<font size="5"><strong>Ja pots trobar la Directa 132, un document especial
d'investigació sobre els fets del 18 de març</strong></font> <br /><br
/><strong>Dels grisos als blaus</strong><br /><br />Testimonis, informes mèdics
i documents fotogràfics assenyalen quinze agents dels Mossos com a autors
d?agressions indiscriminades durant la repressió del moviment estudiantil del
18 de març <br /><br /><br />1. El culebró d?Interior: sainet en tres actes<br
/>Novembre de 2006. Eleccions autonòmiques. Desgast electoral del primer
tripartit només aturat per la pujada de vots i escons d?ICV, que garanteixen la
majoria absoluta. Molts en prenen nota. Abans que Zapatero forci la
sociovergència, Montilla tria ràpidament la reedició del tripartit. Trobada
ràpida a tres bandes, però amb el pastís repartit: PSC i ERC han pactat
prèviament el nou cartipàs. La demanda d?ICV d?una tercera conselleria
emparant-se en la seva pujada determinant per garantir govern té una resposta
enverinada. Amb una Montserrat Tura en hores baixes, li etziben: Justícia o
Interior, Saura, tu esculls. Com en una partida de pòquer a ulls cecs i cartes
marcades, Joan Saura, personalment i en persona, tria Interior.<br /><br />2.
Un informe mèdic certifica les lesions d?un nen de 10 anys<br />Toni Lara, el
portaveu del Sindicat de Mossos d?Esquadra-CC.OO, va declarar a RAC1 el dijous
19: ?És totalment fals que un menor resultés contusionat. El menor va ser atès
per una ambulància que estava seguint la manifestació i el que tenia el nen era
un atac de por, perquè la persona que hi havia al seu costat sí que va rebre
algun impacte de defensa dels Mossos?. L?informe del menor, atès efectivament
per una ORCA ?les ambulàncies medicalitzades que acompanyen els antidisturbis?,
refereix ?contusions menors?, localitzades principalment a la barbeta. A més,
nombrosos periodistes van ser testimonis d?aquests fets i van entrevistar la
mare in situ. Aquesta va afirmar que ?la policia ha de canviar? i va mostrar el
seu suport als estudiants en lluita. La FAVB i altres entitats socials han
decidit personar-se en la denúncia per lesions que presentarà la família.<br
/><br />3. La paralització de ?Bolonya?, un objectiu reforçat<br />El Pere,
l?Arnau i el Manel són portaveus de les tres associacions estudiantils que
actualment lideren la lluita contra Bolonya a les universitats catalanes.
Formen part de la Coordinadora d?Assemblees d?Estudiants (CAE), el Sindicat
d?Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la Federació d?Estudiants
Llibertaris (FEL), que convoquen conjuntament la vaga anunciada pel 26 de març.
Arran del desallotjament del rectorat de la UB, de la càrrega policial
indiscriminada i de la mobilització massiva del dimecres 18 de març, han
decidit ?oblidar les diferències tàctiques i treballar colze a colze?. Amb el
convenciment que la lluita contra Bolonya s'ha de nutrir de la resta dels
moviments socials declaren:?una agressió així fa que la gent senti la impetuosa
necessitat d?organitzar-se?.<br /><br /><br />4. Entitats socials i veïnals
demanen la llibertat d?Enric Duran, reclòs a Can Brians<br />(així està el
pati)<br />Enric Duran no ha evitat mai cap citació judicial, per tant, no ha
existit risc de fuga. Conclusió: no es pot argumentar jurídicament una presó
preventiva sense fiança com la que va decretar el jutjat número 10 a
l?activista la setmana passada. Amb aquests arguments, l?advocat defensor del
detingut, Àlex Solà, ha interposat un recurs amb la finalitat que Duran
recuperi la llibertat. Aquesta setmana s?espera la resposta judicial al recurs,
que ha tingut el recolzament d?entitats veïnals com la Federació d?Associacions
de Veïns de Barcelona (FAVB) i d?organitzacions socials com l?Observatori dels
Drets Econòmics, Socials i Culturals, entre d?altres entitats.<br /><br />5.
Els altres periodistes de 1939<br />(expressions)<br />Durant els anys trenta,
les pàgines de la premsa catalana bullien amb una activitat frenètica. El
periodisme català de l?època, amb plomes com les d?Eugeni Xammar, Just Cabot o
Irene Polo, va assolir el nivell de les grans cultures europees. La Guerra
Civil, la repressió i el posterior exili van tallar en sec amb la brillant
producció periodística del país: l?any 1939, el 80% dels professionals de la
premsa catalana emprenen el camí de l?exili. Per aquestes raons, el Grup de
Periodistes Ramon Barnils homenatja els professionals de la informació
represaliats pel règim franquista.  <br />Mira també:<br /><a
href="http://www.setmanaridirecta.info/"
target="_blank">http://www.setmanaridirecta.info</a><br /><br />
<br />
----------------------------------------------------------------<br />
This message was sent using IMP, the Internet Messaging Program.<br />