<html>
<head>
<meta http-equiv="content-type" content="text/html; charset=ISO-8859-1">
</head>
<body bgcolor="#FFFFFF" text="#000000">
<p style="margin-bottom: 0cm"><font size="3"><b>Presentació de
l'informe "Ja volem el pa sencer</b></font><font size="4"><b>.</b></font><font
size="3"><b>
Respostes a la pobresa alimentària en clau de Sobirania
Alimentària"</b></font></p>
<p style="margin-bottom: 0cm"><b>Dimecres 29 d'abril, Ateneu Popular
9 Barris.</b></p>
<p style="margin-bottom: 0cm" align="JUSTIFY"><span
style="font-variant: normal"><span lang="ca-ES"><span
style="font-weight: normal">18:30h.
Presentació de l'informe a càrrec d'Ariadna Pomar </span></span></span><span
style="font-variant: normal"><span lang="ca-ES"><span
style="font-weight: normal">León
</span></span></span><span style="font-variant: normal"><span
lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">i
Guillem Tendero </span></span></span><span
style="font-variant: normal"><span lang="ca-ES"><span
style="font-weight: normal">Acin</span></span></span><span
style="font-variant: normal"><span lang="ca-ES"><span
style="font-weight: normal">,
autors de l'informe. <br>
19:30h. Debat: com donar resposta a la
pobresa alimentària de manera que es promogui l'apoderament
i la
Sobirania Alimentària.</span></span></span></p>
<p style="margin-bottom: 0cm" align="JUSTIFY"><span
style="font-variant: normal"><font color="#000000"><span
lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">Per
participar a l'acte és necessari inscriure's prèviament:
</span></span></font></span><a href="http://bit.ly/1Bsmvgr"
target="_blank"><span style="font-variant: normal"><span
lang="ca-ES"><span style="font-weight: normal">http://bit.ly/1Bsmvgr</span></span></span></a><span
style="font-variant: normal"><font color="#000000">
</font></span>
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm; font-variant: normal; font-weight:
normal" align="JUSTIFY" lang="ca-ES">
<font color="#000000"><span style="background: transparent">L'informe
"Ja
volem el pa sencer. Respostes a la pobresa alimentària en
clau de Sobirania Alimentària" analitza què aporten en
l'actual context d'emergència social les iniciatives que
tracten de
donar resposta a la pobresa alimentària promovent
l'apoderament de
les persones en situació de vulnerabilitat i incorporant
elements
del paradigma de la Sobirania Alimentària. En l'estudi es
distingeixen tres tipus d'iniciatives de resposta a la pobresa
alimentària en clau de Sobirania Alimentària, s'analitzen les
estratègies de promoció de l'apoderament i de lluita contra
l'exclusió social que desenvolupen cadascuna d'elles, i es
discuteix
quines són les seves principals fortaleses, debilitats,
amenaces i
oportunitats. Aquest estudi és el principal resultat d'una
recerca
que ha realitzat l'Aliança per la Sobirania Alimentària de
Catalunya durant l'últim any, en el marc de la qual s'han
estudiat
vint-i-dues experiències d'Abastiment Alimentari, Agricultura
Social
i Dinamització Local Agroecològica les quals, en la seva major
part, es desenvolupen a la Regió Metropolitana de Barcelona.
Aquestes iniciatives estan sent impulsades per col·lectius de
base
dels moviments associatiu i per la Sobirania Alimentària,
entitats
del Tercer Sector Social, projectes de producció
agroecològica,
empreses cooperatives de l'economia solidària i
administracions
públiques locals. En relació a les conclusions de la recerca,
és
pertinent apuntar que, en general, les experiències que donen
resposta a la pobresa alimentària en clau de Sobirania
Alimentària
estan contribuint de manera significativa, per una banda, a
millorar
la dieta i el grau d'apoderament de les persones en situació
de
vulnerabilitat que participen en elles; i, per altra banda, a
fomentar la transformació dels sistemes alimentaris locals en
base a
les propostes de l'Agroecologia i la Sobirania Alimentària, i
els
principis de sostenibilitat, radicalitat democràtica i
justícia
ecosocial.</span></font></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; font-variant: normal; font-weight:
normal" align="JUSTIFY" lang="ca-ES">
<font color="#000000"><span style="background: transparent">A
l'acte
de presentació de l'informe participaran membres de Nou Barris
Cabrejada diu prou!, l'Observatori DESC, Entrepobles, la Xarxa
de
Consum Solidari, VSF - Justícia Alimentària Global i d'algunes
de les experiències que han pres part a l'estudi.</span></font></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; font-variant: normal; font-weight:
normal" align="JUSTIFY" lang="ca-ES">
<font color="#000000"><b><span style="background: transparent">Per
què és rellevant aquest estudi<br>
<br>
</span></b></font></p>
