[Ecoseny.Actualitat] Fwd: ★ Articles sobre la Renda Bàsica. ★ Artículos sobre la Renta Básica.

angelsvendrell a moviments.net angelsvendrell a moviments.net
div maig 2 09:56:00 CEST 2014


  

-1. Text en català. 

2. Texto en castellano.

(Text en
català).

SUMARI:
1. Presentació.
 2. Daniel Raventós: «No s'és lliure
sense l'existència garantida».
 3. Mínim vital per rescatar les
persones.
 4. Daniel Raventós: «Estudis demostren que la renda bàsica
incentiva el treball».

1. PRESENTACIÓ.

En aquest missatge us oferim
uns articles relatius a la renda bàsica, mesura proposada en el seu
moment dins el Sistema General elaborat per l'equip encapçalat per
l'Agustí Chalaux (1911-2006) i en Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), en
el Centre d'Estudis Joan Bardina (http://bardina.org [1]).

Si bé en els
articles següents es proposa el finançament d'aquesta mesura per la via
dels impostos i pel combat del frau fiscal, dins el Sistema General
s'enuncia una hipòtesi de treball consistent en la possible existència
del capitalisme comunitari, una riquesa amagada basada en els invents
que no tributen drets de patent, la manifestació de la qual són els
excedents de producció, capitalisme comunitari que permetria inventar el
diner necessari per crear aquesta renda i equilibrar l'oferta i la
demanda de productes de primera necessitat.

La condició que estableix
aquest Sistema General per verificar o no aquesta hipòtesi és
l'establiment d'un diner exclusivament telemàtic que permeti fer de la
ciència econòmica una disciplina molt més rigorosa que en l'actualitat,
dificultant molt més la corrupció, després de 4300 anys d'un diner
anònim que ha fomentat la irresponsabilitat en les relacions entre
individus i entre nacions. Un diner exclusivament telemàtic permetria
eliminar efectivament el frau fiscal i disminuir els impostos a un
nivell mínim, mantinguts així per raons de prudència econòmica.

En les
dues entrevistes que us referenciem, fetes al President de la Xarxa
Renda Bàsica, Daniel Raventós, es manifesta una aparent paradoxa,
consistent en que, quan la renda bàsica s'aplica a tota persona major
d'edat, aquesta mesura incentiva la feina assalariada, alhora que
facilita que les persones puguin escollir la labor que més
desitgen.

Moltes mercès per compartir aquesta informació. 

2. DANIEL
RAVENTÓS: «NO S'ÉS LLIURE SENSE L'EXISTÈNCIA GARANTIDA».

 El Punt Avui.
L'Econòmic. Del 26 d'abril al 2 de maig del 2014. Pàgina 4.

DANIEL
RAVENTÓS, PRESIDENT DE LA XARXA RENDA BÀSICA: «NO S'ÉS LLIURE SENSE
L'EXISTÈNCIA GARANTIDA».
26/04/14 02:00 - Barcelona - Joan Poyano.


Daniel Raventós.

Doctor en ciències econòmiques, professor titular de
sociologia a la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de
Barcelona, és fundador de la Xarxa Renda Bàsica, que presideix.

-PER
QUÈ UN SOU PÚBLIC PER A TOTHOM, RIC O POBRE?-

 -És una vella tradició
republicana, que es remunta a l'Atens clàssica: ningú no és lliure si no
té l'existència material garantida. Un pobre no és lliure.-

-I COM ES
FINANÇA?-

 -Vam fer una simulació amb 200.000 declaracions fiscals de
Catalunya de l'any 2010, i segons els nostres càlculs es podria finançar
una renda bàsica a Catalunya per a tots els adults de 7.968 euros anuals
(els 664 euros de l'indicador de renda de suficiència) i de 1.593 a
l'any per als menors de 18 anys. A través d'una profunda reforma de
l'IRPF i la supressió de totes les subvencions i subsidis públics
d'import inferior.-

-L'IRPF PUJARIA MOLT? A QUI LI COMPENSARIA PAGAR
MÉS IMPOSTOS A CANVI D'AQUESTA RENDA?-

 -Una de les coses que més ens
interessava de l'estudi a Catalunya era saber qui guanyava i qui perdia
amb la renda bàsica. Amb un tipus únic del 49,5% -no aplicat a la renda
bàsica- i traient totes les desgravacions personals, el 70% de la
població, començant pel més pobre i pujant en l'escala de renda, sortia
guanyant; un 15% es quedava igual i el 15% més ric hi sortia perdent. Un
tipus únic pot semblar regressiu, però amb la renda bàsica deixa de
ser-ho perquè al 10% de rendes, les més baixes, el tipus real acaba sent
del -160% i el tipus real només s'acosta al real per al 2% més ric de la
població. Una altra font de finançament seria una lluita més seriosa
contra el frau fiscal. Els que fèiem l'estudi som professors sense
altres ingressos i resulta que formem part del 5% més ric. Això indica
l'alt nivell de frau que hi ha.-

-NO SERIA UNA FÀBRICA DE GANDULS?-


-La crítica que es desincentiva la busca de feina pot tenir el seu
fonament en el cas dels subsidis condicionals. Un subsidi d'atur
indefinit incompatible amb treballar segurament no motivaria a buscar
feina, però amb la renda bàsica no passaria això perquè és acumulable.
És molt suposar que la gent es conformaria amb 644 euros al mes. A
Bèlgica van fer un estudi amb gent a qui havia tocat una loteria que et
dóna 1.000 euros mensuals tota la vida, i al cap de dos anys la majoria
no havien deixat la feina, i els que l'havien deixat havia estat per
buscar-ne una de millor. Això enllaça amb un dels fonaments de la
proposta de la renda bàsica: garantir la llibertat real a bona part de
la població.-

