<b><font style="color: rgb(153, 0, 0);" size="4">DIJOUS 19 FEBRER, 20:30H<br>CSO ELS TIMBRES, VILADECANS<br>XERRADA INFORMATIVA SOBRE LES PENES-MULTA</font></b><br><br><br><b>Les penes-multa</b> són un concepte que apareix arran de la reforma del codi penal del l&#39;any 96. Consisteix en que una condemna econòmica fruit d&#39;un procés penal o de faltes, en el cas de no tenir recursos, la paguis amb presó a concepte d&#39;un dia de presó per cada dos de multa.<br>
<br>Aquesta mesura sorgeix com una reforma teòricament progressista en la qual la justícia et dóna l&#39;oportunitat de pagar perquè no et fiquin a la presó. Curiosa forma d&#39;interpretar que tots som iguals davant la justícia quan els que tenen recursos se&#39;n lliuren d&#39;entrar i els pobres no.<br>
<br>D&#39;un temps ençà, lluites i pràctiques quotidianes dels moviments socials com l&#39;okupació, la desobediència civil, les lluites en defensa del territori, la participació en manifestacions..., es troben en el punt de mira d&#39;ordenances cíviques i persecucions policials i judicials i sumen condemnes en forma de penes-multa. Lluny d&#39;entendre les penes-multa com una mesura progressista de l&#39;aplicació de la justícia, l&#39;entenem com una evolució dels mètodes de repressió cap als moviments socials i una forma de condemnar la dissidència i la pobresa.<br>
<br>Posem l&#39;exemple de l&#39;Elena, condemnada per usurpació, que en el cas de no pagar hauria de passar 2 mesos a la presó. L&#39;aplicació d&#39;aquesta condemna, dintre de la seva lògica penal, seria totalment desproporcionada. Ara, amb el sistema de penes-multa, això és una realitat. Amb aquest model els és més fàcil rentar-se les mans a l&#39;hora d&#39;aplicar condemnes: tècnicament, no t&#39;envien a presó pel delicte, sinó per la teva incapacitat per pagar la multa, qüestió de formes.<br>
<br>Hi han altres aspectes de com ens afecten aquestes condemnes, un es que individualitzen les causes i les disfressen com si fossin simples sancions econòmiques, fent així més difícil engegar campanyes de suport. Altre és el desgast econòmic d&#39;estar assumint aquestes despeses. <br>
Des de sempre, una de les característiques que defineix als moviments socials és la seva capacitat per solidaritzar-se i per buscar respostes en col·lectiu a la repressió. Això molts cops es materialitza en realitzar infinitat d&#39;activitats per aconseguir diners per abonar les sancions econòmiques que de la seva pràctica se&#39;n deriven. Aquesta dinàmica es pot convertir en un cercle viciós que mai acabi d&#39;alimentar l&#39;insaciable fam de diners de les arques de l&#39;estat.<br>
<br>Davant aquest panorama i l&#39;augment de capítols repressius, hem de buscar estratègies col·lectives per visibilitzar els abusos de poder de la justícia i fer-li&#39;s front. <br><br>+ info:&nbsp; <b><a href="http://alespenespunyalades.blogspot.com">http://alespenespunyalades.blogspot.com</a></b>&nbsp; <br>
<br clear="all"><br><font size="4"><font size="2"><font style="background-color: rgb(51, 204, 0);" size="2">i si no saps les darreres informacions que venen d&#39;Esplugues de Llobregat:</font><br><a href="http://goog_1233653065764/" target="_blank">IMPORTANT: </a><font size="6"><font size="2"><a href="http://www.moviments.net/noalplacaufec/?p=414" target="_blank">http://www.moviments.net/noalplacaufec/?p=414</a></font><br>



</font></font></font><h2><b>57 persones, 200 denúncies</b></h2>
<p>A dia 11 de desembre de 2008, un total de 57 persones hem acumulat
gairebé 200 denúncies fruit de 14 accions relacionades contra el pla
Caufec, entre delictes o faltes imputats pels mossos d&#39;esquadra i
expedients administratius promoguts per l&#39;ajuntament. Totes aquestes
accions han estat convocades públicament i amb presència de mitjans de
comunicació. Cinc persones estem implicades en gairebé un terç (63) de
les 194 causes. En dos judicis, l&#39;ajuntament s&#39;ha personat com a
acusació particular i està pendent de fer-ho en algun altre. La
Generalitat també s&#39;ha personat com a acusació en un judici. La família
Sanahuja a través de les empreses contractades per a la edificació
també s&#39;ha personat en quatre judicis.</p>
<p>En els darrers cinc anys, la mobilització contra el pla Caufec-Porta
BCN s&#39;ha desenvolupat a través d&#39;accions com encadenaments a llocs
públics o privats (balcó ajuntament, saló de plens, seu de Sacresa),
bidons de ciment (Generalitat, obres del pla Caufec), manifestacions
amb àmplia diversitat de gent (maig 2005, maig 2007, octubre 2007, maig
2008) i activitats diverses on mai s&#39;ha trencat res i mai s&#39;ha fet mal
a ningú. El contrari en moltes ocasions cap a nosaltres.</p>
<p style="text-align: center;"><a href="http://www.moviments.net/noalplacaufec/documentacio/ens%20preocupa/dossier%20ens%20preocupa%20tardor%202008%20BO.pdf" target="_blank">Descarrega&#39;t el dossier fent clic aquí sota<br>




<img title="icona pdf" src="http://www.moviments.net/noalplacaufec/wp-content/uploads/2008/08/adobe.png" alt="" width="25" height="25"></a><a href="http://www.moviments.net/noalplacaufec/documentacio/ens%20preocupa/dossier%20ens%20preocupa%20tardor%202008%20BO.pdf" target="_blank"><br>




</a></p><br><br>-- <br>---<br>aturem el pla caufec, encara no s&#39;ha fet!<br><a href="http://www.noalplacaufec.net">www.noalplacaufec.net</a><br><a href="mailto:paremoselcaufec@rusc.net">paremoselcaufec@rusc.net</a><br>
telf 685 269 787<br><br><br>