<html>
<head>
<style><!--
.hmmessage P
{
margin:0px;
padding:0px
}
body.hmmessage
{
font-size: 12pt;
font-family:Calibri
}
--></style></head>
<body class='hmmessage'><div dir='ltr'><br><p style="margin-bottom: 0cm"><b>Presentació de l'informe "Ja
volem el pa sencer</b><font style="font-size: 13pt" size="3"><b>.</b></font>
<b>Respostes a la pobresa alimentària en clau de Sobirania
Alimentària"</b><br> <br><b>Dimecres 29 d'abril, Ateneu
Popular 9 Barris.</b><br> <br>18:30h. Presentació de
l'informe a càrrec d'Ariadna Pomar León i Guillem Tendero Acin,
autors de l'informe.
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm">19:00h. Intervencions Fila 0 (persones
de les experiències de l'estudi i de col·lectius i entitats
relacionades amb la temàtica de la recerca).<br>19:30h. Debat: com
donar resposta a la pobresa alimentària de manera que es promogui
l'apoderament i la Sobirania Alimentària.<br> <br><font color="#000000">Per
participar a l'acte és necessari inscriure's prèviament:
</font><a href="http://bit.ly/1Bsmvgr" target="_blank">http://bit.ly/1Bsmvgr</a><font color="#000000">
</font><br> <br><font color="#000000">L'informe "Ja volem
el pa sencer. Respostes a la pobresa alimentària en clau de
Sobirania Alimentària" analitza què aporten en l'actual
context d'emergència social les iniciatives que tracten de donar
resposta a la pobresa alimentària promovent l'apoderament de les
persones en situació de vulnerabilitat i incorporant elements del
paradigma de la Sobirania Alimentària. En l'estudi es distingeixen
tres tipus d'iniciatives de resposta a la pobresa alimentària en
clau de Sobirania Alimentària, s'analitzen les estratègies de
promoció de l'apoderament i de lluita contra l'exclusió social que
desenvolupen cadascuna d'elles, i es discuteix quines són les seves
principals fortaleses, debilitats, amenaces i oportunitats. Aquest
estudi és el principal resultat d'una recerca que ha realitzat
l'Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya durant l'últim
any, en el marc de la qual s'han estudiat vint-i-dues experiències
d'Abastiment Alimentari, Agricultura Social i Dinamització Local
Agroecològica les quals, en la seva major part, es desenvolupen
a la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquestes iniciatives estan
sent impulsades per col·lectius de base dels moviments associatiu i
per la Sobirania Alimentària, entitats del Tercer Sector Social,
projectes de producció agroecològica, empreses cooperatives de
l'economia solidària i administracions públiques locals. En relació
a les conclusions de la recerca, és pertinent apuntar que, en
general, les experiències que donen resposta a la pobresa
alimentària en clau de Sobirania Alimentària estan contribuint de
manera significativa, per una banda, a millorar la dieta i el grau
d'apoderament de les persones en situació de vulnerabilitat que
participen en elles; i, per altra banda, a fomentar la transformació
dels sistemes alimentaris locals en base a les propostes de
l'Agroecologia i la Sobirania Alimentària, i els principis de
sostenibilitat, radicalitat democràtica i justícia ecosocial.</font><br> <br><font color="#000000"><b>Per
què és rellevant aquest estudi</b></font><br><font color="#000000"><br>Catalunya
es troba en una situació d'emergència social que no té precedents
en la seva història recent. D'ençà de l'inici de la crisi, s'han
generalitzat i diversificat les formes de pobresa i exclusió social,
i han augmentat les desigualtats socials. La pobresa alimentària és
una de les cares més dramàtiques d'una xacra que afecta la
totalitat de les vides de les persones que la pateixen. Malgrat no hi
ha dades que permetin determinar amb exactitud l'abast que té
actualment aquest fenomen a Catalunya, tot indica que a dia d'avui
una part molt significativa de la població catalana té dificultats
per accedir a una alimentació suficient i adequada.</font><br><font color="#000000">La
majoria d'accions que es desenvolupen actualment a Catalunya per
donar resposta a les mancances alimentàries de la població
s'engloben en el que es coneix com ajuda alimentària. Aquest tipus
d'ajudes són brindades principalment per les administracions
públiques locals i, cada cop més, per entitats del Tercer Sector
Social. Tot i que, en l'actual context d'emergència social, els
serveis i prestacions d'ajuda alimentària estan jugant una funció
important, els greus efectes contraproduents que comporta el model
català d'ajuda alimentària, basat en el repartiment d'aliments, fa
que la seva transformació sigui urgent i imprescindible.
Efectivament, la majoria d'iniciatives d'ajuda alimentària estan
reproduint lògiques assistencialistes que tendeixen a cronificar les
situacions d'empobriment, desapoderament i exclusió social. Alhora,
el model d'ajuda alimentària dominant, basat en destinar una gran
quantitat de diners públics a comprar els excedents de les grans
explotacions agràries i en esperonar a la ciutadania per a que
compri aliments barats de més i els doni a les entitats que
reparteixen aliments, fomenta la insostenibilitat i la injustícia ja
que reforça la preponderància del model de producció
agroindustrial i de les grans empreses que dominen la producció, la
distribució i la comercialització d'aliments.</font><br> <br><font color="#000000">En
aquest context, en els últims anys han començat a sorgir a
Catalunya tot un seguit d'iniciatives que tracten de donar resposta a
la pobresa i la pobresa alimentària promovent l'apoderament de les
persones en situació de vulnerabilitat i incorporant elements del
paradigma de la Sobirania Alimentària. L'informe "Ja volem el
pa sencer. Respostes a la pobresa alimentària en clau de Sobirania
Alimentària" analitza què aporten aquestes experiències en
l'actual context d'emergència social. En l'estudi es distingeixen
tres tipus d'iniciatives de resposta a la pobresa alimentària en
clau de Sobirania Alimentària, s'analitzen les estratègies de
promoció de l'apoderament i de lluita contra l'exclusió social que
desenvolupen cadascuna d'elles, i es discuteix quines són les seves
principals fortaleses, debilitats, amenaces i oportunitats. Aquest
estudi és el principal resultat d'una recerca que ha realitzat
l'Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya durant l'últim
any, en el marc de la qual s'han estudiat vint-i-dues experiències
d'Abastiment Alimentari, Agricultura Social i Dinamització Local
Agroecològica les quals, en la seva major part, es desenvolupen
a la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquestes iniciatives estan
sent impulsades per col·lectius de base dels moviments associatiu i
per la Sobirania Alimentària, entitats del Tercer Sector Social,
projectes de producció agroecològica, empreses cooperatives de
l'economia solidària i administracions públiques locals. En relació
a les conclusions de la recerca és pertinent apuntar que, en
general, les experiències que donen resposta a la pobresa
alimentària en clau de Sobirania Alimentària estan contribuint de
manera significativa, per una banda, a millorar la dieta i el grau
d'apoderament de les persones en situació de vulnerabilitat que
participen en elles; i, per altra banda, a fomentar la transformació
dels sistemes alimentaris locals en base a les propostes de
l'Agroecologia i la Sobirania Alimentària, i els principis de
sostenibilitat, radicalitat democràtica i justícia ecosocial.</font></p>
</div></body>
</html>