-LES EMPRESES NO APROFITARIEN LA RENDA BÀSICA PER BAIXAR
SOUS? SABENT QUE EL TREBALLADOR JA INGRESSA 664 EUROS, EN COMPTES DE
1.000 N'HI OFEREIXES 336, I SI NO HO ACCEPTA HI HA MOLTS PARATS A LA
CUA...-

 -No podrien fer-ho perquè per llei han de pagar almenys el
salari mínim. La renda bàsica garantiria també que els joves tinguessin
més llibertat per rebutjar sous miserables.-

 Darrera actualització
(Dissabte, 26 d'abril del 2014 02:00)

 Enllaç a l'article dins del lloc
web del Centre d'Estudis Joan
Bardina:

http://bardina.org/nw/escrits/daniel-raventos-no-se-es-lliure-sense-la-existencia-garantida-cat.htm
[2]

 Enllaç a l'article
original:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/735734-no-ses-lliure-sense-lexistencia-garantida.html
[3]

3. MÍNIM VITAL PER RESCATAR LES PERSONES.

El Punt Avui.
L'Econòmic. Del 26 d'abril al 2 de maig del 2014. Pàgines 2 i 3.

MÍNIM
VITAL PER RESCATAR LES PERSONES.

 La majoria dels parlamentaris estan
d'acord a instaurar la renda garantida de ciutadania per assegurar a
tothom l'ingrés mínim per viure dignament. CiU s'hi oposa per les
dificultats pressupostàries i la por de generalitzar la cultura del
subsidi.

 26/04/14 02:00 - Girona - Joan Poyano.

 Persones sense llar,
voluntaris i treballadors de la Fundació Arrels van sortiran al carrer
el desembre de 2013 amb grans cors de cartró amb el missatge «Ningú
dormint al carrer», Foto: L'Econòmic.

 Els partits catalans han dedicat
molta més energia a dir el nom del porc als responsables de la retallada
de l'Estatut del 2006 que no pas a desplegar la part que es va salvar. I
així es troben que, vuit anys després, comencen a tramitar una llei per
fer realitat l'article 24.3, que estableix que «les persones o famílies
que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda
garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d'una vida digna,
d'acord amb les condicions que legalment s'estableixen». I ho fan no per
iniciativa d'algun grup parlamentari, sinó obligats per una iniciativa
legislativa popular (ILP) per a la creació de la renda garantida de
ciutadania (RGC) avalada per 121.192 firmes a la qual cap grup -ni CiU,
el més reticent- va gosar presentar esmena a la totalitat quan va ser
presentada al Parlament el 26 de març.

 La proposició de llei que ha de
debatre el Parlament diu que la RGC ha de garantir uns mínims quant a la
cobertura de les necessitats bàsiques de la persona, i que la quantia de
la prestació serà equivalent a la de l'indicador de renda de suficiència
de Catalunya vigent en cada moment (actualment, 644 euros mensuals per a
una persona que viu sola), en funció dels ingressos del conjunt del
nucli familiar o de convivència. Es tracta de garantir que tothom
ingressi mensualment el mínim vital, que en el cas de les famílies seria
aquests 664 euros més un 70% de la mateixa quantitat per cada membre
addicional, de manera que si són tres se'ls garantiria un ingrés mensual
de 1.594 euros. Això no vol dir que la Generalitat pagaria tot aquest
mínim, sinó la diferència entre aquest i els altres ingressos familiars.
Per exemple, si es cobra una pensió no contributiva de 300 euros o es
cobra aquesta quantitat per un treball a temps parcial, el pressupost
català pagaria 364 euros més. Tindrien dret a cobrar la renda garantida
tots els majors d'edat o menors emancipats amb una residència mínima a
Catalunya de dotze mesos en situació de manca de recursos econòmics
produïda com a mínim en els quatre mesos anteriors a la sol·licitud.


L'article 24.3 de l'Estatut està parcialment desenvolupat amb la renda
mínima d'inserció (RMI), a la qual l'any passat es van destinar 480,47
milions. La RGC requereix molts més recursos, en primer lloc perquè la
renda mínima es paga en principi per un màxim de dotze mesos
(prorrogables), mentre que la renda garantida es cobraria mentre es
mantingués la situació de pobresa. I en segon lloc perquè l'import màxim
que cobra una família amb la RMI és el salari mínim, 14 pagues de 645
euros a l'any. Candidates immediates a tenir dret a cobrar la renda
garantida són les 207.400 persones que, segons l'Idescat, el quart
trimestre de 2013 no tenien cap ingrés, i molts números per acabar
sent-ho té la població en risc de pobresa extrema -la que té uns
ingressos inferiors al 30% de la mitjana, que el 2011 era el 7,3% del
total.

FORT IMPACTE.

 Amb xifres com aquestes, la comissió promotora
de la llei assenyala que tindria un impacte en la despesa pública de més
de 2.000 milions d'euros anuals. La diputada de CiU Anna Figueras, que
eleva el cost fins a la ratlla de 3.000 milions, ja va anunciar en el
ple del 26 de març que el seu grup no donarà suport a fer que la llei
obligui a posar en els pressupostos tots els diners que calguin per
ajudar tothom que compleixi el requisit de pobre. Una obligació
«impossible de sostenir en l'actualitat», va dir, recordant que aquests
3.000 milions d'euros equivalen al 88% del Departament d'Ensenyament, a
més del 45% de la despesa en salut i a més del doble del pressupost del
Departament de Benestar Social.

