DE
MOTIVACIÓ PER SEGUIR ENDAVANT, PERÒ NO SE SENT TAMBÉ SOTA PRESSIÓ EN
TREBALLAR, A CAUSA DEL MOLT QUE HI HA EN JOC EN INVESTIGACIONS COM LA
SEVA?-
> 
> -He tingut grans dificultats per desenvolupar la meva feina
científica a Espanya i els pacients amb lesió de la medul·la espinal i
el seu patiment han estat, i són, la meva única motivació per seguir
endavant.
> 
> En les meves primeres passes sí que sentia aquesta
pressió, però amb els anys he après que s'avança molt més i de forma més
lliure si ens centrem només en el problema científic que ens ocupa;
sense pausa però sense pressa, amb la calma i la mesura que requereixen
els grans reptes. Per a la consecució d'un objectiu com el nostre és
essencial deixar «aparcades» les pressions per evitar biaixos i per
garantir l'equanimitat i irrefutabilitat dels resultats.-
> 
> -EN QUINA
FASE ES TROBA ACTUALMENT LA SEVA LÍNIA D'INVESTIGACIÓ AMB GLIA ENVOLTANT
OLFACTÒRIA? ESTÀ ARA REALITZANT EXPERIMENTS SOBRE AIXÒ?-
> 
> -En la
fase final. Ja hem fet tot el que es podia fer al laboratori per
demostrar que la glia envoltant del bulb olfactori pot curar lesions de
la medul·la espinal. Els nostres resultats ja han estat reproduïts de
forma independent per altres científics de diferents països. Perquè es
faci una idea, ja hi ha més de 60 articles científics internacionals que
avalen que aquestes cèl·lules promouen la reparació del sistema nerviós
lesionat i, d'ells, 45 estudis descriuen la seva eficàcia en diferents
models animals de lesió medul·lar. Per eficàcia entenem que animals
paraplègics amb lesions de diferent grau de severitat, incloses les
lesions completes, trasplantats en la fase aguda i crònica, han
recuperat la seva funció motora, sensitiva i s'ha produït la regeneració
en les seves medul·les espinals. Ja s'ha demostrat que això ho
aconsegueixen no només les cèl·lules de rosegador, sinó també les
d'altres espècies i també les humanes. Ja s'ha provat que aquesta
teràpia funciona en diverses espècies com el gos, el porc i els primats
no humans. Ja s'ha demostrat que les cèl·lules de primat són segures per
al seu ús en teràpia i que el mateix pacient pot ser donant de les seves
pròpies cèl·lules (teràpia autòloga), la qual cosa constitueix la
teràpia cel·lular més segura per a qualsevol pacient. Ja s'han
desenvolupat tots els protocols quirúrgics per a l'aplicació d'aquesta
teràpia en persones. A més, la utilització d'aquestes cèl·lules
acompleix els requisits que organismes internacionals exigeixen a tota
teràpia experimental per ser traslladada a pacients amb lesió de la
medul·la espinal, els anomenats criteris ICCP. És a dir, ja hem donat,
amb escreix, tots els passos que es podien donar en el laboratori. Què
més podem fer a nivell científic? Només queda que algú decideixi posar
els mitjans per traslladar aquesta teràpia a les persones que la
necessiten. Fa molta ràbia veure com, després d'haver arribat amb èxit
al final de l'experimentació, els avenços científics no s'apliquen.
Perquè investiguem llavors?
> 
> Seguim fent experiments, però com ja
s'han donat totes les passes experimentals pel que fa a la teràpia amb
trasplantaments de glia envoltant, estem treballant en altres
aspectes.-
> 
> -ÉS DIFÍCIL FER A ESPANYA INVESTIGACIONS CIENTÍFIQUES
DEL TIPUS DE LA QUE VOSTÈ FA? LA COL·LABORACIÓ INTERNACIONAL ÉS UN MITJÀ
DE SUMAR ESFORÇOS I SUPERAR OBSTACLES?-
> 
> -Sí, molt difícil. En el
meu laboratori hem hagut de recórrer a la col·laboració internacional i
al mecenatge per poder subsistir durant els darrers 5 anys. Resulta
paradoxal, però des de l'any 2006 al 2011, no li han concedit al meu
laboratori cap finançament públic espanyol que haguem sol·licitat i,
tanmateix, sí que l'hem aconseguit del govern dels EUA mitjançant la
convocatòria de projectes públics competitius de seu Sistema Nacional de
Salut (NIH) per 4 anys. Normalment, el NIH només finança «extramurs» a
laboratoris que fan recerca avantguardista que no es fa als EUA. Així
que, teníem aquesta consideració fora d'Espanya però no aconseguim fons
al nostre país.
> 
