[Ecoseny.Actualitat] [CATALUNYA - BOL] ELS 25 PUNTS PER A LA REVOLUCIO INTEGRAL

[Pere Ardevol]

*Compartim un text redactat per Félix Rodrigo
Mora<http://www.felixrodrigomora.net/>,
amb el que ell creu convenient de tenir en comte per als següents anys, i
un possible procés transformador i revolucionari en les nostres
societats.   *
 *Publicat originalment en castellà en la seva pàgina, i traduït al català
per l´equip gestor d´aquest blog. *
*Desitjant sigui inspirador per a moltes persones i generacions. *
 *Versió PDF descarregable, enllaçada al final del text.*
 ----------------------------------------------------------

*    ELS 25 PUNTS DEL SISTEMA DE CONVICCIONS *
<http://catalunya-bol.blogspot.com.es/2013/01/els-25-punts-per-la-revolucio-integral.html>
<http://catalunya-bol.blogspot.com.es/2013/01/els-25-punts-per-la-revolucio-integral.html>
*PER A UNA REVOLUCIÓ
INTEGRAL<http://catalunya-bol.blogspot.com.es/2013/01/els-25-punts-per-la-revolucio-integral.html>
*<http://1.bp.blogspot.com/-STn0Ix4wNbk/UPVzRScH7JI/AAAAAAAAFQU/Y7KIWFt6jqw/s1600/SNAPSHOT+25+PUNTS+RI.jpg>

*1. Cal depurar i actualitzar el pensament transformador. *
 S'han de superar, encara que recollint el positiu, les ideologies del
passat. El medul·lar és comprendre i donar solucions als problemes del
segle XXI, el que significa que en el terreny de les idees està per fer una
gegantina tasca d'innovació i creació: tal és la tasca principal ara. És la
realitat, la pràctica i l'experiència, el que compta, no les teories,. Cal
practicar l'escepticisme metodològic, per desfer-se de la verborrea dels
professors-funcionaris, contra els que enarbora l'exhortació de Sisè
Empíric, «sigues sensat i aprèn a dubtar». L´apropiat és constituir un
règim d'autogestió del coneixement i el saber.

*2. El desenvolupament del factor conscient és la tasca número 1 del nostre
temps.*
Sense produir arguments veritables, imprescindibles per al crucial combat
d'idees, ja no és possible avançar. És més, hi ha un risc cert de
liquidació del pensament i les pràctiques emancipadores,
per esgotament total de continguts. Sota «la societat de la informació i el
coneixement», que redueix a res la llibertat de consciència, la tasca
central és vèncer el sistema de dominació en la
pugna de les idees, el que equival a crear les condicions per al seu
enderrocament revolucionari. L'activisme, l'obrar sense continguts ni
reflexió ni estratègia, és ara un aflictiu error, ja que només
amb la formació d'un subjecte capaç, amb actitud moral de l'esforç
desinteressat i sentit del deure és possible realitzar una revolució social
integral. Al contrari, l'activisme socialdemòcrata, politicista i
monetarista, condueix inevitablement a l'aniquilació d'un autèntic moviment
popular.

*3. Repudi de les utopies socials.*
 Les utopies socials, de naturalesa economicista, desenvolupista, hedonista
i consumista, infantilitzen el subjecte, l'estoven i promouen l'ideari del
goig immediat. L'ideari és l'esforç desinteressat sense fi per propòsits
sublims, considerant els èxits disfrutables com qüestions de segon ordre.

 *4. La realitat només pot ser apresa de manera ateòrica.*
Des del rebuig de tot axioma i de tot apriorisme, a partir exclusivament de
l'experiència reflexionada. Tota teoria és, al mateix temps, errònia,
alliçonant i opressiva, de manera que el
subjecte, si vol conservar la seva llibertat interior, ha de buidar la seva
ment de verborrea, teorètiques i doctrines per aproximar-se net, imparcial,
serè i obert a la realitat. Tota argumentació ha d'anar precedida d'una
investigació i reflexió acurades, de llarga durada.
 *5. La veritat, per tant, l'esforç i la lluita per la veritat possible
(concreta i finita), és determinant, juntament amb la llibertat.*
Aquests són els fonaments immaterials de la condició humana, i els que
trepitgen amb més fúria el vigent règim de tirania. La veritat és meta
anterior i superior a la política, per la qual cosa ha de ser
conseqüència d'ella, no causa, com exigeix el politicisme. La necessitat de
veritat és central en el sistema de necessitats de l'ésser humà, en tant
que humà.