 Si CiU apel·la al realisme i diu que
no es pot anar gaire més enllà dels 852,7 milions d'euros anuals que la
Generalitat destina a ajuts directes a les persones i a pal·liar
situacions de pobresa, quin futur espera a la ILP? En l'apartat
econòmic, en principi pot quedar força igual, si els grups parlamentaris
mantenen les posicions anunciades. ERC, ICV-EUiA i CUP són membres de la
comissió promotora i el PSC ha recollit firmes a favor, assegurant la
seva diputada Eva Granados que si el cost són 3.500 milions «ja podem
tirar endavant». El republicà Oriol Amorós, però, ja va deixar anar que
la riquesa que genera Catalunya permet tenir una política de rendes
d'equitat completa, però que la part que gestiona la Generalitat «és
finita, i qui digui el contrari no estarà ajustant-se a la realitat». No
hi veu problema, en canvi, el diputat del PP Rafael López, que diu que
cal complir l'Estatut i afegeix: «És clar que tenim els recursos, el que
passa és que els hem d'aplicar per al que els hem d'aplicar. Catalunya
actualment té una despesa per habitant 600 euros més gran que la mitjana
espanyola, però a polítiques socials hi destina 200 euros menys».
Clarament a favor que la renda garantida no estigui subjecta a
disponibilitat pressupostària està José María Espejo-Saavedra, de
Ciutadans, segons el qual el pressupost ha de tenir una partida sempre
oberta perquè ningú quedi exclòs per falta de diners.

 En el debat
també van sortir algunes idees d'on treure els diners que CiU no troba.
Laura Massana, d'ICV-EUiA, va exposar que es podrien recollir ingressos
si s'apliqués bé l'impost de successions a les 500 famílies més riques
de Catalunya, es reduïssin beneficis fiscals i s'eliminessin les escoles
concertades de l'Opus Dei, i David Fernández, de la CUP, va recordar els
16.000 milions d'euros de frau fiscal català.

CULTURA DE SUBSIDI.


Problemes financers a part, l'establiment del dret general i indefinit a
cobrar un ajut públic si no s'arriba a un determinat nivell de renda és
qüestionat pels que consideren que es desincentiva la cerca de feina.
Alejandro Goñi, president de Pimec Comerç, explica que aquests diners
estimularien el consum, però que «aquesta no és una mesura que estimuli
l'esforç i el treball. Trobaria molt més coherent que es destinessin
diners a incentivar l'ocupació i crear llocs de treball». En aquesta
línia, el president del grup de CiU al Parlament, Jordi Turull, va
deixar clar que no s'oposaven a la tramitació de la ILP perquè era una
oportunitat de fer un debat sobre la pobresa, però que no estan d'acord
a «generalitzar la cultura del subsidi». Diosdado Toledano, representant
de la comissió promotora, replica que la renda garantida «és un dret que
té una obligació, que és acceptar l'oferta d'un treball legal, sota pena
de perdre el dret a aquesta renda. Per tant, és fals que desactivi la
recerca de feina». ICV-EUiA afegeix per la seva banda que «no hi ha
cultura del subsidi més gran que la del subsidi cap a la banca -40.000
milions-, les grans elèctriques -500.000 milions i un 25% de pobresa
energètica- o el rescat de les autopistes», i David Fernàndez, de la
CUP, manté que darrere els comentaris sobre que s'ha de posar fi a la
cultura del subsidi «hi ha la trampa de la meritocràcia i
l'emprenedoria, que ens desvela un darwinisme oficial alarmant, de
prejudicis basats en l'elitisme».

 Els socialistes també consideren que
aquesta iniciativa no és «allò de parar la mà o la cultura del subsidi»,
sinó que estem parlant de distribució de la riquesa, però presentaran
esmenes a la proposta en l'apartat que estableix que el cobrament
d'aquesta renda no ha d'estar condicionat a l'obligació de participar en
cap tipus d'activitat d'inserció laboral o social. El PSC proposarà que
la prestació estigui vinculada a la inserció sociolaboral (com la RMI),
i en això també hi estan d'acord ERC -sense haver de participar en
programes d'inserció molts ciutadans no entendrien les ajudes-, el PP i
Ciutadans.

 La renda de ciutadania catalana no seria la primera. A
Bèlgica, per exemple, tots els ciutadans sense recursos tenen dret a
percebre l'ingrés d'integració, que es concedeix quan els sol·licitants
no poden beneficiar-se d'altres prestacions socials. Els joves de 18 a
25 anys han de firmar un contracte de projecte individualitzat
d'integració social pel qual es comprometen a col·laborar en la recerca
de recursos que posin fi a la seva situació d'assistits. Aquest
contracte no és obligatori per a les persones majors de 25.

 Al Brasil,
el govern paga un subsidi mínim complementari de 70 reals (uns 30 euros)
a totes les famílies registrades com de pobresa extrema, uns 22 milions
de persones.

LA RENDA BÀSICA.

 Els que s'oposen a la implantació d'una
renda mínima indefinida per als pobres -per por que no es pugui mantenir
i/o que sigui una fàbrica de subsidiats- tindrien un cobriment si a
Catalunya es proposés per llei donar un sou públic que s'acumula a la
resta de rendes del beneficiari, però no només per als que no tenen
recursos, sinó a tothom. És el que passarà a Suïssa, on una iniciativa
legislativa ha recollit les firmes necessàries per obligar a convocar un
referèndum sobre la implantació d'una renda bàsica de 2.500 francs (uns
2.000 euros mensuals). Si s'aprova, costarà al pressupost estatal uns
200.000 milions de francs suïssos, quasi un terç del PIB, però els
promotors asseguren que això no és problema per a un país que ja gasta
70.000 milions de francs en subsidis socials. Contra els que diuen que
ningú vol treballar, els promotors asseguren que la renda bàsica
permetrà fer més atractius els treballs poc populars i mal pagats, i
insisteixen que un mínim mensual garantit no privarà la gent del desig
de treballar, ja que la majoria treballa perquè veu important el que
està fent i sent que la societat valora positivament la seva tasca.
També afirmen que la renda bàsica augmentarà la productivitat, ja que
tothom es dedicarà a la feina que realment li agradi, deixant a part les
prioritats materials: no tindrà por de canviar de feina i experimentar.
A més, la gent tindrà més temps per educar els nens i prestar
assistència als familiars malalts.

