<html>
  <head>

    <meta http-equiv="content-type" content="text/html; charset=ISO-8859-1">
  </head>
  <body bgcolor="#FFFFFF" text="#000000">
    <meta http-equiv="CONTENT-TYPE" content="text/html;
      charset=ISO-8859-1">
    <p style="margin-bottom: 0cm"><font size="4"><b>Rememorar i impulsar
          mons contra el desenvolupament</b></font><br>
      26 d'octubre, entre les 16h i les
      19:00h., a Can Masdeu</p>
    <p style="margin-bottom: 0cm">El proper diumenge 26 d'octubre, al
      centre social de Can Masdeu, dedicarem la tarda a la crítica al
      desenvolupament tecnoindustrial. Després de la ruta per la
      història
      i el present de Can Masdeu (12 a 14h) i del dinar popular
      agroecològic (14:30h.), activitats que tenen lloc cada diumenge,
      comptarem amb tres actes consecutius que d'alguna manera tenen a
      veure amb aquesta temàtica. Després de cadascuna de les
      presentacions i projecció, obrirem un espai de debat.</p>
    <p style="margin-bottom: 0cm"><b>A les 16h. tindrà lloc la
        presentació del llibre “Vidas a la intemperie. Notas
        preliminares
        sobre el campesinado”</b> (Campo Adentro Ediciones).</p>
    <p style="margin-bottom: 0cm">Comptarem amb la presència de l'autor,
      Marc Badal, que ens explicarà com i per què va portar a terme la
      idea d'escriure aquest llibre sobre la cosmovisió i l'estil de
      vida
      de la pagesia tradicional. Serveixin les seves pròpies paraules
      per
      il·lustrar l'interès de l'obra.</p>
    <p style="margin-bottom: 0cm">“<i>La desaparició de la pagesia
        pot entendre's com la fi d'un món. El punt i final d'un relat
        que
        segueix en altres latituds però no en la nostra. Provenim d'un
        lloc
        que no hem conegut i no serà la pagesia tradicional qui ens
        expliquin com era. No van deixar escrita la seva història abans
        d'anar-se en silenci. Víctimes d'un etnocidi amb rostre amable,
        van
        salvar els cossos però el seu esperit no va resistir l'embat de
        la
        modernitat. (...)<br>
        Els camperols van viure sempre a la intempèrie.
        Exposats a una relació de forces que els sobrepassava. Som els
        seus
        orfes, però no plorem la pèrdua. Un mur de contemporaneïtat ens
        impedeix contemplar les ruïnes que expliquen el nostre temps;
        cap
        vincle ens subjecta al passat. També nosaltres vivim al
        descobert.
        Desabrigats de tota referència que ens ajudi a comprendre la
        naturalesa de la nostra deriva. Que ens permeti traçar nous
        rumbs
        amb els quals eludir el naufragi en un abisme de present continu
        i
        absolut.</i>”</p>
    <p style="margin-bottom: 0cm">Més informació a
      <a href="http://www.campoadentro.es/es/acerca_de">http://www.campoadentro.es/es/acerca_de</a></p>
    <p style="margin-bottom: 0cm"><br>
    </p>
    <b>A les 17h. tindrà lloc la
      presentació del cinquè número d'Argelaga, revista llibertària
      contra el desenvolupament</b>.<br>
    <br>
    Joan Bautista, editor juntament amb
    Miquel Amorós d'Argelaga, revista amb dos anys de vida que fins ara
    ha tingut molt bona acollida i una àmplia difusió, presentarà el
    recentment publicat cinquè número de la mateixa i ens posarà al
    dia dels avanços i els reptes de les lluites “antidesarrollistas”
    que s'estan lliurant als territoris europeus. Aquest és un fragment
    del text que van utilitzar per presentar-se quan van publicar el
    primer número.
    <p style="margin-bottom: 0cm"><i>“Partim de la convicció que
        la revolució social és necessària i possible. Necessària perquè
        és l'única sortida que ens suggereix el sentit comú en un món
        atrapat en un entramat tecnopolític que el fa cada dia més
        inhabitable. Possible perquè la dominació capitalista que sotmet
        la
        societat de masses als imperatius de l'economia global s'assenta
        en
        un pedestal de fang.<br>
        Les contradiccions entre la necessitat de
        créixer i la impossibilitat financera d'estimular la demanda, o
        entre el creixement i l'escassetat de recursos disponibles,
        principalment energètics, condemnen la política “desarrollista”
        al fracàs més estrepitós. Però la dominació no pot tenir una
        altra política; és més, està obligada a bolcar els seus esforços
        en el desenvolupament econòmic, encara que en fer-ho precipiti
        la
        societat a un abisme de destrucció i l'acompanyi en la seva
        caiguda.