  *6. S'ha de creure en el subjecte, més que en les estructures i
institucions, doncs en última instància, tot depèn de la qualitat de la
persona.*
L'acció transformadora real la realitzen els éssers humans reals, com a
persones i com a éssers socials, no les caricatures teorètiques creades
pels verbosos d'ofici. En definitiva és la vivesa
intel·lectual, la valentia i fortalesa, l'entrega desinteressada, la
capacitat per conviure, la modèstia, la frugalitat, l'autodomini, la
solidesa de la voluntat, l'indiferentisme davant plaers i dolors, la
generositat, la capacitat per prendre decisions i arriscar, la cortesia i
la passió pel bé que determinen el demà de la humanitat, ja que d'aquests
valors emergeix, a la vegada, la comprensió de la realitat i la decisió
conseqüent per a la seva transformació. Amb això es recupera i reafirma
l'essència concreta humana, avui en procés de liquidació, situació
desitjada per les elits governants.
 *7. El subjecte es construeix, és a dir, s'auto-construeix. La seva
edificació des de si és imprescindible.*
Avui tot el converteix en objecte, de manera que la lluita per tornar a
aquest la seva capacitat de ser i d'obrar, per tant, de ser agent creador
de la història, és un component essencial de la revolució per
fer, el que atorga la raó a Epictet quan exposa «prepara les teves
facultats per honorar-te i ornar-te amb els fets més penosos ». Si el plaer
no és un bé es conclou que l'Estat de benestar, això és, de pretesa
felicitat i plaers atorgats des de dalt, és una maledicció que ens priva de
la llibertat i de la condició d'éssers humans.
 *8. No es pot delegar a l'Estat el que és tasca del subjecte.*
Cal un subjecte sense tuteles ni caminadors, auto-construït i sense la
enverinada «ajuda» institucional, ja que només així pot desenvolupar al
màxim les seves capacitats intel·lectives, convivencials, volitives,
estètiques i morals. Aquesta «ajuda», en delegar a l'Estat el que és
tasca del subjecte, per ell mateix i unit associativament als seus iguals,
crea una degeneració gegantina d'aquell, que equival al seu acabament
espiritual. En efecte, el règim d'Estat de benestar mata l'esperit.

*9. L'oblit de si, la disposició per l'esforç i servei desinteressats, és
el punt de partida de tota acció tendent a revolucionaritzar l'actual
societat.*
Sense transgredir cada dia el principi de l'interès particular no hi ha
ésser humà integral i no hi ha revolució integral. És urgent recuperar la
grandesa perduda per causa de la sordidesa i mesquinesa del culte al ego,
el vici burgès per excel·lència.
  <https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4950791449141224418>*10. S'ha
de repudiar la infausta fe economicista.*
Aquesta considera la persona com un estómac, i que arbitràriament fa dels
factors econòmics el fonament del humà. El concloent són els elements
immaterials, la llibertat, la veritat, la convivència, el bé moral,
l'esforç desinteressat i la voluntat de transcendència. El model *homo
oeconomicus* pretès per l'economicisme ha portat de derrota en derrota els
moviments suposadament emancipadors del passat immediat, i ha creat éssers
que són, més que humans, monstres.

*11. L'esforç i servei desinteressats ens construeixen com éssers humans.*
Rebutjada la sobrevaloració de la política, és a dir, el politicisme, s'ha
de concloure que l'esforç i servei desinteressats ens construeixen com a
éssers humans, la mol·lície, l'egotisme i el plaer
com sub-humans. Qui corre a la recerca del propi interès es fa un
neo-servent, mentre que qui viu per allò gran i important, amb magnanimitat
i oblit de si, s'edifica com a ésser humà. El substantiu, segons va exposar
Simone Weil, no són els drets sinó els deures, l'ésser servit sinó el
servir, el que es rep sinó el que es dóna. Aquest és l'estat d'ànim òptim
per fer front a la gran crisi múltiple en desenvolupament, que sacseja la
humanitat, la qual s'anirà agreujant més i més en els propers decennis, i a
la qual s'ha de donar una sortida revolucionària.