 Un exemple de renda bàsica és el
d'Alaska, on des de l'any 1982 cada resident cobra pel simple fet de ser
ciutadà 900 dòlars anuals d'un fons que depèn dels ingressos derivats de
l'explotació dels recursos naturals, sobretot el petroli.

UN SUBSIDI
DESFASAT.

 La comissió promotora de la RGC, amb el lema «Rescatem les
persones», integra més de 50 entitats, i el detonant de la seva creació
va ser la retallada que l'agost de 2011 el govern de CiU va fer de la
RMI, quan va deixar de ser un dret subjectiu i es va fer fora un terç
dels beneficiaris.

 La renda garantida, segons el projecte, hauria de
substituir la RMI, que el 2011 cobria 34.545 persones (un 1,07% dels 3,2
milions en risc de pobresa, mentre que el subsidi similar a França
cobria el 13,5%). La cobertura ha baixat, i ara només la cobren poc més
de 23.000 catalans.

 La insuficiència de la RMI va ser certificada el
gener per la Comissió Europea dels Drets Socials, en un dictamen en el
qual s'afirma que a Espanya -excepte el País Basc (641 euros) i Navarra
(658 euros)- els sistemes de renda mínima no són conformes a la Carta
Social europea, ni pel que fa a prestacions, molt per sota del sostre de
pobresa, ni per les restriccions i les condicions d'aplicació.

DOS
CONCEPTES:

QUÈ ÉS LA RENDA GARANTIDA?

 Les rendes mínimes d'inserció
són per a persones que viuen en l'extrema pobresa. Amb diferents
denominacions (renda bàsica a Andalusia i Extremadura, ingrés mínim
d'inserció a la Rioja, renda garantida de ciutadania al País Valencià,
salari social a Astúries...), posen el requisit que el beneficiari
accepti mesures d'inserció laboral.

QUÈ ÉS LA RENDA BÀSICA?

 La renda
bàsica és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a tots
els residents, fins i tot si no volen treballar de forma remunerada, i
sense prendre en consideració si són rics o pobres. La filosofia és que
s'ha de garantir l'existència material de tota la població, condició
perquè la llibertat sigui possible. El gran increment del poder de
negociació dels treballadors que una RB possibilitaria seria un
exemple.

LES XIFRES.

644 EUROS.
 Import mínim mensual de la RGC si
s'implantés l'any que ve, segons la proposició de llei que ha de debatre
el Parlament.

3.000 MILIONS D'EUROS.
 Impacte pressupostari anual de la
mesura, segons els càlculs de CiU. Més de 2.000 milions, segons la
comissió promotora.

207.400 PERSONES.
 Sense cap ingrés a Catalunya en
l'últim trimestre de 2013.

852,7 MILIONS D'EUROS.
 Import anual que la
Generalitat destina a ajuts directes a persones i a pal·liar situacions
de pobresa.

 Darrera actualització (Dissabte, 26 d'abril del 2014
02:00).

 Enllaç a l'article dins del lloc web del Centre d'Estudis Joan
Bardina:

http://bardina.org/nw/escrits/joan-poyano-minim-vital-per-rescatar-les-persones-cat.htm
[4]

 Enllaç a l'article
original:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/735728-minim-vital-per-rescatar-les-persones.html
[5]

4. DANIEL RAVENTÓS: «ESTUDIS DEMOSTREN QUE LA RENDA BÀSICA
INCENTIVA EL TREBALL».

 «A Alaska els resultats són tan bons que ningú
la vol treure».

 Enllaç a l'article dins del lloc web del Centre
d'Estudis Joan
Bardina:

http://bardina.org/nw/escrits/daniel-raventos-estudis-demostren-renda-basica-incentiva-treball-cat.htm
[6]

(Texto en castellano).

SUMARIO:
1. Presentación.
 2. Daniel
Raventós: «No se es libre sin la existencia garantizada».
 3. Mínimo
vital para rescatar a las personas.
 4. Daniel Raventós: «Estudios
demuestran que la renta básica incentiva el trabajo».

1.
PRESENTACIÓN.

En este mensaje os ofrecemos unos artículos relativos a
la renta básica, medida propuesta en su momento dentro del Sistema
General elaborado por el equipo encabezado por Agustí Chalaux
(1911-2006) y Lluís Maria Xirinacs (1932-2007), en el Centro de Estudios
Joan Bardina (http://bardina.org [7]).

Si bien en los artículos
siguientes se propone la financiación de esta medida por la vía de los
impuestos y el combate del fraude fiscal, dentro del Sistema General se
enuncia una hipótesis de trabajo consistente en la posible existencia
del capitalismo comunitario, una riqueza escondida basada en los
inventos que no tributan derechos de patente, la manifestación de la
cual son los excedentes de producción, capitalismo comunitario que
pemitiría inventar el dinero necesario para crear esta renta y
equilibrar la oferta y la demanda de productos de primera necesidad.