> Això, però sobretot la contribució altruista de
persones amb lesió de la medul·la espinal, amics, familiars, a través de
la Fundació Investigació en Regeneració del Sistema Nerviós, ha permès
que poguéssim seguir investigant. Si no hagués estat per aquestes
persones, no hauríem arribat on som ara i segurament el meu laboratori
ja no existiria actualment.-
> 
> -SEMPRE S'INVERTEIX EN CIÈNCIA MENYS
DEL QUE SERIA DESITJABLE, PERÒ CREU VOSTÈ QUE LA INVERSIÓ QUE A ESPANYA
ES FA EN INVESTIGACIÓ I DESENVOLUPAMENT HA MILLORAT SUBSTANCIALMENT EN
ELS ANYS TRANSCORREGUTS DES QUE VOSTÈ VA INICIAR LA SEVA TRAJECTÒRIA
PROFESSIONAL? O, PER CONTRA, LES COSES NO HAN CANVIAT MOLT?-
> 
> -Jo
vaig iniciar la meva trajectòria científica a Espanya l'any 1989. En
aquests anys la inversió en recerca era molt escassa i, no hi ha dubte,
que en 21 anys ha millorat. No obstant això, després d'un període
inicial de bonança, seguit d'un estancament, ara ens trobem en un
declivi. Per exemple, l'any 2010 es va retallar el pressupost de recerca
en 5,5% respecte a l'any 2009 i per a aquest any s'ha retallat un 8,5%
respecte al 2010. És a dir, en menys de 2 anys s'ha retallat un 14% i ja
venia retallant d'abans. Els més perjudicats d'aquesta retallada són els
organismes públics d'investigació i serà impossible el compliment de
l'objectiu de la Unió Europea per a Espanya que establia per a l'any
2010 una inversió del 2% del PIB. Ara mateix estem en el 1,38, molt per
sota de l'objectiu i, a més, disminuint cada any la inversió. El nostre
país no està conscienciat encara del valor de la investigació com una
inversió de futur. Això genera una política científica d'improvisació
basada en la distribució dels recursos disponibles en cada moment.-
> 
>
-SEMPRE QUE ES PARLA D'AVENÇOS MÈDICS I DE PATENTS, SORGEIX EL DILEMA
MORAL DE FINS A QUIN PUNT AQUESTES PODEN RESTRINGIR L'APLICACIÓ D'ÈXITS
CAPAÇOS DE BENEFICIAR DE MANERA IMPORTANT A PACIENTS SENSE ALTRES
OPCIONS DE TRACTAMENT. QUÈ OPINA VOSTÈ SOBRE AIXÒ?-
> 
> -El trasllat a
la clínica de qualsevol teràpia experimental té un cost elevadíssim.
Això motiva que els recursos necessaris per aquesta medicina
translacional provinguin, normalment, d'empreses i no de fons públics.
Aquestes empreses no inverteixen de manera altruista el seu capital,
sinó que esperen obtenir un benefici econòmic de la inversió. Aquest
benefici és més gran si l'empresa té l'exclusivitat en l'explotació
d'aquesta teràpia a través d'una patent. Per tant, tota teràpia que no
pugui ser patentada, o que no generi rèdit, no és d'interès per a
aquestes empreses, ja que la seva fi és comercial i no social. Quina
empresa voldrà invertir en una teràpia que després no pugui vendre? Això
genera que molts avenços mèdics que no poden ser patentats, o dels que
no es pot obtenir rendibilitat, no vegin mai la llum, encara que siguin
els millors per als pacients.
> 
> Però, a més, les empreses i les seves
patents estan condicionant les línies de recerca en les que els
científics treballen, la qual cosa és bastant alarmant. Molts
investigadors busquen en les empreses els recursos que no poden obtenir
a través dels fons públics. Els nostres laboratoris han d'adaptar les
seves línies de treball a aquelles que siguin d'interès per a l'empresa
que el finança, encara que siguin de menys valor científic o de dubtosa
eficàcia mèdica. Si s'investiga en el que li interessa a les empreses,
es podria estar deixant de costat teràpies que són millors per als
pacients. També, des de les mateixes institucions públiques s'incentiva
als investigadors a que estableixin acords amb empreses per treballar en
línies que siguin d'interès per a les mateixes, com una forma d'obtenir
recursos per a la mateixa institució. Això pot condicionar les línies
estratègiques d'actuació en matèria sanitària i les futures teràpies que
s'apliquen als nostres hospitals.
> 
> Al meu entendre, la medicina
actual i la investigació biomèdica estan caient en mans de les empreses
i de les seves patents, oblidant-se de la seva raó de ser: el benefici
social.-