        El capitalisme ha deixat de ser una alternativa a la catàstrofe
        i,
        atès que aquesta és inevitable, aviat es presentarà com la menys
        cruenta.<br>
        La humanitat s'està veient doncs abocada a plantar-se
        davant la cruïlla entre revolució o barbàrie. Entenem per
        revolució un procés històric de canvi radical que ni pot
        reduir-se
        a un sol dels seus moments, el de la confrontació amb l'ordre,
        ni
        pot estalviar-se l'enfrontament recorrent a una fórmula
        econòmica o
        política. El procés ha començat però les forces socials que han
        de protagonitzar-lo encara han per formar-se. Si les hostilitats
        ja
        s'han declarat, les batalles han de lliurar-se també en el
        terreny
        de les idees, que és el més empantanat. La descomposició
        inevitable d'un sistema travessat per antagonismes insolubles és
        font de conflictes al territori i l'urbs, els quals recomponen
        els
        llaços de la solidaritat extinta i proporcionen materials
        valuosos
        per a una presa de consciència de l'opressió moderna.
        Precisament
        el subjecte revolucionari es formarà en el fragor del combat
        gràcies
        a la comprensió de l'època en la qual es troba immers, perquè
        les
        seves contradiccions li revelen la immensitat de la tasca que ha
        de
        complir.<br>
        En publicar aquesta revista, el nostre objectiu és
        fomentar amb l'anàlisi i el debat de les lluites territorials i
        urbanes una atmosfera de dissidència i deserció on el subjecte
        històric, que no és un altre que la comunitat anticapitalista,
        pugui constituir-se i consolidar-se. Fent-nos ressò de les raons
        dels combatents, volem contribuir en ressorgir d'una crítica
        pràctica que proporcioni a aquesta comunitat la visió
        estratègica
        necessària per dur a terme la sentència d'un món sense raó de
        ser, històricament condemnat.”</i></p>
    <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal">Més informació a
      <a href="http://argelaga.wordpress.com/">http://argelaga.wordpress.com/</a></p>
    <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal"><span
        style="font-style: normal"><b><br>
          A
          les 18h. projectarem </b></span><b>“Queimar o monte”, un
        documental sobre les causes dels incendis forestals a Galícia </b><span
        style="font-weight: normal">(57',
        2012, </span><span style="font-style: normal"><span
          style="font-weight: normal">Walkie
          Talkie Films)</span></span><br>
    </p>
    <p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal">Comptarem amb la
      presència d'Emilio Fonseca, realitzador del documental. El text
      que
      segueix és part de la informació que hi ha penjada al web de <span
        style="font-weight: normal">Walkie
        Talkie Films.</span></p>
    <p style="margin-bottom: 0cm">“<i>Queimar o monte, rodat a Galícia
        durant la primavera i estiu de 2012, analitza les causes i
        motivacions que estan darrere dels milers d'incendis forestals
        que
        arrasen Galícia cada any. A través de nombroses entrevistes i
        imatges de zones especialment afectades pel foc es conforma un
        ampli
        mosaic sobre el problema dels incendis, que apareix com el
        costat més
        fosc de la relació conflictiva que la societat gallega manté amb
        el
        seu medi natural.</i></p>
    <p style="margin-bottom: 0cm"><i>Els incendis forestals són el
        principal problema mediambiental de Galícia. Cada any uns 10.000
        incendis es produeixen en aquest territori. En els últims trenta
        anys s'ha cremat una superfície equivalent a la tercera part de
        Galícia. La informació que els mitjans difonen sobre el foc a
        les
        muntanyes gallegues sol limitar-se a donar uns pocs noms i
        xifres de
        llocs cremats. L'anàlisi de la casuística dels focs és molt
        escàs.
        El documental és fruit d'una àmplia recerca realitzada per
        Emilio
        Fonseca, realitzador de Walkie Talkie Films. La revisió de les
        dades
        oficials i una recerca etnogràfica ha permès construir aquest
        documental, que s'apropa al foc a través d'entrevistes a
        persones
        d'àmbits diversos.<br>
        <br>
        Pel documental desfila una refinada
        col·lecció de personatges que presenten les seves situacions
        particulars, reals i imaginàries, i els seus problemes, causes,
        solucions. Com el paisatge natural de Galícia, el poble gallec
        es
        mostra caòtic i sentimental, contradictori i catastròfic, i amb
        aquest inconfusible i sagnant sentit de l'humor.”</i></p>
    <p style="margin-bottom: 0cm">Més informació a
      <a href="http://www.walkietalkiefilms.com/?page=feature">www.walkietalkiefilms.com/?page=feature</a></p>
    <title></title>
    <meta name="GENERATOR" content="LibreOffice 3.5 (Linux)">
    <style type="text/css">
        <!--
                @page { margin: 2cm }
                P { margin-bottom: 0.21cm }
                A:link { so-language: zxx }
        -->
        </style>
  </body>
</html>