La
condición que establece este Sistema General para verificar o no esta
hipótesis es el establecimiento de un dinero exclusivamente telemático
que permita hacer de la ciencia económica una disciplina mucho más
rigurosa que en la actualidad, dificultando mucho más la corrupción,
después de 4300 años de un dinero anónimo que ha fomentado la
irresponsabilidad en las relaciones entre individuos y entre naciones.
Un dinero exclusivamente telemático permitiría eliminar efectivamente el
fraude fiscal y disminuir los impuestos a un nivel mínimo, mantenidos
así por razones de prudencia económica.

En las dos entrevistas que os
referenciamos, hechas al Presidente de la Red Renta Básica, Daniel
Raventós, se manifiesta una aparente paradoja, consistente en que,
cuando la renta básica se aplica a toda persona mayor de edad, esta
medida incentiva el trabajo asalariado, a la vez que facilita que las
personas puedan escoger la labor que más desean.

Muchas gracias por
compartir esta información.

2. DANIEL RAVENTÓS: «NO SE ES LIBRE SIN LA
EXISTENCIA GARANTIZADA».

El Punt Avui. L'Econòmico. Del 26 de abril al
2 de mayo de 2014. Página 4.

DANIEL RAVENTÓS, PRESIDENTE DE LA RED
RENTA BÁSICA: «NO SE ES LIBRE SIN LA EXISTENCIA GARANTIZADA».
26/04/14
02:00 - Barcelona - Joan Poyano.

 Daniel Raventós.

 Doctor en ciencias
económicas, profesor titular de sociología en la Facultad de Economía y
Empresa de la Universidad de Barcelona, es fundador de la Red Renta
Básica, que preside.

-¿POR QUÉ UN SUELDO PÚBLICO PARA TODOS, RICO O
POBRE?-

 -Es una vieja tradición republicana, que se remonta a la Atens
clásica: nadie es libre si no tiene la existencia material garantizada.
Un pobre no es libre.-

-¿Y CÓMO SE FINANCIA?-

 -Hicimos una simulación
con 200.000 declaraciones fiscales de Cataluña del año 2010, y según
nuestros cálculos se podría financiar una renta básica en Cataluña para
todos los adultos de 7.968 euros anuales (los 664 euros del indicador de
renta de suficiencia) y de 1.593 al año para los menores de 18 años. A
través de una profunda reforma del IRPF y la supresión de todas las
subvenciones y subsidios públicos de importe inferior.-

-¿EL IRPF
SUBIRÍA MUCHO? ¿A QUIEN LE COMPENSARÍA PAGAR MÁS IMPUESTOS A CAMBIO DE
ESTA RENTA?-

 -Una de las cosas que más nos interesaba del estudio en
Cataluña era saber quién ganaba y quién perdía con la renta básica. Con
un tipo único del 49,5% -no aplicado a la renta básica- y sacando todas
las desgravaciones personales, el 70% de la población, comenzando por el
más pobre y subiendo en la escala de renta, salía ganando; un 15% se
quedaba igual y el 15% más rico salía perdiendo. Un tipo único puede
parecer regresivo, pero con la renta básica deja de serlo porque el 10%
de rentas, las más bajas, el tipo real termina siendo del -160% y el
tipo real sólo se acerca al real para el segundo % más rico de la
población. Otra fuente de financiación sería una lucha más seria contra
el fraude fiscal. Los que hacíamos el estudio somos profesores sin otros
ingresos y resulta que formamos parte del 5% más rico. Esto indica el
alto nivel de fraude que hay.-

-¿NO SERÍA UNA FÁBRICA DE VAGOS?-

 -La
crítica que se desincentiva la búsqueda de trabajo puede tener su
fundamento en el caso de los subsidios condicionales. Un subsidio de
paro indefinido incompatible con trabajar seguramente no motivaría a
buscar trabajo, pero con la renta básica no pasaría esto porque es
acumulable. Es mucho suponer que la gente se conformaría con 644 euros
al mes. En Bélgica realizaron un estudio con gente a la que había tocado
una lotería que te da 1.000 euros mensuales de por vida, y al cabo de
dos años la mayoría no habían dejado el trabajo, y los que lo habían
dejado había sido para buscar uno mejor. Esto enlaza con uno de los
fundamentos de la propuesta de la renta básica: garantizar la libertad
real a buena parte de la población.-

-¿LAS EMPRESAS NO APROVECHARÍAN LA
RENTA BÁSICA PARA BAJAR SUELDOS? SABIENDO QUE EL TRABAJADOR YA INGRESA
664 EUROS, EN VEZ DE 1.000 OFRECES 336, Y SI NO LO ACEPTA HAY MUCHOS
PARADOS EN LA COLA...-

 -No podrían hacerlo porque por ley tienen que
pagar al menos el salario mínimo. La renta básica garantizaría también
que los jóvenes tuvieran más libertad para rechazar sueldos
miserables.-

 Actualizado (Sábado, 26 de abril de 2014 02:00).

 Enlace
al artículo en el sitio web del Centro de Estudios Joan
Bardina:

http://bardina.org/nw/escrits/daniel-raventos-no-se-es-libre-sin-la-existencia-garantizada-es.htm
[8]

 Enlace al artículo original (en
catalán):

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/735734-no-ses-lliure-sense-lexistencia-garantida.html
[9]

3. MÍNIMO VITAL PARA RESCATAR A LAS PERSONAS.

El Punt Avui.
L'Econòmic. Del 26 de abril al 2 de mayo del 2014. Páginas 2 y
3.

MÍNIMO VITAL PARA RESCATAR A LAS PERSONAS.

 La mayoría de los
parlamentarios están de acuerdo en instaurar la renta garantizada de
ciudadanía para asegurar a todos el ingreso mínimo para vivir
dignamente. CiU se opone por las dificultades presupuestarias y el miedo
de generalizar la cultura del subsidio.

 26/04/14 02:00 - Girona - Joan
Poyano.