Enllaç de l'entrevista dins del lloc web del Centre d'Estudis
Joan
Bardina:

http://www.bardina.org/nw/escrits/jordi-munnshe-entrevista-a-almudena-ramon-cueto-cat.htm
[2]

Enllaç de l'entrevista original al lloc web de Notícies de la
Ciència i la
Teconologia:

http://noticiasdelaciencia.com/not/611/almudena_ramon_cueto_pionera_de_la_regeneracion_neural_por_glia_envolvente_olfatoria/
[3] 

(Texto en castellano).

JORGE MUNNSHE ENTREVISTA A ALMUDENA RAMÓN
CUETO, PIONERA DE LA REGENERACIÓN NEURAL POR GLÍA ENVOLVENTE OLFATORIA.


Os informamos de la entrevista que JORGE MUNNSHE hizo en el año 2011 a
la investigadora ALMUDENA RAMÓN CUETO, cuyo equipo ha conseguido
recuperar la más completa movilidad en animales que tenían interrumpida
la conexión de sus respectivas médula espinales. Esta técnica permite,
de aplicarse en seres humanos, conseguir hacer caminar a muchas personas
parapléjicas y tetrapléjicas.

La característica de esta línea de
investigación es que no es patentable, lo que hace que pueda ser
aplicada con un coste más barato y al servicio de toda persona que la
pueda necesitar. Pero ha provocado, sobre todo en el Estado español, la
oposición feroz de los poderes fácticos que quieren monopolizar los
tratamientos sanitarios, que impulsan a la vez la privatización de las
sanidades públicas, y que quieren aplicar exclusivamente tratamientos
patentables caros, al alcance sólo de los más ricos, o al alcance de los
pobres que se deberán empeñar para toda la vida. Eso sí, estos mismos
poderes fácticos fomentan la investigación genética, que genera
soluciones patentables que no necesariamente van a la raíz de cada
problema, excluyendo otras soluciones más directas, baratas y mejores,
no patentables. AGUSTÍ CHALAUX nos recuerda esta realidad en su frase:
«LOS RICOS HACEN LA GUERRA A LOS POBRES, PERO LOS POBRES NO HACEN LA
GUERRA A LOS RICOS».

Desde el Centro de Estudios Joan Bardina
publicamos esta entrevista, defensores como somos de la existencia de
una sanidad pública de calidad en favor de todos, practicada por
vocacionales liberales que reciban sus ingresos de la comunidad, y que
mantengan su vocación liberal separada de cualquier profesión mercantil.
Recordemos, sin embargo, que el invento es el factor forístico que
genera una mayor producción, frente al trabajo, el capital y la empresa.
Invertir en ciencia significa aumentar al máximo el capitalismo
comunitario que enriquece la sociedad. Hay que apoyar una ciencia al
servicio de toda la Humanidad, que aplique sus avances más eficaces, en
armonía con la Naturaleza de la que esta Humanidad depende.