*12. La concepció de la història humana.*
Entesa com un ordre mecànic que opera segons criteris deterministes i
teleològics, és inexacta, ja que la tasca transformadora compta, sobretot
la llibertat. Les dues condicions més importants són la comprensió exacta
de la realitat (el que resulta de l'esforç perpetu per la veritat) i
l'elevació acord
a un pla de qualitat i vàlua del subjecte.

  *13. L'objectiu és la transformació integral de l'ordre constituït.*
És a dir, una *Revolució Integral*, no els èxits parcials, les
reivindicacions profitoses ni les «solucions» dins del sistema. Aquest ha
de ser transmutat com a totalitat i no merament reformat o millorat, el
que, a més, és impossible. S'han de denunciar i combatre les perverses
solucions socialdemòcrates de vell i nou tipus, assentades en la veneració
irracional de l'ens estatal, tingut per expressió de «el públic», avui
dominants.

*14. L'estudi i coneixement objectiu de la història ha de ser patrimoni de
totes i tots, ja que la història és, com va dir Ciceró, mestra de la vida.*
Cal viure el nostre temps amb perspectiva temporal, considerant l'ahir tant
com el demà, sense quedar atrapats en un «ara» que ens desarticula com a
subjectes i ens condemna a ser carn de canó
de la política socialdemòcrata, sempre estatòfila i per això mateix sempre
pro-capitalista.

*15. És decisiva la recuperació crítica i actualitzada del positiu del
pensament clàssic de la cultura d'Occident.*
El tercermundisme de moda ha de ser denunciat perquè menysprea allò
occidental en bloc i adopta una posició acrítica, beata i servil, sovint
neo-racista, sobretot el provinent d'altres cultures, sense
distingir-hi el positiu del molt negatiu, amb la qual cosa fa força activa
de la nova reacció mundial, considerant la descomposició, irremeiable a mig
termini, que pateix Occident, comptant a més que el proper futur del
capitalisme estarà en Xina, Índia, Sud-àfrica, els països islàmics amb
recursos petrolífers, Brasil i altres.

*16. L'objectiu és una societat frugal per a tots.*
En la que la riquesa, el consum i l'abundància de plaers corporals no
puguin danyar la passió per la llibertat, ni l'esforç per la virtut, ni la
lluita per la veritat, ni l'impuls a estimar els iguals, ni l'entrega al bé
moral, ni l'ardor per la revolució. A més, la frugalitat preserva el medi
natural, i la recerca de metes immaterials no contamina. Per tant és
l'entusiasme per l'auto-suficiència i la possessió mínima, i no la riquesa,
com preconitzen els desgastats credos obreristes, el fonament de la vida
bona i de la societat més desitjable, com un bé i una virtut, a la vegada.

*17. El culte per l'Estat és avui «el tot» del fals radicalisme i
l'esquerranisme residual.*
La seva causa sociològica és la hiper-extensió de l'ens estatal a les
societats de la modernitat última, que són, per això mateix, les més
despòtiques de la història. Aquells han renunciat a la lluita per
la llibertat, ja que només aspiren a aconseguir una felicitat
estupiditzant, pancista i barbaresca a l'ombra d'un ens estatal descomunal.
Això fa d'ells les noves forces reaccionàries, que les institucions i el
capitalisme utilitzen per imposar els seus interessos estratègics al poble.

*18. L'actual règim constitucional, partitocràtic i parlamentarista és una
dictadura, la pitjor i més opressiva dictadura política de la història.*
Ha de ser enderrocat i substituït per un sistema de govern popular amb un
ordre d'assemblees omni-sobiranes en xarxa. S'ha de condemnar la vigent
Constitució, així com tot l'ordre constitucional existent des de la
lliberticida, sagnant, barbaresca i ecocida Constitució de 1812. Atès que
ambdues imposen la propietat privada capitalista cal posar-li fi. Sense
aparell estatal i sense capitalisme, significa amb llibertat, de
consciència, política i civil, però no equival a societat utòpica, perfecta
i de felicitat perpètua, ja que els estadis d'arribada no són el decisiu.

