<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD HTML 4.01 Transitional//EN">
<html>
<head>
</head>
<body bgcolor="#ffffff" text="#000000">
<font face="Verdana, sans-serif"><b>Divendres 27 de març a les 20h. a
l'Espai Social Magdalenes (C/Magdalenes 13-15).<br>
<br>
Cicle III: Dret a la ciutat-camp?<br>
<br>
</b><i><b>Sessió IV: Urbanisme
ecològic i defensa del territori del passat a l'actualitat: de
Cebrià de Montoliu i l'anarquisme ibèric a les lluites i les
alternatives actuals.</b></i></font>
<p style="margin-bottom: 0cm;"><font face="Verdana, sans-serif">L'any
passat en van fer 100 de l'obertura de la Via Laietana, una operació
d'enginyeria social anàloga a l'obertura de la Rambla del Raval i
que ara anomenem amb l'anglicisme “gentrificació”. La primera
afectà unes 10.000 persones i suposà partir per la meitat la zona
entre la Rambla i l'Arc de Triomf, amb la finalitat clara d'actuar
-desfermant-les- sobre les xarxes de sociabilitat que sostenien la
combativitat obrera organitzada, tant forta aleshores; la segona
suposà igualment, aviat farà 10 anys, l'expulsió de veïns i una
actuació anàloga sobre les xarxes veïnals que sostenien l'oposició
a les intervencions urbanístiques al barri escudades en el necessari
sanejament i esponjament<span style="font-style: normal;">.</span></font></p>
<p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal;"> <font
face="Verdana, sans-serif">Al mateix temps, fa cent anys,
l'incansable activista modernista Cebrià de Montoliu propagava les
teories de la Ciutat Jardí i de la Ciència Cívica i intentava
implantar-les a nivell institucional, mentre els anarquistes ibèrics
ho feren en els seus propis medis fins el 1937. La ciutat limitada
envoltada d'un cinturó agrícola i forestal que fes possible
l'autonomia energètica i alimentària, atenta a la problemàtica
social de l'habitatge, de l'aglomeració de la població obrera
procedent del camp i del divorci d'aquest amb la ciutat en expansió,
i conscient que aquestes fites no eren assolibles sense una
municipalització del sòl que impedís l'especulació, els
plantejaments defensats per Cebrià de Montoliu i per l'anarquisme
revolucionari amb la forma del municipi lliure federat i planejat
regionalment, suposen una lliçó històrica per la seva anticipació
dels problemes urbanístics que ara ens semblen tant evidents. </font> </p>
<p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal;"> <font
face="Verdana, sans-serif">Una ciutat d'expansió il·limitada
pel pla de Barcelona i més enllà era ja aleshores una idea
hegemònica contra la que lluitava aquest altre model que volem donar
a conèixer dins el Cicle pel Dret a la Ciutat. Fins ara hem
reivindicat una ciutat pels seus residents, que no privatitzi l'espai
públic o garantitzi el dret a un habitatge digne, és a dir que
planti cara a l'especulació, la gentrificació i la turistificació.
Ara ens plantegem si podem anar més enllà pensant un “Dret a la
ciutat-camp” que també faci seves les reivindicacions d'una
ecologia urbana, un món rural viu i una defensa del territori que
tant van anticipar a casa nostra Cebrià de Montoliu i els
anarquistes, i que actualment reviuen amb tanta força. En un moment
de profunda crisi de civilització, pensem que és una oportunitat
pensar-hi. </font> </p>
<br>
<font face="Verdana, sans-serif">Per això hem convidat:</font>
<p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal;"><font
face="Verdana, sans-serif"><b>Eduard
Masjuan</b><span>, doctor en Història
per la UAB, autor del llibre </span><i><span>La
ecología humana en el anarquismo ibérico. Urbanismo “orgánico”
o ecológico, neomalthusianismo y naturismo social</span></i><span>
(2000, Icària), i profund coneixedor d'aquestes facetes més
desconegudes i interessadament oblidades de la tradició anarquista
ibèrica.</span></font><br>
</p>
<p style="margin-bottom: 0cm; font-style: normal;"><font
face="Verdana, sans-serif"><b>Guillem Tender<font color="#000000">o</font></b><font
color="#000000"><span>,
ambientòleg, activista
ecosocial, </span></font></font><font face="Verdana, sans-serif"><font
color="#000000"><span>coautor del llibre <i>Los pies en la tierra.
Reflexiones y experiencias hacia un movimiento agroecológico,</i></span></font></font><font
face="Verdana, sans-serif"><font color="#000000"><span> i habitant de
Can Masdeu, masia i vall okupades al
nord de la façana
barcelonina de Collserola on d'alguna manera es practiquen actualment
i de forma integral, autodefinides com “rurbanes”, aquelles
velles realitzacions que avui associem a l'agroecologia, la
permacultura, la sobirania alimentària,
l'ecologia social, la defensa del territori i en definitiva a la
idea
d'equilibri entre el camp i la ciutat.</span></font></font></p>
</body>
</html>