Como
escribió LLUÍS MARIA XIRINACS al principio de su obra _Tercera Via,
Sistema General a la mesura de l'home d'avui_
(http://www.bardina.org/nw2/tercera_via/terceraviact.htm [4]) (_Tercera
Vía, Sistema General a la medida del hombre de hoy_): «PARALÍTIC, SI
VOLS, AIXECA'T I CAMINA!» («¡PARALÍTICO, SI QUIERES, LEVÁNTATE Y
ANDA!»). 

 Agradecemos a Jorge Munnshe las facilidades ofrecidas para
la reproducción de la presente entrevista.

> JORGE MUNNSHE ENTREVISTA A
ALMUDENA RAMÓN CUETO, PIONERA DE LA REGENERACIÓN NEURAL POR GLÍA
ENVOLVENTE OLFATORIA.
> 
> Noticias de la Ciencia y la Tecnología.
>
Viernes, 11 marzo del 2011.
> ALMUDENA RAMÓN CUETO, PIONERA DE LA
REGENERACIÓN NEURAL POR GLÍA ENVOLVENTE OLFATORIA.
> 
> Entrevista
realizada por Jorge Munnshe.
> 
> La Dra. Almudena Ramón Cueto es una
científica infatigable que ha logrado llevar adelante su trabajo pionero
a pesar de las innumerables trabas que le han puesto a su investigación.
El ámbito de ésta, la regeneración neural en pacientes con lesión de
médula espinal, hace aún más trascendentales su trayectoria profesional
y su vocación personal. Su labor de vanguardia en la regeneración neural
mediante glía envolvente olfatoria la ha dotado de prestigio en la
comunidad científica internacional. Sus actividades la han llevado,
entre otras instituciones, a la Universidad de California en Irvine, la
UCLA (Universidad de California en Los Ángeles), y, en España, al
Instituto de Biomedicina de Valencia, dependiente del Consejo Superior
de Investigaciones Científicas (CSIC), donde actualmente dirige el
Laboratorio de Regeneración Neural.
> 
> -¿CÓMO SURGIÓ SU VOCACIÓN
CIENTÍFICA? ¿QUÉ LA LLEVÓ A DECIDIR ESPECIALIZARSE EN LA REGENERACIÓN
NEURAL?-
> 
> -Cuando estudié Medicina mi idea era dedicarme a la
clínica y hacer la especialidad de cirugía cardiovascular. Nunca había
pensado en dedicarme a la investigación. Al terminar la carrera me
marché a Estados Unidos con mi marido, que sí que era investigador. Es
en EEUU donde entré en contacto por primera vez con el mundo de la
investigación científica. Durante los dos últimos años de mi carrera
había estado aprendiendo junto al Dr. Francisco López, del Servicio de
Neurocirugía del Hospital Rio Hortega de Valladolid, microcirugía
vascular y nerviosa; algo muy novedoso y que entonces prácticamente no
se aplicaba en pacientes. Mi especialización quirúrgica en esta técnica
tan compleja fue del interés del Dr. Nieto-Sampedro. Este químico, que
entonces tenía un pequeño laboratorio en la Universidad de California en
Irvine, estaba intentando purificar inhibidores de mitógenos de los
cerebros lesionados de ratas con la idea de poderlos aplicar en un
futuro para controlar la cicatriz glial y así promover la regeneración
neural. Durante la carrera, siempre me había llamado la atención lo poco
que el médico puede hacer para curar las enfermedades del sistema
nervioso. Somos buenos diagnosticando, pero no curando. Se nos forma
para ejercer y no nos solemos plantear que nuestra formación nos sitúa
en un lugar privilegiado para investigar la cura de enfermedades
«incurables». Me pareció muy interesante la idea de echarle un pulso a
nuestra fisiopatología del sistema nervioso desde su aspecto más básico
y dogmático: su incapacidad de regenerarse. Cuando en 1989, dos años
después, volví a España decidí ponerme en marcha y realizar mi doctorado
en éste área.-
> 
> -IMAGINO QUE LAS REPERCUSIONES QUE SU TRABAJO PUEDE
TENER EN MUCHOS PACIENTES DEBEN SER PARA USTED UNA POTENTE FUENTE DE
MOTIVACIÓN PARA SEGUIR ADELANTE, PERO ¿NO SE SIENTE TAMBIÉN BAJO PRESIÓN
AL TRABAJAR, DEBIDO A LO MUCHO QUE HAY EN JUEGO EN INVESTIGACIONES COMO
LA SUYA?-
> 
> -He tenido grandes dificultades para desarrollar mi
trabajo científico en España y los pacientes con lesión de la médula
espinal y su sufrimiento han sido, y son, mi única motivación para
seguir adelante.
> 