*19. La participació de les dones.*
Fent-se càrrec de tasques de la major responsabilitat i dificultat, en la
pugna per la veritat i en els combats per la llibertat, és imprescindible
per assolir resultats concloents. Per tant, s'ha
de contestar al règim neo-patriarcal que el feminisme d'Estat i
l'esquerranisme han ordit per sotmetre a les dones. Homes i dones han
d'estar units, estimar-se i respectar-se en peu d'igualtat,
compartint les tasques de la transformació integral de l'ordre constituït,
sense sexisme d'un o altre tipus.

*20. La Revolució Integral és necessària.*
Però no per desenvolupar l'economia i la tecnologia, fomentar el consum i
realitzar la felicitat general, sinó per establir una societat lliure, en
la qual l'humà pugui desenvolupar-se, triomfi el
afecte dels uns als altres, la propaganda cedeixi davant la veritat, la
naturalesa sigui restaurada i es visqui de manera civilitzada. En ella,
l'Estat ha de ser substituït per un ordre d'autogovern per assemblees, i el
capitalisme per un sistema plural de col·lectivisme, sense assalariat ni
explotació, però això no serà la fi sinó el principi de nous esforços i
noves lluites per portar la condició humana a metes encara més magnífiques.
 *21. Els problemes polítics no poden fer oblidar els existencials.*
Els problemes polítics, tan importants, no poden fer oblidar els de
naturalesa existencial, que no admeten remei pràctic però estan sempre
aquí. Són la finitud, la soledat ontològica, el pas del
temps, la mort i el no-res etern. El seu oblit ens empetiteix i disminueix,
de manera que necessitem meditar sobre ells amb regularitat, per assumir
fins a la fi la nostra condició, evitant el simplisme politicista i la idea
fútil de la felicitat com a destí humà desitjable i possible. Les solucions
politicistes, fins i tot les que en si mateixes són correctes i veritables,
en ser una forma més de reduccionisme no resulten resolutives, en bona
mesura perquè construeixen subjectes d'una qualitat molt baixa i incapaços
per realitzar efectivament la transformació integral de l'ordre constituït.
 *22. El treballat assalariat, element de degradació global de la persona.*
És una cosa vital. Una humanitat lliure, auto-governada, moral,
autogestionada i assentada en l'amor dels uns als altres (ajuda mútua)
necessita d'una societat sense treball assalariat, sense burgesia, sense
patronal, sense capital.
El treball assalariat mata la intel·ligència, destrueix la voluntat, lamina
la sociabilitat, afebleix la sensibilitat, anul·la el sentit moral. Ens fa
uns bruts sense cervell ni cor, mers autòmats i monstres amb aparença
humana.
L'assalariat destrueix l'essència concreta humana perquè fa impossible la
construcció pre-política del subjecte. Aquí està el gran problema. No hi ha
cap treball assalariat «ben pagat», com no
hi ha cap esclavitud acceptable. La reconstrucció de la humanitat i la
regeneració de l'ésser humà demanen imperiosament posar fi al treball
assalariat.
L'esquerra es diu "anticapitalista" però no anti-treball assalariat, doncs
ho admet amb molt de gust quan està ben pagat, és a dir, quan destrueix amb
més eficàcia l'essència concreta humana.
El veritable anticapitalisme, sense cometes, és el que lluita contra el
treball assalariat, no el que «lluita» per salaris més alts, millor pagats.
Els que preconitzen tal cosa, que es queden en la lluita
per més diners, són els pitjors burgesos, els més encanallats reaccionaris.
 *23. El capitalisme depèn en tot de l'Estat, no hi ha un anti-capitalisme
creïble pro-Estat.*
El capitalisme NO ÉS una realitat autònoma i auto-creada que opera per si
mateixa segons lleis immanents, no tenint importància la funció de l'Estat.
Aquest axioma del materialisme mecanicista i del esquerranisme de tota
classe, és un fiasco i un engany del principi a la fi. La realitat mostra
que no hi ha capitalisme sense ens estatal, que no hi ha mercat sense
legislació positiva, que no hi ha sistema capitalista sense ordre
polític-jurídic, el fonament últim és la força, això és l'exèrcit i la
policia.
Tot “anti-capitalisme” que no sigui anti-estatal, i que no actualitzi la
seva comprensió del capitalisme, passant del doctrinarisme al realisme, és
una manera de defensar el capital, en salvaguardar el seu fonament darrer,
l'Estat. A aquest li donen suport: a) els que li donen suport, b) qui no ho
denuncia i ho combat, c) que li posa l'etiqueta apologètica de “públic”.