<font color="#000000"><span style="background: transparent">Catalunya
es
troba en una situació d'emergència social que no té precedents
en la seva història recent. D'ençà de l'inici de la crisi, s'han
generalitzat i diversificat les formes de pobresa i exclusió
social,
i han augmentat les desigualtats socials. La pobresa alimentària
és
una de les cares més dramàtiques d'una xacra que afecta la
totalitat de les vides de les persones que la pateixen. Malgrat
no hi
ha dades que permetin determinar amb exactitud l'abast que té
actualment aquest fenomen a Catalunya, tot indica que a dia
d'avui
una part molt significativa de la població catalana té
dificultats
per accedir a una alimentació suficient i adequada.</span></font>
<p style="margin-bottom: 0cm; font-variant: normal; font-weight:
normal" align="JUSTIFY" lang="ca-ES">
<font color="#000000"><span style="background: transparent">La
majoria d'accions que es desenvolupen actualment a Catalunya
per
donar resposta a les mancances alimentàries de la població
s'engloben en el que es coneix com ajuda alimentària. Aquest
tipus
d'ajudes són brindades principalment per les administracions
públiques locals i, cada cop més, per entitats del Tercer
Sector
Social. Tot i que, en l'actual context d'emergència social,
els
serveis i prestacions d'ajuda alimentària estan jugant una
funció
important, els greus efectes contraproduents que comporta el
model
català d'ajuda alimentària, basat en el repartiment
d'aliments, fa
que la seva transformació sigui urgent i imprescindible.
Efectivament, la majoria d'iniciatives d'ajuda alimentària
estan
reproduint lògiques assistencialistes que tendeixen a
cronificar les
situacions d'empobriment, desapoderament i exclusió social.
Alhora,
el model d'ajuda alimentària dominant, basat en destinar una
gran
quantitat de diners públics a comprar els excedents de les
grans
explotacions agràries i en esperonar a la ciutadania per a que
compri aliments barats de més i els doni a les entitats que
reparteixen aliments, fomenta la insostenibilitat i la
injustícia ja
que reforça la preponderància del model de producció
agroindustrial i de les grans empreses que dominen la
producció, la
distribució i la comercialització d'aliments.</span></font></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; font-variant: normal; font-weight:
normal" align="JUSTIFY">
<font color="#000000"><span lang="ca-ES"><span style="background:
transparent">En
aquest context, en els últims anys han començat a sorgir a
Catalunya tot un seguit d'iniciatives que tracten de donar
resposta a
la pobresa i la pobresa alimentària promovent l'apoderament
de les
persones en situació de vulnerabilitat i incorporant
elements del
paradigma de la Sobirania Alimentària. L'informe "Ja volem
el
pa sencer. Respostes a la pobresa alimentària en clau de
Sobirania
Alimentària" analitza què aporten aquestes experiències en
l'actual context d'emergència social. En l'estudi es
distingeixen
tres tipus d'iniciatives de resposta a la pobresa
alimentària en
clau de Sobirania Alimentària, s'analitzen les estratègies
de
promoció de l'apoderament i de lluita contra l'exclusió
social que
desenvolupen cadascuna d'elles, i es discuteix quines són
les seves
principals fortaleses, debilitats, amenaces i oportunitats.
Aquest
estudi és el principal resultat d'una recerca que ha
realitzat
l'Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya durant
l'últim
any, en el marc de la qual s'han estudiat vint-i-dues
experiències
d'Abastiment Alimentari, Agricultura Social i Dinamització
Local
Agroecològica les quals, en la seva major part, es
desenvolupen
a la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquestes iniciatives
estan
sent impulsades per</span></span></font><font
color="#000000"><span style="background: transparent">
</span></font><font color="#000000"><span lang="ca-ES"><span
style="background: transparent">col·lectius
de base dels moviments associatiu i per la Sobirania
Alimentària,
entitats del Tercer Sector Social, projectes de producció
agroecològica, empreses cooperatives de l'economia solidària
i
administracions públiques locals. En relació a les
conclusions de
la recerca és pertinent apuntar que, en general, les
experiències
que donen resposta a la pobresa alimentària en clau de
Sobirania
Alimentària estan contribuint de manera significativa, per
una
banda, a millorar la dieta i el grau d'apoderament de les
persones en
situació de vulnerabilitat que participen en elles; i, per
altra
banda, a fomentar la transformació dels sistemes alimentaris
locals
en base a les propostes de l'Agroecologia i la Sobirania
Alimentària,
i els principis de sostenibilitat, radicalitat democràtica i
justícia ecosocial.</span></span></font></p>
</body>
</html>