> En mis etapas iniciales sí que sentía esa presión,
pero con los años he aprendido que se avanza mucho más y de forma más
libre si nos centramos sólo en el problema científico que nos ocupa; sin
pausa pero sin prisa, con la calma y la mesura que requieren los grandes
retos. Para la consecución de un objetivo como el nuestro es esencial
dejar «aparcadas» las presiones para evitar sesgos y para garantizar la
ecuanimidad e irrefutabilidad de los resultados.-
> 
> -¿EN QUÉ FASE SE
HALLA ACTUALMENTE SU LÍNEA DE INVESTIGACIÓN CON GLÍA ENVOLVENTE
OLFATORIA? ¿ESTÁ AHORA REALIZANDO EXPERIMENTOS AL RESPECTO?-
> 
> -En la
fase final. Ya hemos hecho todo lo que se podía hacer en el laboratorio
para demostrar que la glía envolvente del bulbo olfatorio puede curar
lesiones de la médula espinal. Nuestros resultados ya han sido
reproducidos de forma independiente por otros científicos de distintos
países. Para que se haga una idea, ya hay más de 60 artículos
científicos internacionales que avalan que estas células promueven la
reparación del sistema nervioso lesionado y, de ellos, 45 estudios
describen su eficacia en distintos modelos animales de lesión medular.
Por eficacia entendemos que animales parapléjicos con lesiones de
distinto grado de severidad, incluidas las lesiones completas,
trasplantados en la fase aguda y crónica, han recuperado su función
motora, sensitiva y se ha producido la regeneración en sus médulas
espinales. Ya se ha demostrado que esto lo consiguen no sólo las células
de roedor, sino también las de otras especies y también las humanas. Ya
se ha probado que esta terapia funciona en varias especies como el
perro, el cerdo y los primates no humanos. Ya se ha demostrado que las
células de primate son seguras para su uso en terapia y que el propio
paciente puede ser donante de sus propias células (terapia autóloga), lo
que constituye la terapia celular más segura para cualquier paciente. Ya
se han desarrollado todos los protocolos quirúrgicos para la aplicación
de esta terapia en personas. Además, la utilización de estas células
cumple los requisitos que organismos internacionales exigen a toda
terapia experimental para ser trasladada a pacientes con lesión de la
médula espinal, los llamados criterios ICCP. Es decir, ya hemos dado,
con creces, todos los pasos que se podían dar en el laboratorio. ¿Qué
más podemos hacer a nivel científico? Sólo queda que alguien decida
poner los medios para trasladar esta terapia a las personas que lo
necesitan. Da mucha rabia ver como, tras haber llegado con éxito al
final de la experimentación, los avances científicos no se aplican.
¿Para qué investigamos entonces?
> 
> Seguimos realizando experimentos,
pero como ya se han dado todos los pasos experimentales en cuanto a la
terapia con trasplantes de glía envolvente, estamos trabajando en otros
aspectos.-
> 
> -¿ES DIFÍCIL HACER EN ESPAÑA INVESTIGACIONES CIENTÍFICAS
DEL TIPO DE LA QUE USTED HACE? ¿LA COLABORACIÓN INTERNACIONAL ES UN
MEDIO DE SUMAR ESFUERZOS Y SUPERAR OBSTÁCULOS?-
> 
> -Sí, muy difícil.
En mi laboratorio hemos tenido que recurrir a la colaboración
internacional y al mecenazgo para poder subsistir durante los últimos 5
años. Resulta paradójico, pero desde el año 2006 al 2011, no le han
concedido a mi laboratorio ninguna financiación pública española que
hayamos solicitado y, sin embrago, sí que la hemos conseguido del
gobierno de los EEUU a través de la convocatoria de proyectos públicos
competitivos de su Sistema Nacional de Salud (NIH) por 4 años.
Normalmente, el NIH sólo financia «extramuros» a laboratorios que hacen
investigación vanguardista que no se hace en EEUU. Así que, teníamos
esta consideración fuera de España pero no conseguimos fondos en nuestro
país.
> 
> Esto, pero sobre todo la contribución altruista de personas
con lesión de la médula espinal, amigos, familiares, a través de la
Fundación Investigación en Regeneración del Sistema Nervioso, ha