*24. Per una societat rural popular. Contra la ciutat i la forma de vida
urbana.*
La manera de vida òptima d'existència humana la proporciona la petita
població rural, on a més es pot desenvolupar de manera òptima la sobirania
popular per assemblees, facilita la convivència íntima entre tots i posar
en comú els béns de producció. No són les «ciutats sostenibles» una
alternativa real, sinó posar fi a les ciutats, convertides en centres
d'amuntegament d'éssers humans per portar una vida d'esclaus assalariats.
La ciutat ha de ser qüestionada com a part del procés ardu i
complex de desindustrializar, desmaquinizar i desurbanizar la humanitat,
procés sense el qual la humanitat no podrà sortir de l'estat de barbàrie i
decrepitud que ara patim.

*25. Sobre la lliure determinació dels pobles oprimits.*
La lliure determinació dels pobles oprimits pels Estats-Nacions, o
estats-multinació global-imperialistes, no es podrà assolir de la mà de les
institucions de poder dels estats o apadrinats per aquests. Ni d'hipotètics
processos «neutrals» estatistes d'alliberament nacional propugnats per
l'esquerra o el nacionalisme burgès o petit-burgès. La lliure determinació
dels pobles oprimits serà part del procés de la revolució integral, o no ho
serà. Aquesta justa reivindicació forma part del programa estratègic de la
revolució integral i ha de plantejar-se de manera conjunta i integrada en
el conjunt de transformacions revolucionàries a efectuar.
 No és possible plantejar-la com a “qüestió” prèvia, ni marginal. Al
contrari, ha de formar part del conjunt de tasques transformadores
essencials a escometre: part de la revolució política, però també part
substancial de la revolució a la consciència, de la construcció política
d'un subjecte capaç de sostenir una societat convivencial, igualitària,
defensora dels valors propis d'una moral d'esforç i servei desinteressats
orientat cap al bé comú, amb respecte de les cultures, amb llibertat de
consciència, llibertat política i civil per a tothom, però també amb
l'eliminació del treball assalariat i servil de qualsevol forma, amb la
incorporació -en condicions d'igualtat- de la dona a les tasques centrals
de la societat, i sense cap discriminació de ningú en raó a la raça, sexe o
qualsevol altra orientació personal o social que ha de quedar en l'àmbit
estricte del conjunt de llibertats polítiques i civils.

Redactat per Félix Rodrigo Mora. Gener 2013.Ibèria.

PDF disponible aquí.
<http://www.scribd.com/doc/120467582/Els-25-punts-per-a-la-Revolucio-Integral>

Compartim aquí baix una xerrada de l´autor, a Granollers, al local Anònims,
sobre la Revolució Integral.

 Hacia una ESTRATEGIA para una REVOLUCIÓN ANTI-ESTATAL Y ANTI-CAPITALISTA
en el siglo XXI - Félix Rodrigo en Granollers
<http://1.bp.blogspot.com/-ykUo_wnTcYw/UPV1lMWKXWI/AAAAAAAAFQs/zLsNdH8MLbg/s1600/snapshot+1.jpg>
   <https://vimeo.com/41698707>ACCÉS AL VÍDEO A
VIMEO<https://vimeo.com/41698707>


--
Publicat per Equip Mizar de divulgadors a CATALUNYA -
BOL<http://catalunya-bol.blogspot.com/2013/01/els-25-punts-per-la-revolucio-integral.html>el
dia 1/15/2013 04:23:00 p.m.