 Personas sin hogar, voluntarios y trabajadores de la Fundación
Arrels saldrán a la calle en diciembre de 2013 con grandes corazones de
cartón con el mensaje «Nadie durmiendo en la calle», Foto: L'econòmic.


Los partidos catalanes han dedicado mucha más energía a criticar a los
responsables del recorte del Estatut de 2006 que a desplegar la parte
que se salvó. Y así se encuentran con que, ocho años después, comienzan
a tramitar una ley para hacer realidad el artículo 24.3, que establece
que «las personas o familias que se encuentran en situación de pobreza
tienen derecho a acceder a una renta garantizada de ciudadanía que les
asegure los mínimos de una vida digna, de acuerdo con las condiciones
que legalmente se establecen». Y lo hacen no por iniciativa de algún
grupo parlamentario, sino obligados por una iniciativa legislativa
popular (ILP) para la creación de la renta garantizada de ciudadanía
(RGC) avalada por 121.192 firmas a la que ningún grupo -ni CiU, el más
reticente- osó presentar enmienda a la totalidad cuando fue presentada
en el Parlamento el 26 de marzo.

 La proposición de ley que debe
debatir el Parlamento dice que la RGC debe garantizar unos mínimos en
cuanto a la cobertura de las necesidades básicas de la persona, y que la
cuantía de la prestación será equivalente a la del indicador de renta de
suficiencia de Cataluña vigente en cada momento (actualmente, 644 euros
mensuales para una persona que vive sola), en función de los ingresos
del conjunto del núcleo familiar o de convivencia. Se trata de
garantizar que todo el mundo ingrese mensualmente el mínimo vital, que
en el caso de las familias sería estos 664 euros más un 70% de la misma
cantidad por cada miembro adicional, de modo que si son tres se les
garantizaría un ingreso mensual de 1.594 euros. Esto no quiere decir que
la Generalitat pagaría todo este mínimo, sino la diferencia entre este y
los otros ingresos familiares. Por ejemplo, si se cobra una pensión no
contributiva de 300 euros o se cobra esa cantidad por un trabajo a
tiempo parcial, el presupuesto catalán pagaría 364 euros más. Tendrían
derecho a cobrar la renta garantizada todos los mayores de edad o
menores emancipados con una residencia mínima en Cataluña de doce meses
en situación de falta de recursos económicos producida como mínimo en
los cuatro meses anteriores a la solicitud.

 El artículo 24.3 del
Estatuto está parcialmente desarrollado con la renta mínima de inserción
(RMI), a la que el año pasado se destinaron 480,47 millones. La RGC
requiere muchos más recursos, en primer lugar porque la renta mínima se
paga en principio por un máximo de doce meses (prorrogables), mientras
que la renta garantizada se cobraría mientras se mantuviera la situación
de pobreza. Y en segundo lugar porque el importe máximo que cobra una
familia con la RMI es el salario mínimo, 14 pagas de 645 euros al año.
Candidatas inmediatas tener derecho a cobrar la renta garantizada son
las 207.400 personas que, según el Idescat, el cuarto trimestre de 2013
no tenían ningún ingreso, y muchos números para acabar siéndolo tiene la
población en riesgo de pobreza extrema -la que tiene unos ingresos
inferiores al 30 % de la media, que en 2011 era el 7,3 % del
total.

FUERTE IMPACTO.

 Con cifras como estas, la comisión promotora
de la ley señala que tendría un impacto en el gasto público de más de
2.000 millones de euros anuales. La diputada Anna Figueras, que eleva el
costo hasta la raya de 3.000 millones, ya anunció en el pleno del 26 de
marzo que su grupo no apoyará a que la ley obligue a poner en los
presupuestos todo el dinero que sea necesario para ayudar a todos que
cumpla el requisito de pobre. Una obligación «imposible de sostener en
la actualidad», dijo, recordando que esos 3.000 millones de euros
equivalen al 88% del Departamento de Enseñanza, a más del 45% del gasto
en salud y más del doble del presupuesto del Departamento de Bienestar
Social.

 Si CiU apela al realismo y dice que no se puede ir mucho más
allá de los 852,7 millones de euros anuales que la Generalitat destina a
ayudas directas a las personas y a paliar situaciones de pobreza, ¿qué
futuro espera a la ILP? En el apartado económico, en principio puede
quedar bastante igual, si los grupos parlamentarios mantienen las
posiciones anunciadas. ERC, ICV y CUP son miembros de la comisión
promotora y el PSC ha recogido firmas a favor, asegurando su diputada
Eva Granados que si el coste son 3.500 millones «ya podemos salir
adelante». El republicano Oriol Amorós, sin embargo, ya soltó que la
riqueza que genera Cataluña permite tener una política de rentas de
equidad completa, pero que la parte que gestiona la Generalitat «es
finita, y quien diga lo contrario no estará ajustándose a la realidad».
No ve problema, en cambio, el diputado del PP Rafael López, que dice que
hay que cumplir el Estatuto y añade: «Está claro que tenemos los
recursos, lo que pasa es que los tenemos que aplicar para lo que los
debemos aplicar. Cataluña actualmente tiene un gasto por habitante 600
euros mayor que la media española, pero en políticas sociales se destina
200 euros menos». Claramente a favor de que la renta garantizada no esté
sujeta a disponibilidad presupuestaria está José María Espejo-Saavedra,
de Ciudadanos, según el cual el presupuesto debe tener una partida
siempre abierta para que nadie quede excluido por falta de dinero.