permitido que pudiéramos seguir investigando. De no haber sido por estas
personas, no habríamos llegado donde estamos ahora y seguramente mi
laboratorio ya no existiría actualmente.-
> 
> -SIEMPRE SE INVIERTE EN
CIENCIA MENOS DE LO QUE SERÍA DESEABLE, PERO ¿CREE USTED QUE LA
INVERSIÓN QUE EN ESPAÑA SE HACE EN INVESTIGACIÓN Y DESARROLLO HA
MEJORADO SUSTANCIALMENTE EN LOS AÑOS TRANSCURRIDOS DESDE QUE USTED
INICIÓ SU TRAYECTORIA PROFESIONAL? ¿O, POR EL CONTRARIO, LAS COSAS NO
HAN CAMBIADO MUCHO?-
> 
> -Yo inicié mi trayectoria científica en España
en el año 1989. En esos años la inversión en investigación era muy
escasa y, no cabe duda, de que en 21 años ha mejorado. Sin embargo, tras
un periodo inicial de bonanza, seguido de un estancamiento, ahora nos
encontramos en un declive. Por ejemplo, en el año 2010 se recortó el
presupuesto de investigación en 5,5% respecto al año 2009 y para este
año se ha recortado un 8,5 % respecto al 2010. O sea, en menos de 2 años
se ha recortado un 14% y ya se venía recortando de antes. Los más
perjudicados de este recorte son los organismos públicos de
investigación y va a ser imposible el cumplimiento del objetivo de la
Unión Europea para España que establecía para el año 2010 una inversión
del 2% del PIB. Ahora mismo estamos en el 1,38, muy por debajo del
objetivo y, además, disminuyendo cada año la inversión. Nuestro país no
está concienciado aún del valor de la investigación como una inversión
de futuro. Esto genera una política científica de improvisación basada
en la distribución de los recursos disponibles en cada momento.-
> 
>
-SIEMPRE QUE SE HABLA DE AVANCES MÉDICOS Y DE PATENTES, SURGE EL DILEMA
MORAL DE HASTA QUÉ PUNTO ÉSTAS PUEDEN RESTRINGIR LA APLICACIÓN DE LOGROS
CAPACES DE BENEFICIAR DE MANERA IMPORTANTE A PACIENTES SIN OTRAS
OPCIONES DE TRATAMIENTO. ¿QUÉ OPINA USTED AL RESPECTO?-
> 
> -El
traslado a la clínica de cualquier terapia experimental tiene un coste
elevadísimo. Esto motiva que los recursos necesarios para esta medicina
translacional provengan, normalmente, de empresas y no de fondos
públicos. Estas empresas no invierten de forma altruista su capital,
sino que esperan obtener un beneficio económico de su inversión. Este
beneficio es mayor si la empresa tiene la exclusividad en la explotación
de esa terapia a través de una patente. Por lo tanto, toda terapia que
no pueda ser patentada, o que no genere rédito, no es de interés para
estas empresas, pues su fin es comercial y no social. ¿Qué empresa va a
querer invertir en una terapia que luego no pueda vender? Esto genera
que muchos avances médicos que no pueden ser patentados, o de los que no
se puede obtener rentabilidad, no vean nunca la luz, aunque sean los
mejores para los pacientes.
> 
> Pero, además, las empresas y sus
patentes están condicionando las líneas de investigación en las que los
científicos trabajan, lo que es bastante alarmante. Muchos
investigadores buscan en las empresas los recursos que no pueden obtener
a través de los fondos públicos. Para ello, sus laboratorios deben
adaptar sus líneas de trabajo a aquellas que sean de interés para la
empresa que lo financia, aunque sean de menor valor científico o de
dudosa eficacia médica. Si se investiga en lo que le interesa a las
empresas, se podría estar dejando de lado terapias que son mejores para
los pacientes. También, desde las propias instituciones públicas se
incentiva a los investigadores a que establezcan acuerdos con empresas
para trabajar en líneas que sean de interés para las mismas, como una
forma de obtener recursos para la propia institución. Esto puede
condicionar las líneas estratégicas de actuación en materia sanitaria y
las futuras terapias que se apliquen en nuestros hospitales.
> 
> En mi
opinión, la medicina actual y la investigación biomédica están cayendo
en manos de las empresas y de sus patentes, olvidándose de su razón de
ser: el beneficio social.-