 En
el debate también salieron algunas ideas de dónde sacar el dinero que
CiU no encuentra. Laura Massana, de ICV- EUiA, expuso que se podrían
recoger ingresos si se aplicara bien el impuesto de sucesiones a las 500
familias más ricas de Cataluña, se redujeran beneficios fiscales y se
eliminaran las escuelas concertadas del Opus Dei, y David Fernández, de
la CUP, recordó los 16.000 millones de euros de fraude fiscal
catalán.

CULTURA DE SUBSIDIO.

 Problemas financieros aparte, el
establecimiento del derecho general e indefinido a cobrar una ayuda
pública si no se llega a un determinado nivel de renta es cuestionado
por los que consideran que se desincentiva la búsqueda de empleo.
Alejandro Goñi, presidente de Pimec Comercio, explica que este dinero
estimularía el consumo, pero que «ésta no es una medida que estimule el
esfuerzo y el trabajo. Encontraría mucho más coherente que se destinara
dinero a incentivar el empleo y crear puestos de trabajo». En esta
línea, el presidente del grupo de CiU en el Parlament, Jordi Turull,
dejó claro que no se oponían a la tramitación de la ILP porque era una
oportunidad de hacer un debate sobre la pobreza, pero que no están de
acuerdo en «generalizar la cultura del subsidio». Diosdado Toledano,
representante de la comisión promotora, replica que la renta garantizada
«es un derecho que tiene una obligación, que es aceptar la oferta de un
trabajo legal, so pena de perder el derecho a esta renta. Por tanto, es
falso que desactive la búsqueda de trabajo». ICV añade por su parte que
«no hay cultura del subsidio más grande que la del subsidio hacia la
banca -40.000 millones-, las grandes eléctricas -500.000 millones y un
25% de pobreza energética- o el rescate de las autopistas», y David
Fernández, de la CUP, mantiene que detrás de los comentarios sobre que
se debe poner fin a la cultura del subsidio «está la trampa de la
meritocracia y el emprendimiento, que nos desvela un darwinismo oficial
alarmante, de prejuicios basados ​​en el elitismo».

 Los socialistas
también consideran que esta iniciativa no es «lo que parar la mano o la
cultura del subsidio», sino que estamos hablando de distribución de la
riqueza, pero presentarán enmiendas a la propuesta en el apartado que
establece que el cobro de esta renta no debe estar condicionado a la
obligación de participar en ningún tipo de actividad de inserción
laboral o social. El PSC propondrá que la prestación esté vinculada a la
inserción sociolaboral (como la RMI), y en eso también están de acuerdo
ERC -sin tener que participar en programas de inserción muchos
ciudadanos no entenderían las ayudas-, el PP y Ciudadanos.

 La renta de
ciudadanía catalana no sería la primera. En Bélgica, por ejemplo, todos
los ciudadanos sin recursos tienen derecho a percibir el ingreso de
integración, que se concede cuando los solicitantes no pueden
beneficiarse de otras prestaciones sociales. Los jóvenes de 18 a 25 años
deben firmar un contrato de proyecto individualizado de integración
social por el que se comprometen a colaborar en la búsqueda de recursos
que pongan fin a su situación de asistidos. Este contrato no es
obligatorio para las personas mayores de 25.

 En Brasil, el gobierno
paga un subsidio mínimo complementario de 70 reales (unos 30 euros) a
todas las familias registradas como de pobreza extrema, unos 22 millones
de personas.

LA RENTA BÁSICA.

 Los que se oponen a la implantación de
una renta mínima indefinida para los pobres -por miedo a que no se pueda
mantener y/o que sea una fábrica de subsidiados- tendrían un cubrimiento
si en Cataluña se propusiera por ley dar un sueldo público que acumula
en el resto de rentas del beneficiario, pero no sólo para los que no
tienen recursos, sino a todo el mundo. Es lo que pasará a Suiza, donde
una iniciativa legislativa ha recogido las firmas necesarias para
obligar a convocar un referéndum sobre la implantación de una renta
básica de 2.500 francos (unos 2.000 euros mensuales). Si se aprueba,
costará al presupuesto estatal unos 200.000 millones de francos suizos,
casi un tercio del PIB, pero los promotores aseguran que eso no es
problema para un país que ya gasta 70.000 millones de francos en
subsidios sociales. Contra los que dicen que nadie quiere trabajar, los
promotores aseguran que la renta básica permitirá hacer más atractivos
los trabajos poco populares y mal pagados, e insisten en que un mínimo
mensual garantizado no privará a la gente del deseo de trabajar, ya que
la mayoría trabaja porque ve importante lo que está haciendo y percibe
que la sociedad valora positivamente su tarea. También afirman que la
renta básica aumentará la productividad, ya que todo el mundo se
dedicará al trabajo que realmente le guste, dejando aparte las
prioridades materiales: no tendrá miedo de cambiar de trabajo y
experimentar. Además, la gente tendrá más tiempo para educar a los niños
y prestar asistencia a los familiares enfermos.

 Un ejemplo de renta
básica es el de Alaska, donde desde 1982 cada residente cobra por el
simple hecho de ser ciudadano 900 dólares anuales de un fondo que
depende de los ingresos derivados de la explotación de los recursos
naturales, sobre todo el petróleo.

UN SUBSIDIO DESFASADO.

 La comisión
promotora de la RGC, con el lema «Rescatamos las personas», integra más
de 50 entidades, y el detonante de su creación fue el recorte que en
agosto de 2011 el gobierno de CiU hizo de la RMI, cuando dejó de ser un
derecho subjetivo y se echó a un tercio de los beneficiarios.

 La renta
garantizada, según el proyecto, debería sustituir la RMI, que en 2011
cubría 34.545 personas (un 1,07 % de los 3,2 millones en riesgo de
pobreza, mientras que el subsidio similar en Francia cubría el 13,5 %).
La cobertura ha bajado, y ahora sólo la cobran poco más de 23.000
catalanes.

 La insuficiencia de la RMI fue certificada en enero por la
Comisión Europea de los Derechos Sociales, en un dictamen en el que se
afirma que en España -excepto el País Vasco (641 euros) y Navarra (658
euros)- los sistemas de renta mínima no son conformes a la Carta Social
europea, ni en cuanto a prestaciones, muy por debajo del techo de
pobreza, ni por las restricciones y las condiciones de aplicación.

DOS
CONCEPTOS:

¿QUÉ ES LA RENTA GARANTIZADA?

 Las rentas mínimas de
inserción son para personas que viven en la extrema pobreza. Con
diferentes denominaciones (renta básica en Andalucía y Extremadura,
ingreso mínimo de inserción en la Rioja, renta garantizada de ciudadanía
en Valencia, salario social en Asturias...), ponen el requisito de que
el beneficiario acepte medidas de inserción laboral.

¿QUÉ ES LA RENTA
BÁSICA?

 La renta básica es un ingreso pagado por el Estado, como
derecho de ciudadanía, a todos los residentes, incluso si no quieren
trabajar de forma remunerada, sin tomar en consideración si son ricos o
pobres. La filosofía es que se debe garantizar la existencia material de
toda la población, condición para que la libertad sea posible. El gran
incremento del poder de negociación de los trabajadores que una RB
posibilitaría sería un ejemplo.

LAS CIFRAS.

644 EUROS.
 Importe mínimo
mensual de la RGC si se implantara el próximo año, según la proposición
de ley que debe debatir el Parlamento.

3.000 MILLONES DE EUROS.

Impacto presupuestario anual de la medida, según los cálculos de CiU.
Más de 2.000 millones, según la comisión promotora.

207.400 PERSONAS.

Sin ningún ingreso en Cataluña en el último trimestre de 2013.

852,7
MILLONES DE EUROS.
 Importe anual que la Generalitat destina a ayudas
directas a personas y a paliar situaciones de pobreza.

 Actualizado
(Sábado, 26 de abril de 2014 02:00).

 Enlace al artículo en el sitio
web del Centro de Estudios Joan
Bardina:

http://bardina.org/nw/escrits/joan-poyano-minimo-vital-para-rescatar-las-personas-es.htm
[10]

 Enlace al artículo original (en
catalán):

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/735728-minim-vital-per-rescatar-les-persones.html
[11]

4. DANIEL RAVENTÓS: «ESTUDIOS DEMUESTRAN QUE LA RENTA BÁSICA
INCENTIVA EL TRABAJO».

 «En Alaska los resultados son tan buenos que
nadie la quiere quitar».

 Enlace al artículo en el sitio web del Centro
de Estudios Joan
Bardina:

http://bardina.org/nw/escrits/daniel-raventos-estudios-demuestran-renta-basica-incentiva-trabajo-es.htm
[12]

-- 
Si has rebut un missatge amb còpia oculta i no vols rebre més
correus nostres, retorna el missatge posant «Baixa» o «Baja» dins de
l'assumpte del missatge, des de la mateixa adreça que els rebs. - Si has
recibido un mensaje con copia oculta y no quieres recibir más correos
nuestros, devuelve el mensaje poniendo «Baja» o «Baixa» dentro del
asunto del mensaje, desde la misma dirección que lo recibes.

Centre
d'Estudis Joan Bardina.
E-mail: jbardina a pangea.org [13]
Web:
http://bardina.org [14]
Bloc/blog: http://bardina.blog.pangea.org
[15]

Article 19 de la Declaració universal de Drets Humans adoptada i
proclamada per la Resolució de l'Assemblea General de les Nacions
Unides, 17 A (iii) del 10 de desembre de 1948: Tot individu té dret a la
llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser
inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les
informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense
consideració de fronteres.

Artículo 19 de la Declaración universal de
Derechos Humanos adoptada y proclamada por la Resolución de la Asamblea
General de las Naciones Unidas, 17 A (iii) del 10 de diciembre de 1948:
Todo individuo tiene derecho a la libertad de opinión y de expresión;
este derecho incluye el de no ser molestado a causa de sus opiniones, el
de investigar y recibir informaciones y opiniones, y el de difundirlas,
sin limitación de fronteras, por cualquier medio de expresión.

 


Links:
------
[1] http://bardina.org
[2]
http://bardina.org/nw/escrits/daniel-raventos-no-se-es-lliure-sense-la-existencia-garantida-cat.htm
[3]
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/735734-no-ses-lliure-sense-lexistencia-garantida.html
[4]
http://bardina.org/nw/escrits/joan-poyano-minim-vital-per-rescatar-les-persones-cat.htm
[5]
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/735728-minim-vital-per-rescatar-les-persones.html
[6]
http://bardina.org/nw/escrits/daniel-raventos-estudis-demostren-renda-basica-incentiva-treball-cat.htm
[7]
http://bardina.org
[8]
http://bardina.org/nw/escrits/daniel-raventos-no-se-es-libre-sin-la-existencia-garantizada-es.htm
[9]
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/735734-no-ses-lliure-sense-lexistencia-garantida.html
[10]
http://bardina.org/nw/escrits/joan-poyano-minimo-vital-para-rescatar-las-personas-es.htm
[11]
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/735728-minim-vital-per-rescatar-les-persones.html
[12]
http://bardina.org/nw/escrits/daniel-raventos-estudios-demuestran-renta-basica-incentiva-trabajo-es.htm
[13]
mailto:jbardina a pangea.org
[14] http://bardina.org
[15]
http://bardina.blog.pangea.org


More information about the Ecoseny-actualitat mailing list