Enlace de la entrevista dentro del sitio web
del Centro de Estudios Joan
Bardina:

http://www.bardina.org/nw/escrits/jorge-munnshe-entrevista-a-almudena-ramon-cueto-es.htm
[5]

Enlace de la entrevista original en el sitio web de Noticias de la
Ciencia y la
Teconología:

http://noticiasdelaciencia.com/not/611/almudena_ramon_cueto_pionera_de_la_regeneracion_neural_por_glia_envolvente_olfatoria/
[6] 

-- 
Si has rebut un missatge amb còpia oculta i no vols rebre més
correus nostres, retorna el missatge posant «Baixa» o «Baja» dins de
l'assumpte del missatge, des de la mateixa adreça que els rebs. - Si has
recibido un mensaje con copia oculta y no quieres recibir más correos
nuestros, devuelve el mensaje poniendo «Baja» o «Baixa» dentro del
asunto del mensaje, desde la misma dirección que lo recibes.

Centre
d'Estudis Joan Bardina.
E-mail: jbardina a pangea.org [7]
Web:
http://bardina.org [8]
Bloc/blog: http://bardina.blog.pangea.org
[9]

Article 19 de la Declaració universal de Drets Humans adoptada i
proclamada per la Resolució de l'Assemblea General de les Nacions
Unides, 17 A (iii) del 10 de desembre de 1948: Tot individu té dret a la
llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser
inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les
informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense
consideració de fronteres.

Artículo 19 de la Declaración universal de
Derechos Humanos adoptada y proclamada por la Resolución de la Asamblea
General de las Naciones Unidas, 17 A (iii) del 10 de diciembre de 1948:
Todo individuo tiene derecho a la libertad de opinión y de expresión;
este derecho incluye el de no ser molestado a causa de sus opiniones, el
de investigar y recibir informaciones y opiniones, y el de difundirlas,
sin limitación de fronteras, por cualquier medio de expresión.

 


Links:
------
[1]
http://www.bardina.org/nw2/tercera_via/terceraviact.htm
[2]
http://www.bardina.org/nw/escrits/jordi-munnshe-entrevista-a-almudena-ramon-cueto-cat.htm
[3]
http://noticiasdelaciencia.com/not/611/almudena_ramon_cueto_pionera_de_la_regeneracion_neural_por_glia_envolvente_olfatoria/
[4]
http://www.bardina.org/nw2/tercera_via/terceraviact.htm
[5]
http://www.bardina.org/nw/escrits/jorge-munnshe-entrevista-a-almudena-ramon-cueto-es.htm
[6]
http://noticiasdelaciencia.com/not/611/almudena_ramon_cueto_pionera_de_la_regeneracion_neural_por_glia_envolvente_olfatoria/
[7]
mailto:jbardina a pangea.org
[8] http://bardina.org
[9]
http://bardina.blog.pangea.org